Laicidad, convivencia ciudadana y educación

Resumen basado en el de la publicación.

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

La Reforma Catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).

Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa.

Fidelity in interpretation: Lord Hoffmann and the adventure of the empty house

This paper explores Dworkin's 'law as a chain novel' analogy and considers the recent work of Dworkin and MacCormick through close scrutiny of two recent judgments of Lord Hoffmann, in Barlow Clowes v Eurotrust International [2005] UKPC 37 and Barker v Corus [2006] UKHL 20. The aim is to examine Dworkin's theory in the context of recent English private law decisions and determine whether Lord Hoffmann's approach to interpretation is consistent with that of Dworkin (as his Lordship has contended in the past). It is argued that Lord Hoffmann's treatment of recent decisions on which he himself sat raises significant questions regarding fidelity, coherence and the institutional structure of the House of Lords.

'They Shall Speak the Arabic Language and Take Pride in it': reconsidering the fate of Coptic after the Arab Conquest

The complaints on the adoption of Arabic by the Copts that are voiced by the Apocalypse of Pseudo-Samuel have often been quoted as the expiring words of the dying Coptic language. This article seeks to show that they are not to be taken so literally, and that they should rather be inserted in the context of a rift within the medieval Coptic church over the question of language choice, and beyond this, over that of accommodation with the Muslims. The use of Arabic by the episcopal church of Miṣr and by some prominent figures around it, which was linked to their proximity to the Fatimid court, was resented and denounced by more traditional circles, centred on the Patriarchate and on some important monasteries such as the one at Qalamūn where the Apocalypse was written. The suggestion is also made that the text is contemporary with the beginning of Coptic literary production in Arabic and with the introduction of Egyptian Christians at the caliphal court, namely in the last quarter of the tenth century, at the time of Severus ibn al-Muqqafa‘.

A Formação de Padres no Nordeste do Brasil (1894-1933)

The Nossa Senhora da Conceição Seminary, installed in 1894, by Dom Adauto Aurélio de Miranda Henriques, first Paraíba Bishop, and the Episcopal Seminary of the Sagrado Coração de Jesus, implanted in 1913, by Dom José Thomas Gomes da Silva, first Aracaju s Bishop diocese, were created as a result of lack of an official religious process proposed by the Brazilian Republic Proclamation, in 1889. With the appoint to enlarge the number of priests and change the image of the priest married and unrolled who used to identify the Catholic Church in the colonial and imperial Brazil. Such bishops developed into intellectuals in the government, dioceses and formation priest houses. I take as a study object, for this doctorate paper, the academic formation and priesthood developed in theses seminaries, from 1894 to 1933, once 1894 the year of João Pessoa Creation Seminar that was implied the Minor Course (preparation) and the Major one (built by Philosophy and God related studies) and the research limit year of 1933, is concerned about the Major Sergipe Seminary ending, which was created and has worked offering the Minor and Major courses, from 1913 to 1933. Showing the teaching models that guided and leaded the priest formation, referred as Seminaries, and the application result is the objective of this investigation. To comprehend the teaching models seminaries studied, my research line is the Catholic Church theme and priest formation in Brazil. In front of the object and the objective desired, I chose the historical comparative method and the scholars modals notions of Araujo de Barros (2004) and the Sirinelli intellectuals (1996). Such references allowed me to analyze the formation given in the seminary and seminarian participation and actions, included the sequence after the scholars formation. The thesis defended is that the teaching model developed in the Brazilian Seminaries, created after a non official religious process in the Brazilian government, deal with a model of one unique center (Seminary formation and aim pre arranged by Santa Sé), although adapted, presuming the local reality and formation structure (privileged not only spiritual and moral speaking, but intellectual also), was it responsible for intellectuals generations (teachers priests, educationalist priest, journalists priests and so on) that boost the education in Brazil. During the Republic first three decades, when, in thesis, the Government was becoming free religion, i.e., the government did not subsidize the Church anymore, and the Government, among others aspects, did not received any Church care to help the public teaching in the country. The investigation reveled accede, by bishops and their followers, such as by the Concílio de Trento pre concept, or by the others ideas, leading by the priests formation in Seminaries. By creating and stalling diocese Seminary, Bishop Dom Adauto and Dom José went further their functions, by the time they built inside themselves a teaching model thought from the main pedagogic logic, based on several religious exercises, moral and ethic, considered by themselves several knowledge connected to humanity, philosophy and God related studies). Following clearly rationalism principle (the way of teaching, which each subject has its own teacher and this class get together students with the same knowledge, regardless of age) and efficiency (trying to teach the whole content in each class), the Seminaries researched developed a whole education, allowed the structure of a spiritual education, moral and intellectual, for a quality developed by priests, including different levels that they used to performance. Their bottom line, actions and priest matter achievement allowed their broad fulfillment, in the way that priests matter were associated with cultural, educational, welfare assistance, at last, intellectuals

