1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
This study attempts to throw some light on the identity of the Matiners of the regions of north-eastern Catalonia by analizing a notebook which was a register of rebels. This notebook gives the age, geographical origin and profession of the rebels. The War of the matiners (1846-49) was a Catalan rebellion framed within the context of popular opposition to the regime of the moderates, and in the midst of a general crisis. Themen who formed the groups of ((trabucaires)) were particulary young (the problemof recriting must not be forgotten), and came from the country, the crafts, and industry, and were militarized above all in the interior regions
Resumo:
Tal com posa de manifest Garrido Genovs, comporta una barreja de conceptes psicolgics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria dedat, realitza una infracci titllada de criminal. Per tant la franja dedat varia segons els pasos; no tots coincideixen en la majoria dedat penal i no sempre s coincident amb el que, des dun punt de vista criminolgic sha dentendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor s tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurdic respectiu, pot sser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A lEstat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria dedat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria dedat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqncia juvenil com aquell conjunt dinfraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.
Resumo:
En els darrers anys, institucions pbliques i organitzacions es troben amb dificultats per gestionar la muni de necessitats i interessos que es donen a la societat actual i que sovint es converteixen en conflictes. Davant daquesta situaci, sha tractat dactualitzar el tema de la governabilitat expressat com la capacitat dels governs i les organitzacions, en democrcia, doferir respostes als conflictes pblics i socials. En aquest context, la Mediaci Comunitria i la Gesti Alternativa de Conflictes (GAC) es mostren com a frmules que aporten qualitat de govern des duna nova manera de gestionar el conflicte collectiu, amb la finalitat de trobar acords o generar consens per poder actuar, i amb capacitat per reduir costos en la intervenci.
Resumo:
L'escola s avui dia un espai de cohabitaci on els adolescents immigrants construeixen i consoliden la seva identitat. En aquest context les relacions d'amistat determinen en bona mesura el grau d'aprenentatge de la cultura del pas d'acolliment aix com la vinculaci simblica amb la societat que els acull. Aquesta investigaci explora les caracterstiques de les relacions d'amistat dels adolescents immigrants en el context de l'escola. La mostra va estar integrada per 682 estudiants dels ltims cursos de Secundria Bsica Obligatria (15-16 anys), de sis instituts de Catalunya. Els resultats revelen que els adolescents immigrants en bona mesura nominen com a amics a altres adolescents de la seva mateixa cultura i a altres pertanyents a altres cultures per amb els quals comparteix la condici d'immigrant. En canvi, els amics dels adolescents autctons pertanyen, majoritriament, a la seva prpia cultura. Finalment, s'aprecien algunes diferncies respecte al suport que ofereixen els amics dels diferents grups, sent lleugerament inferior el suport que perceben els adolescents d'origen estranger. Aquests resultats confirmen les conclusions d'estudis precedents i alerten sobre la necessitat d'aprofundir en les seves causes per evitar els negatius efectes que pot generar per als adolescents immigrats les deficincies del procs de socialitzaci a l'entorn de l'escola.
Resumo:
Hem volgut elaborar aquest manual i recull informatiu que permeti a qualsevol poder impartir un taller de reciclatge i investigar en la matria i alhora difondre els treballs que es desenvolupen en els centres amb accions expositives, participació a fires relacionades i de renom, entre daltres. Aquest any hem comenat aquest projecte i hem acomplert els objectius que ens havem proposat, entre aquests destaquem la participació a la fira de reciclatge Drap-Art que es fa a Barcelona durant el mes de desembre, fira de renom internacional amb presentaci prvia de projecte per poder participar. La importncia de gestionar b els residus que generem en la nostra societat i en especial als nostres centres, implica haver de donar eines als alumnes dels tallers artstics dels centres penitenciaris de Catalunya, conscienciar-los i conscienciar lentorn de la pres i fer-los servir amb la idea de construcci, dideaci i creativitat que tot aix implica per als interns que hi participen. El reciclatge creatiu s el fruit dun treball molt ms complex que implica una educaci i un treball a laula per tal de garantir la formaci de lalumne en la sostenibilitat i que daquesta manera tingui respecte pel medi ambient, per lentorn i, per tant, les persones que hi viuen, tant dintre com fora en la vida en llibertat.
