769 resultados para PARC
Resumo:
Ceftriaxone acted synergistically with levofloxacin in time-killing assays in vitro over 8 h against two penicillin-resistant pneumococcal strains (WB4 and KR4; MIC of penicillin: 4 mg/L). Synergy was confirmed with the chequerboard method, showing FIC indices of 0.25. In the experimental rabbit meningitis model, ceftriaxone (1x 125 mg/kg) was slightly less bactericidal (-0.30 Deltalog(10) cfu/mL(.)h) compared with levofloxacin (-0.45 Deltalog(10) cfu/mL(.)h) against the penicillin-resistant strain WB4. The combination therapy (levofloxacin and ceftriaxone) was significantly superior (-0.64 Deltalog(10) cfu/mL(.)h) to either monotherapy. In cycling experiments in vitro, the addition of ceftriaxone at a sub-MIC concentration (1/16 MIC) reduced levofloxacin-induced resistance in the two strains KR4 and WB4. After 12 cycles with levofloxacin monotherapy, the MIC increased 64-fold in both strains versus a 16-fold increase with the combination (levofloxacin + ceftriaxone 1/16 MIC). In both strains, levofloxacin-induced resistance was confirmed by mutations detected in the genes parC and gyrA, encoding for subunits of topoisomerase IV and gyrase, respectively. The addition of ceftriaxone suppressed mutations in parC but led to a new mutation in parE in both strains.
Resumo:
A case of meibomian carcinoma of the left eyelid is reported in a 72-year-old female patient. The tumor had been present on the left eyelid for months. Clinically, the tumor appeared as a reddish mass implanted on the external part of the free margin of the left superior eyelid. An excisional biopsy disclosed meibomian carcinoma. A total resection of the left superior eyelid was followed by plastic surgery. Results after a one-month follow-up were very satisfactory. This case is emphasizes the importance of an early diagnosis which enabled us to perform a rather conservative treatment limited to the removal of the affected eyelid. The diagnosis of meibomian carcinoma is infrequent but it must be kept in mind in cases of tumor without the typical clinical characteristics of a basal cell or squamous cell carcinoma. Complete removal surgery may bring a curative effect and histopathology has a key role in the diagnosis of meibomian carcinoma.
Resumo:
Oligotrophic, lowland and montane meadows and pastures in the Jura Mountains have been well studied, but little is known about subalpine pastures and meadows, especially in Western Switzerland. This paper describes the different types of calcicolous, oligotrophic pastures and meadows found in the "Parc jurassien vaudois" (canton of Vaud). Eight plant communities are described: Gentiano-Brometum acinetosum at montane and Alchemillo-Seslerietum prunelletosum at subalpine altitudes, Alchemillo- Seslerietum festucetosum on shallower soil, Sedo-Poetum acinetosum on very shallow soil, Ranunculi- Agrostietum traunsteineretosum on clayey soil on southern exposures, Seslerio-Laserpitietum on steep and stony southern exposed slopes, a Festuca pulchell a and Pulsatilla alpina community on northern exposed scree, and Laserpitio-Calama- grostietum on more stable scree. Many of these meadows and pastures are very species-rich and deserve protection. Two floristic comparisons complete this paper. The first looks at the transition zone between montane pastures (Mesobromion) and subalpine pastures (Seslerion), and sets the limit around 1350 m, with some variation due to aspect and soil. The second compares the main subalpine pasture community (Alchemillo- Seslerietum prunelletosum) in the Jura Mountains with its vicariant (Seslerio-Caricetum sempervirentis) in the Alps.
Resumo:
El TFC és un estudi de millores a implantar pel que fa a usabilitat en una aplicació anomenada GestAMic mitjançant els coneixements adquirits en la assignatura d'IHO.GestAMic (Gestió d'Actius de Microinformàtica) és una eina que conté tota la base de dades de l'inventari d'actius del parc microinformàtic (CMDB) del Grup VW a Espanya, l'eina és gestionada per T-Systems Iberia. Aquesta aplicació permet fer-ne Altes, Baixes, Modificacions i Consultes dels actius sobre la CMDB.
Resumo:
El projecte que es presenta a continuació és una planificació de migració de servidors físics a un entorn virtualitzat, allà on sigui possible. A més s'ha plantejat una renovació tecnològica de tot el parc de servidors per estalviar diners en el manteniment i en el consum d'energia.La solució de virtualització es buscarà que sigui programari lliure.
Resumo:
En este artículo se presenta la metodología y los resultados derivados de la aplicación de una adaptación del denominado modelo de evaluación de reducción de amenazas (Threat Reduction Assesment) en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG). Endefinitiva, se pretende valorar la efectividad de la gestión a partir del grado de reducción de amenazas en el PNZVG. El estudio se realizó a partir de la elaboración de una evaluación externa e independiente, que ha contado a la vez con una estrecha colaboración de los órganos gestores y rectores del Parque, así como con una activa participación de distintos agentes sociales clave. Se concluye que, después de veinticinco años de existencia del Parque, muchas de las amenazas iniciales sólo se han reducido de forma modesta e incluso a partir del índice adaptado, considerado un enfoque más realista; con lo cual se llega a la preocupante conclusión de que algunas de las amenazas más importantes se han incrementado
Resumo:
The influence of qnrA1 on the development of quinolone resistance in Enterobacteriaceae was evaluated by using the mutant prevention concentration parameter. The expression of qnrA1 considerably increased the mutant prevention concentration compared to strains without this gene. In the presence of qnrA1, mutations in gyrA and parC genes were easily selected to produce high levels of quinolone resistance.
