Memnònium: de memnó al làser acústic

Treball de recerca realitzat per alumnes d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Prenent com a punt de partença l'estudi del mite grec de Memnó s’ha realitzat un estudi teòric i aplicat sobre l’efecte termoacústic. La metodologia del treball passa per l'estudi del mite grec de Memnó i dels fets històrics documentats, així com de la teoria dels modes de vibració en tubs sonors i de l'efecte termoacústic, que permeten explicar el fenomen i entendre el fonament del làser acústic. Posats els fonaments, es tracta de dissenyar i construir un instrument que permeti reproduir el fenomen observat fa 2000 anys i que funcioni com un làser acústic. Finalment, amb l'instrument construït, es poden realitzar diverses anàlisis experimentals per comprovar les característiques del so emès i en quines condicions s'emet. El fenòmen del Memnònium, produït per l'efecte termoacústic, té el mateix fonament que els dispositius anomenats làsers acústics. El so emès pels dos làsers acústics que hem construït és una ona harmònica. Funcionen com tubs sonors oberts per un extrem i ressonant en el primer mode de vibració, amb un comportament equivalent al d'un diapasó. El so emès és de gran intensitat. La freqüència depèn de la longitud del tub, d'acord amb la teoria dels tubs sonors. L’efecte s'aconsegueix de la mateixa manera amb recipients de formes diverses.

Lung microbiota promotes tolerance to allergens in neonates via PD-L1.

Epidemiological data point toward a critical period in early life during which environmental cues can set an individual on a trajectory toward respiratory health or disease. The neonatal immune system matures during this period, although little is known about the signals that lead to its maturation. Here we report that the formation of the lung microbiota is a key parameter in this process. Immediately following birth, neonatal mice were prone to develop exaggerated airway eosinophilia, release type 2 helper T cell cytokines and exhibit airway hyper-responsiveness following exposure to house dust mite allergens, even though their lungs harbored high numbers of natural CD4(+)Foxp3(+)CD25(+)Helios(+) regulatory T (Treg) cells. During the first 2 weeks after birth, the bacterial load in the lungs increased, and representation of the bacterial phyla shifts from a predominance of Gammaproteobacteria and Firmicutes towards Bacteroidetes. The changes in the microbiota were associated with decreased aeroallergen responsiveness and the emergence of a Helios(-) Treg cell subset that required interaction with programmed death ligand 1 (PD-L1) for development. Absence of microbial colonization(10) or blockade of PD-L1 during the first 2 weeks postpartum maintained exaggerated responsiveness to allergens through to adulthood. Adoptive transfer of Treg cells from adult mice to neonates before aeroallergen exposure ameliorated disease. Thus, formation of the airway microbiota induces regulatory cells early in life, which, when dysregulated, can lead to sustained susceptibility to allergic airway inflammation in adulthood.

Note on predation of the brood of Mischocyttarus injucundus (de Saussure) by another social wasp in Caxiuanã, Pará, Brazil, with new records of species for the Ferreira Penna Research Station (Hymenoptera, Vespidae, Polistinae)

ABSTRACT Predation of the brood of Mischocyttarus injucundus by another polistine social wasp is reported from an Amazonian rainforest locality. This is the first report for the American tropics of naturally occurring predation by one social wasp on the brood of another. Three species are added to the list of the Ferreira Penna Research Station, raising known local richness to 81 species: Mischocyttarus filiformis (de Saussure, 1854), Mischocyttarus vaqueroi Zikán, 1949, and Parachartergus griseus (Fox, 1898).

Strategic behaviours in healthcare : evidence from primary care and pharmaceutical markets

We analyse the strategic behaviours of agents in a market through the appropriate¬ness of their skills to the market. If agents' skills are well adapted to market and they can reach their target, they will not need to adopt strategic behaviours. The agents will behave as selfish individuals. However, if their skills are not well adapted and they cannot attain their target alone, they will adopt strategic behaviours to reach their objectives. These behaviours will have a different impact on the utilities of other agents, depending on the skills and the objectives of the agent. If these agents need other agents to reach their objectives, they will behave as altruistic individuals who internalise the utilities of other agents in reaching their objectives and will adopt cooperative behaviours. However, if these agents fear that other agents could prevent them from reaching their target because they can foresee that the skills of other agents are better adapted than their own skills, the agents will then behave as predator individuals and will adopt destructive behaviours to attain their objective. It is in the interests of these agents to manipulate information to increase disorder and dissimulate their lack of skills. They will reproduce the strategies of animals that modify their appearance to escape predators or simulate being bait to attract their prey. These agents will seek to induce chaos into the behaviours of other agents to amplify the impact of their strategies. The appropriateness of skills to the market allows an understanding of the emer-gence of networks and associated strategies. The members of a networks are inputs who are excluded when their costs are higher than their benefits. A network simul-taneously allows cooperation and selfish, predatory behaviours among its members. A network may adopt informational strategies when seeking to become the leader in a market or when it cannot survive. The creation of networks and the manipulation of information are two overlapping evolutionary strategies, with the first strategy favouring the second. In our model, an agent does not behave like a firm that aims only to maximise the profits of the firm but rather as a member of a network who adopts strategic behaviours as a function of the interests of this network. If his skills are well adapted to the market and he can innovate, he will not invest in erroneous input; in contrast, if his skills are not adapted, the agent will invest in the erroneous input of information into the market in order to survive. Therefore, when any informational asymmetries between the agents and their principals characterise the market, the price cannot be the main element that allows equilibrium to be reached in the market; instead, the appropriateness of skills to the market enables equilibrium. We will now apply these hypotheses to explain the strategic behaviours of physicians and pharmaceutical companies.

