Pràctica 7. Història de vida personal, familiar i social

La incorporació per primera vegada d’un infant a l’escola és un dels esdeveniments més acuradament planificats i programats des de l’administració educativa i les institucions. Així, l’Ordre de 24 de juny de 2008 de la Conselleria d’Educació, sobre l’avaluació en l’etapa d’Educació Infantil, regula l’avaluació en aquesta etapa i estableix els documents oficials que formen part de l’historial educatiu que s’inicia en el començament de l’escolarització dels xiquets i xiquetes i els acompanyarà i completarà amb altres informes al llarg de les diferents etapes educatives. L’article 7 de l’esmentada Ordre destaca que, al començament de l’escolarització, el centre iniciarà l’historial educatiu de cada xiquet, que constarà, entre altres documents, d’un qüestionari d’inici de l’escolaritat segons l’annex I de l’Ordre. Aquest qüestionari s’emplenarà amb les dades obtingudes en una entrevista inicial que els tutors realitzaran amb cadascuna de les famílies durant el mes de setembre tant en l’inici del primer com en el segon cicle (art. 9) d’educació infantil. En aquesta entrevista apareixen factors i variables personals i contextuals a tenir en compte a l’hora d’iniciar el procés educatiu amb els infants.

Pràctica 8. Les escoles infantils són beneficioses per al desenvolupament del xiquet?

Avui en dia l’educació és objecte de debat per a la societat en general i per a les famílies en particular. Són molts els fronts que educadors, mestres, psicòlegs, pedagogs i la resta de persones relacionades amb el sistema escolar tenim oberts, i molts els qüestionaments que sobre el nostre treball es realitzen. En aquesta pràctica reflexionarem sobre un aspecte important: En són beneficioses per al desenvolupament infantil les escoles infantils de 0 a 3 anys?

Pràctica 9. El desenvolupament psicomotor del xiquet (primer cicle d'Educació Infantil)

El començament del desenvolupament del xiquet està dominat essencialment per la motricitat. En els primers mesos d’edat del nadó, els moviments són veritables manifestacions del seu desenvolupament psicològic. Aquesta motricitat es desenvoluparà amb més precisió i seguretat si creem un ambient segur i de llibertat per als xiquets, on el rol de l’adult és d’acompanyament no invasiu i testimoni dels seus èxits. Els treballs d’investigació de l’Institut Lóczy i de la doctora Emmi Pikler ens indiquen que la intervenció directa de l’adult durant els primers estadis del desenvolupament motor no és una condició prèvia per a l’adquisició d’aquests estadis, perquè en condicions favorables els xiquets aconsegueixen regular-se per si mateixos, per la seua pròpia iniciativa, amb moviments de bona qualitat, ben equilibrats i cada vegada més complexos (Pikler, 1985).

Pràctica 11. Què podem fer davant d’un xiquet...

Les realitats de les escoles infantils són molt diverses, ja que no solament integren xiquets amb diferents capacitats per a aprendre, interessos i motivacions, sinó també xiquets amb diferents contextos socials i culturals de procedència. Aquest fet, conjuntament amb la diversitat de centres i professionals que els integren, fa que l’escola siga un laboratori per a l’aprenentatge professional i que el dia a dia proporcione moltes d’experiències enriquidores i plenes de coneixement. En aquesta pràctica apareixen alguns dubtes i necessitats reals manifestades per mestres i educadors d’escoles infantils. La seua senzillesa i claredat és un indicador que en educació infantil el que importa és el concret, el proper i els petits detalls de les coses sense deixar de ser per això menys rellevants.

Pràctica 12. Elaboració d’una temàtica d’estudi

L’espai europeu d’educació superior (EEES) promou la participació de l’alumnat en la construcció dels seus coneixements sobre les diferents assignatures que formen les titulacions de grau. Amb aquesta pràctica, es vol fomentar el desenvolupament de les competències que el grau de Mestre d’Educació Infantil, pretén aconseguir en l’alumnat. En l’assignatura de Psicologia Evolutiva de 0 a 3 anys serà fonamental que els estudiants puguen regular el seu propi procés d’aprenentatge i a la mateixa vegada, que participen en dinàmiques de treball en equip, per a desenvolupar projectes de treball comuns. És per aquest motiu que s’haurà de fomentar en l’alumnat la capacitat de cercar, usar i integrar la informació de diferents fonts bibliogràfiques, per a l’estudi dels blocs de continguts de l’assignatura.

