Special commentary : a call for intensive metabolic support.

PURPOSE OF REVIEW: This special commentary addresses recent clinical reviews regarding appropriate nutrition and metabolic support in the critical care setting. RECENT FINDINGS: There are divergent approaches between North America and Europe for the use of early nutrition support and combined enteral nutrition and parenteral nutrition support possibly due to the commercial availability of specific parenteral nutrients. The advent of intensive insulin therapy has changed the landscape of metabolic support in the intensive care unit, and previous notions about infective risk of parenteral nutrition will need to be re-addressed. Patients with brain failure may benefit from an intensive insulin therapy with a blood glucose target that is higher than that used in patients without brain failure. Patients with heart failure may benefit from the addition of nutritional pharmacology that targets proximate oxidative pathophysiological pathways. Intradialytic parenteral nutrition may be viewed as another form of supplemental parenteral nutrition when enteral nutrition is insufficient in patients on hemodialysis in the intensive care unit. SUMMARY: It is proposed that intensive metabolic support be routinely implemented in the intensive care unit based on the following steps: intensive insulin therapy with an appropriate blood glucose target, nutrition risk assessment, early and if needed combined enteral nutrition and parenteral nutrition to target 20-25 kcal/kg/day and 1.2-1.5 g protein/kg/day, and nutritional and metabolic monitoring.

Optimisation of energy provision with supplemental parenteral nutrition in critically ill patients: a randomised controlled clinical trial.

BACKGROUND: Enteral nutrition (EN) is recommended for patients in the intensive-care unit (ICU), but it does not consistently achieve nutritional goals. We assessed whether delivery of 100% of the energy target from days 4 to 8 in the ICU with EN plus supplemental parenteral nutrition (SPN) could optimise clinical outcome. METHODS: This randomised controlled trial was undertaken in two centres in Switzerland. We enrolled patients on day 3 of admission to the ICU who had received less than 60% of their energy target from EN, were expected to stay for longer than 5 days, and to survive for longer than 7 days. We calculated energy targets with indirect calorimetry on day 3, or if not possible, set targets as 25 and 30 kcal per kg of ideal bodyweight a day for women and men, respectively. Patients were randomly assigned (1:1) by a computer-generated randomisation sequence to receive EN or SPN. The primary outcome was occurrence of nosocomial infection after cessation of intervention (day 8), measured until end of follow-up (day 28), analysed by intention to treat. This trial is registered with ClinicalTrials.gov, number NCT00802503. FINDINGS: We randomly assigned 153 patients to SPN and 152 to EN. 30 patients discontinued before the study end. Mean energy delivery between day 4 and 8 was 28 kcal/kg per day (SD 5) for the SPN group (103% [SD 18%] of energy target), compared with 20 kcal/kg per day (7) for the EN group (77% [27%]). Between days 9 and 28, 41 (27%) of 153 patients in the SPN group had a nosocomial infection compared with 58 (38%) of 152 patients in the EN group (hazard ratio 0·65, 95% CI 0·43-0·97; p=0·0338), and the SPN group had a lower mean number of nosocomial infections per patient (-0·42 [-0·79 to -0·05]; p=0·0248). INTERPRETATION: Individually optimised energy supplementation with SPN starting 4 days after ICU admission could reduce nosocomial infections and should be considered as a strategy to improve clinical outcome in patients in the ICU for whom EN is insufficient. FUNDING: Foundation Nutrition 2000Plus, ICU Quality Funds, Baxter, and Fresenius Kabi.

Appropriateness of therapy for active Crohn's disease: results of a multidisciplinary international expert panel-EPACT II

The increasing number of trials testing management strategies for luminal Crohn's disease (CD) has not fitted all the gaps in our knowledge and thus, in clinical. practice, many decisions for CD patients have to be taken without the benefit of high-quality evidence. Methods: A multidisciplinary European expert panel used the RAND Appropriateness Method to develop and rate explicit criteria for the management of individual patients with active, steroid-dependent (ST-D) and steroid-refractory (ST-R) CD. Results: Overall., 296 indications pertaining to mild-to-moderate, severe, ST-D, and ST-R CD were rated. In anti-TNF naive patients, budesonide and prednisone were found to be appropriate for mild-moderate CD, and infliximab (IFX) was appropriate when these had previously failed or had not been tolerated. In patients with a prior successful treatment by IFX, this drug, with or without co-administration of a thiopurine analog, was favoured. Other anti-TNFs were appropriate in the presence of intolerance or resistance to IFX. High-dose steroids, IFX or adlimumab were appropriate in severe active CD. For the 105 indications for ST-D or ST-R disease, the panel considered the thiopurine analogs, methotrexate, IFX, adalimumab, and surgery for limited resection, to be appropriate, depending on the outcome of prior therapies. Anti-TNFs were generally considered appropriate in ST-R. Conclusion: Steroids, including budesonide for mild-to-moderate CD, remain the first-line therapy for active luminal CD. Anti-TNFs, in particular IFX as shown by the amount of available evidence, remain the second-line therapy for most indications. Thiopurine analogs, methotrexate and anti-TNFs are favoured in ST-D patients and ST-R patients. (C) 2009 European Crohn's and Colitis Organisation. Published by Elsevier B.V. All rights reserved.