Allergies alimentaires rares [Rare food allergies]

A limited number of foods explain the majority of food allergies. These allergies can be due to a weak allergenicity (garlic, onion, potato), or a weak (or increasing) exposure to emergent food allergens which can be imported (exotic fruits), or recently introduced (lupin, buckwheat, sesame, inulin) or modified by the industry (lysats, lecithins, traces of antibiotics, caseinates, molds, dust mite). Others are in relation with rarer cross-reactivity food allergy syndrome (Apiaceae-Compositae-mugwort syndrome, egg-bird syndrome, cat epithelium-pork meat syndrome). Others are rarely identified, because the food is masked (pepper, basilic). We illustrate rare cases of food allergy and discuss the diagnostic management which is based on a meticulous patient history. Un nombre restreint d'aliments explique la majorité des allergies alimentaires. Les allergies alimentaires rares sont dues à une faible allergénicité (ail, oignon, pomme de terre) ou à une exposition faible ou croissante à des aliments émergents, importés (fruits exotiques), introduits (lupin, sarrasin, sésame, inuline), ou modifiés par l'industrie (lysats, lécithines, traces d'antibiotiques, caséinates, moisissures, acariens). D'autres sont en relation avec des croisements d'allergènes rares (syndrome croisé ombellifères-composées-armoise, syndrome oeuf-oiseau, syndrome épithélium de chat-viande de porc). D'autres enfin sont rarement identifiées, car l'allergène est masqué (poivre, basilic). Nous décrivons des cas rares illustratifs et rappelons la démarche diagnostique qui s'appuie sur une anamnèse minutieuse.

Antihelenismo y anticlasicismo en la obra de Oscar Wilde. El polo opuesto de una mente paradójica.

Gracias a una poderosa arma intelectual, la paradoja, Oscar Wilde descubre también los déficits del Clasicismo y del Helenismo. Un análisis riguroso del conjunto de su obra desde la perspectiva de la Tradición Clásica, nos revela también un Oscar Wilde diferente del usual Wilde filohelénico y, sobre todo, platónico. El objetivo de este artículo es abordar un tema muy poco estudiado por los filólogos clásicos cual es el anticlasicismo y el antihelenismo como necesidades intelectuales.

Antihel·lenisme i anticlassicisme en l'obra d'Oscar Wilde. L'altre pol d'una ment paradoxal.

Gràcies a una poderosa arma intel·lectual, la paradoxa, Oscar Wilde descobreix tambè els dèficits del Classicisme i l'Hel·lenisme. Una anàlisi acurada del conjunt de les seves obres des de la perspectiva de la Tradició Clàssica, ens revela també un Oscar Wilde diferent de l'usual Wilde filohel·lènic i, sobretot, platònic. L'objectiu d'aquest article és abordar un tema molt poc estudiat pels filòlegs clàssics, l'anticlassicisme i l'antihel·lenisme com a necessitats intel·lectuals

Anti-Hellenism and Anti-Classicism in Oscar Wilde's Works. The Second Pole of a Paradoxical Mind.

Thanks to a powerful intellectual weapon, paradox, Oscar Wilde also discovers the dark side of both Classicism and Hellenism. An accurate analysis of his works from the point of view of the Classical Tradition shows an Oscar Wilde who is quite different from the usual Philhellenic one and, above all, from the Platonic one. The aim of this article is to approach a theme which has been hardly studied by classical philologists, that is, anti-classicism and anti-hellenism as an intellectual urge.

