998 resultados para Turpeinen, Oiva: Oolannin sota. Itämainen sota Suomessa


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Conjunt d'aplicacions amb l'objectiu de monitoritzar una infraestructura virtual de servidors utilitzant diferents tecnologies com WPF, WCF, ASP.NET, WP7, WS; totes sota el Framework .NET 4.0 de Microsoft.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La aplicacin SGPM consiste en un sistema distribuido que permite al perito comprobar y valorar las distintas rdenes de visitas que se generan diariamente dentro de la propia actividad de una empresa aseguradora. Bajo plataforma .NET Framework 4, la herramienta para peritar se ha implementado con Windows Phone 7.5 y la web de administracin mediante ASP.NET MVC3.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

L'objectiu principal de l'estudi s fer una avaluaci d'una possible introducci a l'ERP d'un entorn complex de producci com pot ser el mn de l'electrnica. Partirem de la hiptesi que l'empresa vol substituir el software de gesti que fa servir actualment, i que ha estat desenvolupat internament, per plantejar la possibilitat d'introduir aquest entorn sota l'ERP actual o utilitzar un software de gesti de tercers.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La violncia i els conflictes escolars malauradament sn presents en el dia a dia de lescola. De totes maneres, els conflictes no sn dolents en si mateixos si sn gestionats positivament. Noms si aquests no sn tractats de manera adequada es converteixen en violncia. Aquest treball neix, doncs, amb la necessitat de diferenciar aquestes dues paraules i proporcionar pautes per gestionar el conflicte positivament sota un clima de convivncia. A la vegada, vol mostrar la potencialitat de treballar-los a letapa dEducaci Infantil, a travs dunes activitats clares que donin les eines necessries als ms petits, per resoldre els seus conflictes positivament

