Visualització de la informació: per on començar?

Es presenten les bases teòriques de la visualització de la informació i els models visuals més estesos actualment amb exemples en el camp de la biblioteconomia ila documentació. Es presenta un model simple per crear visualitzacions amb un exemple demostratiu. S'ofereix una selecció de fonts d'informació del tema per a un coneixement bàsic i per estar al dia.

Nous reptes per als proveïdors de serveis d'informació

Parlar de fonts primàries i secundàries i d'obtenció de documents originals potser passarà a la història d'aquí a molts pocs anys. Ens trobem en un sector en què l'única cosa clara és que ningú ho té clar. Sembla que abans tothom tenia el seu paper delimitat, però actualment la tradicional cadena de la informació és un veritable garbuix de possibles vies de transmissió. Ens trobem que tothom fa diversos papers i a l'usuari se li presenten mœltiples opcions. La competència entre els proveïdors-intermediaris és cada vegada més gran i alguns quasi s'estan quedant sense marges comercials. Al final, els que tenen el poder són els propietaris-productors de la informació.

Manual de CATMARC, 2a edició: una primera lectura

Comentari crític a la segona edició del Manual del CATMARC. Es comenta la nova estructura adoptada i els criteris que sembla que s'han seguit. Si a la primera edició (1987) el format estava recolzat en l'Instltut Cátala de Bibliografía, la segona no presenta cap institució que l'avali. Al format originari s'afegeixen, sense aparent justificado, nous camps, alguns adaptáis d'USMARC. Camps d'ús local del SICAB que trenquen el caràcter de norma acceptadaque tenia CATMARC. El format d'autoritats modifica el d'USMARC, en el qual es basa. Un apéndix llista els canvis introduïts a la nova edició del format, tot indicant lurs fonts.

Les biblioteques de Verne

Amb motiu del centenari de la mort de Jules Verne es comenta la relació de l'autor amb les biblioteques. Verne va ser un gran usuari de les biblioteques de París, per a trobar-ne les dades necessàries per a les seves novel·les. En aquestes, la presència de les biblioteques no abunda, però s'hi presenten com a fonts d'informació en un sentit bastant modern del terme. Se'n comenten alguns fragments, principalment un de Voyage au centre de la Terre, referent a la circulació dels llibres d'una biblioteca.

La información especializada en Internet: directorio de recursos de interés académico y profesional (Ángeles Maldonado y Luis Rodríguez-Yunta, coords.)

Los más viejos del lugar recordarán con nostalgia los repertorios clásicos de fuentes de información elaborados por Malclès y Sabor... A los no tan viejos les sonarán los nombres de Sheehy (o Balay) y Walford

Tipologia documental citada en tesis doctorals d'informàtica: bases empíriques per a la gestió equilibrada de col·leccions

Anàlisi de citacions en tesis doctorals d'informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), presentades entre 1996-1998, per determinar l'ús d'informació segons la tipologia i el suport documental. Com a punt de partida per al disseny del projecte desenvolupat, s'analitzen els fonaments del mètode emprat en vista d'una revisió de la bibliografia sobre desenvolupament de col·leccions i estudis d'usuaris. Les dades obtingudes entre els doctorands de la UPC són consistents amb les característiques apuntades en la bibliografia sobre els investigadors de l'àrea de ciències de la computació: una elevada obsolescència de la bibliografia professional, el control de la bibliografia mitjançant les citacions en les lectures efectuades, la prioritat per les fonts més pròximes i accessibles, la consulta de cercadors de recursos web, la visita a llocs web d'investigadors i institucions de solvència en el seu terreny, i el contacte amb els col·legues mitjançant la comunicació electrònica, configuren un ús per tipus de documents que fa prevaler els congressos i la literatura grisa en més gran mesura que en altres àrees cientificotècniques.

El nom fa la cosa? Les biblioteques per a pacients: una aproximació terminològica

En el marc d'un projecte més ampli d'estudi sobre les biblioteques per a pacients a Catalunya i Espanya, s'han detectat importants vacil·lacions terminològiques en les fonts bibliogràfiques consultades a l'hora de designar les biblioteques per a pacients. L'objectiu és reflexionar sobre el que implica aquesta diversitat de designacions possibles i detectar si els termes emprats descriuen el servei que s'ofereix a partir de la consulta de les següents fonts: obres de consulta generals, obres de consulta especialitzades (terminologia, diccionaris i enciclopèdies, llistes d¿encapçalaments de matèria i tesaurus) i obres teòriques especialitzades en serveis bibliotecaris a pacients hospitalizats (monografies, articles, comunicacions, memòries i textos legals i normatius). Com que el problema va més enllà del català i el castellà, també s¿ha revisat bibliografia en anglès, francès i italià.

La R+D en investigació literària

Aquesta ponència reflexiona sobre el concepte i l'evolució de la recerca i el desenvolupament (R+D) en investigació literària als territoris de llengua i cultura catalanes. Des de punts de vista quantitatius i qualitatius, s'examinen els agents de recerca involucrats (universitats, instituts i grups de recerca, fundacions, etc.) i els recursos invertits (humans, econòmics i materials), així com els resultats obtinguts (monografies i capítols, revistes i articles, tesis doctorals, comunicacions de congressos, etc.). Les dades s'han obtingut de diverses fonts d'informació, fet que evidencia els importants problemes metodològics en la seva recollida (manca de reculls objectius i sistemàtics, treball manual per recopilar i organitzar la informació adient, etc.). Sempre que és possible, la informació s'estudia segons les diferents àrees geogràfiques i àmbits d'especialització (literatura contemporània; literatura moderna; literatura medieval; i, finalment, estudis transversals i de teoria de la literatura i literatura comparada). Per acabar, s'extreuen algunes conclusions sobre la R+D literària i les seves perspectives de futur.

