Dels educadors i educadores en educació infantil i del difícil equilibri entre professionalitat i vocació

Des del grup d'Educació Infantil ens proposem explorar plegats el contrast entre la perspectiva professionalitzadora i vocacional deis educadors i educadores infantils per respondre a la perspectiva dilematicaque se'ns ha plantejat, peró amb el convenciment apriorístic que les persones que s'ocupen deis nostres infants han de ser professionals de l'ensenyament i alhora han de tenir una certa "vocació". Creiem que no té gaire sentit pensar en el professorat com a persones que es troben predeterminades de manera natural cap a l'ensenyament, en funció d'un conjunt de característiques innates i personals, a partir d'una vocació a tota prova "al servei de la docencia". Peró tampoc no té sentit pensar en els professors com a tecnics, que al marge d'ideologies, creences, problematiques socials i etiques, al marge de les seves própies vivencies i experiencies, són capaços d'aplicar els procediments i metodes "pedagógicament més científics o més eficaços", per ensenyar, en ocasions, alió que uns altres van decidir que havien d'ensenyar, de la manera com uns altres van investigar i van demostrar que s'havia d'ensenyar, tot plegat en profit d'un millor rendiment academic deis seus alumnes.

Millora de l'actuació docent del professorat de Matemàtiques

Aquest article és fruit de la recerca duta a terme en el marc del projecte conjunt REDICE08, PID08, PID09 'Com motivar, com adequar l"avaluació continuada i com mesurar el treball a les assignatures de Matemàtiques' durant els cursos 2008 2009 i 2009-2010. El projecte aborda temes relacionats amb els resultats de les enquestes sobre l"actuació docent del professorat a l"ensenyament de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB), en què l"alumnat posa de manifest, en general, un baixa motivació del professorat i un elevat volum de feina en les assignatures. Com a resultat de l"estudi i de la pràctica docent en les assignatures involucrades en el projecte citat abans, es desprèn que la motivació de l"alumnat s"aconsegueix sumant esforços en diferents direccions: d"una banda, cal una tria adequada i una bona comunicació dels continguts, que fomenti el diàleg amb l"alumnat; d"altra banda, cal que l"avaluació continuada presenti un esglaonament progressiu en la dificultat de les activitats no presencials i una atenció continuada a l"alumnat mentre les duu a terme. Finalment, cal quantificar la dedicació de l"alumnat a les diferents activitats no presencials, ja que serveix de gran ajuda al professorat a l"hora d"adequar-les a la dedicació requerida, i ponderar les diferents activitats d"avaluació acreditativa en la qualificació de forma proporcional a aquesta dedicació. La motivació pren molta força com a element clau que cal tenir en compte en el bon desenvolupament de la docència universitària. L"alumnat motivat respon amb una més gran dedicació, cosa que comporta la integració de l"alumnat en les assignatures, millors resultats acadèmics i una millor motivació del professorat. Aquest cicle de motivació es va realimentant i va produint efectes molt positius tant en el professorat com en l"alumnat. Una consideració final és que el camí per millorar la docència a Matemàtiques és, segurament, llarg. Tot i així, les reflexions i les actuacions fetes per un nombre considerable de professors de diferents disciplines i departaments de la Facultat de Matemàtiques són experiències que segurament serviran en moltes assignatures de Matemàtiques i d"altres ensenyaments.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Es pot avaluar la competència dels adolescentes en la comunicació intercultural?

El desenvolupament de competències comunicatives interculturals es planteja de forma creixent com un dels elements fonamentals per a la Educació Secundària Obligatòria, ja que pot donar resposta a molts interrogants plantejats en les societats multiculturals actuals. En aquest article es planteja en què consisteix la competència comunicativa intercultural en les seves tres dimensions bàsiques: cognitiva, afectiva i comportamental; centrant-se en la necessitat de detectar i avaluar les competències dels adolescents, de forma prèvia a tota intervenció educativa. Per donar resposta a aqusesta necessitat es tenen en consideració les propostes actuals de medició d'aquest tipus de competències. entre els instruments de mesura proposats, es presenta el test de competència comunicativa intercultural com una alternativa vàlida i fiable d'evaluar els components cognitius i comportamentals de la competencia comunicativa intercultural dels y les adolescents.