O teatro de Deus: a construção do espaço sagrado de juazeiro a partir de narrativas femininas (Ceará, 1889-1898)

In this work, we discuss the construction of Juazeiro in the state of Ceará -, as a sacred space from the analysis of the testimonies of nine religious women called beatas in an Episcopal process in the late nineteenth century. This process was initiated in 1891 to investigate the occurrence of an Eucharistic miracle with beata Maria Magdalena do Espírito Santo de Araújo. We show that the punitive strategies of the Diocese eventually caused a reordering of pilgrimages to Juazeiro which until 1894 worshipped the Precious Blood and that after the condemnation of the phenomena by the Holy See are rearranged around the figure of Father Cicero Romão Batista, under the pretext of worshipping the priest himself and also Nossa Senhora das Dores, currently the patron saint of the city of Juazeiro do Norte.

A Santidade nas Hagiografias de Venâncio Fortunato

We chose to do a quick presentation about the authenticity of hagiographies of Venantius Fortunatus. Then began a debate on the concept of holiness and medieval saint. After this discussion, which this author worked with two main models of holiness: the acetic-monastic and episcopal. The first model is present in hagiographies devoted to Patern and Radegund. In these descriptions abound this lifestyle choice: the pursuit of withdrawal from the world, the martyrdom, miracles and temptations related to this kind of choice. However, their hagiographies have, in most cases, the model of episcopal sanctity. In this model, the sanctity appears as a condition for becoming a bishop, and more, the miraculous virtue is clearly a feature of such positions.

Renewal of Religious Leadership According to an Ancient Model. Bishop Joseph Hubert Reinkens and Bishop Martin of Tours

Im Jahr 1866 verfasste der damals in Breslau lehrende römisch-katholische Kirchenhistoriker Joseph Hubert Reinkens eine der ersten historisch-kritischen Studien in deutscher Sprache über Martin von Tours, in der er sich u.a. mit Martins bischöflichem Leitungsdienst befasste. Nach dem Ersten Vatikanischen Konzil (1870) wurde Reinkens 1873 der erste Bischof für die Alt-Katholiken im Deutschen Reich. Der Beitrag beschreibt den Einfluss, den Reinkens' Martin-Rezeption auf sein theologisches und praktisches Verständnis des Bischofsamts hatte.

Barriers and facilitators to nurses' acceptance of and implications for injury rates of an IV catheter safety device

This study has the purpose of determining the barriers and facilitators to nurses' acceptance of the Johnson and Johnson Protectiv®* Plus IV catheter safety needle device and implications for needlestick injuries at St. Luke's Episcopal Hospital, Houston, Texas. A one-time cross-sectional survey of 620 responding nurses was conducted by this researcher during December, 2000. The study objectives were to: (1) describe the perceived (a) organizational and individual barriers and facilitators and (b) acceptance of implementation of the IV catheter device; (2) examine the relative importance of these predictors; (3) describe (a) perceived changes in needlestick injuries after implementation of the device; (b) the reported incidence of injuries; and (c) the extent of underreporting by nurses; and (4) examine the relative importance of (a) the preceding predictors and (b) acceptance of the device in predicting perceived changes in needlestick injuries. Safety climate and training were evaluated as organizational factors. Individual factors evaluated were experience with the device, including time using it and frequency of use, and background information, including nursing unit, and length of time as a nurse in this hospital and in total nursing career. The conceptual framework was based upon the safety climate model. Descriptive statistics and multiple and logistic regression were utilized to address the study objectives. ^ The findings showed widespread acceptance of the device and a strong perception that it reduced the number of needlesticks. Acceptance was notably predicted by adequate training, appropriate time between training and device use, solid safety climate, and short length of service, in that order. A barrier to acceptance was nurses' longtime of use of previous needle technologies. Over four-fifths of nurses were compliant in always using the device. Compliance had two facilitators: length of time using device and, to a lesser extent, safety climate. Rates of compliance tended to be lower among nurses in units in which the device was frequently used. ^ High quality training and an atmosphere of caring about nurse safety stand out as primary facilitators that other institutions would need to adopt in order to achieve maximum success in implementing safety programs involving utilization of new safety devices. ^

