598 resultados para Entrenament (Esport)
Resumo:
Los estiramientos son ejercicios de los que todos, ms tarde o ms temprano, hemos odo hablar. Pero, cuntos de nosotros sabemos realmente qu son?, para qu sirven?, en qu se basan? y cmo deben realizarse? Los estiramientos no siempre sirven para modifi car la fl exibilidad sino que pueden utilizarse para todo lo contrario: mejorar la elasticidad o reactividad de los tejidos, relacionndose este aspecto con otras cualidades fsicas bsicas, como son la fuerza y la velocidad. En este artculo se pretende dar una respuesta resumida a las preguntas planteadas y ampliar la visin y el conocimiento sobre estos ejercicios conocidos desconocidos. Para ello se realiza un anlisis de las propuestas tericas ms relevantes, especialmente de los factores condicionantes, y se ofrece una metodologa para su correcta aplicacin.
Resumo:
El dibuix de la fi gura humana utilitzat com a llenguatge expressiu es pot contemplar a diferents exposicions artstiques com a font dinformaci histrica on es relacionen les vivncies personals amb la seva representaci pictrica. Les exposicions ms representatives daquest tema que han tingut lloc a la nostra ciutat en els darrers anys han estat La collecci Prinzhorn (Museu dArt Contemporani de Barcelona, 2001), En guerra (Centre de Cultura Contempornia de Barcelona, 2004) i Hi havia una vegada Txernbil (Centre de Cultura Contempornia de Barcelona, 2006). En el grup de recerca Salut Activitat Fsica i Esport (SAFE) de la Facultat de Psicologia Cincies de lEducaci i lEsport Blanquerna, dins el projecte Dansa Esquema Corporal (DEC) hi ha una lnia dinvestigaci dedicada a avaluar limpacte de les sessions dexpressi corporal, entesa principalment com a vivncia personal, i la seva representaci grfi ca en paper. Els objectius principals de la nostra recerca son examinar si el dibuix de la fi gura humana s una eina efi ca per avaluar el coneixement de lesquema corporal en poblaci general infantil i en poblaci dadolescents amb Sndrome de Down amb el test de Goodenough, i avaluar la repercussi de la sessi dexpressi corporal en el desenvolupament emocional amb el test de Koppitz .
Resumo:
Es presenten els resultats duna investigaci de carcter qualitatiu -encara que sha utilitzat en algun moment lestadstica- pel que fa a la valoraci que un grup dalumnes de la Universitat Ramon Llull fa del mtode psicofsic Cos-Art com a treball que serveix per millorar lemissi de la veu. Les tcniques i els instruments per a la recollida dinformaci que shan utilitzat han estat el diari de camp i el qestionari. Lanlisi de resultats mostra el treball global del Mtode com a efectiu. En blocs ms especfics, com poden ser els temes de respiraci o llengua, entre altres, la freqncia ms elevada en les respostes ha estat que el treball de Cos-Art els ha ajudat bastant. Per ltim, un gran nombre dalumnes consideren que el Mtode Cos-Art ajuda, de forma molt positiva, a prendre conscincia dun mateix.
Resumo:
Les tendncies socioeconmiques actuals imposen noves exigncies als sistemes que confi guren les economies nacionals, i els obliguen a cercar alternatives perqu els individus desenvolupin les competncies que es requereixen. En aquest sentit, sn molts els escenaris on es discuteix i es planteja un canvi en leducaci que sadeqi als requeriments dun entorn que exigeix cada cop ms la valoraci dels resultats i la competitivitat, i aix no hauria de conduir la universitat a descuidar la formaci dels valors ms humans i intangibles.
Resumo:
El encuentro personal ineludible que precisa todo hecho educativo puede tener mltiples presencias y ausencias que harn que la experiencia de cada persona se viva con una cromtica distinta, dejando huellas mas o menos delimitadas y de mayor o menor calado sobre 10 que uno es y vive. Cualquier persona que se quiera educadora deberia tomarse el tiempo suficiente para contemplar el mundo y sus testigos, y para contemplarse a la vez a si mismo como testigo de su propia existencia tanto en relacin con sus formas de presencia como en sus silencios en el decir, el hacer y el experenciar (que no experimentar). ste quiere ser el motivo de reflexin que pretendo abrir desde estas lineas. Atreverse a afirmar que nuestro mundo esta falto de referentes podria inducirnos a pensar en un futuro educativo sin vinculos de tradicin ni de cultura, en un presente que seria el vacio entre pasado y futuro, un presente sin anclajes ni raices. El maestro, testigo de referencia para sus alumnos, deberia de ser la mirada de transmisin cultural desde una relacin de connotacion provocativamente educativa. Pero jcomo puede un maestro convertirse en testigo de referencia cuando 61 mismo, a menudo, no dispone de la significacion de sus propios referentes? Que puede testimoniarse desde la ausencia de la bsqueda de identidad? El testigo -que en el caso del educador tiene la responsabilidad para con las nuevas generaciones- deberia haber vivido, experienciado y aprendido a significar cuanto quiere o puede o no quiere o no puede testimoniar. Y no se trata de justificar. Lo que uno ama de verdad es siempre injustificable, nicamente puede vivirse y a 10 sumo transmitirse luego desde 10 que uno es. Identidad, mimesis y testimonio son las gravitaciones que orientan la relacin educativa que sugiero. No se trata de buscar el acuerdo ni del discipulo ni del estudiante ni del alumno ni de 10s nios y jovenes de quienes cuidamos. Uno debe estar en posesion de cuanto quiere transmitir; el dialogo empieza con esta pasin.