L'experiència pilot desenvolupada a partir del projecte d'innovació "La gestió integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat en la docència experimental dels estudis de grau de les Facultats de Belles Arts"

Es presenta un projecte d'innovació docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gestió de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovació docent va aplicar criteris de gestió de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats d¿aquestes investigacions tenen una extensió social en l'àmbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i València van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vídeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experiència pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en l¿experiència va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tècnics de taller, majoritàriament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experiència pilot va demostrar satisfactòriament la viabilitat de l'aplicació del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicació, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigació. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podrà aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experiència s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat també en dos congressos.

Competències i avaluació d'activitats per a l'aprenentatge de didàctica de la llengua i la literatura

L'experiència d'innovació que es presenta en aquest article tracta del disseny i l'aplicació a l'aulad'activitats d'aprenentatge, implicades en l'ensenyament d'assignatures de didàctica de la llengua i laliteratura, en el marc de l'avaluació de competències pròpies de l'àrea. S'analitza i es reflexiona sobrediversos models d'avaluació i en alguns formats interactius en línia que presenta la plataforma virtual Moodle, amb l'objectiu d'afavorir l'autoregulació dels aprenentatges.

Usabilitat dels sistemes operatius en smartphones (Android vs iOS)

Aquest treball es portarà a terme realitzant una avaluació heurística dels sistmes operatius seleccionats i de les seves aplicacions, un test d'usabilitat i un anàlisi de l'organització de les funcions mitjançant un card sorting on-line.

Avaluació programa d’atenció a la treballadora embarassada del Parc de Salut Mar

Objectiu: Descriure i analitzar el programa d’atenció a la dona treballadora durant l’embaràs del Parc de Salut Mar des de que es posà en marxa i proposar millores del programa.Mètodes: Estudi de cohorts retrospectiva de treballadores embarassades del Parc de Salut Mar en el període comprès entre gener de 2008 fins desembre de 2012. Es realitzà una descripció i anàlisi detallada de la cohort, del temps que transcorreguè des de que s’inicià l’embaràs fins que aquest es notificà i del temps des de que es notificà fins que es planificà una acció preventiva. Es calculà la durada mediana i percentils dels dos temps i es valorà l’associació amb les diferents variables, obtenint odds ratios crues (Orc) i ajustades (Ora) i intervals de confiança del 95% (IC 95%).Finalment es realitzà una descripció de les gestants a les que es sol·licità la prestació per risc durant l’embaràs per mitjà de freqüències, durada mediana i percentils del temps que es tardà en ser atorgada i de la setmana de gestació en la qual s’ atorgà.Resultats: S’observà un increment de les notificacions des de l’any 2009. El 50% de les gestants notificaren l’embaràs al voltant de la setmana 15 de gestació (P50=106 dies). No s’aprecià diferència en els temps que es tardà en planificar una acció preventiva quan els riscos foren moderats/important en comparació amb quan foren tolerables o no hi haguessin. El 50% i el 75% d’actuacions preventives es planificaren abans dels 25 i dels 40 dies respectivament. El 50 % dels subsidis foren entregats abans dels 50 dies des de que es realitzà l’informe tècnic i la mediana de la setmana de gestació en la qual s’atorgà la prestació fou de 11 setmanes.Conclusions: Es tracta d’un programa bo i innovador en el qual cal seguir fent millores, sent molt important la unificació de totes les bases de dades en una de sola.