Resumo:
Aquesta recerca, amb lobjectiu general de conixer i analitzar els processos dinserci al mercat laboral, les estratgies i prctiques dinserci, i els mbits docupaci de les dones immigrades en la societat de recepci, es va plantejar com a finalitat proposar lnies d'actuaci i prctiques d'atenci vers aquest collectiu. Sota leix 1 del Pacte Nacional, apunta a garantir la igualtat de drets i laccs al mercat laboral de les persones, des de la tranversalitat del gnere. Mitjanant laplicaci d'entrevistes semiestructurades per tal de construir "trajectries dimmigraci" de dones, i obtenir una mirada sociohistrica i dinmica del procs de dinserci laboral a la societat de recepci, es va portar a terme la recerca amb la participació de 17 dones immigrades al territori catal. Entre els resultats, cal destacar que: en quant als relats dorigen destaca la diversitat de motius de la immigraci, posant en qesti les tesis purament economicistes, i en relaci amb les poltiques i prctiques dinserci laboral, podem confirmar que els esforos dels recursos datenci tendeixen a encertar a les dones en els nnxols laborals ms precaritzats, i sobre tot generitzats. Per altre banda, lestudi ens ha permet apropar-nos a les estratgies que fan servir les dones per a sortejar les limitacions, sobre tot legals, que es troben a la societat de recepci. Aquestes accions ens permeten analitzar lagncia de les dones immigrades i la importncia de les xarxes socials i de la participació, per a una inserci sociolaboral ms plena. A ms de les conclusions i recomanacions contingudes en aquest document, s'ha elaborat un material didctic que es composa de: 1. Documental "Per compte ali" en el qual hi ha les histries d'inserci de 5 dones i; 2. Guia de 12 tallers de treball com a proposta dintervenci, destinats als collectius i serveis que treballen per a la inserci.
Resumo:
Sota el nom dUnivers de la Comunicaci Audiovisual definim un projecte que t, com a element ms significatiu, la representaci visual dun mapa conceptual format per les referncies (autors, obres i conceptes) que tant el professorat com lalumnat hem considerat ms significatives del nostre camp destudi. L Univers... es defineix tamb com un espai a internet on podem trobar, a ms del mapa conceptual, un espais de debat i un conjunt defitxes que interrelacionen el mapa amb les assignatures dels estudis.El projecte busca apropar i potenciar la participació de lalumnat en el reconeixement ila lectura crtica del seu autors, obres i conceptes de referncia, donant visibilitat al procs ifent-lo pblic. Des de lUnivers... proposem una nova aproximaci a la competncia general descrita com a capacitat crtica de naturalesa multidisciplinria que doti a lalumnat de capacitat derecerca acadmica i aplicada. Entenem aquesta capacitaci crtica com un procs que vadesenvolupant lalumnat durant tot el grau. Procs que suposa, en una dimensi individual, assolir objectius com el reconeixement, localitzaci i configuraci dun marc referencial propi, i que permet, en la seva dimensi collectiva, participar en la definici i concreci dun marccom. Amb aquesta aproximaci busquem ubicar les competncies generals en el centre del procs de socialitzaci que suposa letapa de formaci universitria, dotant-les dun entorn propi que, alhora, es relaciona amb lespai de les assignatures. El projecte Univers... ha estat desenvolupat pel Deganat i la Unitat de Suport a la Innovaci Docent dels Estudis de Comunicaci Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra durant el curs acadmic 2006/2007.
Resumo:
Aquest treball presenta una traducci al catal dun conte de lobra Bats out of hell de Barry Hannah, un escriptor nascut al Sud dels Estats Units. Linters daquest treball s la inexistncia de traduccions de lobra de Hannah al catal i la denncia que fa lautor dels estereotips tan marcats de la societat de la seva regi natal.
Resumo:
Actualment, en aquesta societat s difcil introduir un nou producte al mercat degut alshbits de consum adquirits per la poblaci. Per tal de superar aquests obstacles, el marketing actual s'ha tornat ms complex i sofisticat. Per tot aix, sanalitzaran els passos que s'han de seguir per tenir xit a l'hora de llanar un nou producte.Per comenar, senfocar el tema en un nic producte, una revista dirigida a un pblic entre 16 i 30 anys aproximadament. Aix doncs, es suposar una situaci fictcia on una empresa independent, que est intentant introduir una nova publicaci al mercat de la premsa escrita, contractar un estudi de marketing per decidir els continguts de la revista, a quin tipus de consumidors estar dirigida i analitzar els punts forts i febles de la competncia per saber quina directriu hauria de seguir lestratgia comercial.Seguidament, es decidir la marca de la revista: el ttol i el disseny del logotip. El preu ptim de llanament, els mitjans de comunicaci que sutilitzarien per donar a conixer la revista, quins canals de distribuci es seguirien i quins serien els punts de venda. Per tot aix, es realitzaran enquestes i es faran diversos estudis sobre lentorn general de lempresa i la situaci actual del sector.Amb tot aix volem aconseguir el segent objectiu: Quines estratgies de marketings'haurien de seguir per assolir l'xit?