Alternatives per a l’engreix ecològic de bovins: la sal com a element regulador del consum de pinso en vedells de la raça Parda de Montaña

El present treball proposa l’addició d’un 10% de sal al pinso d’engreix d’11 vedells de la raça Parda de Montaña, com a sistema per limitar-ne el consum sense haver de fer ús de mà d’obra complementària ni de sistemes mecanitzats que en controlin la quantitat de consum. Aquest % de sal, pretén aconseguir una reducció en la palatabilitat del pinso de consum dels animals, aconseguint així uns menors valors d’ingestió de concentrat per un major consum de farratge. Aquesta relació quantitativa té com a objectiu, aconseguir la introducció d’aquests animals en el marc de la producció ecològica, que estableix una ràtio de consum de farratge vs concentrat de 60 : 40. El grup d’11 vedells, prèviament esmentat, és comparat amb una altre grup, també d’11 vedells i de la mateixa raça i edat, que són alimentats amb el mateix fenc d’alfals, però amb pinso convencional i no amb el complementat amb sal

Avaluació d’indicadors de qualitat del sòl. Carboni orgànic, salinitat i sodicitat a les Terres de l’Ebre

Aquest PFC s’ha desenvolupat en el si de la Secció d’Avaluació de Recursos Agraris (SARA) de la el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya. Des de la SARA s’ha participat en un projecte iniciat a principis de l’any 2006 des de la Unió Europea, ENVironmental ASessment of SOil for monitoring (ENVASSO), que pretén elaborar protocols basats en criteris i indicadors establerts per a la caracterització del sòls. Aquests protocols han de permetre dissenyar estratègies comunes als diferents Estats Membres per poder informar als encarregats de desenvolupar la política europea de protecció del sòl. D’entre els indicadors contemplats en el projecte europeu s’ha decidit que aquest projecte es centraria en el contingut de carboni orgànic del sòl (COS) i en la salinitat i la sodicitat. Desenvolupar aquest treball en el context de l’avaluació del contingut de COS en les Terres de l’Ebre i del monitoratge de la salinitat i de la sodicitat al Delta de l’Ebre resulta interessant per tenir coneixement d’aquests dos indicadors en una zona on l’agricultura pot patir importants canvis a nivell d’usos del sòl en els propers anys.

La qualitat de la llet segons la modalitat del racionament alimentari dins del sistema de pastura a Menorca

En el sector lleter de Menorca, existeix una manca d’informació per a la gestió tècnica de les explotacions. Amb aquest estudi es pretenia descriure el sistema de producció lletera de Menorca i estudiar la producció de llet segons la modalitat del racionament alimentari practicat. L’estudi es va realitzar a 30 explotacions durant la campanya 07/08. Es van tractar les explotacions agrupant-les amb intensives, unifeed i pastura i tradicionals, d’aquesta forma es van analitzar les racions d’estiu i d’hivern subministrades, l’anàlisi de la llet i les relacions entre aquests factors. No es va poder concloure que hi haguessin diferències entre les produccions ni en el contingut nutritiu de les diferents explotacions

Valoració nutritiva dels farratges cultivats i subproductes i creació d’una taula d’aliments pròpia del sector ramader català

El valor nutritiu dels aliments en l’alimentació dels remugants es mostra majoritàriament a les taules INRA (2007) i NRC (2001). Actualment, la valoració nutritiva en zones diferents de les d’estudi és escassa, considerant-ne representatius de tots els aliments els valors d’aquestes taules. Però la valoració nutritiva dels aliments emprats a les explotacions lleteres catalanes, ens demostra el contrari. L’anàlisi estadística de 44 aliments amb els valors de les taules INRA (2007) en mostrà que en 19 d’aquestos el valor nutritiu fou diferent, podent establir una taula de valoració nutritiva pròpia del sector català.

