Hebreu: llengua, literatura, gramàtica [versió comprimida]

El llibre Hebreu: llengua, literatura i gramàtica conté una síntesi breu de la història de la llengua hebrea, un resum de la història de la literatura escrita en hebreu i una descripció panoràmica dels trets gramaticals més significatius de la llengua hebrea contemporània. Aquestes pàgines han estat pensades per a servir de complement als cursos d'hebreu de la Universitat de Girona

Les Glosses romàniques del manuscrit de la Biblioteca Vaticana Ebr. 413

Estudi del manuscrit hebreu 413 de la Biblioteca Vaticana què conté un diccionari hebreu del segle XIII. Aquest diccionari té un gran interès per a la filologia romànica, atès que conté un conjunt de 155 glosses en una llengua romànica, que l'editor del manuscrit identifica com a provençal. L’anàlisi detallada d'aquestes glosses permet que,en bona part puguin ser llegides com a catalanes i, alhora, convida a pensar en les profundes concomitàncies existents entre les dues llengües en aquest moment de la historia dels orígens romànics

Análisis de la incidencia de la Teoría de la Identidad Colectiva en la posición de la Liga Árabe frente al reconocimiento de Somalilandia como Estado independiente

Esta Monografía se centra en mostrar cómo el intento por conservar la identidad colectiva de la Liga de los Estados Árabes impide ceder ante el deseo de Somalilandia de ser reconocida como Estado independiente.

Análisis de la Política Exterior Rusa en materia energética, comercial y militar hacia la República de Moldavia (Período 2000-2010)

Rusia sufrió grandes cambios tras la desintegración de la URSS en 1991. No obstante, con la llegada de Vladimir Putin al poder, los intereses geoestratégicos de Rusia sobre el espacio postsoviético revivieron con nuevo ímpetu debido a una mayor cantidad de recursos a disposición del Estado. La República de Moldavia es un claro ejemplo del resurgir de la política exterior rusa hacia el espacio postsoviético, siendo incluso, una región clave en la lucha de la Federación Rusa por recuperar su zona de influencia.

Cultura e innovación en empresas con relaciones de cooperación inter organizacional

Un gran número de empresas están inmersas actualmente en espacios de mercado conocidos y saturados de competidores. La innovación constituye una de las principales alternativas de las empresas para encontrar su posicionamiento estratégico y adaptarse a los cambios del entorno (Kim & Mauborgne, 2005). Igualmente, Demirci (2013) asegura que la cultura es un factor clave en la innovación, dado que está fuertemente asociada con los valores, actitudes, comportamientos y prácticas organizacionales. Esta investigación abarca el estudio de la cultura organizacional y la innovación en el marco de estrategias de cooperación inter-organizacional donde se plantea que el grado de cooperación que existe entre las empresas tiene un efecto sobre los valores culturales y la incorporación de innovaciones en cada organización. Para esto se llevó a cabo una investigación cuantitativa con un alcance de tipo descriptivo y de carácter no experimental y trans seccional, cuya unidad de análisis fueron 20 empresas de la red ParqueSoft Manizales. Para la medición de las variables de innovación se aplicó un instrumento basado en el Manual de Oslo de la OECD y Eurostat (2005) el cual contempla la innovación de producto, proceso, mercadotecnia y organización. A nivel de los valores culturales, la medición se realizó a través de un cuestionario inspirado en el modelo de Hofstede (1980). Los resultados obtenidos permiten demostrar que existe un grado de relación entre la cooperación y los valores culturales ‘distancia al poder’ y ‘tolerancia a la incertidumbre´, sin poder determinar la relación con la generación de innovación de producto, proceso, mercadotecnia y organización, así como con las otras dimensiones del modelo de valores de Hofstede.

Tratado de libre comercio entre Colombia e Israel. Perspectivas generales y oportunidades para el sector agrícola colombiano

Las estrategias tendientes a la diversificación de los mercados de exportación e internacionalización de la economía por parte del gobierno colombiano y sus políticas gubernamentales han incluido la firma de una serie de Tratados de Libre Comercio, entre ellos el TLC de última generación firmado con El Estado de Israel. Estos tratados además de abordar temas tradicionales de comercio, tratan nuevos capítulos en inversiones y servicios. Así mismo se analizan las principales políticas por parte del gobierno de Israel para la competitividad en términos empresariales y sociales. Más adelante se consideran aspectos generales de la economía colombiana y se analiza la relación comercial bilateral entre el Estado de Israel y la República de Colombia para entender su comportamiento histórico y el ambiente actual. Finalmente se hace un énfasis en el sector agrícola de Israel y sus aspectos que lo han dirigido al éxito, una observación corta del sector en Colombia y luego aspectos adicionales para a facilitación del comercio con Israel. El estudio va dirigido a empresarios, compañías o entes públicos a nivel local e internacional que vean en el sector agrícola colombiano una oportunidad de desarrollo, aprovechando los beneficios de comercio y conocimiento, con el objetivo de mejorar la competitividad y productividad del sector en Colombia. Se utilizan metodologías tanto cuantitativas como cualitativas para la investigación y análisis de caso tomando la información correspondiente de fuentes verídicas e independientes para así poder reseñar y describir las oportunidades y retos del sector agrícola.