Resumo:
El nostre treball consta principalment de dues parts: En la primera ens hem apropat al tema presentant el context econmic actual i el mn de la roba de segona m. A continuaci ens hem centrat en la relaci que existeix entre les dues parts. I per ltim hem realitzat un estudi de mercat a partir denquestes. Amb aquestes, hem conegut tant la relaci com la visi que t la gent sobre el tema, i a ms hem establert el consumidor tipus que ens servir pel futur muntatge del nostre negoci. Les enquestes les hem distribut en tres districtes de diferent renda per veure si aquesta pot influir en les respostes. Amb la primera part ens hem adonat que la crisi ha fet disminuir la despesa, i aquest fet ajuda a que nous consumidors entrin al nostre mercat. Amb la segona part, i un cop vist que ens trobem en un context favorable, hem buscat la viabilitat que tindria la creaci de la nostra prpia botiga de roba de segona m. Per fer-ho hem seguit els segents passos: hem buscat la localitzaci ptima per la seva ubicaci, hem llogat i dissenyat el local; ens hem constitut com a societat, hem realitzat un estudi dels possibles costos i hem desenvolupat el pla de mrqueting. Finalment, ens adonem que els nostres beneficis serien positius i per tant, el nostre projecte s viable.Actualment, Espanya est immersa en un crisi econmica, juntament amb molts dels pasos industrialitzats. Aix ha provocat que les famlies disminueixin les seves despeses a lhora de consumir la major part de bns i serveis que feien fins ara. El que ha succet doncs, es que han canviat els hbits de consum, bns que es consumien abans o b directament han deixat de ser consumits o b han estat substituts per daltres amb un menor cost i que compleixen la mateixa funci. Com hem esmentat , molts productes han estat substituts per daltres que tenen un cost ms baix. Creiem que un clar exemple s el tema de la roba. La moda s un mercat en competncia perfecte, en que les diferents empreses que shi dediquen sintenten diferenciar per diferents aspectes per el preu ve fixat per la relaci entre oferta i demanda. s un b que tothom ha de consumir, en major o menor grau, per essencial per tota la poblaci. s aqu, on els comeros de segona m tenen loportunitat dabastir a la demanda daquests productes, duna forma ms econmica, ja que sn productes que ja han estat utilitzats i no sels hi pot fixar el mateix preu de mercat. El nostre treball es basa en veure com ha afectat lactual crisi a lhora de consumir de la poblaci barcelonina, centrant-nos en el mercat de la moda i a partir daqu, com lobjetiu principal a lhora de realitzar-ho, veure si seria viable la creaci duna botiga de roba de segona m. Les motivacions principals que ens han portat a escollir aquest treball han estat bsicament tres: La primera delles s lactualitat del tema. Sentim parlar sobre la crisi a qualsevol lloc, ja sigui als mitjans de comunicaci, al carrer o dins casa nostra ja que ens est afectant directa o indirectament a tota la poblaci. En segon lloc, creiem que el negoci de segona m no est gaire ben vist per la majoria de la gent i considerem que s una bona oportunitat que la gent desconeix. Amb la realitzaci del treball ens hi volem endinsar una mica per aquest mn, conixer les possibilitats que amaga i establir la relaci entre la crisi i el mercat de segona m. Per ltim trobem el que pertany a la segona part del treball: El muntatge duna botiga. Com a joves estudiants deconmiques, ens crida molt latenci el fet de crear un propi negoci. Ens sembla molt interessant tots els processos que shan de dur a terme fins a lobertura de la tenda i volem extreure una visi empresarial sobre el treball. Pel que fa a la metodologia que hem seguit per poder realitzar el nostre treball, cal dir que hem separat aquest en dues parts: La primera part s bsicament terica. En ella hem fet una visi general sobre la crisi en que ens trobem, com va arribar i les conseqncies que ha tingut. A continuaci hem cercat diferents notcies a la premsa escrita i digital que parlaven de com havia augmentat el consum als comeros de segona m i hem explicat com sn aquests amb exemples de botigues de roba de segona m. Per ltim hem fet un estudi de mercat mitjanant una enquesta per tal de contrastar les hiptesis inicials del nostre treball que a continuaci exposarem i tamb per treure idees bsiques sobre com hauria de ser el nostre comer.La segona part s el treball prctic, s a dir, tots els passos que hem hagut de seguir des de la idea de creaci de la botiga fins a la posada en marxa prpiament dita. Hem cercat tota la regulaci que havem de complir, ens hem constitut com a societat limitada, hem trobat un local i hem muntat linterior, hem tingut contactes amb diferents provedors de roba, hem contractat als treballadors i hem fet un anlisi sobre els costos que haurem de patir a linici del projecte i a partir daqu extraurem la conclusi sobre si seria viable o no la creaci daquest negoci. Per ltim, exposem les nostres dues hiptesis inicials, sobre les que a mida que anem avanant pel treball, ens argumentarem i finalment les confirmarem o negarem.1- La crisi ha fet disminuir el poder adquisitiu de la poblaci, de manera que es redueix la despesa en consum i el mercat de la 2a m es veu beneficiat ja que tenen uns preus inferiors, ms accessibles per la majoria de la gent, per un mateix producte o de caracterstiques similars als que compraven fins ara.2- Aprofitant la conjuntura econmica s viable crear una botiga de roba de segona m.
