Improving and Safeguarding Social Wellbeing

(A Strategy for Social Work in Northern Ireland 2012-2022)

Las habilidades sociales en la intervención social y educativa: de la creatividad a la adquisición de competencias

Presentamos una comunicación sobre la experiencia llevada a cabo en la asignatura de Habilidades Sociales, en la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés. Se trata de una metodología innovadora centrada en el alumno que, desde la creatividad y el sentido del humor, utiliza la metáfora de la fiesta de cumpleaños como elemento simbólico favorecedor del proceso de aprendizaje y de crecimiento personal y profesional. La vinculación de esta metáfora con las competencias trabajadas se hace a través de diversos elementos que representan el contenido específico de la asignatura. Es así como se ofrecen herramientas y estrategias para transferir lo experimentado en el aula al futuro entorno profesional. La valoración del profesorado y de los estudiantes nos confirma que es una práctica educativa de éxito.

Modelo formativo y competencias transversales: una propuesta para el Grado en Educación Social

El objeto de esta comunicación es presentar el modelo formativo de los estudios de Grado de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés de la Universidad Ramón Llull, una vez se han desplegado los tres primeros cursos de las titulaciones de Grado. Pretendemos dar a conocer las competencias transversales comunes en todas las asignaturas así como las metodologías y las actividades utilizadas para facilitar el proceso de aprendizaje de los estudiantes. Queremos constatar, por un lado, que nuestra propuesta avala la integración del nuevo modelo educativo, recogido en el Plan Bolonia, donde la actividad del estudiante es uno de los ejes centrales de su proceso formativo y, por el otro, que nos permita dar un salto cualitativo en la formación que ofrecemos a los futuros profesionales de la acción social. Pretendemos garantizar la coherencia entre los contenidos de las asignaturas que forman una misma materia y los niveles de consecución de las competencias a lo largo del período de formación. Esto implica una tarea de coordinación y de trabajo en equipo entre los profesores que garantice la consecución de los contenidos evitando vacíos o solapamientos entre asignaturas.

Estrategias analógicas y sentido del humor en el aprendizaje de la competencia social de los profesionales de la educación social

Exploramos, en este artículo, el desarrollo y los resultados iniciales de una metodología innovadora que, usando la metáfora y el sentido del humor, crea un espacio narrativo en un contexto de formación universitaria en competencia social que favorece el proceso de aprendizaje. La experiencia consiste en vincular un escenario metafórico al escenario académico y al futuro escenario profesional. En el artículo se describen los ingredientes de la metáfora utilizada (la fiesta de cumpleaños) y sus vínculos con las competencias trabajadas en la asignatura de Habilidades sociales en la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés (URL). La valoración del profesorado y de los estudiantes la avala como una práctica educativa de éxito cuyos ingredientes pueden ser generalizados a otros contextos formativos.

Gènere no normatiu i formació en el grau en treball social

En aquest informe es detallen els elements fonamentals d’una recerca duta a terme en tres universitats catalanes respecte dels continguts formatius en matèria de gènere del Grau en Treball Social. Recerca que parteix de la hipòtesi de que realitats de gènere no normatives, que requereixen ser abordades des de l’exercici professional del Treball Social, no tenen presència en els currículums formatius. Els continguts temàtics de les guies d’aprenentatge de les assignatures que conformen els plans d’estudi, i una enquesta als estudiants al final del seu procés formatiu vers als seus coneixements en matèria de gènere, són els dos eixos d’anàlisi que han permès arribar a unes primeres conclusions de caràcter preliminar, les quals conformen un escenari global caracteritzat per una presència residual d’aquestes realitats de gènere no normatives, i que planteja la necessitat de dur a terme una reflexió i revisió acadèmica al respecte.

The determinants of social spending in Spain (1880-1960): Is Lindert right?