Construcción de un punto de alimentación de aves necrófagas con equipamiento de observación en el término municipal de Loporzano (Huesca)

Després de la crisi de les "vaques boges" al 1996 es van prohibir les pràctiques d'abandonament de bestiar mort en els llocs anomenats tradicionalment canyets tal i com s'havia fet durant els últims segles. Això va produir un seriós impacte en les poblacions ibèriques d'aus necròfagues; les més abundants d'Europa. Diverses lleis protegeixen des de fa anys a aquestes espècies mitjançant una sèrie d'actuacions que, entre d'altres, rescaten la figura del canyet. En aquest treball se'n projecta un tot detallant el procés de creació i contrucció, adaptant-lo a les necessitats i requeriments d'aquestes espècies.

1996-2011: Análisis del soporte nutricional utilizado en los pacientes de la Unidad de Cuidados Intensivos (UCI) del Hospital Arnau de Vilanova (HUAV)

Objetivos: Comparar tres períodos de tiempo (1996-2001; 2002-2006; 2007-2011) a partir del análisis del soporte nutricional en los pacientes de UCI del hospital Arnau de Vilanova (HUAV). A partir de la comparación, elaborar modelos predictivos (basados en árboles de clasificación tipo CHAID y redes neuronales artificiales) del tipo de soporte nutricional a utilizar, según varias variables obtenidas en las primeras 24 horas de ingreso.

Relación entre el nivel de grasa e ingestión y la excreción urinaria de nitrógeno y energía, en gazapos en crecimiento-cebo

Se determinó la excreción urinaria de nitrógeno (NU, %) y de energía (EU, kcal/100g), en la última semana de vida, de 36 conejos alimentados, desde el destete (a los 28 d) hasta el sacrificio a los dos meses de edad, con tres piensos conteniendo 0, 3 y 6 % de grasa añadida (G0, G3 y G6); y administrados a dos niveles de ingestión: ad libitum (IL) y restringido (IR) al 70 % de IL. El NU y la EU estuvieron influidos positivamente tanto por el nivel de ingestión (P<0,001) como por el % de grasa ingerida (P<0,05). En estos resultados puede estar involucrado el metabolismo tan elevado de las lipoproteínas transportadoras de lípidos, implicadas en el metabolismo de las grasas, ya sean de origen alimentario o de la lipogénesis de novo. La relación entre la EU y el NU aporta valores muy superiores a los que podría corresponder a las materias orgánicas nitrogenadas, por lo que se podría pensar, como posible causa, en la intervención de materia orgánica no nitrogenada. Asimismo, la cuantificación de la EM del pienso se ve afectada por el incremento del valor calórico de la orina, con el nivel de ingestión y/o el 6 % de grasa añadida. Con ello se evidencia la desigualdad entre ED y EM de la grasa en las raciones que las incluya. Asimismo, el hecho de que la movilización grasa —bien sea de origen alimentario o de la lipogénesis— altere la excreción nitrogenada y/o energética a través de la orina, pone de manifiesto la importancia de su consideración, especialmente cuando dicha pérdida puede afectar a los rendimientos de algunas producciones animales.

Guia de la condicionalitat per a les explotacions fruiteres de fruita dolça

Aquest treball té per objecte l'elaboració d'una Guia de la Condicionalitat per a les explotacions fruiteres de fruita dolça. En aquesta Guia es reflecteixen els equisits Legals de Gestió i les Bones Condicions Agràries i Mediambientals que cal complir en la planificació o elaboració del projecte d'explotació, en l'execució de la plantació i de les obres, i en les diferents activitats del procés productiu. A més es donen una sèrie de ecomanacions per a cadascuna d'aquestes etapes i activitats de l'explotació fruitera, amb l’objectiu d’un millor compliment de la Condicionalitat. El treball s'enquadra dins del Protocol per a la coordinació i col·laboració signada entre el Departament d'Agricultura Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Lleida. La seva elaboració s'ha coordinat amb el Servei de Transferència Tecnològica de la Subdirecció General d’Innovació Rural del citat Departament. La Guia ha estat elaborada pels professors: Valero Urbina, Josep Dalmases i Josep Ma. Nolla, de la Unitat de Fructicultura del Departament d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria, de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida. En la realització del treball s'ha comptat amb la col·laboració de Maria Josep de Ribot i María Visitación García, tècniques del Servei de Transferència Tecnològica del Departament d'Agricultura Alimentació i Acció Rural. Les normes reflectides es deriven de les disposicions legals vigents a data 30 de setembre de 2009, les quals han estat citades en cada capítol del document. Aquestes normes hauran de ser ctualitzades, segons els canvis que es produeixin en la legislació que regula la Condicionalitat.

