Competencias en los procesos de enseñanza-aprendizaje virtual y semipresencial

Actualmente las universidades están inmersas en lo que se conoce como el proceso de «convergencia europea» y que llevará al Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). El objetivo es dotar a Europa de un sistema universitario homogéneo, compatible y flexible que permita a los estudiantes y titulados universitarios europeos una mayor movilidad, así como ofrecer al sistema universitario europeo unos niveles de transparencia y calidad, mediante sistemas de evaluación, que le hagan atractivo y competitivo en el ámbito internacional dentro del actual proceso de globalización. En este artículo, interesa centrar la reflexión en dos de las modalidades de la educación a distancia que asumirán importancia en ese cambio universitario: el e-learning y el b-learning, que consisten básicamente en la virtualización de los procesos de aprendizaje a través del uso de equipos informáticos. Para ello se ha realizado una investigación cualitativa con metodología de estudio de casos. De entre los resultados se destaca el uso de las TIC por parte del profesorado para conseguir un mejor aprendizaje en los estudiantes, de igual forma un porcentaje importante de los profesores 78% utiliza alguna plataforma virtual como apoyo a la docencia. Como conclusión se resalta que las políticas de formación deberían fortalecer las competencias del profesorado universitario en el uso de dispositivos telemáticos, recursos e instrumentos relacionados con el aprendizaje semipresencial y virtual.

Habilitats comunicatives per a l’aprenentatge en l’entorn virtual = Communicative skills for learning in a virtual environment

The virtual learning environments are an option in permanent training with great possibilities for adults who look for studies that are compatible with their jobs and with their family life. So as to participate in determined learning as much in attitudes as knowledge and skills. The article is dedicated to analysing the necessary linguistic habits for moving within an environment of this type and offers didactic proposals that can facilitate the active participation in a virtual course and widen the perspectives of the control of new channels of communication with objectives that are different to learning

A narrative journey of teacher reflexivity and authenticity in technological environments /

This qualitative narrative inquiry was driven by my desire to further explore my personal discovery that my utilization of educational technologies in teaching and learning environments seemed to heighten a sense of creativity, which in turn increased reflective practice and authenticity in my teaching. A narrative inquiry approach was used as it offered the opportunity to uncover the deeper meanings of authenticity and reflection as participants' personal experiences were coconstructed and reconstructed in relationship with me and in relationship to a social milieu. To gain further insight into this potential phenomenon, I engaged in 2 conversational interviews with 2 other teachers from an Ontario College in a large urban centre who have utilized educational technologies in their teaching and learning communities and I maintained a research journal, constructed during the interview process, to record my own emerging narrative accounts, reflections, insights and further questions. The field texts consisted of transcriptions of the interviews and my reflective journal. Research texts were developed as field texts were listened to multiple times and texts were examined for meanings and themes. The educational technologies that both women focused on in the interview were digital video of children as they play, learn and develop and the use of an audible teacher voice in online courses. The invitation given to students to explore and discover meaning in videos of children as they watched them with the teacher seemed to be a catalyst for authenticity and a sense of synergy in the classroom. The power of the audible teacher voice came through as an essential component in online learning environments to offer students a sense of humanness and connection with the teacher. Relationships in both online and face to face classrooms emerged as a necessary and central component to all teaching and learning communities. The theme of paradox also emerged as participants recognized that educational technologies can be used in ways that enhance creativity, authenticity, reflection and relationships or in ways that hinder these qualities in the teaching and learning community. Knowledge of the common experiences of college educators who utilize educational technologies, specifically digital video of children to educate early childhood educators, might give meaning and insight to inform the practice of other teachers who seek authentic, reflexive practice in the classroom and in on line environments.

