Guia d’activitats de lleure per a centres de justícia juvenil

El temps lliure és molt important per als joves perquè els permet construir i desenvolupar la seva identitat personal i de grup, des de la presa de decisions personals, la llibertat individual (autonomia, desvincular-se dels adults), i fomentar les relacions interpersonals; per tant, és un factor de socialització que a més, ben invertit, contribueix al benestar personal. Aquest temps lliure és per gaudir, dedicar-lo a fer el que realment els agrada, deixant de banda les obligacions i responsabilitats, però alhora genera noves responsabilitats, triades pels mateixos joves. Els ajuda a conèixer-se i descobrir quines activitats els fan sentir millor, a prendre decisions amb relació a com i en què invertir aquest el temps, en un oci passiu, veure la TV, xatejar, etc., o bé, un oci actiu (relacionat amb les activitats de lleure). Per això, els centres educatius han d’oferir diferents opcions d’activitats de lleure (esportives, artístiques...) perquè el jove pugui experimentar diferents tipus d’activitats i participar-hi, que han de ser adients a la seva edat, inquietuds i realitat social, sempre en constant evolució. La manera en què un jove inverteix el seu temps lliure l’ajuda a donar-se a conèixer als altres. És, doncs, un moment per desenvolupar-se personalment, definir la seva personalitat i les seves preferències. L’ús que en fa, d’aquest temps, pot condicionar aspectes de la seva vida com les relacions amb els altres o la pertinència o integració a un grup. Interrelacionar-se amb altra gent els permet el contacte amb altres persones i identitats, i els possibilita la identificació dels seus trets singulars i positius. La nostra societat, basada en el control, la velocitat i la satisfacció immediata, ofereix alternatives de lleure de tot tipus, però són aquelles que aporten una satisfacció més immediata les que més ens atreuen i més usem. Diu Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat de Pedagogia de Barcelona, que «el vertader temps d’oci no és el que esconsumeix sinó el que es construeix», i molts joves fan de la construcció part de la seva vida. Les necessitats dels joves són les que han de determinar moltes de les característiques de les activitats de lleure. Aquestes necessitats s'han de veure cobertes en la mesura del possible amb les activitats de lleure que els centres educatius ofereixin. Però, quines són aquestes necessitats realment? Aquestes activitats pretenen fer sortir de la quotidianitat el menor i/o jove i que visqui experiències noves i intenses, i enriquir el seu procés de creixement personal, ja que en estar desproveït de la seva llibertat (per la mesura d'internament), pot caure en una espiral de negativitat i de passivitat. Es tracta d'oferir-los una mica de diversió, desconnexió del ritme habitual de la dinàmica del centre, tot des d'una vessant educativa, amb vivències que afavoreixen el desenvolupament de la seva autonomia personal i social, sent d'aquesta manera el lleure una important font de transmissió de valors i hàbits saludables.

The world distribution of income (estimated from individual country distributions)

We estimate the world distribution of income by integrating individualincome distributions for 125 countries between 1970 and 1998. Weestimate poverty rates and headcounts by integrating the density functionbelow the $1/day and $2/day poverty lines. We find that poverty ratesdecline substantially over the last twenty years. We compute povertyheadcounts and find that the number of one-dollar poor declined by 235million between 1976 and 1998. The number of $2/day poor declined by 450million over the same period. We analyze poverty across different regionsand countries. Asia is a great success, especially after 1980. LatinAmerica reduced poverty substantially in the 1970s but progress stoppedin the 1980s and 1990s. The worst performer was Africa, where povertyrates increased substantially over the last thirty years: the number of$1/day poor in Africa increased by 175 million between 1970 and 1998,and the number of $2/day poor increased by 227. Africa hosted 11% ofthe world s poor in 1960. It hosted 66% of them in 1998. We estimatenine indexes of income inequality implied by our world distribution ofincome. All of them show substantial reductions in global incomeinequality during the 1980s and 1990s.

On prediction of individual sequences

Sequential randomized prediction of an arbitrary binary sequence isinvestigated. No assumption is made on the mechanism of generating the bit sequence. The goal of the predictor is to minimize its relative loss, i.e., to make (almost) as few mistakes as the best ``expert'' in a fixed, possibly infinite, set of experts. We point out a surprising connection between this prediction problem and empirical process theory. First, in the special case of static (memoryless) experts, we completely characterize the minimax relative loss in terms of the maximum of an associated Rademacher process. Then we show general upper and lower bounds on the minimaxrelative loss in terms of the geometry of the class of experts. As main examples, we determine the exact order of magnitude of the minimax relative loss for the class of autoregressive linear predictors and for the class of Markov experts.

Individual Classification of Mild Cognitive Impairment Subtypes by Support Vector Machine Analysis of White Matter DTI.

BACKGROUND AND PURPOSE: MCI was recently subdivided into sd-aMCI, sd-fMCI, and md-aMCI. The current investigation aimed to discriminate between MCI subtypes by using DTI. MATERIALS AND METHODS: Sixty-six prospective participants were included: 18 with sd-aMCI, 13 with sd-fMCI, and 35 with md-aMCI. Statistics included group comparisons using TBSS and individual classification using SVMs. RESULTS: The group-level analysis revealed a decrease in FA in md-aMCI versus sd-aMCI in an extensive bilateral, right-dominant network, and a more pronounced reduction of FA in md-aMCI compared with sd-fMCI in right inferior fronto-occipital fasciculus and inferior longitudinal fasciculus. The comparison between sd-fMCI and sd-aMCI, as well as the analysis of the other diffusion parameters, yielded no significant group differences. The individual-level SVM analysis provided discrimination between the MCI subtypes with accuracies around 97%. The major limitation is the relatively small number of cases of MCI. CONCLUSIONS: Our data show that, at the group level, the md-aMCI subgroup has the most pronounced damage in white matter integrity. Individually, SVM analysis of white matter FA provided highly accurate classification of MCI subtypes.

Iowa Individual Income Tax School District, Tax Year 1997

Iowa School District Surtax Report 1997

Iowa Individual Income Tax School District, Tax Year 1998

Iowa School District Surtax Report 1998

Iowa Individual Income Tax School District Report, Tax Year 1999

Iowa School District Surtax Report 1999

Iowa Individual Income Tax School District Report, Tax Year 2000

Iowa School District Surtax Report 2000

Iowa Individual Income Tax School District Report, Tax Year 2001

Iowa School District Surtax Report 2001

Iowa Individual Income Tax School District Report, Tax Year 2002

Iowa School District Surtax Report 2002

Iowa Individual Income Tax School District Report, Tax Year 2003

Iowa School District Surtax Report 2003

Iowa Individual Income Tax School District Report, Tax Year 2004

Iowa School District Surtax Report 2004

Iowa Individual Income Tax School District Report, Tax Year 2005

Iowa School District Surtax Report 2005

Iowa Individual Income Annual Tax Statistical Report 1997

Iowa Individual Income Tax Statistical Report 1997

Iowa Individual Income Tax Annual Statistical Report 1998

Iowa Individual Income Tax Statistical Report 1998