The Effect of Dopants on the Microwave Dielectric Properties of Ba (Mg 0.33 Ta 0.67) O3 Ceramics

The effect of dopants with different valencies and ionic radii on the densification, structural ordering, and microwave dielectric properties of Ba(Mg1/3Ta2/3)O3 (BMT) is investigated. It is found that dopants such as Sb2O5, MnO, ZrO2, WO3, and ZnO improve the microwave dielectric properties of BMT. Addition of trivalent dopants is detrimental to the cation ordering and dielectric properties of BMT. A correlation between the microwave dielectric properties of BMT and ionic radii of the dopant has been established. The variation of the dielectric properties of pure and doped BMT at cryogenic temperatures is also discussed.

The effect of dopants on the microwave dielectric properties of Ba( Mgo.33Ta0.67)03 ceramics

The effect of dopants with different valencies and ionic radii on the densification, structural ordering, and microwave dielectric properties of Ba(Mg1t3Tazt3)O3 (BMT) is investigated. It is found that dopants such as Sb,05, MnO, ZrO,, WO1, and ZnO improve the microwave dielectric properties of BMT. Addition of trivalent dopants is detrimental to the cation ordering and dielectric properties of BMT. A correlation between the microwave dielectric properties of BMT and ionic radii of the dopant has been established. The variation of the dielectric properties of pure and doped BMT at cryogenic temperatures is also discussed

Electron energy loss spectroscopy assessment of cationic migration in La2/3Ca1/3MnO3 thin films

Màster en Nanociència i Nanotecnologia curs 2006-2007. Directors: Francesca Peiró i Martínez and Jordi Arbiol i Cobos

Studies on the effect of selected metals on the productivity of two species of algae

The thesis embodies the results of a study on the variations in the parameters of productivity of two test species, a chlorophycean alga and a diatom. The chlorophycean alga Scenedesmus abundans was isolated from a fresh water pond whereas the diatom Nitzschia clausii was from the Cochin backwaters. Their growth parameters and their variations due to the effect of addition of some heavy metals have been studied. The growth parameters include biomass, production, respiration, photosynthetic pigments and end products of photosynthesis. The cell numbers were estimated by using a haemocytometer and production and respiration by oxygen light and dark technique. Spectrophotometric analysis for pigments, anthrone method for carbohydrate and heated biuret method for protein were the different methods employed in the present investigation. The present study is confined to nickel, cobalt, trivalent and hexavalent chromium. Different metals are discharged from various industries in and around Cochin. The effects of these metals individually and in combination are studied. Experiments to determine the effects of interaction of metals in combination enabled the assessment of the antagonistic and synergistic effect of metals on test species. The concentration or accumulation of metals on algae was determined by Atomic Absorption Spectrophotometry. The thesis has been divided into seven chapters. The introductory chapter explains the relevance of the present investigation. Chapter two presents the review of literature based on the work in relation to toxicity. Third chapter gives a detailed description of the material and specialized methods followed for the study. The effects of various metals selected for study - nickel, cobalt, trivalent and hexavalent chromium on the qualitative and quantitative aspects of productivity forms the subject of matter of the fourth chapter. The fifth chapter gives the impact of metals in combination on two species of algae. A general discussion and summary are included in the sixth and seventh chapters

Surface electron properties and catalytic activity of rare earth oxides

The rare earths have provided fascinating field for chemists confronted with problems of their separation and purification. The rare earths become available in relatively pure form in recent years due to the development of efficient separation methods, largely as a byproduct of the atomic energy programmes of various countries. The rare earths often called lanthanides from La (Z=57) to Lu (Z=7l) display subtle variation of properties through the series, while the differences become appreciable for the elements that are farther apart.