Tending the Vineyard: Maritime Religion on Martha's Vineyard from 1824-1978

The first part of this paper will give a brief introduction to maritime missiology, the second section will trace the beginnings of the Boston Seaman’s Friend Society in the nineteenth century and the third will focus on the Vineyard Haven branch of that work well into the twentieth century. Using source material from the American Seamen’s Friend Society - there is a 5,000 document collection of the ASFS papers in the G.W. Blunt White Library at Mystic Seaport, the Boston Seaman’s Friend Society - whose papers are mostly in the Congregational House on Beacon Hill in Boston, and other secondary works from the nineteenth and twentieth century. I am especially indebted to George Wiseman’s book, They Kept the Lower Lights Burning, Wiseman was the pastor of Trinity Methodist Episcopal Church in Oak Bluff during WWII and the son-in-law of Austin Tower. This presentation will look at the many facets that made up religious work among seafarers.

Minding the 3 R's: Response, Remediation and Restoration

Working with CT DEP, the NOAA Office of Damage Assessment, Remediation and Restoration uses funds recovered from polluters to conduct restoration projects. Here in Connecticut, projects include the Jordan Brook Fishway in Waterford, the Remington Gun Club site at Lordship Point in Stratford, and more.

Long-term gastrointestinal complications of Clostridium difficile associated diarrhea (CDAD)

Background. The incidence of Clostridium difficile -associated diarrhea (CDAD) is increasing worldwide likely because of increased use of broad spectrum antibiotics and the introduction of a clonal hyper-virulent strain called the BI strain. Short-term complications of CDAD include recurrent disease, requirement for colectomy, and persistent disease. However, data on the long-term consequences of CDAD are scarce. Among other infectious diseases (Shigella, Salmonella, and Campylobacter), long-term consequences such as irritable bowel syndrome (IBS), chronic dyspepsia/diarrhea, and other GI effects have been noted. Since the mechanism of action of these agents is similar to C.difficile, we hypothesized that patients with CDAD have greater likelihood of developing IBS and other functional gastrointestinal disorders (FGIDs) in the long-term as compared to a general sample of recently hospitalized patients. ^ Objective. To evaluate the long-term gastrointestinal complications of CDAD, (IBS, functional diarrhea, functional abdominal bloating, functional constipation and functional abdominal pain syndrome). ^ Methods. The current study was a secondary analysis of a previously completed observational case-control outcome study. Adult CDAD patients at St. Luke's Episcopal Hospital, Houston (SLEH) were followed up and interviewed by telephone six months after the initial diagnosis thereafter evaluated for the development of IBS and other FGIDs. A total of 46 patients with CDAD infection were recruited at SLEH between May-November 2007. The comparators were patients hospitalized in SLEH within one month before or after the admission of the reference case, hospital length of stay within one week longer or shorter than reference case, and age within 10 years more or less than the reference case. Cases and comparators were compared using Fisher's exact test. A p<0.05 was considered significant. ^ Results. Thirty CDAD patients responded to the questionnaires and were compared to 40 comparators. No comparator developed a FGID, while 3 (10%) CDAD patients developed new onset IBS (p=0.07), 4 (13.3%) developed new onset Functional Diarrhea (p=0.03), and 3 (10%) developed new onset Functional Constipation (p=0.07). No patient developed Functional Abdominal Bloating and Functional Abdominal Pain Syndrome. ^ Conclusion. In this study, new onset functional diarrhea was significantly more common in patients CDAD within six months after initial infection compared to matched controls.^