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La present investigaci parteix de la urgncia de revisar la poesia catalana contempornia des dels parmetres de la teoria literria que abracen lmbit de la representaci del desig. Sota aquest paraiges teric i la seva estricta vinculaci amb les noves formulacions del subjecte lric postmodern, he proposat un estudi comparatiu entre tres grans potiques que han marcat, cada una delles en el seu context socioliterari, un punt dinflexi: Gabriel Ferrater, Maria-Merc Maral i Enric Casasses. Ms enll de la ruptura moderna entre escriptura i exaltaci duna subjectivitat nica i monoltica, he investigat i esclarit les variables retriques (teoria literria ) i ontolgiques (discursos filosfics) que coparticipen en la installaci dun subjecte lric i un quefer potic postmoderns. Un nou posicionament de la veu lrica que transforma la identitat textural en un procs, en una recerca. Aix s que lalteritat amorosa sevidencia com el centre de representaci i experimentaci dels lmits del jo lric. A partir de les aproximacions teriques sobre la representaci del desig que des del postestructuralisme han arribat, mitjanant la crtica literria feminista, fins als nostres dies -, he establert les coordenades metodolgiques que justifiquen el triangle comparatiu i mhan perms mostrar com la poesia erticoamorosa s epicentre de la poesia i la potica dels tres autors. Lexgesi de les seves obres ha guiat la investigaci cap a labordatge de les construccions dels jo lrics, tot prenent com a centre: a) lescriptura, obertura cap a lAltre, b) el subjecte de lenunciaci com a subjecte desitjant, c) les representacions de laltre/a amors, d) les retriques del desig, e) la recerca del plaer textual, i f)moral i potiques. Lobjectiu final ha estat dibuixar un mapa de carreteres per guiar els itineraris de lescriptura del desig en la nostra poesia i, palesar, a mode de sntesi i dobertura, com lobra dEnric Casasses recull la retrica de lalteritat amorosa i funda, des della, la necessitat de la paraula oral i lacci potiques.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La Malformaci de Chiari tipus I (MCI) ha estat definida tradicionalment com la herniaci de les amgdales cerebelloses dalmenys 5mm, a travs del forat mange. En general, els smptomes es posen de manifest durant la segona o tercera dcada de vida, tot i que shan descrit casos peditrics. Donada la complexitat del quadre clnic, per realitzar un diagnstic adient es requereix avaluaci clnica i estudi de neuroimatge. La tcnica de preferncia s la ressonncia magntica dimatge, considerant-se actualment com a pacients de MCI aquells que presenten un descens de les amgdales superior a 3mm per sota del forat magne. L'existncia de casos asimptomtics dificulta establir una prevalena concreta, per sha estimat que podria estar entre 1/1000 a 1/5000 sent major en dones que en homes (2:1 aproximadament). Fins el moment, es desconeix letiologia de la malaltia per la hiptesi ms acceptada s que MCI s deguda al desenvolupament insuficient del mesoderm paraxial. Diferents estudis realitzats fins el moment evidencien que almenys, un subgrup de pacients amb MCI sn deguts a contribuci gentica: 1) casos dagregaci familiar amb afectes en tres generacions; 2) estudis de bessons 3) associaci amb sndromes gentics coneguts amb herncia mendeliana produts per anomalies ssies que donen suport a la hiptesi de la insuficincia del mesoderm com a causa de MCI. Davant levidncia clara dun component gentic com a principal causant de letiologia de MCI, lobjectiu del projecte va ser la identificaci de les bases gentiques de la MCI, tant en gens responsables de les formes mendelianes com en gens responsables de les formes complexes de MCI mitjanant dues estratgies: 1-Identificaci de variants gentiques de susceptibilitat en pacients amb MCI mitjanant estudis dassociaci de tipus cas-control. 2-Anlisi gentic de formes monogniques mitjanant lanlisi de lligament a marcardors polimrfics i la seqenciaci del DNA a gran escala.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La construccin europea se ha enfrentado en los ltimos aos a un triple desafo: la mayor, y ms desafiante (valga la redundancia) adhesin de nuevos miembros, pasando de Quince a Veinticinco; la profundizacin del proceso poltico, econmico y social a travs de la adopcin del Tratado por el que establece una Constitucin para Europa (trminos altamente simblicos1) y; finalmente, la crisis transatlntica, que ha explotado en torno a la guerra contra Irak, y que ha desencadenado, a su vez, una crisis entre los miembros de la Unin en torno a su actuacin internacional. Estas pginas van a abordar, justamente, el tema de la accin exterior de la Unin, sin olvidar que la misma, como veremos, es un producto de factores estructurales (lo que nos permitir hablar de una poltica exterior europea estructural) pero, tambin, un producto de factores coyunturales (la evolucin del contexto internacional determinado, en buena medida, por la poltica de Estados Unidos). Tres temas van a ser desarrollados en estas pginas: el poder de transformacin que la Unin tiene en la escena internacional; el balance de la poltica exterior de la Unin bajo el marco legal del Tratado de la Unin Europea y, finalmente, una breve reflexin en torno al tratamiento que la accin exterior merece en el Tratado Constitucional (en proceso de ratificacin).

