Kielitieteen emergenttinen metateoria

Summary: Emergent metatheory in linguistics

Variants : The Journal of the European Society for Textual Scholarship

This volume is the 10th issue of Variants . In keeping with the mission of the European Society for Textual Scholarship, the articles are richly interdisciplinary and transnational. They bring to bear a wide range of topics and disciplines on the field of textual scholarship: historical linguistics, digital scholarly editing, classical philology, Dutch, English, Finnish and Swedish Literature, publishing traditions in Japan, book history, cultural history and folklore. The questions that are explored - what texts are worth editing? what is the nature of the relationship between text, work, document and book? what is a critical digital edition? - all return to fundamental issues that have been at the heart of the editorial discipline for decades. With refreshing insight they assess the increasingly hybrid nature of the theoretical considerations and practical methodologies employed by textual scholars, while reasserting the relevance and need for producing scholarly editions, whether in print or digital, and continuing advanced research in bibliographical codes, textual transmissions, genetic dossiers, the fluidity of texts and other such subjects that connect textual scholarship with broader investigations into our nations' literary culture and written heritage.

Descobrir les llengües de la immigració: ocultació, ocultació, prejudicis i altres malentesos

La recerca sobre la diversitat lingüística aportada per la immigració a Catalunya topa amb diversos problemes. En aquest article se¿n repassen alguns: el caràcter de constructe cultural del concepte de llengua, les ideologies lingüístiques tant d¿investigadors com de parlants, que sovint oculten el propi coneixement lingüístic i la poca coherència entre dades quantitatives estadísticament adequades o els mecanismes que esbiaixen les entrevistes.

Reseña de Carmen Alén Garabato / Xosé Afonso Álvarez / Mercedes Brea (dirs.) (2010): Quelle linguistique romane au XXIe siècle?. Paris: L"Harmattan, 294 p.

Con la perspectiva que se va abriendo del nuevo siglo tras el transcurso de su primera década, este volumen colectivo reúne un ramillete de contribuciones de distintos especialistas que muestran aspectos diversos de la lingüística románica, disciplina forjada en el xix y que, camino de dos centurias después, induce a los directores-coordinadores del libro en la página inicial de la Présentation a plantear las expectativas de su enseñanza futura en el marco de la ciencia y de la sociedad que vienen.

Reseña de Nicolae Saramandu, La romanité orientale. Bucarest: Editura Acadamiei Române; Tubinga: Gunter Narr Verlag, 2008

Com a «lector estranger» d"aquest llibre, com a habitant de la Romània occidental que observa de lluny l"altre extrem oriental de l"Europa romànica, no em queda més remei que abordar aquesta ressenya amb un propòsit essencialment descriptiu.

Kielitieteen emergenttinen metateoria

Julkaistu myös paperimuodossa

«S'ha de practicar, el problema és la solució» sense ús no hi ha prou aprenentatge: les pràctiques lingüístiques dels joves sabadellencs

El present article pretén conèixer les tries i els usos lingüístics dels joves de Sabadell. L'estudi se centra en els individus presents a l'escola secundària amb edats compreses entre 14 i 19 anys. En concret es basa a conèixer la importància de l'escola en l'adquisició de la segona llengua d'aquests joves, així com els factors que influencien en la tria i l'ús d'una llengua determinada en els diferents contextos. Donada la diversitat sociocultural actual de Catalunya els individus seleccionats representen les diverses tipologies principals existents segons el seu origen etnicolingüístic (català, castellà i bilingüe), combinat amb la composició del seu entorn bàsic de socialització (xarxes socials), i amb altres aspectes geogràfics, demogràfics i econòmics.

Lingüística general y teorías de la complejidad ecológica: algunas ideas desde una transdisciplinariedad sugerente

Se exploran las importantes aportaciones que las teorías hologramáticas de la nueva física y de la perspectiva de complejidad pueden aportar a una renovación transdisciplinaria e integradora de la Lingüística general.

La incidència de l'activisme lingüístic en el futur del català

Actuar sobre el futur implica realitzar algun tipus de prospectiva sobre com serà -o com sembla que serà- aquest futur. L'anticipació respecte dels fets que han d'ocórrer en la mesura que puguin ser previstos- i l'adequació dels discursos i les accions a les tendències que es dibuixen com a majoritàries en la societat són fonamentals per a l'èxit d'una acció transformadora.Ara com ara tot sembla indicar que ens dirigim cap a un futur 'glocal', és a dir, en part global i en part local. Molt probablement anirà creixent la interdependènciatecnoeconòmica de les societats humanes i la influència dels grans emissors tecnomediàtics sobre els més petits encara augmentarà més. Les possibilitats d'acció sobre la determinació dels usos lingüístics per part dels grups humans demogràficament poc extensos i/o políticament subordinats tendiran probablement a disminuir més que no pas a augmentar.Les representacions s'internacionalitzaran i passarem a una etapa 'polinacional' i deconsciència planetària. En situacions mínimament democràtiques la consciènciad'interdependència podrà tendir a fer baixar els adeptes a les ideologies independentistes estrictes -si els grups majoritaris dominants no abusen del seu poder- i caldrà passar a imaginar estructures d'autogovern o de sobirania cooperatives.Això farà més complex el fet de l'organització de la diversitat lingüística, ja que el contacte s'estendrà pertot -a causa de les integracions suprapolítiques i econòmiques o bé per raó dels moviments migratoris. La perspectiva d'una societat d'individus monolingües tindrà probablement pocs adeptes entre els grups humans menors i caldrà formular des del pensament complex propostes sostenibles d'equilibri en la distribució de funcions entre les llengües en presència.

Una nota sobre la enseñanza de la lingüística

Enseñar a aprender: por una mente activa y creativa.Hay que establecer claramente de entrada: a) mi visión de un cerebro-mente central enla vida de los humanos y plenamente activo en la construcción del 'mundo' y del propio conocimiento científico, y, b), como consecuencia, que la certeza de este último lo es sólo como 'verdad vigente', como dice Jorge Wagensberg, y, por tanto, abierta a nuevas propuestas y nuevos paradigmas. Desde este marco, considero que la enseñanza, especialmente la universitaria, debe dejar de verse como la sola transmisión de conocimiento fijado, inmutable y cierto, para pasar a enfatizar la perspectiva crítica y el estímulo creativo de los alumnos, ya desde su mismo inicio.