De la democracia en América

UANL

Percepciones y valores asociados a la democracia en Monterrey

Tesis (Doctor en Filosofía con Acentuación en Ciencias Políticas.) UANL, 2010

Democracia participativa mexicana, su fundamento, contexto y las adversidades que enfrenta la sociedad civil en su fortalecimiento.

Tesis (Doctorado en Derecho) UANL, 2013.

Democracia como forma de vida y la práctica pedagógica en la escuela primaria : estudio cualitativo en dos escuelas públicas de Monterrey, Nuevo León.

Tesis (Doctor en Filosofía con Acentuación en Trabajo Social y Políticas Comparadas de Bienestar Social) UANL, 2011.

Entre la representación y la democracia. La reelección consecutiva de los legisladores en México.

Tesis (Doctor en Derecho) UANL, 2013.

Participación política y percepción de la democracia de las mujeres en el área metropolitana de Monterrey, Nuevo León, México.

Tesis (Doctora en Filosofía con Acentuación en Ciencias Políticas) UANL, 2013.

La democracia en América Latina: problemas y desafíos, hacia la instauración de una democracia constitucional e inclusiva.

Tesis (Doctor en Derecho) UANL, 2014.

La OEA y la promoción de la democracia en las Américas : un objetivo en construcción

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

Història i ideologia oficial. La pintura d'història

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS).

Del Big Bang a l'Homo Sapiens Sapiens. Una visió evolutiva global de la Història de l'Univers

Crec que un resum lleugerament informal pot animar al lector a endinsar-se en el seriós contingut del llibre. S'aixeca el teló (fa uns tretze mil set cents milions d'anys) amb un "chupinazo" que deixa en ridícul als dels "sanfermines". L' entropia comença a augmentar ... i ja no pararà! L'empat inicial entre la matèria i l' antimateria es decanta a favor de la matèria, encara que per molt poc! Matèria i antimatèria s'anihilen, però el lleuger excés de matèria fa que en l'anihilació en quedin suficients traces per a que la funció pugui continuar. Existeix un antimón d'antimatèria que transcorre en un antitemps i en el qual un antiCastells format de D-aminoàcids i L-carbohidrats ha escrit un antillibre? L'univers ja s'ha refredat suficientment per a que el deuteri pugui perviure un xic: via lliure a la formació de l'heli-4 (etapa còsmica). La matèria s'organitza ostensiblement: neix el Sistema de Períodes (etapa estel·lar). Els estels exploten i la pols formada embruta tot l'espai interestel·lar (etapa interestel·lar). Visita al "zoo molecular": molt carboni i molt enllaç triple. Espècies molt reactives que no reaccionen ... per no trobar amb què! El futbol, va també envair l'espai? En el tebi oceà, la matèria continua la seva escalada de la complexitat (etapa planetària). Apareix la vida: però, què és la vida? Fi de l'evolució determinista i començament de l'evolució contingent (etapa biològica). Justificada alarma entre els anaerobis: qui ha deixat escapar aquest gas (oxigen) tan verinós? El miracle de la vida en un univers hostil. L'arsenal d'armes preventives i defensives: vitamines C i E, catalasa, peroxidases, dismutases superoxídiques, etc. La meravella del transport electrònic. Com es possible tanta perfecció? L'escalada de la complexitat prossegueix acceleradament. Finalment, s'arriba a l'Homo sapiens sapiens: podria no ser com és? Millor canviar l'entorn que canviar l'Homo: l'evolució biològica s'ha acabat. Comença l'evolució cultural o social. La possible existència de vida i de vida intel·ligent extra-terrestres. La inevitable protagonisme de la Química dels derivats del carboni. El Principi antropo-cosmològic: realment, estem sols?

La pintura d'història i la història

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

La pintura d'història: pre-rafaelistes i exòtics

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Democracia y diferencia sexual.

Monográfico con el título: 'Educar para la igualdad y la libertad'. Resumen basado en el de la publicación

Educaci??n intercultural y democracia

Ponencia presentada en las terceras jornadas de Educaci??n y Democracia en Murcia. Los autores plantean la estrecha relaci??n entre educaci??n intercultural y democracia. No es posible una educaci??n en el respeto a la diferencia, en el reconocimiento pr??ctico de la igual dignidad de toda persona si no es en una organizaci??n democr??tica de la sociedad. La escuela ha de actuar en la doble direcci??n de reforzar y enriquecer la identidad cultural de cada grupo manteniendo sus signos b??sicos; y a la vez, ir creando espacios y equipamientos comunes para que esos grupos puedan inteactuar, es decir, pensar la educaci??n intercultural desde la pedagog??a del encuentro intercultural. La educaci??n intercultural pasa necesariamente por la adqusici??n de actitudes de tolerancia y respeto y se caracteriza por la promoci??n y defensa de los valores democr??ticos, valoraci??n del pluralismo ling????stico, cultivo metodol??gico del di logo y aceptaci??n de las diferencias como factor de maduraci??n.

Las condiciones cognitivas de la democracia

Ponencia presentada en las terceras Jornadas de Educaci??n y Democracia en Murcia. En esta ponencia se plantea un tratamiento paradigm??tico para el estudio de la relaci??n entre conocimiento educativo y democracia. Desde la perspectiva cr??tico-reconstructiva, hacer referencia a la educaci??n es referirse tambi??n a la democracia, puesto que ??sta formar??a parte constitutiva del desarrollo de la primera. La educaci??n cr??tica, verdadera educaci??n, no podr??a llevarse a efecto sin un contexto social esencialmente democr??tico. Educar para la democracia es formar a los ciudadanos para que construyan, progresivamente, un sistema de gobierno equitativo y justo. Plantear las instituciones educativas como espacios p??blicos democr??ticos es provocar una ruptura en la concepci??n tradicional de la ense??anza. El fin de la profesi??n docente es conectar lo que ocurre y se ense??a en la escuela con la realidad social, cultural y pol??tica.