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Cmo se podra comprometer la Comunidad Internacional, en un mundo globalizado, para la resolucin de conflictos?. En el siglo XXI, pasa necesariamente por un cuestionamiento de los mtodos tradicionalmente empleados para la resolucin de conflictos y la seguridad (frente a nuevos escenarios nuevas estrategias). stas toman forma en las doctrinas de la prevencin, transformacin, resolucin de conflictos, gestin de crisis, y seguridad multidimensional/colectiva. Trasladndolo a Europa, la implantacin de polticas comunes en las zonas en conflicto, urge cada da ms. No existe una accin exterior colectiva ante el estallido de una crisis, porque al final siempre acaban prevaleciendo las decisiones de los Estados ms poderosos. Es este mismo proceso decisional, anclado en las posturas realistas, el que bloquea o retarda todo intento de reaccin comn. Mientras, la violencia se sucede y asistimos impotentes a escenarios blicos o escaladas, bajo la mirada atrapada de Occidente. La UE se enfrenta a un desafo cada vez ms presente, por conseguir una accin globalizadora en materia de derechos humanos, porque frente a la globalizacin econmica surge la necesidad de contrarestar sus efectos, globalizando tambin los derechos humanos. Cabra revisar las respuestas y capacidades europeas ante el estallido de una crisis.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquesta investigaci s una aproximaci al procs dadaptaci a la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, al Centre Educatiu LAlzina. La recerca constitueix un intent danar ms enll dall merament descriptiu, en un esfor per fer palesa la racionalitat subjacent a la prctica quotidiana i a la lgica implcita a lintervenci educativa amagada sota nocions centrals en el seu desenvolupament, com ara progrs, retrocs, cstig, recompensa, activitat esportiva o pauta mdica. Els autors proposen una interpretaci que implica la consolidaci duna lgica de la simulaci netament allunyada de la lgica dels fets que, formalment, plana sobre la dinmica de laplicaci de la norma al Centre.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La finalidad de este proyecto es la construccin de un framework para la capa de presentacin para aplicaciones web bajo la plataforma J2EE.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El presente trabajo se centra en el anlisis del ciclo del Agua en la finca de Can Valldaura, en el municipio de Cerdanyola, dentro del Parc de Collserola. El IAAC (Instituto de Arquitectura Avanzada de Catalua), organismo gestor, pretende estudiar e investigar sobre el trmino de la autosuficiencia, volviendo a dinamizar entre otros aspectos las funciones agrcolas y ganaderas de la finca. El objetivo principal de este estudio es hacer propuestas en la gestin del agua bajo los principios de la Permacultura en la finca de Can Valldaura, queriendo analizar si es posible alcanzar la autosuficiencia a nivel hdrico realizando el proyecto silvoagroforestal planeado por el IAAC. Una vez calculadas las necesidades hdricas del proyecto de Can Valldaura, y analizadas las entradas y salidas hdricas del sistema, los resultados muestran que las infraestructuras actuales son insuficientes para llevar a cabo el proyecto silvoagroforestal si la autosuficiencia es un objetivo prioritario. En este sentido se proponen distintas medidas de gestin: la restauracin del antiguo sistema de drenaje, la construccin de una nueva balsa, y el aprovechamiento de las aguas recogidas por los caminos. Adems se proponen sistemas de cultivo que mejoraran la estructura del suelo aumentando la infiltracin del agua de la lluvia y su retencin. Los datos analizados indican que con las medias de gestin y sistemas de cultivo propuestos el proyecto silvoagroforestal podra llevarse a cabo de forma autosufiente.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Les especialitats mdiques van tenir un rpid desenvolupament al mn occidental a principis del segle XX. La situaci de Catalunya abans de la Guerra Civil, situada als confins de lEuropa dentreguerres, afavoreix els intents de comunicaci cientfica entre metges catalans i occitans ms enll de les fronteres de grans estats, Espanya i Frana, amb ls duna llengua prpia vehicular, el catal. Aix neix a Barcelona el 1933 la revista La Medicina Catalana, sota la direcci de Leandre Cervera i Astor, constituda principalment per ressenyes en catal darticles apareguts a revistes internacionals. Lobjectiu s estudiar laparici i consolidaci de les especialitats mdiques a Catalunya.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Lobjecte del present treball fi de carrera es centra en lestudi de la revaloritzaci de residus de pols de poliuret a partir de mtodes de gliclisi. Es pretn comprovar la bondat de dos mtodes bsics de gliclisi i la seva aplicaci al tractament de residus industrial concrets. Aquesta via qumica escollida ha de permetre revaloritzar qumicament la pols de poliuret del procs de tall convertint-la novament en matria primera sota la forma de polmer de poliol, una de les dues matries primeres claus del procs. Labast del projecte comprn lestudi de les condicions que afecten al procs de gliclisi, la caracteritzaci dels poliols sintetitzats i la seva idonetat per a la formulaci de noves escumes de poliuret

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Estudio del mercado de frameworks de presentacin, anlisis de patrones de diseo y diseo y desarrollo de un framework de presentacin bajo la plataforma J2EE.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Des del projecte de l'enginyeria tcnica fins ara s'ha ampliat a aquest treball actual. Compendia temes tan distants com el criptoanlisi, en especial el lateral, com l'estudi de la viabilitat de l's d'estrelles d'isognies de corba ellptica. A ms tamb es fa mfasi en que el projecte ha entrat a formar part oficial del projecte de criptografia lliure GnuPG.