Behaviour of REEs in a tropical estuary and adjacent continental shelf of southwest coast of India: Evidence from anomalies

The distribution and accumulation of the rare earth elements (REE) in the sediments of the Cochin Estuary and adjacent continental shelf were investigated. The rare earth elements like La, Ce, Pr, Nd, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb, Lu and the heavy metals like Mg, V, Cr, Mn, Fe, Cu, Zn, U, Th were analysed by using standard analytical methods. The Post-Archean Australian Shale composition was used to normalise the rare earth elements. It was found that the sediments were more enriched with the lighter rare earth elements than the heavier ones. The positive correlation between the concentrations of REE, Fe and Mn could explain the precipitation of oxyhydroxides in the study area. The factor analysis and correlation analysis suggest common sources of origin for the REEs. From the Ce-anomalies calculated, it was found that an oxic environment predominates in all stations except the station No. 2. The Eu-anomaly gave an idea that the origin of REEs may be from the feldspar. The parameters like total organic carbon, U/Th ratio, authigenic U, Cu/Zn, V/Cr ratios revealed the oxic environment and thus the depositional behaviour of REEs in the region

Relativistic prediction of the ground state of atomic Lawrencium

In contradiction to the prediction of the Periodic Table but in agreement with earlier suggestions by Brewer and Mann, the ground state configuration of atomic Lawrencium (Z = 103) will not be 7s^2 6d^2 D_3/2 but 7s^2 7p ^2p_1/2. The reason for this deviation from normal trends across the Periodic Table are strong relativistic effects on the outermost 7P_l/2 orbital. Multicontiguration Dirac-Fock calculations are reported for Lawrencium and analogous lighter atoms. These calculations include contributions from magnetic and retardation interactions and an estimation of quantum electrodynamic corrections.

Redox reactions of group 5 elements, including element 105, in aqueous solutions

Standard redox potentials E^0(M^z+x/M^z+) in acidic solutions for group 5 elements including element 105 (Ha) and the actinide, Pa, have been estimated on the basis of the ionization potentials calculated via the multiconfiguration Dirac-Fock method. Stability of the pentavalent state was shown to increase along the group from V to Ha, while that of the tetra- and trivalent states decreases in this direction. Our estimates have shown no extra stability of the trivalent state of hahnium. Element 105 should form mixed-valence complexes by analogy with Nb due to the similar values of their potentials E^0(M^3+/M^2+). The stability of the maximumoxidation state of the elements decreases in the direction 103 > 104 > 105.

Prediction of some thermodynamic properties of selected compounds of element 104

A set of parametrized equations has been published by Bratsch and Lagowski for calculating thermodynamic properties of the lanthanides, actinides, element 104, and certainrelated elements. Since these equations were applied to element 104, new values for the first four ionization energies and radii of the ions of charge +1, +2, +3, and +4 have been calculated for this element. The parametrized equations are used here with these new values to calculate some thermodynamic properties of element 104.

Adsorció de crom (VI) i crom (III) en solució amb closca de cranc

En l’eliminació del crom en suspensió de les aigües residuals de les indústries es realitzen dos processos: una precipitació en medi àcid on es redueix el crom (VI) a crom (III) en què s’elimina la major part del crom, i el següent tractament es fa per bescanvi iònic o per adsorció. Els adsorbents emprats actualment tenen un elevat cost i s’està estudiant nous adsorbents, com a substituts dels tradicionals, de baix cost. Dins d’aquest adsorbents de baix cost es troben els bioadsorbents, biomaterials amb gran capacitat d’adsorció. L’objectiu del projecte es va centrar en l’estudi de l’adsorció de crom trivalent i hexavalent en solucions aquoses utilitzant com a adsorbent el residu industrial de closca de cranc, provinent d’una indústria alimentària de barretes de cranc

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Valorisation of industrial wastes for the removal of metals and arsenic from aqueous effluents

En la presente tesis se han realizado estudios de eliminación de metales pesados y arsénico de aguas contaminadas mediante procesos de adsorción sobre materiales de bajo coste. Dichos materiales son, en todos los casos, subproductos de industrias agroalimentarias o metalúrgicas.La tesis consta de diferentes capítulos enmarcados en tres secciones: (i) Eliminación de cromo hexavalente y trivalente (ii) Eliminación de cationes divalentes de metales pesados en presencia de complejantes y en mezclas multimetálicas y (iii) Eliminación de arsénico utilizando un subproducto de la industria de cromados metálicos como adsorbente. Los resultados obtenidos ponen de manifiesto que ciertos residuos industriales pueden ser utilizados como adsorbentes en la detoxificación de efluentes contaminados con metales pesados. La tecnología propuesta representa una alternativa sostenible y de bajo coste frente a los tratamientos actuales más costosos y dependientes, en muchas ocasiones, de productos derivados del petróleo.

