Projecte entorn de bones pràctiques educatives: una experiència de treball cooperatiu i interdisciplinari

La intenció d'aquest article és presentar I'experiencia pedagbgica portada a terme als estudis de magisteri -especialitat educació infantil-, durant el curs 2004105 i 2005/06. El treball que presentem és fruit d'un projecte que neix en el context de la reflexió que comporta la implementacio del sistema europeu de transferencia i acumulació de crPdits (ECTS) en els estudis superiors, de la inquietud d'innovar i del convenciment de la importincia que té treballar de manera cooperativa i interdiscipliniria en el si d'un centre educatiu. El treball té com a finalitat donar impuls a la cultura de la qualitat a través de la detecció, del seguiment, de la difusió i de l'intercanvi de les bones practiques a l'etapa d'educació infantil que es porten a terme en els centres d'ensenyament on els estudiants de primer curs realitzen les seves prictiques, i ensenyar i aprendre a treballar cooperativament. La manera més 16gica d'emfasitzar l'us del coneixement i les habilitats dels estudiants dins d'un marc cooperatiu, tal com es trobaran quan siguin membres de la societat, és dedicar molt de temps a l'aprenentatge d'aquestes habilitats en relacions cooperatives amb els altres. Uohnson i Johnson, 1977, p.62-63) S'ha treballat de manera cooperativa i interdisciplinhria, tant pel que fa al professorat de les diferents assignatures implicades (Seminari/ Practicum, Noves Tecnologies Aplicades a l1EducaciÓ i Educació Plhstica) com en la forma d'organització del treball a l'aula per part de l'alumnat en equips cooperatius.

El contexto escolar como escenario de educación superior en la formación de docentes. El prácticum en Quebec como modelo para reflexionar ante las nuevas titulaciones de grado

El diseño de los planes de estudio para las nuevas titulaciones de grado de Magisterio constituye, por su carácter profesionalizador basado en competencias y la ampliación de los estudios a cuatro cursos, una oportunidad para las facultades de educación de mejora de la calidad de la formación inicial de maestros. Gran parte del incremento de los créditos se destina a la ampliación de los periodos de prácticas en los centros escolares colaboradores. Se trata de un escenario de cambio profundo que deberá replantear la organización y revisar los modelos. La experiencia en Quebec nos proporciona elementos de análisis y de reflexión con la finalidad de llegar a orientaciones y a conclusiones transferibles a la organización de estos planes de estudio y para integrar el prácticum en una visión global e interdisciplinaria de la titulación.

Nursing student-patient relationship and associated factors

The purpose of this study was to analyse the nursing student-patient relationship and factors associated with this relationship from the point of view of both students and patients, and to identify factors that predict the type of relationship. The ultimate goal is to improve supervised clinical practicum with a view to supporting students in their reciprocal collaborative relationships with patients, increase their preparedness to meet patients’ health needs, and thus to enhance the quality of patient care. The study was divided into two phases. In the first phase (1999-2005), a literature review concerning the student-patient relationship was conducted (n=104 articles) and semi-structured interviews carried out with nursing students (n=30) and internal medicine patients (n=30). Data analysis was by means of qualitative content analysis and Student-Patient Relationship Scales, which were specially developed for this research. In the second phase (2005-2007), the data were collected by SPR scales among nursing students (n=290) and internal medicine patients (n=242). The data were analysed statistically by SPSS 12.0 software. The results revealed three types of student-patient relationship: a mechanistic relationship focusing on the student’s learning needs; an authoritative relationship focusing on what the student assumes is in the patient’s best interest; and a facilitative relationship focusing on the common good of both student and patient. Students viewed their relationship with patients more often as facilitative and authoritative than mechanistic, while in patients’ assessments the authoritative relationship occurred most frequently and the facilitative relationship least frequently. Furthermore, students’ and patients’ views on their relationships differed significantly. A number of background factors, contextual factors and consequences of the relationship were found to be associated with the type of relationship. In the student data, factors that predicted the type of relationship were age, current year of study and support received in the relationship with patient. The higher the student’s age, the more likely the relationship with the patient was facilitative. Fourth year studies and the support of a person other than a supervisor were significantly associated with an authoritative relationship. Among patients, several factors were found to predict the type of nursing student-patient relationships. Significant factors associated with a facilitative relationship were university-level education, several previous hospitalizations, admission to hospital for a medical problem, experience of caring for an ill family member and patient’s positive perception of atmosphere during collaboration and of student’s personal and professional growth. In patients, positive perceptions of student’s personal and professional attributes and patient’s improved health and a greater commitment to self-care, on the other hand, were significantly associated with an authoritative relationship, whereas positive perceptions of one’s own attributes as a patient were significantly associated with a mechanistic relationship. It is recommended that further research on the student-patient relationship and related factors should focus on questions of content, methodology and education.

