SOIL ATTRIBUTES THREE YEARS AFTER MAKING RIDGES AND OR DRAINS FOR PLANTING GRAPEVINE ROOTSTOCK

RESUMO Os atributos do solo estão relacionados com o desenvolvimento e a produção das culturas, tanto anuais como perenes. O presente trabalho teve como objetivo determinar os atributos químicos e físicos do solo três anos após a aplicação de sistemas de manejo para implantação de porta-enxertos de videira, em um Nitossolo Vermelho com textura muito argilosa. Os sistemas de manejo consistiram na confecção ou não de camalhões e/ou de drenos antes da implantação das mudas de porta-enxertos Dog Ridge. Os atributos químicos (pH em água e teores de matéria orgânica e de macronutrientes) foram determinados em amostras coletadas na linha da cultura, nas camadas de 0-0,1; 0,1-0,2; 0,2-0,3 e 0,3-0,4 m de profundidade. Os atributos físicos do solo (teor de argila, densidade, porosidade, resistência à penetração e estabilidade dos agregados) foram determinados em amostras coletadas com estrutura preservada nas camadas de 0,025-0,075; 0,125-0,175; 0,225-0,275 e 0,325-0,375 m de profundidade. Também foram determinadas a massa seca de raízes do portaenxerto nas camadas de 0-0,2 e 0,2-0,4 m de profundidade e suas correlações com os atributos do solo. A confecção de camalhões alterou significativamente a maioria dos atributos químicos do solo e proporcionou maior uniformidade nos valores em profundidade, criando condições mais favoráveis ao crescimento radicular nas camadas mais profundas. Os atributos físicos foram menos afetados do que os químicos pela confecção de camalhões ou drenos, e não foram observados valores restritivos ao crescimento radicular nas camadas amostradas após quatro anos da aplicação dos sistemas de manejo do solo. A confecção de drenos alterou menos os atributos químicos e físicos do solo do que a confecção de camalhões.

Short-Term Heparin Kinetics during Catheter Ablation of Atrial Fibrillation.

BACKGROUND: Percutaneous catheter ablation of atrial fibrillation (CA-AF) is a treatment option for symptomatic drug-refractory atrial fibrillation (AF). CA-AF carries a risk for thromboembolic complications that has been minimized by the use of intraprocedural intravenous unfractionated heparin (UFH). The optimal administration of UFH as well as its kinetics are not well established and need to be precisely determined. METHODS AND RESULTS: A total 102 of consecutive patients suffering from symptomatic drug-refractory AF underwent CA-AF. The mean age was 61 ± 10 years old. After transseptal puncture of the fossa ovalis, weight-adjusted UFH bolus (100 U/kg) was infused. A significant increase in activated clotting time (ACT) was observed from an average value of 100 ± 27 seconds at baseline, to 355 ± 94 seconds at 10 min (T10), to 375 ± 90 seconds at 20 min (T20). Twenty-four patients failed to reach the targeted ACT value of ≥300 seconds at T10 and more than half of these remained with subtherapeutic ACT values at T20. This subset of patients showed similar clinical characteristics and amount of UFH but were more frequently prescribed preprocedural vitamin K1 than the rest of the study population. CONCLUSIONS: In a typical intervention setting, UFH displays unexpected slow anticoagulation kinetics in a significant proportion of procedures up to 20 minutes after infusion. These findings support the infusion of UFH before transseptal puncture or any left-sided catheterization with early ACT measurements to identify patients with delayed kinetics. They are in line with recent guidelines to perform CA-AF under therapeutic anticoagulation.

Glyoxysomal malate-dehydrogenase and malate synthase from Soybean cotyledons (Glycine max. L.): Enzyme association, antibody-production and cDNA cloning

