Characterization of intonation in Karṇāṭaka music by parametrizing context-based Svara Distributions

Intonation is a fundamental music concept that has a special relevance in Indian art music. It is characteristic of the rāga and intrinsic to the musical expression of the performer. Describing intonation is of importance to several information retrieval tasks like the development of rāga and artist similarity measures. In our previous work, we proposed a compact representation of intonation based on the parametrization of the pitch histogram of a performance and demonstrated the usefulness of this representation through an explorative rāga recognition task in which we classified 42 vocal performances belonging to 3 rāgas using parameters of a single svara. In this paper, we extend this representation to employ context-based svara distributions, which are obtained with a different approach to find the pitches belonging to each svara. We quantitatively compare this method to our previous one, discuss the advantages, and the necessary melodic analysis to be carried out in future.

Playbox App : Reproductor de música sincronitzada al núvol

Aquesta aplicació per a Android permet la reproducció de música sincronitzada al núvol utilitzant un servei d'emmagatzematge, en aquest cas Dropbox.

La música dels llacs

Els llacs i embassaments es comporten com oscil·ladors multi modals forçats pel vent. Els modes propers als de l'agent forçant són seleccionats d'entre tot l'espectre possible, com a modes d'oscil·lació de la massa d'aigua. En general els modes predominants són els modes baixos, és a dir els modes amb pocs nodes. Això passa especialment als llacs que es poden considerar formats per dues capes. No obstant, als embassaments mediterranis l'estratificació és quasi continua degut sobretot a l'extracció d'aigua i es poden aproximar per sistemes formats per moltes capes. En aquests casos l'espectre possible d'ones internes és fa molt més gran. Als embassaments de Sau i Béznar el vent té una periodicitat de 24 hores i força modes alts d'oscil·lació. Concretament, a l'embassament de Sau hi hem detectat modes amb 2 i 3 nodes verticals i 2 nodes horitzontals (V2H2 i V3H2) i a l'embassament de Béznar modes de fins a 5 nodes verticals i un node horitzontal (V5H1). Hem fet simulacions numèriques per veure l'estructura oscil·latòria en aquests modes de vibració

Vocal sib-sib interactions: how siblings adjust signaling level to each other

Game theory states that iterative interactions between individuals are necessary to adjust behaviour optimally to one another. Although our understanding of the role of begging signals in the resolution of parent-offspring conflict over parental investment rests on game theory implying repeated interactions between family members, empiricists usually consider interactions at the exact moment when parents allocate food among the brood. Therefore, the mechanisms by which siblings adjust signalling level to one another remain unclear. We tackled this issue in the barn owl, Tyto alba. In the absence of parents, hungry nestlings signal vocally to siblings their intention to contest vigorously the next, indivisible, food item. Such behaviour deters siblings from competing and begging when parents return to the nest. In experimental two-chick broods, nestlings producing the longest calls in the absence of parents, a signal of hunger level, were more successful at monopolizing the food item at the first parental feeding visit of the night. Moreover, nestlings increased (versus decreased) call duration when their sibling produced longer (versus shorter) calls, and an individual was more likely to call again if its sibling began to vocalize before or just after it had ended its previous call. These results are in agreement with the hypothesis that siblings challenge each other vocally to reinforce the honesty of sib-sib communication and to resolve conflicts over which individual will have priority of access to the next delivered food item. Siblings challenge each other vocally to confirm that the level of signalling accurately reflects motivation.

Música a la Universitat: una eina per desenvolupar l'expressió creativa i la comunicació

Aquest article pretén exposar de quina manera la música, que comporta sempre una participació activa de l'alumne, constitueix un element formatiu de primer ordre, per raó de les seves característiques creatives i expressives. Informar i crear un corrent d'opinió favorable a la inclusió de la música com a matèria dins la Universitat, per aprofitar les seves qualitats i enriquir així la vida emocional i relacional dels joves, moltes vegades mancada d'unes pautes i d¿uns models basats en la creativitat, l'autenticitat, la solidaritat, la comprensió i la comunicació. També es proposen recursos per desenvolupar l'expressió creativa dels alumnes, a partir de la música.

Models d'interpretació de la cançó tradicional catalana per part dels mestres especialistes de música a l'escola primària

Aquest treball de recerca, realizat amb mestres especialistes de música de l'etapa primària, exposa diversos models d'interpretació de la cançó, prèvia exposició dels diversos elements que en configuren el caràcter.

Orientaciones didácticas para la enseñanza de la lectura y la escritura de la música en la etapa de Educación Primaria

Documento en el que se describen algunos procedimientos para introducir de forma progresiva a los alumnos de primaria en la lectura y escritura de la música, lo que se conoce generalmente como Lenguaje Musical.