Re-writing and Its Pedagogical Value: A Case Study

Tenint en compte el temps i la energia que els mestres i professors dediquen a la correcció de redaccions i produccions escrites i el poc efecte que aquestes semblen tenir en altres produccions dels aprenents, es va dissenyar la recerca que es presenta en aquest article. Els resultats de l'estudi semblen suggerir que les correccions no faciliten l'aprenentatge. Com presentem aquesta activitat de retroalimentació a l'alumnat i la posició que li donem dins d'un enfocament basat en el procés de l'escriptura seran clau per fer que les correccions siguin facilitadores de l'aprenentatge de la producció escrita.

Applying precision feeding techniques in growing-finishing pig operations

The high cost of feed ingredients, the use of non-renewable sources of phosphate and the dramatic increase in the environmental load resulting from the excessive land application of manure are major challenges for the livestock industry. Precision feeding is proposed as an essential approach to improve the utilization of dietary nitrogen, phosphorus and other nutrients and thus reduce feeding costs and nutrient excretion. Precision feeding requires accurate knowledge of the nutritional value of feedstuffs and animal nutrient requirements, the formulation of diets in accordance with environmental constraints, and the gradual adjustment of the dietary nutrient supply to match the requirements of the animals. After the nutritional potential of feed ingredients has been precisely determined and has been improved by the addition of enzymes (e.g. phytases) or feed treatments, the addition of environmental objectives to the traditional feed formulation algorithms can promote the sustainability of the swine industry by reducing nutrient excretion in swine operations with small increases in feeding costs. Increasing the number of feeding phases can also contribute to significant reductions in nutrient excretion and feeding costs. However, the use of precision feeding techniques in which pigs are fed individually with daily tailored diets can further improve the efficiency with which pigs utilize dietary nutrients. Precision feeding involves the use of feeding techniques that allow the provision of the right amount of feed with the right composition at the right time to each pig in the herd. Using this approach, it has been estimated that feeding costs can be reduced by more than 4.6%, and nitrogen and phosphorus excretion can both be reduced by more than 38%. Moreover, the integration of precision feeding techniques into large-group production systems can provide real-time off-farm monitoring of feed and animals for optimal slaughter and production strategies, thus improving the environmental sustainability of pork production, animal well-being and meat-product quality.

Multi-scale effects of nestling diet on breeding performance in a terrestrial top predator inferred from stable isotope analysis

Inter-individual diet variation within populations is likely to have important ecological and evolutionary implications. The diet-fitness relationships at the individual level and the emerging population processes are, however, poorly understood for most avian predators inhabiting complex terrestrial ecosystems. In this study, we use an isotopic approach to assess the trophic ecology of nestlings in a long-lived raptor, the Bonelli"s eagle Aquila fasciata, and investigate whether nestling dietary breath and main prey consumption can affect the species" reproductive performance at two spatial scales: territories within populations and populations over a large geographic area. At the territory level, those breeding pairs whose nestlings consumed similar diets to the overall population (i.e. moderate consumption of preferred prey, but complemented by alternative prey categories) or those disproportionally consuming preferred prey were more likely to fledge two chicks. An increase in the diet diversity, however, related negatively with productivity. The age and replacements of breeding pair members had also an influence on productivity, with more fledglings associated to adult pairs with few replacements, as expected in long-lived species. At the population level, mean productivity was higher in those population-years with lower dietary breadth and higher diet similarity among territories, which was related to an overall higher consumption of preferred prey. Thus, we revealed a correspondence in diet-fitness relationships at two spatial scales: territories and populations. We suggest that stable isotope analyses may be a powerful tool to monitor the diet of terrestrial avian predators on large spatio-temporal scales, which could serve to detect potential changes in the availability of those prey on which predators depend for breeding. We encourage ecologists and evolutionary and conservation biologists concerned with the multi-scale fitness consequences of inter-individual variation in resource use to employ similar stable isotope-based approaches, which can be successfully applied to complex ecosystems such as the Mediterranean.

A need for determination of arsenic species at low levels in cereal-based food and infant cereals. Validation of a method by LC-ICPMS.

The present study arose from the need to determine inorganic arsenic (iAs) at low levels in cereal-based food. Validated methods with a low limit of detection (LOD) are required to analyse these kinds of food. An analytical method for the determination of iAs, methylarsonic acid (MA) and dimethylarsinic acid (DMA) in cereal-based food and infant cereals is reported. The method was optimised and validated to achieve low LODs. Ion chromatography-inductively coupled plasma mass spectrometry (LC-ICPMS) was used for arsenic speciation. The main quality parameters were established. To expand the applicability of the method, different cereal products were analysed: bread, biscuits, breakfast cereals, wheat flour, corn snacks, pasta and infant cereals. The total and inorganic arsenic content of 29 cereal-based food samples ranged between 3.7-35.6 and 3.1-26.0 microg As kg-1, respectively. The present method could be considered a valuable tool for assessing inorganic arsenic contents in cereal-based foods.