Abandonando la caverna en busca de la vida (Lectura platónica de La caverna de Rodolf Sirera)

El objetivo de este artículo es mostrar cómo un dramaturgo contemporáneo piensa de nuevo en la imagen platónica de la caverna para hablar del necesario viaje existencial y de la formación del hombre, lejos de la protección que las cavernas de cualquier tipo, como el hogar, el jardín familiar o la misma familia, pueden representar. Aunque desde una perspectiva en absoluto idealista o metafísica, Platón se convierte una vez más gracias a R. Sirera y a la aplicabilidad de las mismas imágenes platónicas en una referencia clásica tan útil como ineludible, si se tiene en cuenta el origen platónico de todas las cavernas literarias.

Rutas cinematográficas hacia la imagen platónica de la caverna

El objetivo de este artículo es demostrar la posibilidad de llegar también a la imagen platónica de l caverna desde el cine. En este sentido se puede hablar de referencias explícitas como en el caso de El conformista de B. Bertolucci o Shadowlands de R. Attenborough, si se tienen presentes las Crónicas de Narnia de C. S. Lewis- o The Picture of Dorian Gray -si se tiene presenta la novela de Oscar Wilde-, pero, en otras ocasiones, pese a que la influencia platónica no pueda ser demostrada, por ejemplo en The Truman Show, A Room with a View o Brideshead Revisited, podemos servirnos perfectamente de estas películas para guiar al público contemporáneo hacia aquella imagen platónica, ya que el mismo platón demuestra que se trata de una imagen aplicable y, en primer lugar, a su filosofía idealista.

Cinema Roads to the Platonic Image of the Cave

The aim of this article is to prove the real possibility of travelling intellectually to the Platonic image of the cave from different films. In this sense, one can speak of explicit references as in The Conformist by B. Bertolucci or in Shadowlands by R. Attenborough -if one bears in mind the Chronicles of Narnia by C. S. Lewis- or The Picture of Dorian Gray ¿if one bears in mind the well-known O. Wilde¿s novel-, but, on other occasions, although the Platonic influence cannot be proved, for instance in The Truman Show, A Room with a View or Brideshead Revisited, one can perfectly think of these films in order to guide the contemporary audiences to that Platonic image, since Plato himself affirms that it deals with an image which can be easily applied and, in first place, to his idealistic philosophy.

Rutes cinematogràfiques vers la imatge platònica de la caverna

L'objectiu d'aquest article és demostrar la possibilitat d'arribar també a la imatge platònica de la caverna des del cinema. En aquest sentit es pot parlar de referències explícites, com en el cas de El conformista de B. Bertolucci, o Shadowlands -si es tenen presents les Cròniques de Nàrnia de C. S. Lewis- o The Picture of Dorian Gray -si es té present la novel·la d'Oscar Wilde-, però, en d'altres ocasions, tot i que la influència platònica no pugui ser demostrada, per exemple a The Truman Show, A Room with a View o Brideshead Revisited, podem emprar perfectament aquestes pel·lícules per menar el públic contemporani vers aquella imatge platònica, ja que el mateix Plató demostra que es tracta d¿una imatge aplicable i, en primer lloc, a la seva filosofia idealista.

La caverna de José Saramago: imatge platònica versus metafísica

La caverna de José Saramago té com a referència indubtable la imatge de la caverna del llibre VII de la República de Plató, i, tanmateix, Saramago no és un escriptor idealista o metafísic. Aquest article mostra com, tot aprofitant l¿aplicabilitat amb què Plató dota la seva imatge, Saramago defensa la necessitat de saber rebre els missatges de la terra, de la matèria, de no esdevenir presoners en las cavernes daurades de la societat occidental, i d¿esdevenir lliures en la natura, phýsis, i no pas lluny o més enllà, metá, d¿ella.

La caverna de José Saramago: imagen platónica versus metafísica

La caverna de José Saramago tiene como referencia indudable la imagen de la caverna del libro VII de la República de Platón, y, sin embargo, Saramago no és un escritor idealista o metafísico. Este artículo muestra cómo, aprovechando la aplicabilidad con que Platón dotó a su imagen, Saramago defiende la necesidad de saber recibir los mensajes de la tierra, de la materia, de no convertirnos en prisioneros en las cavernas doradas de la sociedad occidental, y de ser libres en la naturaleza, phýsis, y no lejos o más allá, metá, de ella.

The Cave by José Saramago: Platonic image versus metaphysics

The cave by José Saramago has as a certain reference the image of the cave of book VII of Plato's Republic and, however, Saramago is not an idealistic or metaphysical writer. This article, taking advantage of the applicability with which Plato endowed his image, defends the urge to be open to the messages sent by the earth, by matter, the urge not to become prisoners in the golden caves of the Western society and, finally, the urge to find our freedom in Nature, phýsis, and not far or beyond, metá, it.