In order to investigate a possible association between soybean malate synthase (MS; L-malate glyoxylate-lyase, CoA-acetylating, EC 4.1.3.2) and glyoxysomal malate dehydrogenase (gMDH; (S)-malate: NAD(+) oxidoreductase, EC 1.1.1.37), two consecutive enzymes in the glyoxylate cycle, their elution profiles were analyzed on Superdex 200 HR fast protein liquid chromatography columns equilibrated in low- and high-ionic-strength buffers. Starting with soluble proteins extracted from the cotyledons of 5-d-old soybean seedlings and a 45% ammonium sulfate precipitation, MS and gMDH coeluted on Superdex 200 HR (low-ionic-strength buffer) as a complex with an approximate relative molecular mass (M(r)) of 670000. Dissociation was achieved in the presence of 50 mM KCl and 5 mM MgCl2, with the elution of MS as an octamer of M, 510 000 and of gMDH as a dimer of M, 73 000. Polyclonal antibodies raised to the native copurified enzymes recognized both denatured MS and gMDH on immunoblots, and their native forms after gel filtration. When these antibodies were used to screen a lambda ZAP II expression library containing cDNA from 3-d-old soybean cotyledons, they identified seven clones encoding gMDH, whereas ten clones encoding MS were identified using an antibody to SDS-PAGE-purified MS. Of these cDNA clones a 1.8 kb clone for MS and a 1.3-kb clone for gMDH were fully sequenced. While 88% identity was found between mature soybean gMDH and watermelon gMDH, the N-terminal transit peptides showed only 37% identity. Despite this low identity, the soybean gMDH transit peptide conserves the consensus R(X(6))HL motif also found in plant and mammalian thiolases.

Om det, som bör i achttagas, wid en stads anlägning

Julkaistu: Åbo : tryckt, hos directeruren och kongl. boktr. i Stor. förstendömet Finland, Jacob Merckell , [1753]

Alkuperäisen ulkoasutiedot: [1-2] 3-40 s. ; 4:o

Omistushistoria: Hh: A. R. Cederberg; H Reenpää: Ex libris Heikki Reenpää 1971

Ensiapua tietokirjoittajalle

Kirjallisuutta

Short-term heparin kinetics during catheter ablation of atrial fibrillation

CONTEXTE: L'ablation percutanée par cathéter de la fibrillation auriculaire (AC-FA) est une option de traitement pour les patients souffrant de fibrillation auriculaire (FA) symptomatique réfractaire au traitement médicamenteux. L'AC-FA comporte un risque de complications thromboemboliques qui a été réduit par l'utilisation de l'héparine non fractionnée (HNF) intraveineuse durant la procédure. L'administration optimale de l'HNF ainsi que sa cinétique ne sont pas bien établies et nécessitent d'être déterminées avec précision. MÉTHODES ET RÉSULTATS: Cette étude a inclus 102 patients consécutifs atteints de FA symptomatique, réfractaire au traitement médicamenteux, référés pour une AC-FA. L'âge moyen était de 61 ± 10 ans. Après une ponction transseptale de la fosse ovale, une injection intraveineuse de HNF ajustée au poids (100 U / kg) a été administré. Une augmentation significative du temps de coagulation activé (ACT) a été observée passant d'une valeur de base moyenne de 100 ± 27 secondes, à 355 ± 94 secondes à 10 minutes (T10) et à 375 ± 90 secondes à 20 minutes (T20). 24 patients n'ont pas atteint la valeur visée d'ACT > 300 secondes à T10 et plus de la moitié de ce collectif est resté avec les valeurs d'ACT infrathérapeutiques à T20. Ce sous-ensemble de patients avait des caractéristiques cliniques similaires et avait reçu des doses similaires d'HNF, mais s'était plus fréquemment fait prescrire de la vitamine Kl pré-procédurale que le reste de la population de l'étude. CONCLUSION: Au cours d'une intervention standard, l'HNF montre, de manière inattendue, une cinétique d'anticoagulation lente dans une proportion significative des procédures et ceci jusqu'à 20 minutes après l'administration. Ces résultats soutiennent l'importance d'une administration d'HNF avant la ponction transseptale ou tout cathétérisme gauche avec des mesures précoces et répétées d'ACT afin d'identifier les patients avec une cinétique retardée. Ils sont en ligne avec les directives récentes proposant d'effectuer l'AC-FA sous anticoagulation thérapeutique.

