Hematological, biochemical and ruminant parameters for diagnosis of left displacement of the abomasum in dairy cows from Southern Brazil

The objective of this work was to evaluate hematological, biochemical and ruminant parameters for diagnosis and treatment of the left displaced abomasum (LDA) in dairy cows, in the Plateau Region of Rio Grande do Sul, Brazil. Ruminant fluid, blood and urine samples were collected from 20 cows suffering LDA and from 20 healthy cows (control). The cows with LDA showed lower values of daily milk production, body weight and corporal condition score. The use of pH reagent strips showed to be functional in the field, when compared to a digital pH meter. Ruminant dynamics was damaged in cows affected by LDA, as it was evidenced by the higher reduction time of methylene blue. Serum values of lactate, beta-hydroxybutyrate, urea, albumin, free fatty acids and cholesterol shows to be auxiliary tools in the LDA characterization.

Pharmacokinetic parameters of artesunate and dihydroartemisinin in rats infected with Fasciola hepatica

OBJECTIVES: The pharmacokinetic (PK) parameters of artesunate, recently discovered to possess promising trematocidal activity, and its main metabolite dihydroartemisinin (DHA) were determined in rats infected with hepatic and biliary stages of Fasciola hepatica and compared with uninfected rats after single intragastric and intravenous (iv) doses. METHODS: Rats infected with F. hepatica for 25 and 83 days and uninfected rats were cannulated in the right jugular vein and blood samples were withdrawn at selected timepoints following 10 mg/kg of iv and a single 100 mg/kg oral dose of artesunate. Plasma was analysed for artesunate and DHA by liquid chromatography coupled to tandem mass spectrometry. RESULTS: Rats harbouring juvenile and adult F. hepatica infections revealed considerable changes in PK parameters of artesunate and DHA. Following oral administration, maximum plasma concentrations (C(max)) of artesunate and DHA were 1.8-2.3-fold higher in infected rats [artesunate: 1334 +/- 1404 ng/mL (no infection) versus 2454 +/- 1494 ng/mL (acute infection) and 2768 +/- 538 ng/mL (chronic infection); DHA: 3802 +/- 2149 ng/mL (no infection) versus 6507 +/- 3283 ng/mL (acute infection) and 9093 +/- 884 ng/mL (chronic infection)]. The AUCs of artesunate and DHA were 2.1-4.4-fold greater in infected rats. An opposite trend was observed after iv injection. C(max) and AUC of artesunate and DHA following iv dosing were 5784 +/- 3718 and 140 938 +/- 128 783 ng.min/mL and 3849 +/- 3060 and 86 107 +/- 41 863 ng.min/mL, respectively, in uninfected rats versus 2623 +/- 1554 and 21 617 +/- 12 230 ng.min/mL and 2835 +/- 980 and 64 290 +/- 29 057 ng.min/mL, respectively, in rats harbouring a chronic infection. The elimination half-lives (t(1/2)) of artesunate and DHA were considerably altered in infected rats following oral and iv administration of artesunate. CONCLUSIONS: F. hepatica infections strongly influence the disposition kinetics of artesunate and its metabolite in rats. The clinical implications of this finding need to be carefully studied.

Optimization of particle bombardment parameters for the genetic transformation of Brazilian maize inbred lines

The objective of this work was to develop a genetic transformation system for tropical maize genotypes via particle bombardment of immature zygotic embryos. Particle bombardment was carried out using a genetic construct with bar and uidA genes under control of CaMV35S promoter. The best conditions to transform maize tropical inbred lines L3 and L1345 were obtained when immature embryos were cultivated, prior to the bombardment, in higher osmolarity during 4 hours and bombarded at an acceleration helium gas pressure of 1,100 psi, two shots per plate, and a microcarrier flying distance of 6.6 cm. Transformation frequencies obtained using these conditions ranged from 0.9 to 2.31%. Integration of foreign genes into the genome of maize plants was confirmed by Southern blot analysis as well as bar and uidA gene expressions. The maize genetic transformation protocol developed in this work will possibly improve the efficiency to produce new transgenic tropical maize lines expressing desirable agronomic characteristics.

Tissue culture parameters in sweet orange cultivars

The objective of this work was to establish tissue culture parameters for gene transfer in sweet orange cultivars. Epicotyl explants with different ages were cultured with 6-benzylaminopurine (BAP), kanamycin and hygromycin. Shoots were cultured with alpha-naphthaleneacetic acid (NAA) alone or in combination with indole-3-butyric acid (IBA). The requirement of BAP for shoot development was genotype-specific. Epicotyl explants from 35-day-old seedlings produced significantly more shoots per explant in 'Pêra'. Kanamycin inhibited shoot regeneration for the most cultivars. The percentage of shoots that produced roots in 'Pêra' was significantly higher in medium with NAA and IBA than with NAA alone.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Biomarkers for the assessment of chlorpyrifos effects on earthworms and on soil functional parameters