Caterina Llull i Çabastida: una mercantessa catalana nella Sicilia del '400

El trabajo se asienta sobre en el estudio y la edición de un libro de contabilidad del siglo XV Libre de la magnifica señora Caterina Llull començat el 2 de jener de 1472 compilado por una mujer catalana Caterina Llull y Çabastida que vivió entre Siracusa y Barcelona y que se conserva en el Archivo del Centro Borja de S. Cugat del Vallès dentro del fondo archivístico privado de la familia Requesens. La investigación de la fuente mencionada se ha completado con otros documentos del mismo archivo familiar y con la documentación de otros archivos catalanes permitiendome, además, profundizar en algunos aspectos económicos y sociales de la Sicilia oriental del siglo XV, y llevar a cabo un análisis más amplio de las características y de los diferentes aspectos del así llamado "Medioevo en femenino". La tesis està dividida en tres partes: estudio paleografico-codocologico, socio-economico y transcripciòn completa del manuscrito con indice onomàstico.

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona. Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral. En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.). La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball. La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius). Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia.

Do soldiers' lives matter? A view from proportionality

A military operation is about to take place during an ongoing international armed conflict; it can be carried out either by aerial attack, which is expected to cause the deaths of enemy civilians, or by using ground troops, which is expected to cause the deaths of fewer enemy civilians but is expected to result in more deaths of compatriot soldiers. Does the principle of proportionality in international humanitarian law impose a duty on an attacker to expose its soldiers to life-threatening risks in order to minimise or avert risks of incidental damage to enemy civilians? If such a duty exists, is it absolute or qualified? And if it is a qualified duty, what considerations may be taken into account in determining its character and scope? This article presents an analytic framework under the current international humanitarian law (IHL) legal structure, following a proportionality analysis. The proposed framework identifies five main positions for addressing the above queries. The five positions are arranged along two ‘axes’: a value ‘axis’, which identifies the value assigned to the lives of compatriot soldiers in relation to lives of enemy civilians; and a justification ‘axis’, which outlines the justificatory bases for assigning certain values to lives of compatriot soldiers and enemy civilians: intrinsic, instrumental or a combination thereof. The article critically assesses these positions, and favours a position which attributes a value to compatriot soldiers’ lives, premised on a justificatory basis which marries intrinsic considerations with circumscribed instrumental considerations, avoiding the indeterminacy and normative questionability entailed by more expansive instrumental considerations.

Papal power and protection in the Shebet Yehudah

The sixteenth-century Shebet Yehudah is an account of the persecutions of Jews in various countries and epochs, including their expulsion from Spain in the fifteenth century. It is not a medieval text and was written long after many of the events it describes. Yet although it cannot give us a contemporary medieval standpoint, it provides important insights into how later Jewish writers perceived Jewish–papal relations in the thirteenth, fourteenth, and fifteenth centuries. Although the extent to which Jewish communities came into contact either with the papacy as an institution or the actions of individual popes varied immensely, it is through analysis of Hebrew works such as the Shebet Yehudah that we are able to piece together a certain understanding of Jewish ideas about the medieval papacy as an institution and the policies of individual popes. This article argues that Jews knew only too well that papal protection was not unlimited, but always carefully circumscribed in accordance with Christian theology. It is hoped that it will be a scholarly contribution to our growing understanding of Jewish ideas about the papacy's spiritual and temporal power and authority in the Later Middle Ages and how this impacted on Jewish communities throughout medieval Europe.