Pràctica 13. Anàlisi d’una temàtica d’estudi: el desenvolupament prenatal i el naixement

L’espai europeu d’educació superior (EEES) promou la participació de l’alumnat en la construcció dels seus coneixements sobre les diferents assignatures que formen les titulacions de grau. Amb aquesta pràctica es vol fomentar el desenvolupament de les competències que el grau de Mestre d’Educació Infantil pretén aconseguir en l’alumnat. En l’assignatura de Psicologia Evolutiva de 0 a 3 anys serà fonamental que els estudiants puguen regular el seu propi procés d’aprenentatge i a la mateixa vegada, que participen en dinàmiques de treball en equip, per a desenvolupar projectes de treball comuns. És per aquest motiu que s’haurà de fomentar en l’alumnat la capacitat de cercar, usar i integrar la informació de diferents fonts bibliogràfiques, per a l’estudi dels blocs de continguts de l’assignatura.

Pràctica 14. Experiències a l’escola infantil: hort escolar

El material audiovisual de suport de la pràctica ens permet conèixer de prop l’Escola Infantil Municipal Rosa Fernández d’Elx: equip pedagògic, famílies, projectes, estil educatiu, ideari i organització, així com un dels projectes més importants i innovadors que en ella es desenvolupen: el projecte de “l’Hort Ecològic”. A més, en el documental podrem conèixer diferents percepcions de l’escola i del projecte aportades per un professor d’un cicle formatiu de grau superior, tres alumnes en pràctiques i algunes famílies que porten als seus fills a l’escola. Aquesta experiència pedagògica ens permetrà analitzar i reflexionar sobre l’impacte de contextos estimulants i les propostes educatives de qualitat en el desenvolupament global del infant.

Pràctica 15. Experiències a l’escola infantil: vida sana

El documental “Vida Sana” mostra diverses activitats a l’Escola Infantil Rosa Fernández (Elx) relacionades amb l’educació per a la salut i l’alimentació infantil. En aquest documental ens trobarem fonamentalment amb una eixida a un mercat i una visita al Centre d’Educació Infantil Miguel Hernández (Elx) per a vore el seu hort escolar. Al mateix temps, en el documental apareixen altres propostes didàctiques, comentaris d’educadores, cuineres i aportacions de les directores dels dos centres mostrant el seu estil educatiu. El projecte “Eixida al mercat” està realitzat amb infants de 2 a 3 anys. Aquest projecte porta implícit no solament el coneixement de les normes i rols socials relacionats amb la compra i venda sinó l’aprenentatge de bons hàbits de salut i alimentació i el treball dels valors relacionats amb la cura i millora del medi ambient.

Estudi de casos pràctics. Primer cicle d'Educació Infantil de 0 a 3 anys

El document presenta una relació de casos pràctics que mostren distintes realitats de xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys per a la seua resolució i debat.

Social anxiety and self-concept in adolescence

This study analyzes the relationships between social anxiety and dimensions of self-concept in a sample of 2022 (50.1% males) Spanish adolescents, ranging in age from 12 to 16 year-olds. The social anxiety was assessed by the Social Phobia and Anxiety Inventory (SPAI), and self-concept was measured with the Self-Description Questionnaire II (SDQ-II). Logistic regression analyses show that adolescents with social anxiety are more likely to negatively perceive their relationship with opposite sex peers and have lower scores in self-esteem than students without social anxiety. Furthermore, in most logistic models, students with social anxiety also show a higher probability of perceiving their relation with peers of the same sex in a negative way, considering worse student, less attractive and athletic, and more emotional instable than students without social anxiety. The relevance of sex and grade in the relationship between social anxiety and self-concept in adolescence is discussed.

Attitudes towards disability in education through the SSCI (2000-2011): a topical and bibliometric analysis

Introduction. The purpose of this study is to describe and characterize the international sci-entific output relating to “attitudes towards disability in education”, using a battery of bibliometric indicators that make it possible to analyze and monitor international scientific activity. Method. This ex post facto retrospective study analyzed 925 papers published in the Social Sciences Citation Index (SSCI) database during the period 2000-2011. Results. The number of publications increased steadily between 2006 and 2010. The results reported here include the most productive authors, the journals that deal with this topic, and the articles cited most often. An analysis of research types showed a tendency toward empiri-cal studies. A total of 18 categories were identified when considering article content, and the distribution of the research studies across stages of education was found to be uneven. Discussion and Conclusion. The results reveal a topic that is highly current in today’s scien-tific community, and offer us a view of the traits that have characterized research on "attitudes towards disability in education" for the last eleven years.

