598 resultados para Entrenament (Esport)
Resumo:
Aquest article recull una aproximaci experimental de les estratgies i els procediments daprenentatge, amb una recerca sobre els estils cognitius dels infants. Queda clar que els infants sn preferentment visuals, segons el constructe de La Garanderie. Es fan unes propostes de futur sobre cap on hauria danar laprendre a aprendre.
Resumo:
Aquest article ofereix una visi actualitzada de lalarmant incidncia de lestrs en el collectiu docent, aprofundint en el seu diagnstic, multicausalitat i diversifi cada repercussi. Aix, doncs, es posa de manifest lelevada subjectivitat en laparici de lestrs, com tamb altres causes vinculades amb les dimensions personal, organitzativa i social. Tamb es descriuen tant els indicadors de risc, com els factors de protecci ms signifi catius envers la seva gnesi. Finalment, es presenta una proposta dintervenci integradora i multimodal, de carcter preventiu i palliatiu, constituda per dinou programes que engloben la totalitat de les rees implicades en aquesta patologia. Paraules clau: Estrs laboral docent, Burnout, Indicadors de Risc laboral, Factors de Protecci laboral, Programes preventius i palliatius destrs.
Resumo:
Larticle centra, en primer lloc, el sentit del ttol: leducaci que potencia la refl exi lgica i racional, suportada en el crtex cerebral, i la situaci educativa actual, que no t establert amb claredat un currculum educatiu especfi c per a lensenyament obligatori sobre actituds, sociabilitat, valors, emocionabilitat i creativitat. Daltra banda, es propugnen programes de desenvolupament intellectual molt tils, molts dels quals se centren en el treball que suporta la part cortical del cervell: lgica i operacions mentals deductives, inductives Per tant, tenim currculums centrats en aspectes racionals que, paradoxalment, requereixen programes transversals sobre aspectes tamb racionals i, a ms, obliden aspectes emocionals i creatius. Finalment, es fan dues propostes-suggeriments: una revisi del currculum basada en les aportacions de les neurocincies, i la focalitzaci del currculum en el desenvolupament harmnic de la persona, centrat en quatre pilars: Saber, Fer, Estar i Innovar. Les recents lleis educatives, per, no ho contemplen.
Resumo:
En aquest article pretenem plantejar una visi del procs de desenvolupament de les funcions cognitives del nen des del vessant del desenvolupament cerebral, a partir de les aportacions de les principals teories neuropsicolgiques. En aquest sentit, doncs, presentem els models terics de funcionament cortical cerebral, des de les teories dAlexander Luria fi ns als nous plantejaments ms actuals sobre el funcionament en xarxes neurals. En aquest sentit, expliquem el desenvolupament de les funcions superiors del nen en base al procs de desenvolupament de les diferents rees cerebrals, tenint present la important relaci entre les bases gentiques del desenvolupament i la relaci amb lentorn on el nen creix. La interacci entre lmbit escolar i el procs evolutiu dels infants s clau per al seu propi desenvolupament, ja que, juntament amb el context familiar, lescola s un dels principals entorns relacionals del nen. En aquest sentit, presentem els diferents canvis relacionats amb el desenvolupament cerebral que tenen lloc en cada un dels principals moments evolutius, tenint present, alhora, el procs educatiu del nen en lmbit escolar. Finalment, fem referncia a les bases neurobiolgiques del procs dadquisici del llenguatge i lateralitzaci cerebral de funcions cognitives, processos bsics per a la comunicaci del nen amb lentorn i per al seu procs daprenentatge.
Resumo:
Lobjectiu daquest article s fer una reflexi sobre les relacions entre la famlia i lescola, la necessitat de donar-se suport en lexercici de les seves tasques primries i el paper del psicopedagog o de la psicopedagoga en aquest entramat. En una societat complexa i canviant com lactual, la collaboraci entre els principals mbits de socialitzaci dels infants, a travs dun treball en xarxa, pot actuar com a factor de resilincia que ajudi a millorar el rendiment dels alumnes, a reduir el comportament de risc en ladolescncia i a promoure un desenvolupament saludable.