[spa] El principal objetivo de este artículo se centra en analizar los orígenes del Estado de Bienestar en España a partir del marco teórico elaborado por Peter Lindert. Con este fin, se ofrece un análisis econométrico de los factores que determinaron la evolución del gasto social público en este país entre 1880 y 1960. Utilizando nueva evidencia cuantitativa, se construyó un panel de datos por quinquenios con el porcentaje de gasto social respecto al PIB desagregado en tres partidas: sanidad, seguridad social y beneficencia. El análisis permite insertar el caso español en el debate internacional y los resultados revelan interesantes singularidades de este país.

The determinants of social spending in Spain (1880-1960): Is Lindert right?

[spa] El principal objetivo de este artículo se centra en analizar los orígenes del Estado de Bienestar en España a partir del marco teórico elaborado por Peter Lindert. Con este fin, se ofrece un análisis econométrico de los factores que determinaron la evolución del gasto social público en este país entre 1880 y 1960. Utilizando nueva evidencia cuantitativa, se construyó un panel de datos por quinquenios con el porcentaje de gasto social respecto al PIB desagregado en tres partidas: sanidad, seguridad social y beneficencia. El análisis permite insertar el caso español en el debate internacional y los resultados revelan interesantes singularidades de este país.

Más allá de la formalización, la construcción de la 'Casa Grande de la educación social' en un escenario de sociedad inclusiva y participativa

Esta colaboración es una adaptación, escasamente actualizada, de la intervención en la Conferencia Diálogo del jueves 26 de noviembre de 2009, que bajo el título Hacia una sociedad inclusiva: los últimos 25 años de la educación social, se celebró dentro del 1º Congreso Catalán de la Educación Social, celebrado en Vic del 26 al 28 de noviembre de 2009. A pesar de los dos años y medio pasados, creo que no ha perdido actualidad. Es más, creo que algunas de las propuestas son ahora más urgentes que nunca.

Estratègies d'intervenció en l'acolliment familiar

Des d'una perspectiva moderna, l'acolliment familiar és un recurs social que implica atorgar la guarda d'un menor a una persona o nucli familiar, amb l'obligació de cuidar-lo, alimentar-lo i educarlo per un temps, amb la finalitat d' integrar-lo en una vida familiar que substitueixi o complementi temporalment la seva natural (Llei 37/1991, Generalitat de Catalunya). L'acolliment familiar s'ha obert i adaptat a les necessitats actuals deis nen/es i joves, unes necessitats com més va més complexes. En aquest sentit, avui en dia parlem de diverses modalitats d'acolliment: amb previsió de retorn; sense previsió de retorn o/i preadoptiu. Cada una d'aquestes modalitats permetra respondre a les diverses situacions deis infants i de les seves famílies. Pero per garantir l'interés del menor i desenvolupar una bona practica de l'acolliment familiar cal tenir ben estructurades les diverses fases que composen un programa d'acolliments familiars.

L'àlbum il·lustrat com a eina per l’Educació Social : disseny d'un recurs educatiu per a la Biblioteca Just M. Casero al municipi de Girona

Reflexió sobre el paper de l’educador social en una biblioteca. L’objectiu d’aquest treball és mostrar l’àlbum il•lustrat com a una eina apta per a l’Educació social i presentar un disseny de recurs per a una intervenció als usuaris de 6 a 9 anys de la Biblioteca Just M. Casero, partint de les necessitats del barri de Pont Major diagnosticades al Pla de Desenvolupament Comunitari: Construïm Ponts i de les demandes dels usuaris infantils de la biblioteca. S’han prioritzat tres àmbits d’intervenció, marcant uns objectius per a cada un d’ells. Es proposa l’àlbum il•lustrat com a eina pedagògica i l’educador com a mediador que realitza una tasca d’acompanyament en el desenvolupament personal i social de l’infant. La finalitat és aconseguir un bon punt de trobada entre adults, infants, literatura i educació

Who Cares? A comparison of informal and formal care provision in Spain, England and the USA