Educació en el lleure i l'ús de les tecnologies de la informació als hospitals pediàtrics: un estat de la qüestió

Estat de la qüestió sobre l'ús de les tecnologies de la informació als hospitals pediàtrics per tal d'educar en el lleure i pal·liar l'aïllament d'infants i adolescents i les seves famílies durant l'estada a l'hospital. A partir del grau d'implantació de les tecnologies, s'ha fet una anàlisi de diverses experiències d'arreu del món. S'han identificat dos models diferents pel que fa als objectius: els que centren la seva atenció en aspectes curriculars i els que potencien aspectes lúdics. Ambdós compten amb la implicació del personal sanitari vinculat als pacients i amb la figura del voluntari per a gestionar aquests serveis. Les principals diferències entre els projectes estudiats són les fonts de finançament, la tipologia de serveis que ofereixen i la naturalesa de les entitas que els promociona.

L'anatomia microscòpica de les plantes

The microscopic anatomy of plants. A review of the main treatises on Plant Microscopic Anatomy and their translations published along the XX century is followed by a discussion on various aspects of the structure in plant cells, methodological questions and teminology. Problems related to using dry specimens from herbaria for microscopic studies are considered. As an example, a study has been made on a species named in memory of Prof. Dr. Oriol de Bolòs, Delphinium bolosii (BLANCHÉ and MOLERO, 1983).

El desempleo español : factores estructurales

El paro es uno de los problemas más importantes de la economía española y del resto de economías europeas. Un posible análisis, ampliamente extendido en la literatura reciente, considera el desajuste existente entre la oferta y la demanda de trabajo como posible causante de esta situación. En este sentido, la relación empírica entre la tasa de paro y la tasa de vacantes, la denominada curva UV o de Beveridge, ofrece un instrumento para caracterizar el paro d'una economía determinada. Diferentes estudios, como por ejemplo, Jackman et. al. (1983) o Pissarides (1985) entre otros, consideran que los desplazamientos de la curva de Beveridge pueden interpretarse como variaciones del paro estructural. La identificación de estos desplazamientos puede dar información relevante para diseñar políticas económicas adecuadas. El principal objetivo de este trabajo es el de identificar los desplazamientos de la curva de Beveridge para la economía española durante el período 1978-96 utilizando datos anuales de la Encuesta de Población Activa (INE) y de Estadística de Empleo (INEM). Dado que ambas fuentes facilitan la información desagregada territorialmente, se puede construir un panel de datos regionales que permite analizar un amplio conjunto de factores que pueden explicar el desplazamiento de la curva, un posible cambio en la elasticidad de la tasa de paro respeto a la tasa de vacantes, así como también valorar la existencia de diferentes comportamientos regionales en el proceso de emparejamiento de trabajos con trabajadores

Unemployment dynamics and NAIRU estimates for CEECs : a univariate approach

In this paper we test for the hysteresis versus the natural rate hypothesis on the unemployment rates of the EU new members using unit root tests that account for the presence of level shifts. As a by product, the analysis proceeds to the estimation of a NAIRU measure from a univariate point of view. The paper also focuses on the precision of these NAIRU estimates studying the two sources of inaccuracy that derive from the break points estimation and the autoregressive parameters estimation. The results point to the existence of up to four structural breaks in the transition countries NAIRU that can be associated with institutional changes implementing market-oriented reforms. Moreover, the degree of persistence in unemployment varies dramatically among the individual countries depending on the stage reached in the transition process

The effects of tax deductibility on the mix of property taxes and use charges: an empirical analysis of the spanish case

This paper tests some hypothesis about the determinants of the local tax structure. In particular, we focus on the effects that the property tax deductibility in the national income tax has on the relative use of the property tax and user charges. We deal with the incentive effects that local governments face regarding the different sources of revenue by means of a model in which the local tax structure and the level of public expenditure arise as a result of the maximizing behaviour of local politicians subject to the economic effects of the tax system. We attempt to test the hypothesis developed with data corresponding to a set of Spanish municipalities during the period 1987-9l. We find that tax deductibility provides incentives to raise revenues from the property tax but does not introduce a biass against user charges or in favor of overall spending growth

El desempleo español : factores estructurales

El paro es uno de los problemas más importantes de la economía española y del resto de economías europeas. Un posible análisis, ampliamente extendido en la literatura reciente, considera el desajuste existente entre la oferta y la demanda de trabajo como posible causante de esta situación. En este sentido, la relación empírica entre la tasa de paro y la tasa de vacantes, la denominada curva UV o de Beveridge, ofrece un instrumento para caracterizar el paro d'una economía determinada. Diferentes estudios, como por ejemplo, Jackman et. al. (1983) o Pissarides (1985) entre otros, consideran que los desplazamientos de la curva de Beveridge pueden interpretarse como variaciones del paro estructural. La identificación de estos desplazamientos puede dar información relevante para diseñar políticas económicas adecuadas. El principal objetivo de este trabajo es el de identificar los desplazamientos de la curva de Beveridge para la economía española durante el período 1978-96 utilizando datos anuales de la Encuesta de Población Activa (INE) y de Estadística de Empleo (INEM). Dado que ambas fuentes facilitan la información desagregada territorialmente, se puede construir un panel de datos regionales que permite analizar un amplio conjunto de factores que pueden explicar el desplazamiento de la curva, un posible cambio en la elasticidad de la tasa de paro respeto a la tasa de vacantes, así como también valorar la existencia de diferentes comportamientos regionales en el proceso de emparejamiento de trabajos con trabajadores