The objective of this work was to evaluate the effects of chlorpyrifos on earthworms and on soil functional parameters. An integrated laboratory-field study was performed in a wheat field in Argentina, sprayed with chlorpyrifos at two recommended application rates (240 or 960 g ha-1 style='vertical-align:baseline'> a.i.). Laboratory tests included neutral red retention time, comet assay (single cell gel electrophoresis), and avoidance behavior, each using the earthworm Eisenia andrei exposed in soil collected 1 or 14 days after pesticide application, and the bait-lamina test. Field tests assessed organic matter breakdown using the litterbag and bait-lamina assays. Earthworm populations in the field were assessed using formalin application and hand-sorting. The neutral red retention time and comet assays were sensitive biomarkers to the effects of chlorpyrifos on the earthworm E. andrei; however, the earthworm avoidance test was not sufficiently robust to assess these effects. Feeding activity of soil biota, assessed by the bait lamina test, was significantly inhibited by chlorpyrifos after 97 days, but recovered by the 118th day of the test. Litterbag test showed no significant differences in comparison to controls. Earthworm abundance in the field was too low to adequately test the sensitivity of this assessment endpoint.

On the connectivity of the escaping set for complex exponential Misiurewicz parameters

Let $ E_{\lambda}(z)=\lambda {\rm exp}(z), \lambda\in \mathbb{C}$, be the complex exponential family. For all functions in the family there is a unique asymptotic value at 0 (and no critical values). For a fixed $ \lambda$, the set of points in $ \mathbb{C}$ with orbit tending to infinity is called the escaping set. We prove that the escaping set of $ E_{\lambda}$ with $ \lambda$ Misiurewicz (that is, a parameter for which the orbit of the singular value is strictly preperiodic) is a connected set.

Low temperature impact on photosynthetic parameters of coffee genotypes

The objective of this work was to evaluate photoprotective mechanisms related to low positive temperatures in Coffea canephora (Conilon clones 02 and 153) and C. arabica ('Catucaí' IPR 102) genotypes, involved in cold temperature tolerance. To accomplish this, one-year-old plants were successively submitted to: temperature decrease of 0.5ºC day-1, from 25/20ºC to 13/8ºC; a three-day chilling cycle at 13/4ºC; and a recovery period of 14 days (25/20ºC). During the experiment, leaf gas exchange, chlorophyll a fluorescence and leaf photosynthetic pigment content were evaluated. Total activity of ribulose-1,5-bisphosphate carboxylase/oxygenase (Rubisco) and ribulose-5-phosphate kinase (Ru5PK) were quantified to measure the activity of photosynthesis key enzymes. All genotypes showed low temperature sensitivity, but displayed diverse cold impact and recovery capabilities regarding the photosynthetic-related parameters studied. Catucaí IPR 102 cultivar showed better ability to cope with cold stress than the Conilon clones, especially Conilon 02, and had full recovery of leaf gas exchange, fluorescence parameters, enzymatic activity, and higher contents of the photoprotective pigments zeaxanthin and lutein.

Dimorphic turning bias in spontaneous rotational movement

Turning biases have been associated with unbalanced hemispheric dopaminergic activity, and this activity has been correlated with cue-directed behaviors. Moreover, a sexual differentiation in hippocampal dopaminergic receptors following learning has been shown. In humans, pointing responses towards the starting point is commonly used to assess the accuracy of direction estimation after locomotion. Thus, it may be of interest for the field of spatial cognition to explore human sex differences in spontaneous turning bias when a body rotation is required. To this end, male and female blindfolded subjects were guided in a linear displacement and asked to rotate in order to point in the direction of the starting position. The main finding was a massive difference between men and women. 80% of women showed a turning bias to the right when 69% of men showed a bias to the left. Moreover, these preferences were not correlated with handedness. These results suggest basic preferences associated to sex might influence male and female performance in spatial cognition. They also suggest experimental procedures may be biased in favor of male or female strategies. Therefore, such preferences should be considered in order to gain further insight into the development of more balanced procedures.

Minimal requirements for parameters to be used for the development of predictive models for microbial source tracking. The example of the pair somatic coliphages and phages infecting Bacteroides

Several methods and approaches for measuring parameters to determine fecal sources of pollution in water have been developed in recent years. No single microbial or chemical parameter has proved sufficient to determine the source of fecal pollution. Combinations of parameters involving at least one discriminating indicator and one universal fecal indicator offer the most promising solutions for qualitative and quantitative analyses. The universal (nondiscriminating) fecal indicator provides quantitative information regarding the fecal load. The discriminating indicator contributes to the identification of a specific source. The relative values of the parameters derived from both kinds of indicators could provide information regarding the contribution to the total fecal load from each origin. It is also essential that both parameters characteristically persist in the environment for similar periods. Numerical analysis, such as inductive learning methods, could be used to select the most suitable and the lowest number of parameters to develop predictive models. These combinations of parameters provide information on factors affecting the models, such as dilution, specific types of animal source, persistence of microbial tracers, and complex mixtures from different sources. The combined use of the enumeration of somatic coliphages and the enumeration of Bacteroides-phages using different host specific strains (one from humans and another from pigs), both selected using the suggested approach, provides a feasible model for quantitative and qualitative analyses of fecal source identification.