Implantación del sistema VLE Moodle para la Escuela Internacional de Medios Audiovisuales (EIMA) : Administración de web y de comercio electrónico en entornos de software libre

Implantación de un virtual learning environment (VLE), en concreto Moodle, para la Escuela Internacional de Medios Audiovisuales (EIMA).

Visual signs and symptoms in patients with the visual variant of Alzheimer disease.

BACKGROUND: Prominent visual symptoms can present in the visual variant of Alzheimer's disease (VVAD). Ophthalmologists have a significant role to play in the early diagnosis of VVAD. METHODS: We retrospectively reviewed the files of ten consecutive patients diagnosed with VVAD. All patients had a full neuro-ophthalmologic examination, a formal neurological and neuro-psychological testing, and cerebral MRI to confirm diagnosis. In addition, functional neuroimaging was obtained in seven patients. RESULTS: The common primary symptom at presentation with all patients was difficulty with near vision (reading difficulty n = 8, "visual blur" in near vision n = 2), and difficulty writing (n = 3). Following assessment, impaired reading and writing skills were evident in 9/10 and 8/10 patients respectively. Median distance visual acuity was 20/25 and at near the median visual acuity was J6. Partial homonymous visual field defect was detected in 80 % (8/10) of the patients. Color vision was impaired in all patients when tested with Ishihara pseudoisochromatic plates, but simple color naming was normal in 8/9 tested patients. Simultanagnosia was present in 8/10 patients. Vision dysfunction corresponded with cerebral MRI findings where parieto-occipital cortical atrophy was observed in all patients. PET scan (5 patients) or SPECT (2 patients) revealed parieto-occipital dysfunction (hypometabolism or hypoperfusion) in all 7 tested patients CONCLUSIONS: Visual difficulties are prominent in VVAD. Dyslexia, incomplete homonymous hemianopia, preserved color identification with abnormal color vision on Ishihara, and simultanagnosia were all symptoms observed frequently in this patient series. Ophthalmologists should be aware of the possibility of neurodegenerative disorders such as VVAD in patients with unexplained visual complaints, in particular reading difficulties.

La praxis reflexiva: un reto para la educación social

La educación social en sus diversas acepciones (profesión, práctica educativa y estudios universitarios) ha experimentado unos importantes cambios en los últimos años. De una actividad centrada en la solución de problemas concretos dentro de un ámbito específico, se ha ido avanzando hacia la necesidad de estar capacitado para el trabajo en entornos complejos y difusos. El ejercicio de la actividad en estos entornos requiere de un posicionamiento estratégico, de una visión global más allá de un manejo de recetas cerradas y de una perspectiva ética que trascienda el simple cumplimiento de instrucciones. Por ello, capacitar al profesional para el diseño y la aplicación de las acciones socioeducativas es una temática que requiere la integración de multiplicidad de competencias para que cada intervención sea una respuesta que se adapte a la situación, a las capacidades y al contexto de la persona atendida. En el periodo de formación universitaria, el practicum es un espacio de aprendizaje privilegiado donde se ponen en juego todos los conocimientos adquiridos y sirve de trampolín para empezar a ejercer la profesión en un contexto real pero seguro, que más adelante será el escenario cotidiano de la acción profesional

La nueva formación de profesionales: sobre la competencia profesional y la competencia del estudiante de enfermería.

La idea de competencia profesional está, desde hace unos años, presente en varias profesiones, entre ellas la enfermería y la medicina. La reciente publicación de trabajos y artículos sobre el tema en la literatura científica en lengua castellana demuestra la creciente implicación de los profesionales en la necesidad de aplicar, tanto desde la perspectiva asistencial como la educativa, fórmulas para crear profesionales competentes. La transformación impulsada por las directrices europeas de enseñanza superior que está experimentando el mundo universitario, ha supuesto, entre otras, la organización de las enseñanzas en función del aprendizaje y la introducción de la educación basada en las competencias del alumno. La definición de las competencias del estudiante es una tarea fundamental, que permite coordinar la formación y determinar la priorización de los objetivos de aprendizaje, tanto en pregrado como en postgrado. Es importante constatar el esfuerzo de diversas escuelas para introducir cambios en los planes de estudio y nuevas estrategias metodológicas encaminadas al objetivo de una educación basada en las competencias finales del alumno. Algunos ejemplos son los nuevos planteamientos en el diseño de programas y la introducción de estrategias como el aprendizaje basado en problemas, los practicum o los sistemas de evaluación basado en las competencias.

