The economic relevance of climate variables in agriculture: the case of Spain

We estimate how climate variables affect price and acreage of productive farmland using the Ricardian approach. Furthermore, we use our estimations to evaluate the joint effects of possible cli- mate changes within the time horizon of 2010 and 2050. Our results show that the price of rainfed land in Spain tends to increase but rainfed acreage decreases. On the other hand, the effect on irrigated farmland price and acreage presents some mixed results, however, in the long run the dominant pattern is clearly increasing for both prices and acreage.

Estudio de la variabilidad de la esparceta de un corte cultivada en España

La esparceta es un tradicional cultivo forrajero de gran importancia en determinadas zonas del nordeste español a cuya mejora agronómica y genética se ha prestado poca atención. El presente trabajo analiza la variabilidad existente en los materiales cultivados en nuestro país del tipo común o de un corte y estudia la existencia de diferencias ecotípicas y su caracterización. Los resultados obtenidos ponen de manifiesto la gran variabilidad existente intra e interpoblacional, diferenciándose perfectamente las esparcetas de uno y dos cortes. La diferenciación dentro de cada uno de estos tipos no es tan clara. La zona más homogénea y mejor caracterizada es la de Teruel.

Mapa de aptitud para el cultivo de trufa negra (Tuber melanosporum Vitt.) en Cataluña

El objetivo de esta monografía es determinar las zonas de Cataluña más adecuadas para el cultivo de la trufa negra (Tuber melanosporum Vitt.). Para conseguir este objetivo, se han considerado los rangos de valores adecuados para el desarrollo de la trufa negra de los parámetros seleccionados; la precipitación media anual, la precipitación de los meses de verano, la temperatura media anual, la temperatura media del mes más frio, la temperatura media del mes más cálido, el pH y la textura. A partir del Atlas Climático Digital de Cataluña, del Modelo Digital del Terreno y de analíticas de suelos de diferentes localizaciones de Cataluña, se ha cartografiado la aptitud para el cultivo de la trufa negra. Cataluña dispone de 1.582.662 ha aptas para el cultivo de la trufa negra, 506.804 de las cuales necesitarían la aplicación de riegos de soporte o aportaciones de enmiendas calcáreas al suelo. De éstas 1.582.662 ha, 375.007 ha son terrenos que se dedican a cultivos de secano donde son necesarias las subvenciones de la Plítica Agraria Comunitaria para hacerlos rentables, o que han sufrido incendios forestales. El cambio climático global comportará un descenso de la superficie apta para el cultivo de la trufa negra del 14% para el año 2040.

Guia de la condicionalitat per a les explotacions fruiteres de fruita dolça

Aquest treball té per objecte l'elaboració d'una Guia de la Condicionalitat per a les explotacions fruiteres de fruita dolça. En aquesta Guia es reflecteixen els equisits Legals de Gestió i les Bones Condicions Agràries i Mediambientals que cal complir en la planificació o elaboració del projecte d'explotació, en l'execució de la plantació i de les obres, i en les diferents activitats del procés productiu. A més es donen una sèrie de ecomanacions per a cadascuna d'aquestes etapes i activitats de l'explotació fruitera, amb l’objectiu d’un millor compliment de la Condicionalitat. El treball s'enquadra dins del Protocol per a la coordinació i col·laboració signada entre el Departament d'Agricultura Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Lleida. La seva elaboració s'ha coordinat amb el Servei de Transferència Tecnològica de la Subdirecció General d’Innovació Rural del citat Departament. La Guia ha estat elaborada pels professors: Valero Urbina, Josep Dalmases i Josep Ma. Nolla, de la Unitat de Fructicultura del Departament d'Hortofructicultura, Botànica i Jardineria, de l'Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida. En la realització del treball s'ha comptat amb la col·laboració de Maria Josep de Ribot i María Visitación García, tècniques del Servei de Transferència Tecnològica del Departament d'Agricultura Alimentació i Acció Rural. Les normes reflectides es deriven de les disposicions legals vigents a data 30 de setembre de 2009, les quals han estat citades en cada capítol del document. Aquestes normes hauran de ser ctualitzades, segons els canvis que es produeixin en la legislació que regula la Condicionalitat.

Poden ser els pactes successoris un instrument al servei de la continuïtat de l'Empresa Familiar?

En aquest treball es pretén indicar l'existència d'alguns instruments, com són els Pactes Successoris, en aquest cas a Catalunya, que poden ser utilitzats per proporcionar un plus d'estabilitat a un dels reptes fonamentals de les EF, la successió. També es posa l'accent en la introducció de la poda de l'arbre familiar com una opció poc a tenir en compte en la dinàmica pròpia de l'Empresa Familiar.

Selection of internal control genes for real-time quantitative PCR in ovary and uterus of sows across pregnancy

Reproductive traits play a key role in pig production in order to reduce costs and increase economic returns. Among others, gene expression analyses represent a useful approach to study genetic mechanisms underlying reproductive traits in pigs. The application of reverse-transcription quantitative PCR requires the selection of appropriate reference genes, whose expression levels should not be affected by the experimental conditions, especially when comparing gene expression across different physiological stages.

Jornada de Camp de l'Arròs 2014

La jornada de referència de l’arròs organitzada per l’IRTA ofereix una oportunitat clau a tot el sector arrosser de conèixer el darrers avenços tecnològics, a l’hora que és un punt de trobada per a tècnics, agricultors i professionals vinculats al món de l’arròs. Temàtiques tant diverses com: nous fertilitzants, noves varietats d’arròs, nous pesticides i estratègies de lluita contra malalties fan que aquesta jornada sigui d’interès per a un ampli sector agrari.