Observations and modeling of banded orographic convection

Radar images and numerical simulations of three shallow convective precipitation events over the Coastal Range in western Oregon are presented. In one of these events, unusually well-defined quasi-stationary banded formations produced large precipitation enhancements in favored locations, while varying degrees of band organization and lighter precipitation accumulations occurred in the other two cases. The difference between the more banded and cellular cases appeared to depend on the vertical shear within the orographic cap cloud and the susceptibility of the flow to convection upstream of the mountain. Numerical simulations showed that the rainbands, which appeared to be shear-parallel convective roll circulations that formed within the unstable orographic cap cloud, developed even over smooth mountains. However, these banded structures were better organized, more stationary, and produced greater precipitation enhancement over mountains with small-scale topographic obstacles. Low-amplitude random topographic roughness elements were found to be just as effective as more prominent subrange-scale peaks at organizing and fixing the location of the orographic rainbands.

Economic impact of Turnip mosaic virus, Cauliflower mosaic virus and Beet mosaic virus in three Kenyan vegetables

Screenhouse experiments conducted in Kenya showed that inoculation of cabbage seedlings with Turnip mosaic virus (TuMV), either alone, or in combination with Cauliflower mosaic virus (CaMV), reduced the number and weight of marketable harvested heads. When viruses were inoculated simultaneously, 25% of cabbage heads were non-marketable, representing 20-fold loss compared with control. By contrast, inoculation with CaMV alone had insignificant effects on cabbage yield. This suggests that TuMV is the more detrimental of these pathogens, and its management should be a priority. Early exposure to TuMV produced cabbages that were 50% lighter than non-infected plants, but later infection was less damaging suggesting that controlling virus infection at the seedling stage is more important. TuMV was far less damaging to kale than it was to cabbage; although high proportions of TuMV-inoculated kale plants showed symptoms (> 90%), the marketability and quality of leaves were not significantly reduced, and no clear relationship existed between timing of infection and subsequent crop losses. Early inoculation of Swiss chard with Beet mosaic virus (BtMV) significantly impaired leaf quality (similar to 50% reduction in marketable leaf production), but the impact of disease was greatest in plants that had been inoculated at maturity, where average leaf losses were two and a half times those recorded in virus-free plants. Disease-management of BtMV in Swiss chard is important, therefore, not only at the seedling stage, but particularly when plants are transplanted from nursery to field.

Influence of gut morphology on passive transport of freshwater bryozoans by waterfowl in Donana (southwestern Spain)

Waterbirds have been proposed as important vectors for the passive dispersal of those aquatic invertebrates and plants that lack a capacity for active dispersal between isolated water bodies. We analysed the frequency of internal transport of bryozoan propagules (statoblasts) by waterbirds in Donana, Spain, by examining their presence in the intestines and ceca of dead birds and analysing the role of different aspects of gut characteristics in explaining variation in the presence/absence and abundance of statoblasts. Of the 228 samples examined, 7.9% presented intact statoblasts of Plumatella fungosa (Pallas, 1768), Plumatella emarginata Allman, 1844, and two unidentified Plumatella species. For a given bird species, individuals with heavier gizzards and shorter ceca had a lower incidence and abundance of statoblasts in the lower gut. Grit mass and intestine length were unrelated to the presence or abundance of statoblasts. Our results suggest that waterbirds frequently transport bryozoans on a local scale, with lighter gizzards and longer ceca favouring such transport. Lighter gizzards are likely to destroy fewer propagules before they reach the lower gut. Species and individuals with longer ceca are particularly good candidates for long-distance dispersal of bryozoans, given the longer passage time of propagules that enter the ceca.