Flash flood evolution in North-Western Mediterranean

The present paper shows an in-depth analysis of the evolution of floods and precipitation in Catalonia for the period 1981-2010. In order to have homogeneous information, and having in mind that not gauge data was available for all the events, neither for all the rivers and stream flows, daily press from a specific newspaper has been systematically analysed for this period. Furthermore a comparison with a longer period starting in 1900 has been done. 219 flood events (mainly flash flood events) have been identified for the period of 30 years (375 starting in 1900), 79 of them were ordinary, 117 of them were extraordinary and 23 of them were catastrophic, being autumn and summer the seasons with the maxima values. 19% of the events caused a total of 110 casualties. 60% of them died when they tried to cross the street or the stream. Factors like the evolution of precipitation, population density and other socio-economical aspects have been considered. The trend analysis shows an increase of 1 flood/decade that probably has been mainly due to inter-annual and intra-annual changes in population density and in land-use and land-cover.

Determinação enzimática de dopamina em formulações farmacêuticas utilizando sistema de análise por injeção em fluxo com extrato bruto de abacate (Persea americana)

In this work, a spectrophotometric flow injection analysis system using a crude extract of avocado (Persea americana) as a source of polyphenol oxidase to dopamine determination was developed. The substrates and enzyme concentrations from 2.4x10-7 to 5.3x10-4 mol L-1 and 28 to 332 units mL-1 were evaluated, respectively. In addition, the FIA parameters such as sample loop (50 to 500 µL), flow rate (1.4 to 4.3 mL min-1) and reactor length (100 to 500 cm) were also evaluated in a 0.1 mol L-1 phosphate buffer solution (pH 7.0). Dopamine solution concentrations were determined using 277 units mL-1 enzyme solution, 400 mL enzyme loop, 375 µL sample loop, 2.2 mL min-1 flow rate and a reactor of 350 cm. The analytical curve showed a linearity from 5.3x10-5 to 5.3x10-4 mol L-1 dopamine with a detection limit of 1.3x10-5 mol L-1. The analytical frequency was 46 h-1 and the RSD lower than 0.5% for 5.3x10-4 mol L-1 dopamine solution (n=10). A paired t-test showed that all results obtained for dopamine in commercial formulations using the proposed flow injection procedure and a spectrophotometric procedure agree at the 95% confidence level.

Efecto de la suplementación con ácidos grasos de cadena media sobre la evolución de peso en lechones con poco peso al nacimiento

La evolución de peso en los períodos de lactación y transición de 583 lechones fue estudiada mediante un análisis estadístico, evaluando el efecto de la suplementación con ácidos grasos de cadena media (AGCM) en lechones con poco peso al nacimiento. 188 de los 375 lechones que nacieron con un peso al nacimiento (PN) <1250 g recibieron 3mL de AGCM cada 24 h durante los primeros 3 días de vida; su peso medio al destete (día 28) fue inferior respecto al grupo control (lechones no suplementados) (-114,17 g). No obstante, 106 de los 180 lechones nacidos con un PN <1000 g fueron suplementados, y su peso medio al destete y a finales de transición (día 63) fue superior respecto al grupo control (destete: +315,16 g; día 63: +775,47 g). Finalmente, los lechones suplementados con PN<800 g tuvieron los peores resultados: su diferencia de peso medio al destete fue de -177,58 g respecto al grupo control. Por lo tanto, en esta prueba fueron estudiados los lechones con un PN entre 800 y 999 g porque el grupo suplementado al destete tuvo una diferencia de peso medio considerable respecto al grupo control:+511,58 g. Asimismo, considerando una probabilidad de error inferior a 0,05, no hubieron diferencias significativas en las diferentes categorías de PN analizadas. De todas maneras, es importante destacar el alto grado de significación en la suplementación con AGCM en lechones con PN entre 800 y 999g (P=0,059). Por otra parte, el PN del grupo suplementado con PN<1000 g fue inferior que el del grupo no suplementado con PN<1000 g; esta diferencia de PN fue significativa (P=0,004) y como consecuencia el grado de significación en la suplementación con AGCM en lechones con PN entre 800 y 999 g fue inferior al esperado. Además, en esta prueba se incluyeron algunos resultados generales y también un análisis simple de supervivencia, aunque no era el objetivo principal

Factors de creixement autòlegs aplicats a les ferides cròniques amb evolució tòrpida