Resumo:
El maltractament vers les dones en les relacions de parella no s exclusiu de cap grup sociocultural. En el nostre pas sn molt escassos els estudis emprics sobre dones immigrants que pateixen una situaci dabs, i sobre les diferncies respecte a les dones autctones. Els objectius daquest treball sn: 1) descriure i diferenciar les circumstncies del maltractament en la relaci de parella que pateixen les dones autctones i les immigrants; 2) comparar la qualitat de la relaci de parella dambds grups; i 3) avaluar i comparar els perfils de personalitat, la simptomatologia clnica i la possible psicopatologia de les dones autctones i immigrants. Es realitza una entrevista semiestructurada i sadministra el Millon Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999) i la Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), a 32 dones autctones i 16 immigrants (N=48) que consulten en un servei datenci psicoteraputica. En contrast amb altres estudis, els resultats indiquen que les dones autctones presenten un perfil psicopatolgic ms greu i valoren ms deficientment la qualitat de la seva relaci de parella. Paraules clau: dones maltractades autctones i immigrants, circumstncies del maltractament, perfi ls de personalitat, simptomatologia clnica i psicopatologia.
Resumo:
Des del Grup de Recerca i Investigaci sobre Esport i Societat (GRIES) ha semblat escaient iniciar un projecte de recerca que permeti aprofundir en lestudi de la Cultura ldica com a patrimoni. Aquest projecte de recerca i la dedicada a Esport i modernitzaci a Catalunya en el segle XX sn els dos projectes que sostenen una de les quatre lnies dinvestigaci desplegades per aquest grup de recerca, en concret aquella que fa referncia a Cultura, esport i patrimoni. Doncs b, el present article dna a conixer els resultats obtinguts en tres estudis en relaci a la utilitzaci duna de les fonts iconogrfi ques que al nostre entendre no ha merescut la sufi cient atenci per part dels investigadors malgrat disposar dinformacions fora valuoses, si ms no, en lmbit de lestudi dels jocs populars i tradicionals. Ens estem referim a la iconografi a fi latlica. El primer dels estudis mostra els resultats obtinguts en la investigaci duna emissi fi latlica que aplegava fora manifestacions ldiques, la Serie Europa -Juegos infantiles - 1989. El segon ha consistit en lelaboraci dun catleg fi latlic de jocs tradicionals dEuropa i el seu corresponent anlisi. Per ltim, el tercer, pretn consolidar aquest projecte, amb la realitzaci duna tesi doctoral que pretn estudiar els jocs i esports tradicionals darreu del mn a travs de la fi latlia.
Resumo:
L a denominaci Educaci Fsica pot confondre la ciutadania respecte dels veritables objectius psicopedaggics, orgnics i socioculturals del comportament motor hum en leducaci integral de la persona. La manca de valoraci social de la matria converteix la recerca del prestigi en una lluita contnua contra la resta de disciplines cientfi ques acceptades culturalment, i es tradueix en mltiples situacions: lutilitarisme dels seus coneixements, el reconeixement social o el volum de dedicaci horria a la matria. En- front daquesta casustica, des dun enfocament de camp de la psique humana, es defensa que lEducaci Fsica s tamb educaci intellectual. Aix es comprn que lEducaci Fsica no s una activitat que realitza un subjecte com a manifestaci dalguna facultat interna o cognoscitiva que li ho permet. Educar-se en la motricitat quotidiana i esportiva signifi ca, per a lsser hum, construir-se psicolgicament com a tal persona diferenciada. Aquest plantejament naturalista de la intelligncia permet identifi car el carcter multidimensional daquesta, que, en primer lloc i en un sentit ampli del concepte, invita a plantejar la convenincia del cognom de lEducaci: Fsica. I, en segon lloc, des dun sentit restringit, ajuda a comprendre que el comportament motor hum s educaci intellectual que fon la sensorialitat propioceptiva i esqueltica amb la temporalitat com a criteri dxit: lalumne, latleta o el jugador intelligent que realitza els moviments en el moment oport, independentment del nivell funcional rgid o canviant del comportament motor o esportiu a ensenyar. Aquest plantejament teric pretn superar la incertesa de ledifi ci acadmic de lEducaci Fsica per bastir-lo en una futura comprensi antropolgica i humanista de la intelligncia i del moviment: ... La carrera del hombre no es la carrera de un animal con una inteligencia humana sobreaadida, sino que es una nueva forma de correr, la del hombre, no slo diferenciada por su especfi ca contextura corporal y su particular locomocin , sino en cuanto que es un ser inteligente que corre: la propia carrera es inteligencia. (Cagigal, 1986, p.17).