Avaluació de la futura gestió i utilització de la biomassa forestal mitjançant un district heating a Bellver de Cerdanya

En aquest article es pretén explicar breument la viabilitat de la futura gestió i utilització de la biomassa forestal de Bellver de Cerdanya mitjançant un district heating al futur barri del Pla de Tomet. Les particularitats per les quals aquest poble és ideal per a aquest projecte són que l'ajuntament és propietari de gairebé un 90% dels boscos situats en aquest municipi; i que alhora ja ha realitzat diverses instal·lacions que utilitzen la biomassa forestal per a calefacció i ACS. La situació econòmica de la comarca és bastant complicada, ja que s'ha basat en el sector turístic i la construcció, però ambdós no passen pel millor moment. El projecte serviria per donar un valor a la biomassa forestal que fins ara no s'ha donat, i alhora s'intenta buscar nous inputs econòmics per a la Cerdanya. En aquest treball també s'analitza quins haurien de ser els futurs tractaments que s'haurien d'aplicar a la forest, tenint en compte les activitats que es realitzen actualment, i evitant en tot moment possibles efectes negatius, com podria ser la sobreexplotació. També es dedica una part del projecte a explicar els sistemes per obtenir i gestionar de forma correcta la biomassa. A continuació es tracta la part més tècnica, realitzant una estimació del possible futur consum energètic del barri del Pla de Tomet, encara no construït; i decidint quins sistema de calderes seria el més adequat, el tipus d’emmagatzematge més apropiat i els passos a seguir per millorar el rendiment del procés de la gestió i extracció de la biomassa. Seguint tots aquests passos s'arriba a la conclusió que aprofitar la biomassa forestal és millor solució que utilitzar combustibles fòssils. A part dels obvis beneficis medi ambientals, també és millor a nivell econòmic, tant pels futurs veïns com per l'ajuntament.

Avaluació de l'aptitud de bioestabilitzats com a esmena orgànica per a la rehabilitació de sòls

L’objectiu d’aquest estudi ha estat avaluar l’efecte que té sobre algunes propietats fisicoquímiques del sòl i el creixement de plantes, l’adició del producte compostat obtingut a partir de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans de recollida no selectiva, material anomenat bioestabilitzat. S’ha dut a terme un bioassaig amb blat (Triticum aestivum), utilitzant bioestabilitzat procedent de dues plantes de tractament mecànic i biològic, Vacarisses i Mataró, que s’ha aplicat a diferents dosis en un sòl de baixa qualitat. S’ha observat una relació positiva entre el creixement del blat i la dosis de bioestabilitzat aplicada. Pel que fa a la germinació, ha estat lleugerament estimulada per les dosis intermèdies de bioestabilitzat assajades. En quant a les propietats fisicoquímiques del sòl, s’ha observat un increment de la salinitat en funció de la dosis de bioestabilitzat aplicada, que en les més elevades podria ser problemàtica. També, el contingut de matèria orgànica ha augmentat de manera proporcional a la dosis, cosa que ha millorat les propietats físiques del sòl. Per altra banda, s’han trobat continguts d’impropis (vidre, plàstic ...) i concentracions d’alguns metalls pesants bastant elevades, així com una considerable variabilitat entre les partides de bioestabilitzat. Finalment, es conclou que abans de permetre l’aplicació de bioestabilitzat per a la rehabilitació de sòls degradats, cal aprofundir més en l’estudi d’aquest material.

Grau de satisfacció d'un col·lectiu de persones grans en relació a l'atenció rebuda dels professionals d'infermeria durant la seva hospitalització

