Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : 1era Mostra d'arquitectura de les terres de Lleida 2005

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont. Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba

Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : Premis FAD d'Arquitectura i Urbanisme

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte a la web.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont.Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba

Proyecto para la unificación de la red de media tensión de la ciudad de Lleida

El projecte, proposa el canvi de 11 a 25 Kv de la xarxa de mitja tensió de la ciutat de Lleida, amb l'objectiu d'unificar sistemes, avançar cap a una convergència d'unificació de tensions, homogeneïtzar l'explotació, eliminar equips obsolets, reducció d'estocs, etc.

Projecte per la instal·lació de calefacció i A.C.S. solar en una vivenda unifamiliar

Es té una vivenda unifamiliar, de nova construcció, en la que s'ha elaborat un projecte per proporcionar-li un sistema de calefacció, i aprofitant l'energia solar produir ACS. S'han calculat les necessitats tèrmiques de la vivenda considerant que s'ha construit l'envolvent tèrmic de la vivenda segons CTE. S'han estudiat els possibles sistemes de calefacció i s'ha escollit el de radiadors d'aigua calenta amb distribució bitubular i caldera de gasoil. S'han determinat les necessitats d'ACS i s'ha projectat la instal·lació solar amb captadors de tubs de buit i recolzament auxiliar de la pròpia caldera de calefacció. Les instal·lacions s'han projectat complint els requisits de la normativa d'obligat compliment.

Projecte d'una instal·lació elèctrica i una instal·lació solar fotovoltaica connectada a la xarxa de baixa tensió, en una nau industrial

Dissenyar la xarxa elèctrica d'una nau industrial i dissenyar una instal·lació solar fotovoltaica connectada a la xarxa de baixa tensió. Per a la instal·lació de la nova xarxa elèctrica s'ha aprofitat tot l'enllumenat, els endolls i els interruptors existents en la nau, de l'anterior instal·lació, que s'ha quedat obsoleta degut a la instal·lació de noves màquines. S'ha escollit una instal·lació solar fotovoltaica connectada a la xarxa elèctrica perquè s'utilitza una energia purament neta i inesgotable, perquè té una bona rentabilitat.

Disseny d'una instal·lació solar tèrmica per A.C.S. i calefacció en una casa prefabricada

Disseny d'una instal·lació solar tèrmica capaç d'abastir les necessitats d'A.C.S. i representar un suport a les necessitats de calefacció amb sistema de recolzament per garantir una funcionalitat continua. La instal·lació es calcula per instal·lar-la en una casa prefabricada, unifamiliar a Lleida.

Disseny d'una instal·lació de climatització i ACS amb estudi de viabilitat econòmica, comparant sistema convencional amb energia geotérmica, en una vivenda situada a Alcoletge

Aquest projecte té per objectiu el d'especificar les condicions tècniques i econòmiques d'una instal·lació de climatització i ACS comparant el sistema convencional amb el d'energia geotèrmica, en una vivenda situada al municipi d'Alcoletge, de la província de Lleida. L'estudi comprèn una sèrie de càlculs, especificacions i justificacions tècniques, que conjuntament amb l'estudi econòmic permetran determinar la possible viabilitat de la instal·lació d'energia geotèrmica enfront la instal·lació convencional en una vivenda unifamiliar.

Avantprojecte d'una instal·lació solar tèrmica de baixa temperatura a la província de Lleida

Disseny d'una instal·lació de col·lectors solars tèrmics per aigua calenta sanitaria i calefacció en una casa de Lleida. Aprofitant l'instal·lació de calefacció existent, modificant-la per adaptar-la a la nova instal·lació d'energia solar. Realització d'un estudi de viabilitat per determinar el període de retorn de l'instal·lació. Tot seguint les pautes que indica la norma UNE 157001.

Projecte de les instal·lacions de protecció contra incendis, ventilació i electricitat d'un pàrquing de vehicles

L'objecte del projecte és la definició de les característiques tècniques i econòmiques de les instal·lacions i equips necessaris per a la construcció i realització de les instal·lacions de protecció contra incendis, ventilació i electricitat d'un aparcament de cotxes per tal de protegir els seus ocupants i facilitar les tasques dels bombers i equips de rescat. També es pretén mantenir l'edifici en unes condicions òptimes per al seu ús.

Disseny d'una instal·lació de calefacció i ACS per una vivenda a partir d'energies renovables

En el present document es pretén desenvolupar els càlculs i especificacions necessàries, així com les característiques tècniques per poder dur a terme el disseny de la instal·lació de calefacció i ACS pel sistema de plaques solars tèrmiques i pel sistema geotèrmic. Es realitzarà un estudi previ per tenir un coneixement arquitectònic de la vivenda i així poder realitzar els càlculs de la demanda energètica. Es farà una descripció de les diferents alternatives de sistemes d'energia renovables que existeixen i es valoraran en funció de les necessitats del projecte per a trobar la més idònia. Una vegada triades les dues opcions, es procedirà a descriure de forma descriptiva i tècnicament, els sistemes escollits i dissenyar les instal·lacions pel seu bon funcionament. Per últim es farà un estudi econòmic de l'amortització dels dos sistemes escollits, per poder valorar si son econòmicament viables.

Disseny de calefacció amb terra radiant d'una casa a l'horta de Lleida mitjançant energia geotèrmica

S'ha realitzat el disseny de calefacció d'una vivenda mitjançant energia geotèrmica de baixa temperatura, amb un bescanviador vertical de 80 m de profunditat. El sistema de calefacció és de terra radiant en forma d'espiral.

Control de trajectòries òptimes en vehicles submarins : modelització d'un vehicle submarí i estudi de la seva controlabilitat i control òptim de la trajectòria sota linearització

Es modelitza un vehicle submarí i s'estudien diferents alternatives de control sota linearització sota l'assumpció d'una geometria d'elipsoide prolat, obtenint les gràfiques de l'estat i el control en un interval de temps.

Disseny d'una instal·lació fotovoltaica autònoma amb grup electrogen de suport en un edifici a Artesa de Lleida

El present projecte té com a objectiu l'estudi de la implantació d'una instal·lació fotovoltaica autònoma amb grup electrogen de suport en un edifici a Artesa de Lleida. Aquest edifici es troba aïllat de les xarxes de distribució i per aquest motiu s'ha d'autoabastir energèticament mitjançant els recursos energètics de la zona.