Resumo:
Segurament molts de nosaltres ens hem preguntat algun cop quina s la millor ciutat per viure, o si les poltiques de ciutat que adopta el nostre ajuntament tindran un bon desenvolupament en el futur, s a dir, si milloraran el nivell de vida de la nostra ciutat o no. Tamb s possible que aquells que hagueu canviat de lloc de residncia algun cop en la vostra vida, us hagueu plantejat diferents qestions a lhora descollir la vostra destinaci, com per exemple la seva proximitat respecte el lloc de treball/estudi, la seva situaci geogrfica, el nivell de vida, etc. Per quin daquests factors s ms determinant? En qu ha dinvertir una ciutat si vol atreure ms gent?bviament totes aquestes preguntes no tenen una resposta senzilla, entre daltres coses perqu la forma plantejada no s la millor per a un estudi coherent (qu ens fa millorar el nostre nivell de vida, ms comer o ms habitants? Ms centres hospitalaris o ms centres doci? Ms comunicacions o ms serveis?). Per motivacions com aquestes eren les que nosaltres ens vrem fer al principi del treball i, delimitant b el nostre mbit destudi, hem aconseguit realitzar una aproximaci per determinar i estudiar els factors ms importants del creixement de les ciutats.Al llarg del treball, a part de conixer algunes dades curioses, com quines sn les ciutats amb ms riquesa de Catalunya (en RFDB per cpita) hem analitzat diversos factors, com la immigraci, el nivell datur o ledat de la poblaci autctona, que hom podria considerar claus per una ciutat, per tamb hem trobat daltres menys previsibles com els desplaament diaris atrets i generats, el factor capitalitat, etc.A part de tot aix tenem la intenci de fer el treball el ms proper possible, en el que ens pogussim sentir identificats i fins i tot trobar-li una aplicaci directa. s per aix que vam voler concretar i estudiar tots aquests factors en dues ciutats que coneixem prou b, per aquestes havien de complir una srie de caracterstiques: la poblaci daquestes ha de ser semblant, la situaci geogrfica ha de ser prou propera per evitar biaixos per raons climtiques, per alhora lmbit dinfluncia de les dues ha de ser petit perqu si no ens podrem trobar que les accions que tinguin lloc en una, tinguin conseqncies en laltra. Creiem doncs que les dues ciutats escollides, Granollers i Cerdanyola del Valls, compleixen amb les caracterstiques. Aquestes ciutats es troben en la provncia de Barcelona, en la que podrem anomenar segona corona metropolitana; dins daquesta regi es troba la gran majoria de la poblaci catalana, habitants de moltes ciutats segurament molt semblants a les dues analitzades, aix que segurament gran part dels lectors tamb shi podran sentir identificats.Tamb serveix aquest treball per refutar algunes de les hiptesis que ens vam fer al principi i ens semblaven molts coherents i daltres que es troben del tot esteses per la societat i, a ms, a mesura que el lector vagi progressant en la lectura del treball podr comprovar que no s un sol factor el que determina el desenvolupament de les ciutats, sin que sestableix una extensa xarxa dinterrelacions entre elles que promou aquest creixement. Aix doncs, tan sols ens queda animar-vos a endinsar-vos en la lectura del treball, que esperem us resulti interessant.