This paper investigates the prevalence of incapacity in performing daily activities and the associations between household composition and availability of family members and receipt of care among older adults with functioning problems in Spain, England and the United States of America (USA). We examine how living arrangements, marital status, child availability, limitations in functioning ability, age and gender affect the probability of receiving formal care and informal care from household members and from others in three countries with different family structures, living arrangements and policies supporting care of the incapacitated. Data sources include the 2006 Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe for Spain, the third wave of the English Longitudinal Study of Ageing (2006), and the eighth wave of the USA Health and Retirement Study (2006). Logistic and multinomial logistic regressions are used to estimate the probability of receiving care and the sources of care among persons age 50 and older. The percentage of people with functional limitations receiving care is higher in Spain. More care comes from outside the household in the USA and England than in Spain. The use of formal care among the incapacitated is lowest in the USA and highest in Spain.

Welfare regimes and change in the employment structure: Britain, Denmark and Germany since 1990

Welfare states are often reduced to their role as providers of social protection and redistribution. In 1990, Esping-Andersen argued that they also affect employment creation and the class structure. We analyse the stratification outcomes for three welfare regimes - Britain, Germany and Denmark - over the 1990s and 2000s. Based on individual-level surveys, we observe a disproportionate increase among professionals and managers, and a decline among production workers and clerks. The result is clear-cut occupational upgrading in Denmark and Germany. In Britain, high and low-end service jobs expanded, resulting in a polarized version of upgrading. Growth in low-end service jobs - and thus polarization - is no precondition for full employment. Both Britain and Denmark halved their low-educated unemployment rate between 1995 and 2008. Yet low-end service jobs expanded only in Britain, not in Denmark. The cause is the evolution of labour supply: rising educational attainment means that fewer low-educated workers look for low-skilled jobs.

A course on collaboration between social workers and general practitioners during their vocational training

The educational programme reported was an experiment in the vocational training scheme of the department of General Practice, Erasmus University, Rotterdam, Holland, and is now part of the course. The programme focused on the training in team function (co-operation) given to trainee GPs and social workers. It became clear that both groups during their professional training develop markedly different attitudes and views about patient (client) care. These differences form a fundamental handicap in any discussion about teamwork. During the programme the students were made aware of this divergence of viewpoint and were taught how to handle these resulting handicaps and, if possible, to eliminate them.

La mort en el món actual i el seu tracte des del treball social

Aquest treball és un aprofundiment teòric sobre la mort en la realitat actual i un anàlisi de com es tractada des del Treball Social. La mort forma part de la vida i vivim en una societat on hi ha la percepció de que es fa negació de la mateixa. A través d'aquest projecte he volgut esbrinar si aquest fet, es veu reflexat en els recursos amb els que els/les treballadors/es socials fan la seva tasca amb persones properes a la mort. La visió de la mort en l’actualitat té moltes definicions i també està lligada al fet de com s'ha viscut al llarg de la història

Treball social i responsabilitat social corporativa, reflexions i sinergies. Explorant noves perspectives de participació.

Les empreses en tant que formen part de la comunitat, tenen una responsabilitat vers la mateixa i la realitat social que la forma. Les accions que es realitzen no són neutres, generant comportaments que cal saber preveure en benefici comú de totes les parts implicades directament o indirectament. Parlar de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) ja és en si un fet positiu que dibuixa nous horitzons cap a societats més responsables i justes. L'incorporació de la RSC en el debat econòmic, social, ambiental, cultural i polític, fa preveure un recorregut llarg en el temps on cada vegada més empreses, entitats i organitzacions sumen esforços al seu voltant. El Treball Social com a professió coneixedora de la realitat social i les dificultats existents ha de poder jugar un paper proactiu en la RSC conjuntament amb d´altres actors. Des d'un treball col·laboratiu que afavoreixi espais de sinergia, on es sumin esforços per assolir una societat més humana, justa, solidària i responsable. En definitiva amb un missatge adreçat a treballar, des de diferents àmbits professionals, per garantir uns mínims de qualitat de vida per a totes les persones que formem part de la societat.