1000 resultados para Poesía latina moderna
Resumo:
So feitas consideraes sobre a necessidade de produo de alimentos e fibras na Amrica Latina, indicando-se o papel que os fertilizantes pode desempenhar no processo. So sugeridos os componentes de uma poltica abrangente no setor de fertilizantes para os pases da regio.
Resumo:
El trabajo estudia la estructura mtica en las novelas modernas de iniciacin por tres etapas estructurales, que se concretan como: separacin-partida, pruebas-margen, regreso-reintegracin. Se analizan la continuacin y los aspectos actualizados de dicha estructura, y la aplicacin de los mitemas fundamentales en tres novelas modernas: The Catcher in the Rye, Tokio Blues, Balzac y la Jven Costurera China.
Resumo:
El "Conservatorio de Artes" tuvo un origen Ilustrado, emulando a su homnimo parisino, pero naci durante el absolutismo (1824), tras un frustrado intento afrancesado (1810). Absorbi al "Gabinete de Mquinas" y tuvo como primer director a Lpez de Pealver. Supuso un puente entre la Ilustracin y la Ingeniera Industrial decimonnica, sobre todo, a partir de la institucionalizacin del envo de pensionados a la "cole Centrale des Arts et Manufactures" parisina, con cuyo retorno consigue transformarse en "Real Instituto Industrial" (1850). Aparte destaca su proyeccin social, tanto en su papel de oficina de patentes como en la promocin de exposiciones industriales.
Resumo:
El concepte deconomia subjacent en el desenvolupament de la generalitat de les transaccions mercantils de la nostra era ha fet cas oms als seus orgens aristotlics en un nombre de casos excessivament significatius, i ha prescindit dunes arrels ordenades al servei recte de la vida bona de lhome. Per aix, la Doctrina Social de lEsglsia ha manifestat la seva preocupaci envers el desordre moral que regeix la conducta dels individus de la comunitat poltica quant a ladquisici i administraci dels bns materials que Du els confi, i aix mateix ha marcat una clara distinci entre les cincies econmiques modernes, que ignoren tot component tic, i la seva accepci ontolgica, dacord amb la qual leconomia es troba ntimament vinculada a la moralitat. Aix, les ensenyances del Magisteri de lEsglsia Catlica fan una crida al sentit deconomia derivat dels mots oikonomike i chrematistike limitada lart adquisitiu necessari i natural- que Aristtil abord en lAntiguitat i que Sant Toms dAquino posteriorment reb durant lEdat Mitjana valent-se de diversos matisos; s a saber, invoquen el substrat moral que el Filsof i el Doctor Anglic compartiren des de la respectiva perspectiva pagana i catlica: la dinmica de leconomia contempornia sallunya de ladministraci domstica de lEstagirita per esdevenir una realitat desnaturalitzada, atesa la seva identificaci amb aquella vessant de la crematstica contranatural que exala les passions mundanes. Sens perjudici de les especificitats histriques que inevitablement condicionaren el tractament de la dita qesti a mans dels alludits autors, cal subratllar que la contribuci ms rellevant en aquest mbit es veu reflectida en la presentaci dun art crematstic econmic, necessari i natural, en contraposici a lantieconmic, que obviava el fi ltim de la comunitat en tant que sincorria en una alteraci entre els mitjans posats a disposici de lacompliment de la vida bona i tal finalitat. LAquinate reprengu el plantejament aristotlic fent especial insistncia en el paper de lhome amb relaci a Du, mentre que la Doctrina Social de lEsglsia emprant dades de ra i fe- lintrodu en les seves pautes orientadores de la faceta econmica de la vida social per, lluny daportar un model descoratjador del progrs hum, ordenar aquells aspectes de la comunitat que, sota els efectes de leconomia moderna o la crematstica innatural, deixen en un segon pla lamor al Pare. Si b s ben cert que alguns dels passatges aristotlics i tomistes contenen una oposici expressa a determinats gneres adquisitius pel fet denquadrar-se en la crematstica innecessria i innatural, el clmax dels seus raonaments no se centra tant en lanlisi de la coherncia dunes classificacions taxonmiques com a resposta de les particularitats del moment, sin en uns principis laplicaci dels quals ha perdurat fins als nostres dies. En definitiva, lherncia daquells autors sexpressa en les premisses morals de les quals el Magisteri sha servit per establir la definici universal de les bases econmiques, don se segueix la desaparici de tota nota dissonant entre leconomia desvirtuada de la modernitat i la seva essncia assentada en loikonomike.
