Procedural Meaning Explicatures in the Development of New Subordination Strategies in Romance

The sociocultural changes that led to the genesis of Romance languages widened the gap between oral and written patterns, which display different discoursive and linguistic devices. In early documents, discoursive implicatures connecting propositions were not generally codified, so that the reader should furnish the correctinterpretation according to his own perception of real facts; which can still be attested in current oral utterances. Once Romance languages had undergone several levelling processes which concluded in the first standardizations, implicatures became explicatures and were syntactically codified by means of univocal new complexconjunctions. As a consequence of the emergence of these new subordination strategies, a freer distribution of the information conveyed by the utterances is allowed. The success of complex structural patterns ran alongside of the genesis of new narrative genres and the generalization of a learned rhetoric. Both facts are a spontaneous effect of new approaches to the act of reading. Ancient texts were written to be read to a wide audience, whereas those printed by the end of the XV th century were conceived to be read quietly, in a low voice, by a private reader. The goal of this paper is twofold, since we will show that: a) The development of new complex conjunctions through the history of Romance languages accommodates to four structural patterns that range from parataxis tohypotaxis. b) This development is a reflex of the well known grammaticalization path from discourse to syntax that implies the codification of discoursive strategies (Givón 2 1979, Sperber and Wilson 1986, Carston 1988, Grice 1989, Bach 1994, Blackemore 2002, among others]

Ordre de mots i estructura informativa a la llengua de Francesc Eiximenis

En aquest estudi s’examina la llengua d’alguns textos de Francesc Eiximenis (concretament, el ‘Dotzè del Crestià’ i les cartes autògrafes publicades per Martí 2002) per tal d’aprofundir en la distribució de l’estructura informativa i el consegüent ordre de mots que utilitza l’autor. L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en els casos d’ avantposició del català antic que correspon a una estructura de focalització feble (no contrastiva)

Evolución de los derivados verbales con prefijo a- y en-: del latín al español clásico

Esta investigación en curso se centra en el análisis de los verbos con prefijo a- y en- en la historia del español. En la primera parte de esta investigación se ha elaborado un estado de la cuestión sobre la prefijación verbal con ad-, ab- e in- en latín. En la segunda parte se estudian las tendencias evolutivas de los derivados verbales en a- y en- en español medieval y clásico, a partir del análisis de los verbos de mayor frecuencia de uso que siguen estos esquemas en el corpus textual de Davies

Patrones en la evolución de los derivados verbales con prefijo a- y en-: el español clásico

Nos hemos propuesto hacer un estudio exhaustivo de la formación de los parasintéticos en: a—ar, a—ecer, en—ecer y en—ar desde una perspectiva histórica porque una primera aproximación a las formas parasintéticas puso de manifiesto que hay una estrecha relación entre estos modelos no sólo en la actualidad sino también desde la visión dinámica de la diacronía

Variación y periferia izquierda: la Anteposición de Foco Débil en español y en catalán

El objetivo de éste estudio es el análisis diacrónico y comparativo {español-catalán} de la Anteposición de Foco Débil (AFD) en las lenguas románicas medievales

Confabulation in schizophrenia: a neuropsychological study.

Confabulation has been documented in schizophrenia, but its neuropsychological correlates appear to be different from those of confabulation in neurological disease states. Forty-five schizophrenic patients and 37 controls were administered a task requiring them to recall fables. They also underwent testing with a range of memory and executive tasks. The patients with schizophrenia produced significantly more confabulations than the controls. After correcting for multiple comparisons, confabulation was not significantly associated with memory impairment, and was associated with impairment on only one of eight executive measures, the Brixton Test. Confabulation scores were also associated with impairment on two semantic memory tests. Confabulation was correlated with intrusion errors in recall, but not false positive errors in a recognition task. The findings suggest that confabulation in schizophrenia is unrelated to the episodic memory impairment seen in the disorder. However, the association with a circumscribed deficit in executive function could be consistent with a defective strategic retrieval account of confabulation similar to that of Moscovitch and co-workers, interacting with defective semantic memory.

