997 resultados para Verdade Filosofia moderna
Resumo:
Versi Word d'una pgina web expositiva sobre la filosofia poltica entre els anys 1500 i 1700.
Resumo:
Introducci al pensament del filsof positivista australi D.C. Stove (1928-1994). Amb la traducci contextualitzada de tres escrits curts representatius: "El somni d'Holbach" (1989), "Antagonismes racials i d'altra mena" i "Adu a les Lletres" (1989). L'obra d'Stove est dedicada al combat de l'idealisme en totes les seves manifestacions, des de l'optimisme de la Illustraci fins al relativisme epistmic contemporani.
Resumo:
Reps de les posteriors referncies en documents darxiu al miracle de les mosques als setges de Girona
Resumo:
Amb aquest treball ens proposem bsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein ats que les seves ltimesentrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comena a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sin tres obres majors. El relat estndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qestionat o si ms no matisat, a mesura que va creixent linters pels ltims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca ser doncs, una lectura de De la certesa, convenuts com estem de la seva rellevncia, tant pel qu fa a la comprenside la prpia filosofia de Wittgenstein i la seva evoluci, com pel qu fa a algunes qestions centrals en el debat de lepistemologia contempornia. Ensproposem dir alguna cosa sobre lobra en si mateixa, el seu lloc en el corpuswittgensteini, i sobre la rellevncia dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de lescepticisme i el relativisme
Resumo:
La crisi i esfondrament del pensament metafsic heretat de la modernitat deixa la filosofia contempornia davant d'un nou paradigma on el coneixement sha de construir prescindint de tota identitat i fonamentaci. El meu projecte sestableix com un recorregut descendent que parteix dun mbit concret, com s el del problema de la manca de fonamentaci en la filosofia poltica contempornia, per arribar a la veritable arrel del problema general que no s altre que la mateixa naturalesa del llenguatge filosfic. El punt de partida s la pregunta sobre la possibilitat duna filosofia poltica en termes postmetafsics. La filosofia poltica, atrapada entre les forces de la tirania unitria del concepte metafsic i la dissoluci prctica en pro de la realitat instrumental, traa ponts cap a lesttica i la deconstrucci, que tenen com a corollari final qestionar-nos els propis lmits del pensament poltic. El concepte dimpoltic s una sortida deconstructiva a aquest atzucac. Des dEsposito, Rancire, Nancy, per sobretot Massimo Cacciari, he aprofundit en el paradigma postmetafsic que origina aquesta negaci poltica de la prpia poltica, poltica com els seus lmits, relaci com a distncia i identitat com a silenci. s evident que la clau de volta s lherncia i recepci contempornia de Nietzsche i la seva crtica a la transcendentalitat moderna en el s de lelaboraci dun coneixement en un naufragi constant pel fracs de la sntesi que anhela. s aquesta herncia la que ha possibilitat aquest pensament negatiu contemporani, el del joc wittgensteini, la deconstrucci del valor que queda convertit en el seu propi marge (Derrida). Definim aix no noms una comunitat poltica basada en la incommensurabilitat dels seus membres alhora buits de contingut (Musil), sin un model de llenguatge que s el seu propi silenci, un llenguatge en contnua lluita contra s mateix. El meu projecte s una relectura daquesta veritat no identitria on el concepte de dileg pren una importncia cabdal. La filosofia de la msica aqu es presenta com un terreny frtil deines conceptuals a lhora de desenvolupar-ho. La msica s el llenguatge negatiu que noms troba possibilitat en la seva prpia impossibilitat de contingut sinttic. Ms enll de les referncies obligatries a chnberg i Adorno entre altres, el cam iniciat per Bergson amb la introducci de la temporalitat a la discussi obra la porta al paper de lesdveniment en aquest discurs sobre la impossibilitat. Tornant a la filosofia, on el propi llenguatge filosfic es defineix ja com a impossible, lesdeveniment reobre lantiga tensi entre lescriptura i la paraula viva, veritable fonament del problema, i vrtex de la possibilitat daquesta filosofia impossible.
Resumo:
Amb aquest treball volem presentar una proposta de guia de lectura del Desconhort de Ramon Llull en format dedici divulgativa dirigida a un lector culte no especialitzat. Amb aquesta voluntat dacompanyar el lector contemporani en la comprensi daquesta obra, hem organitzat el treball de la manera segent: una introducci que ressegueix els fils principals de lobra, seguida de la versi original del text regularitzada segons la normativa actual encarada amb una versi moderna en prosa que t el suport de notes aclaridores i del text i dun glossari que recull els mots antics que avui han caigut en dess
Resumo:
El modest propsit de la nostra participaci en aquesta miscellnia s posar de relleu dues importants resolucions adoptades al Reial Consell i Audincia de Catalunya a principi de la dcada de 1580, en relaci amb discriminacions per motius de genealogia i de pretesa condici o sang jueva. Dna fe de la rellevncia de tals resolucions el fet que fossin comentades amb deteniment per dos autors de literatura jurdica cabdal com Llus de Peguera (1540-1610) iJoan Pere Fontanella (1575-1649). Per b que tinguessin trajectries professionals molt dissmils el primer seria ministre de la monarquia al Principat i el segon advocat de grans corporacions i particulars, ambds contribuirien a difondre sentncies de les principals jurisdiccions del pas i sesplaiarien sobre llurs fonaments legals i doctrinals. s a dir, cultivarien, cadasc a la seva manera, el gnere decisionista tan en boga a lEuropa moderna del ius commune tard.