Resumo:
Han pasado doscientos aos desde que la mayora de los pases latinoamericanos lograron su independencia, durante todo este tiempo se han evidenciado al menos tres aspectos caractersticos de la tradicin poltica latinoamericana, el primero de ellos tiene que ver con la brecha entre las reglas formales y el comportamiento real de los actores polticos, el segundo, la tradicin de presidencialismo que en la relacin entre los poderes ejecutivo y legislativo ha llevado a que el primero se imponga sobre el segundo, por ltimo, la inestabilidad poltica. Ciertos cambios empezaron a observarse con la inclusin de algunos mecanismos institucionales a partir de los aos ochenta que flexibilizaran las relaciones ejecutivo-legislativo y transformaran las dinmicas partidistas motivando diversas formas de cooperacin poltica que sern analizadas en este trabajo con el fin de establecer los factores que inciden en la formacin y consolidacin de alianzas y las caractersticas que stas adoptan en sistemas polticos cuya base radica en la divisin y separacin de poderes.
Resumo:
El projecte ha estat realitzat en la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia de la Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona i ha estat a desenvolupar en dos anys. La finalitat del projecte ha estat oferir a l'alumne un material docent en suport digital, adaptat a una metodologia ms creativa i de treball en grup, orientat a la millora de la seva formaci, autonomia i rendiment acadmic, en els aspectes relacionats amb la Farmcia Clnica i Farmacoterpia i l'Atenci Farmacutica, i que consistir en una primera aproximaci a les directrius europees. Aquest material docent en suport digital sn WebQuest (WQ) estructurades per temes i via Internet, la qual cosa possibilita un sistema dinmic de fcil retroalimentaci i en constant actualitzaci. Mitjanant la utilitzaci d'aquest material docent es treballen aspectes com l's de metodologies docents centrades en l'alumne, autoaprenentatge a distncia, aprenentatge seqencial, treball en grup, participaci activa i responsabilitat de l'alumne en el procs d'ensenyament aprenentatge i l'aproximaci del mateix a la realitat professional entre altres, i tot aix encaminat a promoure l'adaptaci dels plans docents a l'Espai Europeu d'Educaci Superior (EEES). En aquest sentit podem indicar que s'han elaborat cinc WQs, els ttols del qual sn Sistemes Personalitzats de Dosificaci, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al pacient, Compliment teraputic: el gran repte actual: informaci al professional sanitari, Dispensaci activa en Diabetis mellitus tipus 2 i Dispensaci activa en Hipertensin arterial. Cadascuna de les WQs elaborades consta dels apartats Introducci, Tasca, Procs, Recursos, Avaluaci, Conclusi, Guia Didctica i Crdits. Les WQs estan allotjades en la pgina web de la Unitat de Farmcia Clnica i Farmacoterpia, i a elles s'accedeix a travs de l'adrea web http://www.ub.s/farcli/wp0.htm
Resumo:
En el contexto de los regmenes globales del desarrollo y de la conservacin, la categora autctono o indgena se vuelve una apuesta poltica, econmica y cultural. En Bolivia, el nuevo marco de la gobernanza ambientalista parece dar la oportunidad a los autctonos de las Tierras Bajas para obtener al fin una ciudadana , pero en realidad, sta sigue siendo tnica y estratgica. Ella se define en oposicin al "otro" y queda imbricada en complejos organizacionales que compiten entre si, que estructuran las pertenencias y desnaturalizan los fundamentos de la idea ciudadana.
Resumo:
Reps de les posteriors referncies en documents darxiu al miracle de les mosques als setges de Girona
