Enseignement et analyse transactionnelle / Marie Joseph Chalvin,...

Collection : Outils pour la classe

Fruit production in Chile: bright past, uncertain future

In 2007 (the last agricultural census), Chile had 308, 445 ha of fruit orchards: an increase of almost 32% from the previous census (1997). The most important species were table grapes (20%), avocados (13%) and apples (12%). Some 22% of the fruit crops growing area corresponded to juvenile orchards; within the species with higher proportion of juvenile orchards were prunes (42%) and blueberries (56%). Most orchards are located between latitude 27º18` S (Copiapó) and 40º36´S (Puerto Varas). The industry is driven by the export component which accounts for more than 50% of the fruits produced. In the crop season 2009-2010, approximately 254 million boxes (around 2.5 million tons) were exported, representing over US$ 3.5 million. Processed and fresh fruits represented 8.2 and 26.7% of the total forest and agricultural Chilean exports in 2008, respectively. The main markets for this fruits were USA/Canada (42%) and Europe (32%). The fruit grower receives, on average, 12-16% of the total price of the fruit in its final destination. Each year the fruit industry employs 450.000 people directly, of which 1/3 are permanent. Even though the fruit industry employs the highest proportion of the agricultural labor and the growing area has increased in the last 20 years, the proportion of agricultural employment has decreased from 19.5% in 1989 to 10.8% in 2008. It might also be noted that Chile invests only 0.7% of the GDP in research. In the last 40 years, the fruit industry has been a motor for the Chilean economic development, but the lower rates of currency exchange, the rising costs of energy (oil, electricity), and the increasing scarcity of hand labor have drastically reduced the profitability and are putting at risk the viability of a large proportion of the fruit orchards in Chile. It is estimated that this season around 65% of the orchards will have a negative economic balance in their operations. Higher investment in research, improvements in fruit quality and various orchard management practices, as well as higher financial support from the Government are needed for the long term viability of the fruit industry in Chile.

El mestre ignorant: la filosofia de l'educació de Joseph Jacotot

El mestre ignorant és, per definició, la condició d"impossibilitat de la pedagogia. Potser no de tota, però sí de la pedagogia, almenys tal com l"hem entès fins ara (suposant que es pugui entendre absolutament d"una altra manera sense estar parlant ja d"una altra cosa). És per això que, com a màxim, només en els seus marges hi podria tenir lloc una proposta com la que glossaré aquí. Una proposta que, bo i partint de les idees de Joseph Jacotot (1770-1840), planteja la contingència del mestre, és a dir, que a l"hora d"aprendre uns continguts fa prescindible la figura d"algú que els expliqui. En altres paraules, fa que aquells que volen aprendre alguna cosa no hagin de dependre d"un mestre que ho hagi après abans, ni del mestre que va ensenyar aquell mestre, i així successivament, trencant d"aquesta manera el cercle de la transmissió pedagògica - almenys pel que fa al procés instructiu. Tanmateix, això és només la punta de l"iceberg i més avall hi aprofundirem. Però fem ara una mirada enrere, tot just quan se li van presentar a Jacotot els seus primers deixebles belgues per estudiar francès.

Jacint Verdaguer i Sant Joseph de la Gare de Perpinyà: Novament «Als catalans del Rosselló»*

Com és sabut, un dels camins de difusió de l’obra verdagueriana a França fou la dels cercles intel·lectuals catòlics. A la Catalunya del Nord, d’aquests ambients, cal destacar especialment uns noms, tots ells traductors: Tolrà de Bordas, Agustí Vassal, Joan Baptista Blazy i, en especial, Justí Pepratx (Ceret, 1828 - Perpinyà, 1901), pare de la Renaixença nord-catalana, amic de Verdaguer i un dels seus suports més decidits durant l’època de la crisi personal del poeta. Amb tot, resten, encara, per identificar molts dels contactes nord-catalans de Verdaguer per tal d’arribar a obtenir un panorama complet de la xarxa de literats i religiosos, entre d’altres, que facilitaren la recepció i la difusió del poeta català a França. De la relació del poeta de Folgueroles amb els nord-catalans en resta un vast material epistolar, així com gran quantitat de traduccions al francès d’obres verdaguerianes. Ultra això, també cal fer esment d’altres testimonis de la presència de Verdaguer a la Catalunya del nord dels Pirineus.