Competencias socioemocionales en el desarrollo profesional del maestro

El principal objetivo de las universidades es educar en términos de adquisición de capacidades, habilidades, competencias y valores, con el fin último de promover el empleo. Numerosos autores han llegado a la conclusión de que la inteligencia emocional forma parte de las competencias que requieren las personas para desarrollar con éxito su labor profesional. En este trabajo se realiza una comparación de perfiles de competencias socioemocionales, mediante un análisis multivariado de la varianza, para el cual se dispuso de la opinión de una muestra de 148 maestros en ejercicio y de la medida en dichas competencias de 139 estudiantes de magisterio. Los resultados indicaron que existen diferencias en los perfiles de ambos grupos; siendo esta diferencia significativa para 11 de las 13 variables socioemocionales analizadas. Los estudiantes tienen menos desarrolladas las competencias socioemocionales que requieren según los profesionales. Parece, por tanto, necesario que desde los currícula universitarios se promueva el desarrollo de estas competencias para un desarrollo profesional eficaz.

Maltrato sexual sobre las mujeres en sus relaciones de pareja: un estudio de caso

Las mujeres que viven una situación de violencia en sus relaciones de pareja pueden verse forzadas por sus parejas masculinas a mantener relaciones sexuales que no desean. El objetivo principal de nuestro trabajo es conocer si existe o ha existido maltrato sexual sobre las mujeres que viven o han vivido una situación de violencia en sus relaciones de pareja. Para lograr este objetivo, hemos elegido un diseño de «estudio de caso», a través del cual analizamos las historias de 14 mujeres que acuden a un servicio de atención psicológica especializado en violencia de género, que refieren vivir o haber vivido maltrato por sus parejas y reciben tratamiento psicológico. Los resultados de nuestro trabajo encuentran que el perfil psicopatológico de las mujeres objeto de nuestro estudio coincide con el encontrado en la bibliografía científica, Sin embargo, hemos encontrado que el porcentaje de mujeres que son forzadas a mantener relaciones sexuales es superior al que indican otras investigaciones.

An explanatory model of academic achievement based on aptitudes, goal orientations, self-concept and learning strategies

As a result of studies examining factors involved in the learning process, various structural models have been developed to explain the direct and indirect effects that occur between the variables in these models. The objective was to evaluate a structural model of cognitive and motivational variables predicting academic achievement, including general intelligence, academic self-concept, goal orientations, effort and learning strategies. The sample comprised of 341 Spanish students in the first year of compulsory secondary education. Different tests and questionnaires were used to evaluate each variable, and Structural Equation Modelling (SEM) was applied to contrast the relationships of the initial model. The model proposed had a satisfactory fit, and all the hypothesised relationships were significant. General intelligence was the variable most able to explain academic achievement. Also important was the direct influence of academic self-concept on achievement, goal orientations and effort, as well as the mediating ability of effort and learning strategies between academic goals and final achievement.

Psychometric properties of the School Anxiety Inventory-Short Version in Spanish secondary education students

Background: The School Anxiety Inventory (SAI) can be applied in different fields of psychology. However, due to the inventory’s administration time, it may not be useful in certain situations. To address this concern, the present study developed a short version of the SAI (the SAI-SV). Method: This study examined the reliability and validity evidence drawn from the scores of the School Anxiety Inventory-Short Version (SAI-SV) using a sample of 2,367 (47.91% boys) Spanish secondary school students, ranging from 12 to 18 years of age. To analyze the dimensional structure of the SAI-SV, exploratory and confirmatory factor analyses were applied. Internal consistency and test-retest reliability were calculated for SAISV scores. Results: A correlated three-factor structure related to school situations (Anxiety about Aggression, Anxiety about Social Evaluation, and Anxiety about Academic Failure) and a three-factor structure related to the response systems of anxiety (Physiological Anxiety, Cognitive Anxiety, and Behavioral Anxiety) were identified and supported. The internal consistency and test-retest reliability were determined to be appropriate. Conclusions: The reliability and validity evidence based on the internal structure of SAI-SV scores was satisfactory.