Differential prefrontal-like deficit in children after cerebellar astrocytoma and medulloblastoma tumor

BACKGROUND This study was realized thanks to the collaboration of children and adolescents who had been resected from cerebellar tumors. The medulloblastoma group (CE+, n = 7) in addition to surgery received radiation and chemotherapy. The astrocytoma group (CE, n = 13) did not receive additional treatments. Each clinical group was compared in their executive functioning with a paired control group (n = 12). The performances of the clinical groups with respect to controls were compared considering the tumor's localization (vermis or hemisphere) and the affectation (or not) of the dentate nucleus. Executive variables were correlated with the age at surgery, the time between surgery-evaluation and the resected volume. METHODS The executive functioning was assessed by means of WCST, Complex Rey Figure, Controlled Oral Word Association Test (letter and animal categories), Digits span (WISC-R verbal scale) and Stroop test. These tests are very sensitive to dorsolateral PFC and/or to medial frontal cortex functions. The scores for the non-verbal Raven IQ were also obtained. Direct scores were corrected by age and transformed in standard scores using normative data. The neuropsychological evaluation was made at 3.25 (SD = 2.74) years from surgery in CE group and at 6.47 (SD = 2.77) in CE+ group. RESULTS The Medulloblastoma group showed severe executive deficit (

Les Construccions atributives, locatives, existencials i possessives en espanyol i en romanès: Descripció i adquisició de segones llengües

Aquest treball pretén analitzar les característiques de les construccions atributives, locatives, existencials i possessives (abreujadament ALEP) de cinc llengües romàniques: el català, l’espanyol, el romanès, el portuguès i l’italià. També s’analitza l’adquisició d’aquestes construccions en català i en espanyol L2 per part de parlants que tenen el romanès, el portuguès o l’italià com a L1. El treball de recerca se centrarà en l’estudi de l’espanyol i del romanès i a la tesi s’ampliarà l’estudi amb la resta de llengües

L'Ordre dels constituents sintàctics oracionals majors en català

El treball és la primera part d’una tesi que tractarà la influència que la llengua materna (L1) pot exercir en l’adquisició de la segona llengua (L2). Concretament, la tesi se centrarà en la influència de les característiques gramaticals del panjabi i del romanès com a L1 en l’adquisició de l’ordre sintàctic del català com a L2. El treball de recerca descriu alguns aspectes de l’ordre sintàctic del català a partir de gramàtiques, de treballs específics sobre el tema, de l’anàlisi d’un corpus oral i del meu propi coneixement de la llengua com a parlant. Concretament s’estudien les oracions principals i les subordinades completives dependents de verbs com dir, suposar o pensar

Perspectives for the treatment of brucellosis in the 21st century: the Ioannina recommendations

Summary Points Brucellosis remains the commonest anthropozoonosis worldwide, and its treatment remains complex, requiring protracted administration of more than one antibiotic. In November 2006, a consensus meeting aimed at reaching a common specialist statement on the treatment of brucellosis was held in Ioannina, Greece under the auspices of the International Society of Chemotherapy and the Institute of Continuing Medical Education of Ioannina. The author panel suggests that the optimal treatment of uncomplicated brucellosis should be based on a six-week regimen of doxycycline combined either with streptomycin for 2–3 weeks, or rifampicin for six weeks. Gentamicin may be considered an acceptable alternative to streptomycin, while all other regimens/combinations should be considered second-line. The development of a common global therapeutic language for human brucellosis, and future, properly conducted clinical trials would definitely solve controversies regarding the disease.

Les Competències bàsiques: com afecten a la metodologia d'ensenyament i aprenentatge? Cas pràctic: l'avaluació de l'expressió oral catalana

Un dels grans canvis que es planteja ara, és passar d’un ensenyament centrat en els coneixements acadèmics a un ensenyament centrat en les competències bàsiques, on l’alumne és el centre de l’educació i el professor el guia en el seu procés d’aprenentatge, és a dir, per ajudar-lo en l’adquisició de competències. Aquestes, posen l’accent en els aprenentatges, en el què l’alumne és capaç de fer i en els procediments que li permetran continuar aprenent al llarg de la vida. Per tant, les competències bàsiques es presenten com la resposta a un canvi en la metodologia de l’ensenyament tradicional. Això implica una modificació a nivell curricular i a nivell pràctic, ja que, per un costat, suposa que els coneixements teòrics recuperen el seu sentit, al ser ensenyats no per la mera reproducció sinó com instruments per l’acció, és a dir, per a la comprensió i intervenció en situacions reals, i per un altra banda, per l’ampliació amb altres coneixements, habilitats i actituds relacionades amb l’àmbit personal, interpersonal i social