A qualitative journey into cyberspace /

Educators should movefrom teacher-centered learning to student-centered learning, from isolated work to collaborative work, andfromfactual knowledgebased instructions to critical thinking and informed decision-making. The high tech classroom should be more interactive and encourage active, exploratory, inquiry-based learning, as opposed to the didactic mode in which teachersfeed students information. (Valenti,2000, p. 85) The influence of technology in schools is growing as quickly as the students it impacts. As a pioneer in an e-leaming high school, I hoped to better understand the effects and influences of this learning tool in the English classroom. Using interpretive ethnography as my main frame of reference, I examined the role of technology in a grade 9 Academic English class environment. My role was participant observer as I worked with 4 students in the Laptop Program at St. Augustine Catholic High School. Through interview, observation, joumaling, and thick description, I undertook a journey into cyberspace. I documented the experiences, the frustrations, and the highlights of being in e-leaming along with my students. In this study, I specifically considered the issues of teacher training, administrative support, technology support personnel, resource availability, the role of the teacher in a constructivist classroom, and the benefits of the laptop computer as a learning tool in classroom and school.

Novices' learning from the Internet : an exploration of navigation behaviours, learner-related factors, and mental effort

The current study was an exploration of why some novices are more successful than their peers when learning from the Internet by examining the relations among time spent with relevant information and changes in invested mental effort during Internet navigations as well as achievement. Navigation behaviours and learner characteristics were investigated as predictors of time spent with relevant information and changes in mental effort. Undergraduates (N = 85, Mage = 20 years, 5 months) searched the Internet for information corresponding to a low knowledge topic for 20 min while their eye gaze and pupil size were recorded. Pupil diameter was used as an objective, continuous measure of mental effort. Participants also completed questionnaires or computer tasks pertaining to s e l f-regulated learning characteristics (general intrinsic goal orientation and effort regulation) and cognitive factors (working memory control, distractibility and cognitive style). All analyses controlled for general mental ability, reading comprehension, topic and Internet knowledge, and overall motivation. A greater proportion of time spent with relevant information predicted higher scores on an achievement test. Interestingly, time spent with relevant information partially mediated the positive relation between the frequency of increases in invested mental effort and achievement. Surprisingly, intrinsic goal orientation was negatively related to time spent with relevant information and effort regulation was negatively related to the frequency of increases in invested mental effort. These findings have implications for supports when novices guide their own learning, especially when using the Internet.

An Exploration of Professors’ Use of Twitter in Higher Education

Scant research has explored how professors in Canadian universities use Twitter as a teaching tool or to augment knowledge about their subject disciplines. This case study employed a mixed-method approach to examine how professors in an Ontario university use Twitter. Using a variation of the technology acceptance model, the survey (n = 17) found that professor participants—41.2% of whom use Twitter—perceive Twitter as somewhat useful as a teaching tool, not useful for finding and sharing information, and not useful for personal use. Participants’ gender and number of years teaching are not indicators of Twitter use. Furthermore, the level of support from peers and the university may be reasons why some do not use Twitter or have stopped using Twitter. Face-to-face interviews (n = 3) revealed that Twitter is not used in classrooms or lecture halls, but predominantly as a means of sharing information with students and colleagues. Another deterrent to using Twitter is not knowing who to follow. Findings indicate that some professors at this university embrace Twitter, but not necessarily as an in-class teaching tool. The challenge and the advantage of using Twitter is to discover and follow people who tweet material and to select relevant material to pass along to students and colleagues. Professor participants in the study found a use for the social network as a means to increase student engagement, create virtual information-exchange communities, and enrich their own learning.

The Effective Use of 21st-Century Learning iPad Applications in the Primary/Junior Literacy Classroom

The purpose of this major research project was to develop a practical tool in the form of a handbook that could facilitate educators’ effective use of technology in primary and junior classrooms. The main goal was to explore the use of iPad devices and applications in the literacy classroom. The study audited available free applications against set criteria and selected only those that promoted 21st-century learning. The researcher used such applications to develop literacy lessons that aligned with curriculum expectations and promoted 21st-century skills and traditional skills alike. The study also created assessment models to evaluate the use of iPads in student work and explored the benefits and limitations of technology usage in student learning.