Les ferides cròniques, especialment les de lenta curació, suposen una carga important pels pacients i pels sistemes de salut. És imprescindible investigar en nous tractaments que redueixin el temps de curació d‟aquestes ferides. L‟objectiu d‟aquest projecte, és avaluar l‟eficàcia dels factors de creixement, obtinguts de plasma ric en plaquetes, en la curació o millora de les ferides cròniques. El projecte s‟ha dissenyat com un estudi d‟una sèrie de casos que compara el tractament convencional amb el tractament amb factors de creixement. La variable resultats és la curació o la disminució del àrea de l‟úlcera. El projecte pretén avaluar uns quants pacients consecutius atesos en l‟ unitat de ferides cròniques del nostre hospital. Els subjectes del estudi han de presentar una ferida de més de 3 mesos d‟evolució nul·la o escassa resposta als tractaments habituals. La tècnica de obtenció dels factors de creixement plaquetar no és complexa i es pot realitzar en l‟entorn d‟un hospital de dia. No s‟han comunicat en la literatura efectes secundaris majors de l‟aplicació dels factors de creixement en ferides cròniques.

Om det, som bör i achttagas, wid en stads anlägning

Invocatio: I.J.N.

Danos causados pela infecção de Gibberella zeae em trigo

A giberela do trigo (Triticum aestivum), causada por Gibberella zeae, é uma doença de infecção floral com freqüente ocorrência em regiões onde, após o início da floração do trigo, ocorrem períodos prolongados de chuva (> 48 h) e temperaturas médias (> 20 ºC). Os danos na redução do rendimento de grãos, causados pela infecção natural de giberela no campo, foram quantificados em diferentes cultivares de trigo nas safras agrícolas de 2001 e 2002, no município de Passo Fundo, RS. Do estádio de grão leitoso até a maturação, foram identificadas e marcadas todas as espigas de trigo gibereladas, em uma área de 1 m², amostrando-se três repetições por área de trigo. As espigas gibereladas e sadias foram colhidas, secas, contadas e trilhadas separadamente. Os danos foram obtidos pela diferença entre o rendimento real e a estimativa do rendimento potencial, calculados com base no número total de espigas, no número de espigas sadias e no número de espigas gibereladas. O dano médio em 25 amostras de trigo coletadas em 2001, foi de 13,4%, variando de 6,4 à 23,1%. Na safra de 2002, em 18 amostras, o dano médio foi de 11,6%, variando de 3,1 a 20,5%. As reduções médias no rendimento de grãos foram de 394,4 Kg.ha-1 e 356,2 Kg.ha-1 para safras de 2001 e 2002, respectivamente. Nas duas safras, o dano médio da giberela, nos diferentes cultivares, foi de 375,3 kg.ha-1 ou 6,26 sacos de trigo/ha.

Symfoni Nr 4

Soitinnus: piano.

Från bondson till folkmusikikon : Otto Andersson och formandet av ”finlandssvensk folkmusik”

Niklas Nyqvists avhandling inom ämnet musikvetenskap vid Åbo Akademi behandlar professorn i musikvetenskap och folkdiktsforskning Otto Anderssons (1879–1969) folkmusikaliska verksamhet. Andersson har fortfarande en betydelsefull position som auktoritet inom den finlandssvenska folkmusiken. Detta kan bl.a. konstateras genom att hans namn figurerar i så gott som all referenslitteratur som vetenskapligt eller populärvetenskapligt beskriver den finlandssvenska folkmusiken. Vidare är hans körarrangemang av folkvisor ständigt återkommande, närapå obligatoriska inslag i finlandssvenska sång- och musikfestsammanhang. Avhandlingen analyserar och belyser Anderssons väg till denna viktiga ställning inom den finlandssvenska kultursfären. Samtidigt utreds också hans betydelse vid formandet av den bild vi idag har av finlandssvensk folkmusik. Detta görs med utgångspunkt i hans folkmusikaliska verksamhet – insamling, revitalisering och forskning – såsom den beskrivs i hans egna skrifter. Dessa texter, såväl opublicerat som publicerat material, analyseras i förhållande till den kulturhistoriska utvecklingen och samtidigt är också en biografisk dimension närvarande. Avhandlingen undersöker alltså på vilket sätt en individ genom sin verksamhet och sina publikationer bidrar till formandet av det som i avhandlingen betraktas som en finlandssvensk folkmusikkanon.