Resumo:
Este texto aborda las dificultades que tiene para el sujeto contemporneo asumir responsabilidades sociales. Presenta una revisin de 10s conceptos de responsabilidad y autoridad de 10s educadores a la luz del pensamiento de Hannah Arendt, y plantea la relacin del educador con el conocimiento y con 10s sujetos de la educacin. Por ltimo, reflexiona sobre la responsabilidad de educar para comprender y vivir la diversidad de nuestro mundo contemporneo.
Resumo:
-P arlar de la qualitat, la identitat i 1'excel.lencia universitaries s apuntar als ideals ms elevats de la universitat. Per aixo intentarem evitar dos extrems: El primer seria fer una aproximaci idealista i utopica basada exclusivament en el que "hauria de ser"; el segon consistiria a reduir llexcel.lGncia a un conjunt de regles aplicades, en forma de "receptes" de practiques excel.lents. Per tal de no caure en aquests extrems s d'una gran utilitat no perdre de vista que en aquestes reflexions ens estem referint a una situaci ben real: Les universitats catoliques europees constitueixen una realitat diversa perd identificable. Aquestes universitats ja tenen la propia qualitat, identitat i excel.lencia.
Resumo:
La intenci d'aquest article s presentar I'experiencia pedagbgica portada a terme als estudis de magisteri -especialitat educaci infantil-, durant el curs 2004105 i 2005/06. El treball que presentem s fruit d'un projecte que neix en el context de la reflexi que comporta la implementacio del sistema europeu de transferencia i acumulaci de crPdits (ECTS) en els estudis superiors, de la inquietud d'innovar i del convenciment de la importincia que t treballar de manera cooperativa i interdiscipliniria en el si d'un centre educatiu. El treball t com a finalitat donar impuls a la cultura de la qualitat a travs de la detecci, del seguiment, de la difusi i de l'intercanvi de les bones practiques a l'etapa d'educaci infantil que es porten a terme en els centres d'ensenyament on els estudiants de primer curs realitzen les seves prictiques, i ensenyar i aprendre a treballar cooperativament. La manera ms 16gica d'emfasitzar l'us del coneixement i les habilitats dels estudiants dins d'un marc cooperatiu, tal com es trobaran quan siguin membres de la societat, s dedicar molt de temps a l'aprenentatge d'aquestes habilitats en relacions cooperatives amb els altres. Uohnson i Johnson, 1977, p.62-63) S'ha treballat de manera cooperativa i interdisciplinhria, tant pel que fa al professorat de les diferents assignatures implicades (Seminari/ Practicum, Noves Tecnologies Aplicades a l1Educaci i Educaci Plhstica) com en la forma d'organitzaci del treball a l'aula per part de l'alumnat en equips cooperatius.
Resumo:
L' estimaci, per la inexactitud i l'aparent manca de rigor que comporta, ha estat, i encara continua essent, un contingut deixat de banda en els curriculums escolars, entestats fins fa poc temps a presentar una matematica exacta, tancada, acabada, plena de normes i poc flexible. En canvi, nosaltres el considerem un contingut de primer ordre i d'importancia cabdal. Consequncia d'aquesta poca consideraci curricular s la manca del domini d'estrategies d'estimaci en numeraci i calcul, per part de l'alumnat, que hem constatat durant anys en diferents nivells educatius. Aquest informe resumeix una part, la determinaci dels tipus i categories d'estratgies acceptables, d'un treball de tesi doctoral que consta de dues parts principals: la creaci i validaci d'un test per analitzar quatre ambits d'estimaci en numeraci i clcul i una segona part experimental que suposa l'aplicaci dels instruments de mesura a una mostra per poder esbrinar, a partir de les respostes dels infants, els tipus dlestratPgies, de dificultats i d'errors. Posteriorment, s'arriba a establir categories perla tots tres i concloure amb orientacions didhctiques que redundin en la millora de la competencia numerica dels estudiants a partir d'una adequada instrucci a l'aula.
Resumo:
Aquest treball examina diverses circumstancies del maltractament en dones que arriben a diferents serveis assistencials pblics de la provncia de Barcelona, la simptomatologia clnica que presenten i els seus estils de personalitat. 43 dones ateses en centres d'urgincies o cases d'acolliment completaren I'MCMI-II (de Millon, 1999), 1 'Escala d 'Ajustament Dihdic (dlSpanier, 1976), i una adaptaci de llEntrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domistic (Echebuna, Corral, Sarasua, Zubizarreta i Sauca, 1994). Els resultats indicaren que es tractava d'un conjunt de dones maltractades que es caracteritzaven per haver patit experiincies de maltractament greus en les seves relacions de parella, pel que fa a intensitat, duraci, frequincia i extensi. S'obsemi que les dones que havien patit maltractament en la seva infantesa es diferenciaven de les que no, mostrant major gravetat psicopatoldgica. Els resultats obtinguts amb lfMCMI-II reflectien una prestncia relativament baixa de simptomatologia ansiosa i depressiva i un predomini dels estils esquizoides, dependents i evitatius de la personalitat, de manera que un dels primers objectius clnics pensem que hauria de ser contrarestar la tendincia al retraiinent emocional i a l'azllament social per afavorir la seva capacitat d'establir relacions interpersonals i socials en general. Es discuteixen els resultats obtinguts i s'apunten algunes consideracions clniques i assistencials
Resumo:
En aquest article s'explica, breument, quins sn els sistemes alternatius i augmentatius de comunicaci, es comenten els de major s al nostre pas i es presenta un sistema grfic d'aparici recent, el sistema Sofia, que podria ser utilitzat com a tal perque es tracta d'un sistema grafic obert, amb possibilitats d'estructurar i generar llenguatge. Perd, per a aixo, caldria ensenyar-lo a usuaris reals i investigar-ne les possibilitats.