Resumo:
La configuraci del concepte de geni al Renaixement suposa una de les principals aportacions a la psicologia de lartista, un procs que ha estat considerat com a dispositiu per la noci moderna del geni. En el seu tractat mdico-astrolgic De vita (1489), Ficino va definir els dispositius daquesta idea travs duna trade que vinculava Saturn amb la malenconia i el furor div. La hiptesi que guia el treball s que, si b aquests conceptes van obrar una forta influncia en la posterior definici de la genialitat, Ficino seguia considerant el geni en la seva definici clssica, aix s, com un dimoni custodi de lhome. Ara b, Ficino no va intentar una mera parfrasi de la doctrina del genii o el daemon, sin que sumant-lhi les seves concepcions entorn la mgia i lastrologia, va desenvolupar una teoria prpia respecte a la naturalesa del geni personal, abordant la necessitat de lhome de conixer el seu dimoni per actuar sobre les seves limitacions i explotar-ne les virtuts. Per aquest motiu, en aquest treball es parlar dels dimonis del geni, en quant en lexplotaci del daemon atorgat en la genitura intervenien, segons Ficino, els dimonis adquirits amb els artificis de la mgia natural o a travs de la professi. Aix doncs, lobjectiu general del treball s definir els diferents dimonis implicats en la concepci del geni en Ficino i les seves conseqncies en la psicologia de lartista i lart.
Resumo:
Este artigo tem como objetivo contribuir para a utilizao da hermenutica de Gadamer na prtica de enfermagem. Reflete acerca da incorporao do paradigma conceitual sobre a sade, o cuidado e o dilogo teraputico. Na primeira parte, apresenta a discusso dos conceitos Gadamerianos da obra Verdade e Mtodo, a filosofia hermenutica proposta pelo filsofo e finaliza com a articulao do conceito de sade apresentado na obra O Carter Oculto da Sade, que prope o cuidado mediado pelo dilogo teraputico e sua utilizao pelos profissionais de enfermagem.
Resumo:
Actualmente as empresas precisam adoptar as melhores praticas de gesto para se sobreviverem neste mercado competitivo e com tendencias em aumentar a competitividade cada vez mais, uma vez que estamos num mercado globalizado. Devido a esses acontecimentos que o presente trabalho teve como objectivo maior conhecer a importncia do marketing no sector bancrio. A metodologia utilizada para a concretizao desta pesquisa, no que se refere aos objectivos traados foi a metodologia exploratoria, onde conseguise retratar os aspectos tericos sobre o marketing, o marketing bancrio, fazer um breve apanhado do sector e tambm realizou se um estudo de caso na Caixa Econmica de Cabo Verde - CECV. A fim de responder o problema da pesquisa optou se pela utilizao de duas tcnicas de recolha de dados, nomeadamente, realizao de uma entrevista com o coordenador de marketing da empresa em estudo e anlise documental da mesma e conseguentemente foram analisados e interpretados as informaes obtidas. Ficou provado que a empresa utiliza uma filosofia de marketing interno, assim como tambm se provou que realmente investir em marketing reflete de uma forma positiva evoluo da quota do mercado da empresa. De uma forma geral o resultado obtido foi favorvel (o que se esperava), constatando que na verdade o marketing de grande importncia na gesto da empresa estudada, pois contribui para o alcance dos seus objectivos.
Resumo:
Este trabalho gira em torno da filosofia poltica de Paul Ricoeur, tendo, como foco principal, a compreenso do conceito de Paradoxo Poltico. Nas palavras de Paul Ricoeur, preciso pensar conjuntamente quer a racionalidade quer a irracionalidade do poltico, porquanto racionalidade especfica, mal especfico, tal a dupla e paradoxal originalidade do poltico. Neste sentido, cabe filosofia poltica a tarefa de explicitar esta originalidade e elucidar o seu carcter paradoxal. Reflecte-se, igualmente, sobre o funcionamento do poder poltico, a sua autonomia, e questes de grande actualidade que o preocuparam, tais como, a fragilidade da democracia e o Estado de Direito, existentes na praxis actual bem como os eventuais abusos do poder. Segundo Ricoeur, o mal-estar actual das democracias deve-se essencialmente ao facto de que a soberania do Estado se tornar, no seu prprio seio, indecifrvel em virtude da complexidade das esferas de pertena que governam a sociedade civil. Nesta Perspectiva, o projecto poltico-filosfico do pensador francs, afigura-se fundamental para iluminar a reflexo sobre o paradoxo poltico e a problemtica do poder.