Therapeutic benefits of body percussion using the BAPNE method

Body percussion using to the BAPNE method is a means of cognitive stimulation with multiple applications. The aim of this research is to assess their full potential as a source of therapy. The methodology used is theoretical in nature and makes use of a wide bibliography to find evidence for its therapeutic effect. In essence, body percussion can be seen to lead to improvements in three areas. the Physical, as it stimulates awareness of the body, control of movement and muscular strength, coordination and balance; the Mental, as it improves concentration, memory and perception; and finally Socio-affective, as it helps to build egalitarian relationships and leads to a decrease in anxiety in social interactions. This means of therapy has several different uses and it is targeted at different groups. In the present investigation we categorise them into five main groups: individuals with neurodegenerative diseases like Alzheimer's or Parkinson's disease; individuals with learning disorders such as dyslexia or ADHD; patients affected by diseases of the spinal cord, cranial neuropathies and trauma (Neurorehabilitation); and for the treatment of addictive behavior (addiction); and depressive disorders or anxiety disorders.After thorough analysis, we have found scientific evidence that the therapeutic body percussion using the BAPNE method improves the quality of life of patients and it is an important factor in stabilizing the development of different diseases.In addition, evidence involving certain biological indicators (in control and experimental groups, and through a pre-test and post-test) show its effect on levels of stress and anxiety (reduction of cortisol), as well as improvement of social relations as a result of working as a group (increased levels of oxytocin), and improvements seen in self-esteem and in a variety of personal aspects through the Aspects of Identity questionnaire.

La conservació-restauració en el préstec de Béns Culturals per a exposicions temporals. Recursos per sistematitzar la documentació i garantir les millors condicions per als Béns Culturals en trànsit

Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entrenovembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entraren contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicarel Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar laproposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix).El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que hade permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit...

Estudi tècnic dels Cartells de la Festa Major de Vilafranca del Penedès del VINSEUM

L'octubre de 2010 es va iniciar un estudi sobre els cartells de la Festa Majar de Vilafranca que esconserven al Centre de Documentació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (CDV i VINSEUM)de Vilafranca del Penedes. Aquests cartells són part de la documentació grafica que genera aquestafesta i cronológicament se situen entre el 1907 i el 2007.El treball es va dur a terme mitjanc;ant conven i entre el Museu i la Universitat de Barcelona per ala real ització del Practicum del Máster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració ambI'objectiu d'estudiar I'estat de conservació de la Col·lecció de Cartells del CDV i propasar un seguit derecomanacions practiques per a la seva preservació futura.L'interes que va generar aquest primer estudi va donar pas a la necessitat d'aprofundir en lescaracterístiques tecniques deis Cartells de la Col ·lecció. A més, el fet de poder estudiar una col·leccióde cartells cronológicament correlatius i fets en un mateix Iloc geografic, Catalunya, permetria coneixerI'evo!ució tant de les tecniques d'impressió com deis materials utilitzats en la producció de cartells.En I'estudi es plantejaven dos obj ectius principals: en primer lIoc, recollir el maxim d'informaciósobre els mat erials i les tecniques deis cartells; i en segon, plantej ar la possibi litat de relacionarels diferents materials deis cartells amb el seu estat de conservació, intent ant posar de manifest sirealment els elements constitutius del paper I'havien afectat i si ho feien de la mateixa manera endiferents exemplars.

La conservació-restauració en el préstec de Béns Culturals per a exposicions temporals. Recursos per sistematitzar la documentació i garantir les millors condicions per als Béns Culturals en trànsit

Com a resultat de les práctiques realitzades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), entrenovembre de 2010 i febrer de 2011, emmarcades dins del Practicum del Màster de Direcció de Projectes de Conservació Restauració (Facultat de Belles Arts, Universitat Barcelona) vaig entraren contacte amb l'activitat del préstec d'obres d'art per a exposicions temporals. L'interès que em va suscitar, juntament amb el desconeixement que tenia en la matèria, em van portar a dedicarel Treball Final de Master a la recerca deis diferents aspectes que envolten el préstec de Béns Culturals en exposicions temporals, començant per una visió més global i acabant de centrar laproposta en l'àmbit de la conservació-restauració (i especialment en l'activitat documental que requereix).El treball pretén demostrar que la sistematització d'aquesta documentació és una eina bàsica per a un bon desenvolupament del procés de préstec, i ho fa fixant-se especialment en la documentació que depen de l'Àrea de Conservació-Restauració que, al cap i a la fi, és la documentació que hade permetre neutralitzar els riscos que pot comportar el préstec per a la integritat de les obres en trànsit...

PRC I, Psicología de la educacuión, ADISLAN

El documento se trata de la memoria de Prácticum I realizada en un Centro de Discapacitados denominados ADISLAN, dónde se han aprendido las funciones que lleva a cabo el psicólogo de atención del centro, como por parte del Servicio de Atención Psicológica a Familias.

La cualificación profesional en educación social. El papel del Prácticum

Peer-reviewed

Grado en Derecho_Practicum_Escrito Calificación

Grado en Derecho Practicum Josefina Escobar Niebla Escrito Calificación