Modèle de soutien à l'élaboration et à la réutilisation de scénarios pédagogiques

Thèse numérisée par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

La Nova versió ACME

Amb la perspectiva d’implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) s’ha produït la proliferació de noves metodologies i eines docents, canvis de plans docents,etc. Tots aquests canvis i millores tenen com a eix central l’aprenentatge dels estudiants en contraposició del concepte més tradicional d’ensenyament centrat en el que explica el professor. És per això que s’han iniciat tota una sèrie d’iniciatives, entre les quals es troba diferents plataformes webs, per tal de realitzar canvis i millores en les metodologies. Una d’aquestes plataformes que s’estan utilitzant en la implantació de l’EEES és l’ACME. La plataforma ACME va sorgir de la iniciativa d’uns quants professors del Departament de Informàtica i Matemàtica Aplicada de la UdG amb l’esperit de poder oferir quaderns d’exercicis personalitzats als alumnes. Ja fa 10 anys de la creació de la plataforma ACME. En aquests deu anys s’han afegit moltes eines i molta tipologia d’exercicis nous, però no s’ha tocat l’entorn visual, tot i l’evident evolució tant en matèria de disseny com en tecnologia web que hi ha hagut en la darrera dècada. És per això que ha esdevingut necessari introduir tot un seguit de millores tant a l’aspecte com al sistema de navegació de l’ACME per tal de facilitar les tasques al gran nombre d’usuaris de l’eina. El que es pretén en aquest Projecte Final de Carrera és millorar l’aspecte de l’ACME i adaptar-lo a les noves necessitats que es plantegen amb la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), així com afegir noves funcionalitats per crear una eina adequada pels estudis que l’utilitzen. Per tant podem resumir que els objectius d’aquest Projecte Final de Carrera són: actualitzar la imatge de l’ACME i millorar la seva navegació; incorporar elements que ens permetin utilitzar eines de la web 2.0; facilitar l’ús de les diferents eines que incorpora l’ACME homogeneïtzant criteris i crear un espai personal per l’usuari on emmagatzemar fitxers

El Moodle y el aula presencial: una relación posible

El nuevo espacio de Educación Europeo ha suspuesto para las universidades un reto en el proceso de implantación de los créditos ECTS. Este momento ha de aprovecharse para poner en práctica nuevas propuestas metodológicas que consigan mejorar el nivel de formación del alumnado universitario. Es en este marco en el que el Departamento de Filologia Española de la Facultat de Formació del Professsorat (Universitat de Barcelona) propone el uso de la plataforma Moodle como herramienta que facilite la implementación de esas propuestas. En concreto nuestro objetivo es mejorar la competencia comunicativa en lengua castellana del alumnado. El entorno virtual Moodle usado en la enseñanza presencial contribuye a una visión conjunta y transversal del aprendizaje, que permite una enseñanza centrada en el alumno, dotándole de nuevos roles poco viables en la enseñanza solo presencial al tiempo que contribuye a una evaluación del proceso de enseñanza y no solo de los productos. En consecuencia este nuevo rol del alumno implica un nuevo papel del profesor que deja de ser mero transmisor de conocimientos para convertirse en un mediador. Estos nuevos planteamientos metodológicos han coincidido con el paso de diplomatura a grado de los estudios de magisterio lo que ha facilitado también una revisión de los planes docentes y, no solo, de la metodología llevada a cabo para su impartición. No hay que olvidar que el uso de una plataforma virtual no asegura por sí misma que exista un nuevo enfoque didáctico .Algunos de los cambios que hemos introducido están relacionados con la gestión de los contenidos, el diseño de actividades y la participación de profesores y alumnos. La comunicación que aquí se presenta tiene como objetivo exponer el estado actual del proceso de cambio que se está llevando a cabo, no es un proceso cerrado como puede comprobarse ya que si hay algunos aspectos en los que se percibe que estamos en la línea adecuada, existen otros todavía no resueltos en los que tendremos que seguir trabajando