Resumo:
Mitjanant aquest projecte sha pogut: a) constatar lescassa aplicaci prctica en els tribunals catalans del dret angls; b) discutir els motius daquesta realitat judicial que saparta de les disposicions normatives previstes a la Llei dEnjudiciament Civil 1/2000; c) plantejar solucions als problemes detectats, formulant una proposta de modificaci normativa. Tot aix sha materialitzat en 4 Ponncies Internacionals presentades al Congreso Internacional sobre Prueba Judicial organitzat per les Facultats Jurdiques de les Universitats de Deusto, Comillas i Esade els 19 a 21 de juliol de 2010; 3 Comunicacions presentades a la Universidad de Salamanca en la Jornada en Homenaje a la Profra. M. Carmen Calvo Snchez, el 25 de novembre de 2010; i un llibre collectiu de tots els membres integrants daquest projecte de recerca titulat La prova del dret estranger: teoria i prctica. Estudi de 30 casos reals, publicat per leditorial J.M. Bosch, la ms antiga a Espanya i de reconegut prestigi i mplia difusi en lrea del Dret Processal: es va crear lany 1889 i ha publicat ms de 300 llibres en aquesta rea de coneixement.
Resumo:
La creaci de la Comunitat de Prctiques del Servei dAssessorament Tcnic en lmbit de Famlia (SATAF) com a grup virtual ha prets ser un espai de treball per posar en com idees, experincies i bones prctiques. El producte resultant daquest treball s aquesta guia de bones prctiques amb relaci a una temtica que preocupa la societat, els estaments jurdics i molt especialment, els professionals que treballem amb menors. Aix, pretn divulgar les reflexions i conviccions dels professionals del SATAF respecte duna realitat tan complexa com la intervenci amb menors. El treball collaboratiu ha esdevingut una eina fonamental en el SATAF per aconseguir els objectius abans plantejats. Amb el sorgiment del Programa Compartim, dins lmbit de la gesti del coneixement, promogut pel CEJFE, sha obert una nova via per continuar treballant amb aquests principis dins la plataforma digital e-Catalunya, que esdev un nou mitj que obre un espai virtual de treball. Aquest espai ens permet mantenir els principis de treball del Servei amb un bon aprofitament de les TIC, la qual cosa ens fa guanyar en independncia i en autonomia per portar a terme la feina.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. Des duna vessant terica, el treball ha establert la relaci entre els conceptes: memria, cincia histrica i Memria Histrica. Pel que fa a la investigaci conceptual, sha dividit el treball en tres parts, en primer lloc, la indagaci en el fenomen de la Memria Histrica de tan recent aparici per al conjunt dels ciutadans, els fenmens psicolgics associats al tema, com per exemple el cicle de dol no acabat per moltes de les persones que reclamen aquesta Memria Histrica i la importncia d'aquesta al conjunt de la societat. En segon lloc, a travs de la consulta bibliogrfica i de les ltimes investigacions, sha volgut realitzar una aproximaci al que es considera el context histric de la Memria Histrica a Espanya, que sn: la Guerra Civil, el Franquisme i la Transici. Finalment, sha realitzat una anlisi de les lleis elaborades en el territori espanyol que tracten el tema en qesti, el Congrs dels Diputats de Madrid va aprovar a l'any 2007 la Llei de la Memria Histrica i el Parlament de Catalunya va aprovar a l'any 2007 la Llei del Memorial Democrtic i la Llei de Fosses. Des duna vessant prctica, shan realitzat entrevistes personals amb historiadors/es, investigadors/es i coneixedors/es del tema.
Resumo:
Els llacs i embassaments es comporten com oscilladors multi modals forats pel vent. Els modes propers als de l'agent forant sn seleccionats d'entre tot l'espectre possible, com a modes d'oscillaci de la massa d'aigua. En general els modes predominants sn els modes baixos, s a dir els modes amb pocs nodes. Aix passa especialment als llacs que es poden considerar formats per dues capes. No obstant, als embassaments mediterranis l'estratificaci s quasi continua degut sobretot a l'extracci d'aigua i es poden aproximar per sistemes formats per moltes capes. En aquests casos l'espectre possible d'ones internes s fa molt ms gran. Als embassaments de Sau i Bznar el vent t una periodicitat de 24 hores i fora modes alts d'oscillaci. Concretament, a l'embassament de Sau hi hem detectat modes amb 2 i 3 nodes verticals i 2 nodes horitzontals (V2H2 i V3H2) i a l'embassament de Bznar modes de fins a 5 nodes verticals i un node horitzontal (V5H1). Hem fet simulacions numriques per veure l'estructura oscillatria en aquests modes de vibraci