Effects of computing parameters and measurement locations on the estimation of 3D NPS in non-stationary MDCT images.

The goal of this study was to investigate the impact of computing parameters and the location of volumes of interest (VOI) on the calculation of 3D noise power spectrum (NPS) in order to determine an optimal set of computing parameters and propose a robust method for evaluating the noise properties of imaging systems. Noise stationarity in noise volumes acquired with a water phantom on a 128-MDCT and a 320-MDCT scanner were analyzed in the spatial domain in order to define locally stationary VOIs. The influence of the computing parameters in the 3D NPS measurement: the sampling distances bx,y,z and the VOI lengths Lx,y,z, the number of VOIs NVOI and the structured noise were investigated to minimize measurement errors. The effect of the VOI locations on the NPS was also investigated. Results showed that the noise (standard deviation) varies more in the r-direction (phantom radius) than z-direction plane. A 25 × 25 × 40 mm(3) VOI associated with DFOV = 200 mm (Lx,y,z = 64, bx,y = 0.391 mm with 512 × 512 matrix) and a first-order detrending method to reduce structured noise led to an accurate NPS estimation. NPS estimated from off centered small VOIs had a directional dependency contrary to NPS obtained from large VOIs located in the center of the volume or from small VOIs located on a concentric circle. This showed that the VOI size and location play a major role in the determination of NPS when images are not stationary. This study emphasizes the need for consistent measurement methods to assess and compare image quality in CT.

Genetic parameters and variability in physic nut accessions during early developmental stages

The objective of this work was to estimate the genetic parameters and variability among accessions (half-sib families) of physic nut (Jatropha curcas) during the early stages of development. For this study, 110 accessions in the first year of development of the physic nut germplasm bank, maintained at Embrapa Cerrados, DF, Brazil, were evaluated in situ. The experiment was established in a randomized complete block design, with two replicates and five plants per plot arranged in rows at 4x2 m spacing. Grain yield, total number of branches per plant, plant height, stem diameter, canopy projection on the row, canopy projection between rows, canopy volume, number of days until first flowering and height of the first inflorescence were evaluated. Estimates of vegetative genetic parameters showed the existence of genetic variability in the physic nut germplasm bank. Physic nut accessions of the germplasm bank were grouped into five similarity groups based on character divergence. Although preliminary, the obtained results are promising for showing potential for Jatropha improvement with selective efficiency.

Bayesian genetic parameters for body weight and survival of Nile tilapia farmed in Brazil

The objective of this study was to estimate genetic parameters for survival and weight of Nile tilapia (Oreochromis niloticus), farmed in cages and ponds in Brazil, and to predict genetic gain under different scenarios. Survival was recorded as a binary response (dead or alive), during harvest time in the 2008 grow-out period. Genetic parameters were estimated using a Bayesian mixed linear-threshold animal model via Gibbs sampling. The breeding population consisted of 2,912 individual fish, which were analyzed together with the pedigree of 5,394 fish. The heritabilities estimates, with 95% posterior credible intervals, for tagging weight, harvest weight and survival were 0.17 (0.09-0.27), 0.21 (0.12-0.32) and 0.32 (0.22-0.44), respectively. Credible intervals show a 95% probability that the true genetic correlations were in a favourable direction. The selection for weight has a positive impact on survival. Estimated genetic gain was high when selecting for harvest weight (5.07%), and indirect gain for tagging weight (2.17%) and survival (2.03%) were also considerable.

Temporal trends in chemical parameters of upland forest soils in southern Finland

Abstract

Correlation of Locally-Based Performance of Asphalts with Their Physicochemical Parameters, Progress Report 2, HR-298, 1989

This project was undertaken to study the relationships between the performance of locally available asphalts and their physicochemical properties under Iowa conditions with the ultimate objective of development of a locally and performance-based asphalt specification for durable pavements. Physical and physicochemical tests were performed on three sets of asphalt samples including: (a) twelve samples from local asphalt suppliers and their TFOT residues, (b) six core samples of known service records, and (c) a total of 79 asphalts from 10 pavement projects including original, lab aged and recovered asphalts from field mixes, as well as from lab aged mixes. Tests included standard rheological tests, HP-GPC and TMA. Some specific viscoelastic tests (at 5 deg C) were run on b samples and on some a samples. DSC and X-ray diffraction studies were performed on a and b samples. Furthermore, NMR techniques were applied to some a, b and c samples. Efforts were made to identify physicochemical properties which are correlated to physical properties known to affect field performance. The significant physicochemical parameters were used as a basis for an improved performance-based trial specification for Iowa to ensure more durable pavements.