Anàlisi de competències en el Pràcticum de Pedagogia de la Universitat de Barcelona

El procés de convergència vers l"Espai Europeu d"Educació Superior (EEES), iniciat a partir de la declaració de Bolonya, col·loca l"assignatura del Pràcticum en una situació fonamental dins dels plans d"estudi de les titulacions. Això ens obliga a repensar-lo a partir dels nous paràmetres didàctics i organitzatius de l"EEES. El projecte de recerca Millora i reorientació del Pràcticum de Pedagogia vers l"EEES s"ha proposat una revisió del Pràcticum de Pedagogia de la UB des de diferents angles: l"estudi de l"ocupabilitat i la inserció laboral dels titulats de Pedagogia, la gestió i l"organització virtual de les tasques relacionades amb la coordinació del Pràcticum, així com l"elaboració d"un pla docent i un dossier de recursos per als tutors i tutores. En aquest article ens centrem exclusivament en el treball realitzat en relació a l"anàlisi de les competències que el Pràcticum de Pedagogia ha de permetre desenvolupar entre els estudiants. Aquest treball té especial vinculació amb l"elaboració d"un pla docent, però a la vegada és transversal als altres eixos esmentats.

Los inicios de la conquista romana de Hispania. Los campamentos de campaña del curso inferior del rio Ebro.

La investigación arqueológica de los campamentos de campaña romano-republicanos localizados en el curso inferior del río Ebro permite una nueva perspectiva de estudio sobre los inicios de la conquista romana en la península ibérica.

El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles (segles XVIII-XX)

Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, el mas la Sala de Folgueroles ha exercit un extens control sobre la gestió de l'aigua del torrent de Folgueroles a través de diverses iniciatives, entre les quals destaquen, per una banda, la conversió de vint-i-dues quarteres de terres i conreu en hortes cultivades per més d'un centenar d'arrendataris del poble, les verdures i hortalisses de les quals anaven destinades a l'autoconsum; i, per l'altra, ja entrat el segle XX, la constitució d'una societat per part de Josep Maria Bru de Sala i Serra, concessionària del subministrament d'aigua potable a Folgueroles. Ambdues activitats exemplifiquen l'orientació empresarial de la burgesia agrària catalana durant l'època contemporània.

La coordinación entre profesores de fisiología y toxicología: un caso práctico en la facultad de farmacia de la Universidad de Barcelona

El aprendizaje es un proceso continuo que no debería finalizar una vez aprobada una determinada asignatura. En cualquier estudio universitario hay muchas materias que, para su comprensión, requieren de conocimientos adquiridos previamente en otras. En los estudios de Farmacia del plan 2002, los profesores de toxicología habían constatado que los estudiantes de dicha asignatura no recordaban conceptos básicos cursados en asignaturas de semestres anteriores. La asignatura de toxicología necesita para su comprensión conocimientos de, entre otras materias, fisiología y fisiopatología. Por esta razón se planteó la necesidad de hacer una actuación conjunta entre los profesores de Fisiología y Toxicología. Los objetivos de este proyecto fueron: a) Identificación de los contenidos fisiológicos y fisiopatológicos que los alumnos deben conocer para el seguimiento de la asignatura de toxicología. b) Unificación terminológica. c) Realización de un conjunto de preguntas básicas sobre estos contenidos. d) Detección, a través de estas preguntas, de los temas o grupos de temas con porcentajes más altos de respuestas incorrectas. e) Detectar los temas de fisiología y fisiopatología en los que hay que hacer más hincapié para favorecer el seguimiento de toxicología. En esta comunicación se describe la experiencia y los resultados obtenidos.

La coordinación entre profesores de fisiología y toxicología: un caso práctico en la facultad de farmacia de la Universidad de Barcelona

El aprendizaje es un proceso continuo que no debería finalizar una vez aprobada una determinada asignatura. En cualquier estudio universitario hay muchas materias que, para su comprensión, requieren de conocimientos adquiridos previamente en otras. En los estudios de Farmacia del plan 2002, los profesores de toxicología habían constatado que los estudiantes de dicha asignatura no recordaban conceptos básicos cursados en asignaturas de semestres anteriores. La asignatura de toxicología necesita para su comprensión conocimientos de, entre otras materias, fisiología y fisiopatología. Por esta razón se planteó la necesidad de hacer una actuación conjunta entre los profesores de Fisiología y Toxicología. Los objetivos de este proyecto fueron: a) Identificación de los contenidos fisiológicos y fisiopatológicos que los alumnos deben conocer para el seguimiento de la asignatura de toxicología. b) Unificación terminológica. c) Realización de un conjunto de preguntas básicas sobre estos contenidos. d) Detección, a través de estas preguntas, de los temas o grupos de temas con porcentajes más altos de respuestas incorrectas. e) Detectar los temas de fisiología y fisiopatología en los que hay que hacer más hincapié para favorecer el seguimiento de toxicología. En esta comunicación se describe la experiencia y los resultados obtenidos.

Els materials arqueològics del jaciment ibèric de la Serra de l'Espasa (Capçanes, Priorat) dipositats al Museu d'Arqueologia Salvador Vilaseca de Reus: evidències d'un santuari?

En aquest treball presentem una revisió del jaciment ibèric de la Serra de l"Espasa (Capçanes, Priorat) a partir de l"estudi, amb criteris actualitzats, del material conservat en el Museu Salvador Vilaseca de Reus. Els resultats són contrastats amb les darreres investigacions arqueològiques desenvolupades en el curs inferior de l"Ebre. A l"últim, s"analitzen les possibles interpretacions d"aquest conjunt, en particular la hipotètica existència d"un santuari, i les seves implicacions en el procés de romanització en aquesta zona