Resumo:
La commemoraci del 150 Aniversari del naixement de Sigmund Freud a Barcelona ha estat intensa. Un any ple dactivitats: conferncies, taules rodones, poesia, cinema i cursos realitzats a diferents recintes de la ciutat, en bona part organitzades directament per la comissi de lAny Freud i amb el suport de tots els grups de psicoanlisi de la ciutat. Grups que van organitzar les seves prpies activitats entorn de la commemoraci, moltes de les quals foren adscrites i impulsades per lAny Freud. Tamb hi va haver iniciatives dels mitjans de comunicaci i de les Universitats.
Resumo:
La prdua dels grans relats i les grans utopies prpia de la crisi de la modernitat, no s necessriament una gran prdua. El mn desfonamentat i per segona vegada desencantat, tamb representa lampliaci de lmbit dall que es pot saber, dall que es pot comprendre. Quan sapaguen els llums de la ra illustrada i lsser hum s abocat a labisme del sense-sentit; emergeix la paraula com a forma i no com substncia, apareix la possibilitat de nomenar linnominable. Aquesta s la gran revoluci del pensament en el segle XX, que no hauria estat possible sense lobra de Sigmund Freud i la seva teoria psicoanaltica. El pensament de Freud no s un relat ms de la modernitat sin justament un dels que fan possible la ruptura, el que desemmascara el ser hum com a essncia o substncia, per descobrir un subjecte escindit capa de construir i reconstruir el seu relat identitari.
Resumo:
A partir de la resonancia que ha tenido en los medios de comunicacin el 150 aniversario del nacimiento de Freud, se hace un breve recuento de los principales tpicos y confusiones que se difunden en torno al psicoanlisis, y se presenta una breve reflexin acerca de las dos principales crticas de que es objeto, las referidas a la falta de validez de su conocimiento y a la falta de eficacia de sus tratamientos.
Resumo:
El sistema educatiu de lImperi Austrohongars intentava dunir Tradici i Modernitat. Aquesta va ser laposta des de Humboldt i aquesta pretensi va marcar la formaci de tots els intellectuals de lpoca. Fins a lpoca de Freud la gent era educada en una cosmovisi centrada en les humanitats. En aquest article aspirem a mostrar loriginalitat de Freud, que deixa en segon terme els paradigmes grecollatins i mira de fonamentar la cincia i ltica en el judaisme.
Resumo:
Quan parlem de la prematuritat, tot ens porta a pensar en els avenos de la tcnica, en els nens tan i tan petits que salvem, per poques vegades ens aturem a pensar en el dol que representa la prdua del embars o, en el cas del nad, la prdua del cos de la mare, nica referncia capa de calmar les ansietats del nixer.
Resumo:
Leducaci de les actituds, valors i normes s un tema que cada dia preocupa ms. En aquest bloc de continguts se situen els hbits de conducta que, al mateix temps, provenen del raonament i les convencions socials de la nostra cultura. En aquest article es proposa una integraci funcional per tractar els hbits de conducta a travs del judo, per tal daconseguir que els individus sacostumin a aquests tipus de comportament mitjanant el reforament de les seves conductes.
Resumo:
Des dels anys 1970 en, sha desenvolupat un creixent inters dins del mn de la psicologia per observar levoluci de les diferents capacitats humanes durant tot el cicle vital. En lactualitat, la psicologia evolutiva no noms es refereix a lestudi des de les primeres etapes de la vida fi ns a letapa adulta, sin que tamb implica la recerca durant tot el transcurs de la vida. Encara que a priori pot ser molt interessant veure tota levoluci de forma global, no hi ha molts psiclegs evolutius que es dediquin en aquest tipus dinvestigaci, per motius de temps i diners que cal disposar per portar-les a terme. En general, els estudis analitzen per separat els diferents segments del cicle vital comenant per la lactncia, continuant per la infncia, adolescncia, edat adulta i acabant amb la gent gran. Daquesta manera el que sobt s una informaci segmentada per edats sense poder veure una perspectiva evolutiva des del principi fi ns al fi nal de la vida. s per aquest motiu que ens ha costat aconseguir estudis de la conducta humana que facin referncia a tot el cicle vital, i a ms si el centre dinters sn les conductes motrius. Aix doncs, descriure les investigacions ms rellevants sobre lequilibri al llarg de la vida i al mateix temps posar de manifest la necessitat de portar a terme recerques que valorin la motricitat humana durant tot el cicle vital, pretn ser lobjectiu daquest article.