Guia interactiva: la tecnologia al servei de les persones

Diversos aparells han acostat la tecnologia als ciutadans. Més enllà del seu ús habitual, la versatilitat de les màquines obre les portes a noves aplicacions. El grup GreTICE i el SIGTE de la Universitat de Girona han col·laborat per desenvolupar una aplicació pedagògica interactiva que resulti accessible per a dispositius mòbils

Corrector de diagrames de classe per l’acme

L'objectiu principal d'aquest Projecte Final de Carrera és desenvolupar l'anàlisi, disseny, implementació i integració dins la plataforma ACME d'un modul corrector de diagrames de classes, com a eina de treball en el disseny conceptual de bases de dades. El corrector és una eina que permet comparar diagrames de classe i indicar si són correctes respecte la solució del professor o indicar els errors per tal d'orientar als alumnes

El Wiki: un nou entorn afavoridor del treball en grups d'aprenentatge cooperatius

Aquest projecte presenta una prova pilot que s'ha desenvolupant en la diplomatura de Magisteri de la Facultat de Psicologia Ciències de l’Educació i l’Esport1 Blanquerna de la URL durant el curs 2008/09 en el marc del procés d'implantació dels crèdits ECTS en els futurs graus d'Educació Primària i Educació Infantil. L'experiència forma part dels projectes seleccionats per al disseny, la planificació i l’avaluació de mòduls docents i seminaris dels nous plans d'estudis de grau de la FPCEE. Les assignatures i professorat que han dut a terme l'experimentació són Bases psicopedagògiques de l'educació especial (9 crèdits) i les professores Annabel Fontanet Caparrós i Elisabeth Alomar Kurz; Didàctica de les ciències socials (10,5 crèdits), i el professor Francesc Riera Piferrer, ambdues de tercer curs conjuntament amb el suport del professor Jordi Simón Llovet, de Noves tecnologies aplicades a l'educació. L'objectiu principal del projecte ha estat organitzar i experimentar les assignatures anteriorment esmentades, amb un enfocament metodològic basat en equips d'aprenentatge cooperatius amb el suport TIC. Des del convenciment que el treball cooperatiu és una proposta didàctica molt eficaç per afavorir l'aprenentatge de tots els alumnes en una escola inclusiva, volem que els nostres estudiants -futurs mestres- aprenguin els continguts de les assignatures amb un plantejament de treball cooperatiu estable. L'experiència s'ha portat a terme amb 260 estudiants distribuïts en 52 grups de treball cooperatiu, dels quals 10 comparteixen les dues assignatures d’aquest projecte. Per al seguiment i elaboració del treball, s'ha escollit utilitzar els Wikis com a eina que facilita el treball cooperatiu, i així cada grup ha creat el seu wiki en wikispaces: http://www.wikispaces.com/site/for/teachers. Finalment, hem analitzat i valorat el grau de satisfacció dels estudiants i professorat que ha participat tant en el disseny com en la realització de l'experiència, la consecució dels objectius previstos, la valoració de les eines de treball en línia (on-line) com a afavoridores de l'aprenentatge cooperatiu en entorns d'educació presencials i la dedicació personal que ha suposat tant per als estudiants com per al professorat

Multidimensional Adaptations for Open Learning Management Systems

Our work is focused on alleviating the workload for designers of adaptive courses on the complexity task of authoring adaptive learning designs adjusted to specific user characteristics and the user context. We propose an adaptation platform that consists in a set of intelligent agents where each agent carries out an independent adaptation task. The agents apply machine learning techniques to support the user modelling for the adaptation process

Designing context-aware adaptive units of learning based on IMS-LD standard

Learning contents adaptation has been a subject of interest in the research area of the adaptive hypermedia systems. Defining which variables and which standards can be considered to model adaptive content delivery processes is one of the main challenges in pedagogical design over e-learning environments. In this paper some specifications, architectures and technologies that can be used in contents adaptation processes considering characteristics of the context are described and a proposal to integrate some of these characteristics in the design of units of learning using adaptation conditions in a structure of IMS-Learning Design (IMS-LD) is presented. The key contribution of this work is the generation of instructional designs considering the context, which can be used in Learning Management Systems (LMSs) and diverse mobile devices