Prevalence and intensity of infections of Ascaris lumbricoides and Trichuris trichiura and associated socio-demographic variables in four rural Honduran communities

Between January and March 1998, a cross-sectional survey was carried out in four rural communities in Honduras, Central America. We examined the prevalence and intensity of Ascaris lumbricoides and Trichuris trichiura infections among 240 fecal specimens, and the association between selected socio-demographic variables and infection for 62 households. The overall prevalence of A. lumbricoides and T. trichiura was 45% (95% CI 39.0-51.9) and 38% (95% CI 31.8-44.4) respectively. The most intense infections for Ascaris and Trichuris were found in children aged 2-12 years old. By univariate analysis variables associated with infections of A. lumbricoides were: number of children 2-5 years old (p=0.001), level of formal education of respondents (p=0.01), reported site of defecation of children in households (p=0.02), households with children who had a recent history of diarrhea (p=0.002), and the location of households (p=0.03). Variables associated with both A. lumbricoides and T. trichiura infection included: number of children 6-14 years old (p=0.01, p=0.04, respectively), ownership of a latrine (p=0.04, p=0.03, respectively) and coinfection with either helminth (p=0.001, p=0.001, respectively). By multivariate analysis the number of children 2-5 years living in the household, (p=0.01, odds ratio (OR)=22.2), children with a recent history of diarrhea (p=0.0, OR=39.8), and infection of household members with T. trichiura (p=0.02, OR=16.0) were associated with A. lumbricoides infection. The number of children 6-14 years old in the household was associated with both A. lumbricoides and T. trichiura infection (p=0.04, p=0.01, OR=19.2, OR=5.2, respectively).

Older People in Ireland A Profile of Health Status, Lifestyle and Socio-Economic Factors from SLÃÅN

Click here to download PDF

Clustering and hot spot detection in socio-economic spatio-temporal data

Distribution of socio-economic features in urban space is an important source of information for land and transportation planning. The metropolization phenomenon has changed the distribution of types of professions in space and has given birth to different spatial patterns that the urban planner must know in order to plan a sustainable city. Such distributions can be discovered by statistical and learning algorithms through different methods. In this paper, an unsupervised classification method and a cluster detection method are discussed and applied to analyze the socio-economic structure of Switzerland. The unsupervised classification method, based on Ward's classification and self-organized maps, is used to classify the municipalities of the country and allows to reduce a highly-dimensional input information to interpret the socio-economic landscape. The cluster detection method, the spatial scan statistics, is used in a more specific manner in order to detect hot spots of certain types of service activities. The method is applied to the distribution services in the agglomeration of Lausanne. Results show the emergence of new centralities and can be analyzed in both transportation and social terms.

Understanding socio-economic inequalities affecting older people

In 2012, CARDI was asked by The Office of the First Minister and Deputy First Minister in Northern Ireland to carry out a series of research projects on ageing in Ireland, North and South. This research project, 'Understanding socio-economic inequalities affecting older people’ , was carried out by Paul McGill, CARDI. The research sought to answer the following questions: Are there inequalities that affect older people as a group compared with younger people, or inequalities that exist within the older population? How are these inequalities changing over time? Do these socio-economic inequalities have a detrimental impact on older people or on a substantial number of them? How can any harmful socio-economic inequalities be reduced or eliminated and what are the implications for policy-making? Key Findings*: In RoI the poorest older people had a rise of €32 per week between 2004 and 2011 in total incomes while those with the highest incomes had a rise of €255 (CSO 2013). Total incomes of the poorest pensioner couples in NI did not change between 2003-06 and 2008-11 but the best off had a rise of �37 per week (DSD 2013). Employees aged 60+ earn €10,000 less per year than earners in their peak years in RoI and �2,400 less in NI (CSO Database and NISRA 2012). The richest older people in RoI earn 14 times more from employment than the poorest. In NI it is 36 times more for single pensioners and 44 times more for pensioner couples (CSO 2013; NISRA 2013). The gap in weekly earnings between top and bottom earners aged 60+ in NI rose from �294 to �430 between 2005 and 2012 (NISRA 2012). In the two years 2009-2011 the incomes of the poorest older people in ROI declined by €24 per week (11.4%) (CSO, 2013).