Resumo:
Descripció del creixement urbà dels municipis que s’inclouen dins la zona del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de com aquest influeix en el parc. Esment del Campus europeu de medi ambient que es celebrà a Olot al 1991
Resumo:
Aquest projecte té com a objectius: determinar les Directrius a seguir per la futura redacció d’un protocol de gestió de les zones inundables del PNAE, amb la finalitat de potenciar la presència d’aus; determinar les millors condicions d’hàbitat per les poblacions d’aus del PNAE i redactar unes línies de seguiment que permetin d'una banda avaluar si les pautes proposades tindran l’efecte desitjat i d'altra banda que permetin la redacció del protocol de gestió
Resumo:
Aquest projecte tracta de la construcció d’una explotació cinegètica de perdiu roja (Alectoris rufa), a Navata, comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. L’objectiu es produir aproximadament unes 15.000 perdius per any i cicle, aus de qualitat amb un valor cinegètic alt, amb destí a ser comercialitzades per repoblacions d’ecosistemes, increments de densitats de caça a vedats de cacera, venda vedats intensius, etc. L’objectiu d’aquest projecte és la construcció d’una explotació de cicle tancat, on les necessitats seran disposar de zona de reproducció, zona d’incubació i zona de cria. Després d’estudiar diferents alternatives, l’ explotació cinegètica estarà dividida en la nau de cria i parcs de vol annexes, nau de serveis, parc de reproductors i altres
Resumo:
Es fa una anàlisi del Monestir de Sant Pere de Rodes, i s'estudia si el monument està ben gestionat. En el cas d'identificar mancances es plantegen estratègies i actuacions de millora de la gestió per tal d'aconseguir un màxim rendiment, tot tenint en compte la sostenibilitat
Resumo:
Estudi basat en la gestió de forests i concretament, la gestió de la finca forestal de l’Espunya (comarca de la Garrotxa). Aquest bosc, però, íntimament lligat a una sèrie de valors de qualitat ecològica i forestal excepcionals, presenta deficiències pel que fa a una protecció de caràcter tècnic, integral i estratègic, degut a la seva situació. Fora dels límits administratius del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa no se’n reconeixen els seus valors ni s’hi aplica un nivell adequat de protecció. El que es planteja és la gestió del bosc per millorar-ne la seva qualitat mitjançant una explotació sostenible, amb un diagnòstic previ. Es donarà importància de conservació a aquelles àrees que es considerin potencials d’estar en estadis avançats de la successió ecològica o les àrees que pel seu historial forestal, presenten certs valors a protegir. En aquest projecte es pretén creuar els criteris forestals que conformen un pla tècnic de gestió i millora forestal (PTGMF), un estudi fitosociològic i un conjunt de paràmetres que mesuren la maduresa dels boscos d’una propietat
Resumo:
L’estudi fa una sèrie de propostes per a la conservació i recuperació del tritó del Montseny destacant els factors que amenacen les seves poblacions i presentant possibles solucions .L’objectiu del pla es concreta en l’avaluació de l'estat dels ambients aquàtics del Parc Natural del Montseny, com a hàbitat principal del tritó, la quantificació de la magnitud dels diversos factors que amenacen l’hàbitat del tritó amb una proposta de solucions viables i l’establiment de propostes resolutives en referència a la propietat privada del Montseny
Resumo:
S’ha detectat un problema de terbolesa de les aigües de l’estany del Cortalet del PNAE. El sòl d’aquest estany és de tipus sòdic, si pateix alguna alteració és possible que es presenti una desmembració deguda a l’acció dispersant del sodi. Alguns estudis demostren que la vegetació actua com a agent estructurador d’aquest sòl i li dóna estabilitat al sediment. Segons això, podria ser que l’origen de la terbolesa de l’aigua fos causa d’aquesta acció dispersant del sodi en sòls mancats de vegetació. Per analitzar si aquesta és la causa de la terbolesa, s’ha dut a terme un assaig experimental in situ de les causes físiques de la terbolesa de l’aigua, on s’ha tractat d’aïllar una zona amb vegetació, d’una sense vegetació. Els resultats demostren que la terbolesa era major a les zones vegetades i descarten la hipòtesi de l’acció dispersant del sodi en el sediment en sòls mancats de vegetació. Els resultats en canvi suggereixen que les causes de la terbolesa podrien ser d’origen biològic. Atès que es troben diferències entre la producció primària planctònica generada pel fitoplàncton, i bentònica, generada per la biomassa algal