Universal complex structures in written language

Quantitative linguistics has provided us with a number of empirical laws that characterise the evolution of languages and competition amongst them. In terms of language usage, one of the most influential results is Zipf’s law of word frequencies. Zipf’s law appears to be universal, and may not even be unique to human language. However, there is ongoing controversy over whether Zipf’s law is a good indicator of complexity. Here we present an alternative approach that puts Zipf’s law in the context of critical phenomena (the cornerstone of complexity in physics) and establishes the presence of a large-scale “attraction” between successive repetitions of words. Moreover, this phenomenon is scale-invariant and universal – the pattern is independent of word frequency and is observed in texts by different authors and written in different languages. There is evidence, however, that the shape of the scaling relation changes for words that play a key role in the text, implying the existence of different “universality classes” in the repetition of words. These behaviours exhibit striking parallels with complex catastrophic phenomena.

Estudio contrastivo de transposición semántica entre el lenguaje metafórico en lengua inglesa y española

El projecte de tesi doctoral que estem portant a terme requereix una mitjana de quatre anys de durada. A hores d‟ara, nou mesos després de la concessió de l‟ajut, estem treballant per a la defensa del projecte, que farem en el primer trimestre de l‟any 2012. El nostre treball pertany al camp de la lingüística i està directament relacionat amb la lexicografia i la semàntica. L‟objectiu final és el disseny de materials per a la traducció i l‟ensenyament de llengües. L‟ús de lèxic és el tema escollit. D‟una banda, volem esbrinar com autors consagrats de literatura utilitzen el llenguatge. Per això, mirem de diferenciar el que es consideran usos “normals” del llenguatge del que serien “explotacions”, especialmente aquelles relacionades amb l‟extensió de significat i, més específicament, amb la metáfora. D‟altra banda, perseguim fer una proposta de material destinat tant a l‟ensenyament de llengües estrangeres com a la traducció (els idiomas amb els quals treballem són anglès i espanyol). Les teories que utilitzem en la nostra recerca són la teoria del lèxic generatiu (de J. Pustejovsky) i la teoria de normes i explotacions (de P. Hanks). Encara no hem decidit quins autors estudiarem, tot i estar consultant obres d‟escriptors com V. S. Naipaul i J. Marías. El treball de recerca desenvolupat fins avui ha consistit en la redacció de la memòria final de màster (Màster Oficial en Formació de Professors d‟Espanyol com a Llengua Estrangera) en què s‟estudiava el tractament de la metáfora en diferents diccionaris d‟ELE i d‟EFL i en la cerca, lectura i selección de documents que podran ajudar-nos en la nostra empresa.

Emphatic Polarity from Latin to Romance

This paper offers an analysis of some emphatic polarity constructions in Spanish and Catalan from a diachronic and comparative perspective. We focus on the syntactic processes involved in the verbalization of this polarity, in both its positive and negative expression. Our main proposal is that the markers used in Spanish and Catalan (as well as other Romance languages) to reinforce polarity have acquired their status as the consequence of a focalization process. It will be argued that these elements have undergone leftward movement from their base-generated hierarchically low position to a prominent position in the left periphery of the sentence (see Rizzi 1997) and subsequently experienced a progressive bleaching of their original value (which is related to a verbal denotation) to end up being reanalyzed / grammaticalized as polarity markers

Théorie de l'argumentation et théorie du texte : quelques enjeux d'une approche textuelle de l'argumentation

Résumé : La question du texte, négligée par la plupart des théories de l'argumentation, est ici abordée frontalement. L'étude est exemplifiée par le cas d'un genre journalistique de l'argumentation : une tribune libre écrite par un astro-physicien qui pose un certain nombre de problèmes intéressants. D'un point de vue méthodologique, la distinction de trois niveaux d'analyse est conforme aux grandes options de la linguistique textuelle : niveaux périodique micro-textuel de l'argumentation, niveau méso-textuel des « cellules argumentatives » et niveau macro-textuel du plan de texte. Ce dernier niveau ouvre sur la généricité complexe d'un texte qui relève à la fois d'un genre de l'opinion journalistique et du genre de la controverse polémique entre scientifiques à propos du traitement médiatique prématuré d'une découverte scientifique.