The hand of God is over their hands (Q. 48:10) : on the notion of covenant in al-Ṭabarī’s account of Karbalāʾ

This article is an analysis of the story of the killing of Ḥusayn b. ʿAlī at Karbalāʾ in 61/680, as it is presented by Abū Jaʿfar Muḥammad b. Jarīr al-Ṭabarī (d. 310/923). The main argument is that the notion of the divine covenant, which permeates the Qur’an, constitutes a framework through which al-Ṭabarī views this event. The Qur’anic idea of the covenant is read in structural/thematic continuity with the Hebrew Bible account of the covenant between Yahweh and the Hebrew people, which has, in turn, been traced back in its basic form to Late Bronze Era treaties between rulers and their vassals.   The present study focusses on four speeches ascribed to Ḥusayn during the encounter he and his group had with the vanguard of the Kūfan army led by al-Ḥurr. These are analysed in accordance with their use of Qur’anic covenant vocabulary. They are also categorised within the broader framework of the eight standard characteristics of Ancient West Asian and Biblical covenants, as presented by George Mendenhall and Gary Herion, which have recently been developed in a Qur’anic context by Rosalind Ward Gwynne. This article argues that al-Ṭabarī’s Karbalāʾ narrative presents the pact of loyalty to Ḥusayn as a clear extension of the divine covenant.

You Shall Have No Other Gods Before Me: Covenant in Faith and History

In this paper I have attempted to explore "covenant" in faith and history, as it extends throughout the entire framework of the Bible and the entire history of the people who produced it. With such a monstrous topic, a comprehensive analysis of the material could take a lifetime to do it justice. Therefore, I have taken a very specific approach to the material in order to investigate the evolution of covenant from the Hebrew Bible (Old Testament) to the Christian Scriptures (New Testament). I have made every effort to approach this thesis as a text-based, non-doctrinal discussion. However, having my own religious convictions, it has, at times, been difficult to recognize and escape my biases. Nevertheless, I am confident that this final product is, for the most part, objective and free from dogmatism. Of course, I have brought my own perspective and understanding to the material, which may be different from the reader's, so there may be matters of interpretation on which we differ, but c 'est fa vie in the world of religious dialogue. The structure of this paper is symmetrical: Part I examines the traditions of the Torah and the Prophets; Part II, the Gospels and Paul's letters. I have balanced the Old Testament against the New Testament (the Torah against the Gospels; the Prophets against Paul) in order to give approximately equal weight to the two traditions, and establish a sense of parallelism in the structure of my overall work. A word should also be said about three matters of style. First, instead of the customary Christian designation of time as B.C. or A.D., I have opted to use the more modem B.C.E. (Before the Common Era) and C.E. (Common Era) notations. This more recent system is less traditional; however, more acceptable in academic and, certainly, more appropriate for a non-doctrinal discussion. Second, in the body of this paper I have chosen to highlight several texts using a variety of colors. This highlighting serves (1) to call the reader's attention to specific passages, and (2) to compare the language and imagery of similar texts. All highlighting has been added to the texts at my own discretion. Finally, the divine name, traditionally vocalized as "Yahweh," is a verbal form of the Hebrew "to be," and means, approximately, "I am who I am." This name was considered too holy to pronounce by the ancient Israelites, and, the word adonai ("My LORD") was used in its stead. In respect of this tradition, I have left the divine name in its original Hebrew form. Accordingly, should be read as "the LORD" throughout this paper. All Hebrew and Greek translations, where they occur, are my own. The Greek translations are based on the New Revised Standard Version (NRSV) of the Bible.

Brody, Judy, interviewed by Jena Hershkowitz on January 19, 2010: Audio Recording

Some themes discussed are: • Jewish education—Hebrew tutor/Hebrew school(1) • Jewish education—Sunday School(10) • Jewish education—parents (12) • Holidays (1-2) • Civic engagement (1, 5) • Civic engagement—B’nai B’rith and Hadassah (2) • Food—kosher (2) • Colby—Greek life (3-4) • Occupation—law (4) • Dating—marriage (5) • Dating—at Colby (8) • Dating—interfaith marriage (9) • Live in Waterville—attractions (6) • Live in Waterville—school (9) • Colby—Hillel (6) • Colby—classes (6) • Colby—campus life (7-8, 12-13) • Synagogue (11)

Slosberg, Ken, interviewed by Nicole Mitchell on January 19, 2010: Transcript

Some themes discussed are: • Jewish identity—prayer (1, 3) • Jewish identity—modern changes (3) • Jewish education—Hebrew/Sunday School (1, 4, 5) • Food—family picnics (2) • Food—favorites (13) • Food—kosher (14) • Occupation—store/tailoring (2) • Occupation—law (8-9) • Occupation—legislature (8-9) • Education—Bowdoin (8) • Education—Harvard Law (8) • Marriage—parents (9-10) • Intermarriage (11) • Social life—Center Youth (11) • Dating—non-Jews (12)