Introducció: La preocupació per la qualitat assistencial, i concretament per la qualitat de les cures infermeres, la satisfacció percebuda pel pacient com element fonamental com a indicador de la qualitat dels serveis sanitaris i clau en la millora de la qualitat assistencial, i el fet que a l’estat espanyol hi ha pocs estudis de satisfacció específics de la població anciana hospitalitzada, ens va portar a plantejar un estudi amb l’objectiu de valorar el grau de satisfacció de les persones grans hospitalitzades en relació a l’atenció rebuda dels professionals d’infermeria. Metodologia: S’ha realitzat un estudi descriptiu i transversal en un col.lectiu de 42 persones hospitalitzades d’edat ≥ 60 anys. El grau de satisfacció es va determinar amb “La Monica Oberst Patient Satisfaction Scale 12” (LOPSS 12), versió reduïda en castellà. La personalització de les cures es va valorar amb un qüestionari que valora la relació infermera-usuari extret de l’Índex de Personalització de les Cures. L'anàlisi estadística es va dur a terme amb el programa informàtic SPSS® vs 21.0. Resultats: Es va evidenciar un elevat grau de satisfacció global amb les cures d’infermeria (8,8  1,5 / 10), però el nivell global de personalització d’aquestes cures no va ser molt satisfactori (3,4  2,1 / 7). Els homes van valorar millor a les infermeres respecte a que consideraven les seves opinions i preferències (p=0,03) i contestaven amb rapidesa les seves trucades (p=0,009). La personalització de les cures millorava conforme incrementava el grau de satisfacció global (r = 0,582; p = 0,000) i amb el temps d’hospitalització (r = 0,344; p = 0,026). Conclusions: El grau de satisfacció global respecte la satisfacció en l’atenció rebuda per part d’infermeria, va ser elevat però amb baix grau de personalització, mostrant major satisfacció els homes respecte les dones. Conèixer l’opinió dels usuaris representa una oportunitat pels professionals de reflexionar sobre la pràctica clínica i ser crítics per avançar en el desenvolupament de la professió, identificant aspectes susceptibles de millora 5 amb la finalitat d’augmentar la qualitat de les cures que es presten, així com la qualitat de vida de les persones.

Més enllà de l'avaluació continuada: creació de recursos docents en accés obert pels estudiants

Es presenta l'experiència duta a terme durant el curs 11/12 dins l'assignatura Plantes d'Ús Alimentari, optativa de les llicenciatures de Farmàcia i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, consistent en l'elaboració per part dels estudiants dels materials d'una part del temari, en aquest cas una presentació. Aquest material ha estat dipositat al Dipòsit Digital de la UB i s'utilitzarà com a material docent a partir del curs 12/13, dins la mateixa assignatura.

Més enllà de l'avaluació continuada: creació de recursos docents en accés obert pels estudiants

Es presenta l'experiència duta a terme durant el curs 11/12 dins l'assignatura Plantes d'Ús Alimentari, optativa de les llicenciatures de Farmàcia i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, consistent en l'elaboració per part dels estudiants dels materials d'una part del temari, en aquest cas una presentació. Aquest material ha estat dipositat al Dipòsit Digital de la UB i s'utilitzarà com a material docent a partir del curs 12/13, dins la mateixa assignatura.

Anàlisi de les metodologies docents i habilitats dels estudiants durant el primer cicle de la llicenciatura de Farmàcia

La integració en el sistema universitari europeu i la implantació dels ECTS suposa un repte tant per als alumnes com per als professors, ja que implica un canvi en la metodologia utilitzada en els processos d"ensenyament-aprenentatge. El Grup d"Innovació Docent Ensenyar a Aprendre Fisiologia, de la UB es va plantejar que abans de la implantació del nou sistema, calia un coneixement objectiu de l"estat actual de les metodologies emprades en els processos d"ensenyament- aprenentatge, i de la utilització real que els alumnes en fan d"aquestes metodologies per tal de contribuir a la reflexió per a l"inici del procés de implantació del nou sistema. Així doncs, mostrem en aquest article els resultats d"un projecte de recerca en docència (REDICE-04) en què, basant-nos en enquestes, vam poder copsar l"opinió dels alumnes sobre els mètodes docents actuals, i conèixer la metodologia d"aprenentatge emprada pels alumnes que cursen el primer cicle de l"ensenyament de Farmàcia.