Socio-anthropologie et explication sociologique. Une réaction au texte de Laurence Podselver

(Résumé de l'ouvrage) Au travers d'une analyse socio-historique du rabbinat français, d'une enquête sur Sarcelles et d'un examen du mouvement néo-orthodoxe des Loubavitch, l'auteur brosse un tableau vivant du judaïsme contemporain et des modifications qui le traversent. Laurence Podselver apporte du même coup un éclairage sur les recompositions que connaît l'ensemble du champ religieux aujourd'hui: une affirmation de formes identitaires plus marquées venant se greffer sur l'axe de la sécularisation, de ses adaptations libérales et de ses reconstructions culturelles laïques

Ingeniero en Informática : un profesional competente

Este proyecto tiene como objetivo principal el análisis de experiencias enseñanza - aprendizaje de la competencia comunicativa, en el proceso de adaptación de los planes de estudio de Grados de Ingeniería Informática.Además incluye la reflexión sobre las competencias genéricas aprendidas en el propio plan de estudios cursado en la UOC.Todo ello dentro del contexto actual de proceso de adaptación al EEES de los planes de estudio de las universidades y de la importancia que se da al desarrollo de las competencias genéricas y específicas de cada disciplina, según las directrices marcadas por el Proyecto Tuning.El primer paso ha sido identificar las competencias genéricas que debe desarrollar un Ingeniero en Informática, basadas en referencias existentes como es el libro blanco del Título de Grado en Ingeniería Informática.El segundo paso ha incluido el análisis específico de la competencia instrumental de comunicación escrita, como ejemplo representativo de desarrollo de competencia genérica dentro del mundo académico. Para lo cual se han buscado referentes principales sobre la materia en artículos de expertos que tratasen sobre metodologías de enseñanza aprendizaje y evaluación de competencias trasversales en los planes de estudio de Ingeniería Informática. Una vez se tenían clasificados los métodos más destacados de estos expertos, se ha analizado una muestra de planes docentes de Grado de Ingeniería Informática del curso académico 2010-2011, de Universidades Españolas. El objetivo perseguido era determinar en qué grado incorporan los métodos nombrados por los expertos para el desarrollo de la competencia de comunicación escrita.Finalmente, y en base al conjunto de competencias genéricas identificadas como las que debe adquirir un Ingeniero en Informática, se ha reflexionado sobre el desarrollo de las mismas en el plan de estudios cursado en la UOC y si el propio modelo educativo favorece en alguna medida este desarrollo.

Oportunidades de mejora del servicio de metadona en atención primaria, desde el punto de vista profesional

Objective: To identify and prioritize improvement opportunities, according to the European Foundation for Quality Management model (EFQM) model, of the methadone dispensing service in Andalusian Primary Health Care, from the point of view of professionals. Method: Delphi consensus method, implemented from September 2007 to March 2008 by means of three rounds of interviews with questionnaires administered by electronic mail to 39 professionals. The Panel of experts was made up of Dispensers and Prescribers of methadone as well as Coordinators of welfare services from the Methadone Treatment Program (MTP). Selection criteria were: Being in active employment with a minimum of 3 years experience. Sample diversification variables: Professional role, geographical environment and type of habitat. Recruitment: By means of key professional bodies from different institutions. Results: 48 improvement opportunities were identified. Thirteen of these obtained a high level of agreement in the final round. According to the EFQM model, the dimensions that obtained the most consensus in relation to improving the care service were: Leadership, Alliances and Resources. The dimension that caused the greatest disagreement was Processes. Conclusions: In spite of its having been implemented since 1997 in Andalusian Primary Health Care, the methadone dispensing service is at an implementation phase, rather than what could be classed as a fully deployed stage

La transició a la societat xarxa a Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.

La transición en la sociedad red en Catalunya. Informe final de investigación (volumen II)

Aquest estudi analitza les pràctiques diàries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper específic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar pràctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundàries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anàlisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundàries. L'estudi va cobrir pràctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, pràctica política, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadístics per a proporcionar una anàlisi causal de cada una d'aquestes àrees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anàlisis factorial, l'estudi va definir cinc índexs d'autonomia que eren estadísticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolítica. Cada un d'aquests índexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogràfiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la família a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.