No t'emocionis...Escolta! L'ús de la música en l'educació emocional

Usos i propostes de la música en l'educació emocional

Musicoteràpia: els efectes de la música en situacions de dolor crònic

Article en què s'exposen els efectes beneficiosos de la música sobre les persones i on s'explica com pot ajudar la musicoteràpia a persones que pateixen malalties amb dolor crònic.

A reflexão sobre a prática na pesquisa e formação do professor de música

O objetivo deste artigo é apresentar e discutir a metodologia da pesquisa O conhecimento prático do professor de música, refletindo sobre suas contribuições para o campo de investigação do pensamento do professor. O desenho metodológico da coleta de dados consistiu em observação, entrevista semiestruturada e entrevista de estimulação de recordação. Segundo a perspectiva das professoras participantes, a pesquisa valorizou suas práticas docentes, reconhecendo seus conhecimentos e incentivando-as a assumirem todo seu potencial como profissionais ativas e reflexivas. Em relação à pesquisa sobre a formação de professores, é destacada a importância de serem ouvidas as vozes dos professores, por meio de relatos em que eles reflitam sobre suas práticas. Por fim, é analisado o potencial da reflexão sobre a prática, na formação de educadores musicais crítico-reflexivos.

Clinically silent subdural hemorrhage causes bilateral vocal fold paralysis in newborn infant.

Bilateral congenital vocal fold paralysis (BVFP) may result from multiple etiologies or remain idiopathic when no real cause can be identified. If obstructive dyspnea is significant and requires urgent stabilization of the airway, then intubation is performed first and an MRI of the brain is conducted to rule out an Arnold-Chiari malformation that can benefit from a shunt procedure and thus alleviate the need for a tracheostomy. Clinically silent subdural hemorrhage without any birth trauma represents another cause of neonatal BVFP that resolves spontaneously within a month. It is of clinical relevance to recognize this potential cause of BVFP as its short duration may alleviate the need for a tracheostomy. In this article, we present such a case and review the literature to draw the otolaryngologist's attention to this possible etiology.

Poesia, música i escola: un triangle sonor

L"article parteix de tres idees fonamentals: a) la importància de l"oralitat, en l"educació general i en l"educació poètica i artística en concret; b) la necessitat d"educar de forma holística, més enllà de cada disciplina; i c) els forts lligams històrics entre cançó i poesia en l"àmbit de la didàctica. A partir d"aquí, s"aborda la relació entre poesia i música des de quatre dimensions (fenomenològica, comparativa, complementària i integradora) i se n"extreuen implicacions educatives i didàctiques. Des d"aquest plantejament i de cara a facilitar un ús integrat d"ambdues disciplines, l"article planteja un marc comú entre poesia dita en veu alta i música que en faciliti l"anàlisi. Es proposa un esquema amb tres dimensions (recepció sonora, interpretació escènica i creació) que permeti la comprensió de les obres i l"adquisició del sentit crític. Finalment, com a exemple il·lustratiu, es mostra l"aplicació de l"esquema a un poema recitat per Enric Casasses.

La música en les competències bàsiques

Podeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/42655

Las artes (Música, Plástica y Teatro) como procedimiento para el aprendizaje de contenidos propios de la Etapa Infantil

En la educación infantil las artes (Gardner, 1994; Wild, 1999 Jordan-Decarbo y Nelson, 2002) pueden proporcionar un marco especial, incluso único, de expresión personal, tanto para el maestro/a como para el niño/a y pueden ser usadas de igual forma como procedimiento o como fin en sí mismo, atendiendo a la diversidad con sus distintas fortalezas (Brice, 2003). El principal objetivo de la presente investigación es: Evaluar la implementación de un programa de educación con población infantil (5 años), poniendo en práctica procedimientos basados en la utilización de las artes, como vehículo de aprendizaje para contenidos propios de la etapa -lógica, cantidad, forma, grafomotricidad y conocimiento del entorno-.Ya que los aspectos afectivos son de vital importancia para el aprendizaje y desarrollo del niño (Parke y Gauvain, 2009), hemos evaluado el impacto inicial, procesual y final a la implementación del programa en el estado emocional del niño de cinco años, ya que a esa edad finaliza la etapa infantil.Metodológicamente nos acogemos al modelo de investigación evaluativa participativa, ya que nuestras pretensiones son valorar la eficacia de la implementación de un elemento, proceso o programa educativo (Sandín, 2003). La muestra está constituida por 100 niños y niñas de Madrid y Barcelona de edades comprendidas entre cinco y seis años. Los instrumentos utilizados para la recogida de los datos han sido: el test del Dibujo la Figura Humana (Koppitz, 2010), una pauta de observación sistematizada y una entrevista estructurada abierta.Los resultados obtenidos certifican los efectos positivos del programa implementado, concluyendo que la incidencia emocional ha resultado significativamente beneficiosa para una gran parte del conjunto de la muestra (81,2%), mejorando con respecto al primer periodo concretamente en estabilidad emocional y autoestima.