Emerging narratives of conference interpreters’ training: a case study of ad hoc training in Babels and the Social Forum

Desde una perspectiva narrativa, este artículo explora cómo la práctica y la formación en interpretación de conferenciasse han percibido en la disciplina, en la profesión y en diferentescolectivos de traductores e interpretes comprometid@s como ECOSy Babels. Sostiene que estas distintas maneras de percibir la interpretación no son meramente opuestas sino que su potencial confluencia es clave para hacer posible una interpretación de conferencias más comprometida políticamente y más socio-crítica en un mundo de desigualdades cada vez más acentuadas y de mercantilización creciente de todos los aspectos de la vida. El artículo lleva a cabo un estudio de caso sobre la formación ad hoc de intérpretes en el Foro Social, en particular el Foro Social Europeo de Londres, y analiza cómo el trabajo colectivo entre instituciones educativas y sociedad civil tanto local como global ha dado luz a prácticas transformadoras hacia una metodología de formación mássocio-critica y con mayor consciencia ética.

F. Els inoperants organismes internacionals

Conté: La decepción cantada de Durban; La justicia y la cólera de Bush; La diplomacia, maltrecha; Un peligroso precendente; La OTAN, en el disparadero; La era del multipolarismo antagonista; Los lazos EE.UU.-Europa, puestos a prueba; Un mundo confuso y sin guías; Afganistán, la guerra sin fondo

Aggiornamento biogràfic de Joan Pere Fontanella (1575-1649)

Com tants altres personatges de la nostra història, el pare de FrancescFontanella i Garraver –el jurisconsult olotí Joan Pere Fontanella–ha estat objecte durant dècades d’un encadenament de notíciesbiogràfiques on s’han reiterat dades no sempre filtrades científicament.Això ha abocat diverses generacions a acumular imprecisions sobre ell,fins i tot a distorsionar-ne la significació ideològica i política, sovinten clau d’un patriotisme ardorós. Volem contribuir, sense cap ànimd’esmena, a esclarir i difondre algunes informacions sobre les sevesvida i obra i el seu pensament jurídic i polític. I considerem adientfer-ho en un marc que ratione loci convida a ventilar els forts lligamsque l’advocat mantingué amb la ciutat de Girona i ratione materiaeobliga a subratllar el seu vessant protector dels parents i pròxims i,més a l’engròs, la seva vocació per analitzar amb el dret a la mà elcomplexíssim món de les relacions familiars.

Do women in female-dominated occupations exit the labour market more? Evidence from Italy, Spain, Denmark and the UK

Literature on sex occupational segregation has typically focused on the micro and macro determinants of it, on mobility patterns over the life course, on implications of segregation and mobility for gender inequalities. Rarely the link between sex-type occupations and women’s risk of labour market interruptions over family formation has been explored. In this piece of work we shall analyse whether women who are working in the female-dominated, male-dominated or integrated occupations have more or less chances to remain attached to the labour market, controlling for qualifications, class, sector and contract positions. By drawing from ECHP, and comparing Italy, Spain, Denmark and the UK, we shall in particular see whether such connection varies across countries with different institutional and cultural configurations.We find that, ceteris paribus, only in the UK the sex-composition of an occupation matters: women in female occupations are more likely to move to inactivity than women in mixed or male occupations. In the other countries considered the main cleavages lie elsewhere. In Italy what matters most is the sector of employment (public vs. private). In Spain the sector is relevant too, but also social class and the type of contract held (permanent vs. temporary). In Denmark women’s transitions to inactivity are largely independent of human capital and job characteristics.

Parental care time in four European countries: comparing types and contexts

The intensity of parental investments in child care time is expected to vary across families with different norms and time-constraints. Additionally, it should also differ across countries, since the abilities of parents to harmonize family and work vary by national context. In our opinion, however, this question remains inconclusive for two main reasons: 1) only some countries have been studied from a comparative approach; 2) previous studies have not paid enough attention to the analysis of how the conditional effects of education and employment affect parental investments.In this paper we used nationally representative time-use data from Denmark, Flanders, Spain and the United Kingdom (N=4,031) to explore how employment and education predict variations in child care time. IN Britain and Spain employment has a strong negative effect on fathers’ child care, but a weaker one in Flanders and particularly in Denmark. In contrast, maternal employment has a strong negative impact in all four countries. Education increases child care time significantly only among Spanish mothers and fathers, as well as British mothers. Nonetheless, we find that college-educated mothers under similar time-constraints increase substantially their expected child care time in Britain, Flanders and Spain; for fathers we find a more mixed picture. Routine child care activities are more sensitive to both maternal and paternal employment than interactive child care activities. Finally, we observe that working a public sector job generally increases a total time allocated to parental care, controlling for several demographic and socioeconomic variables.

Discourse, knowledge, power and politics: towards critical epistemic discourse analysis

Although both are fundamental terms in the humanities and social sciences, discourse and knowledge have seldom been explicitly related, and even less so in critical discourse studies. After a brief summary of what we know about these relationships in linguistics, psychology, epistemology and the social sciences, with special emphasis on the role of knowledge in the formation of mental models as a basis for discourse, I examine in more detail how a critical study of discourse and knowledge may be articulated in critical discourse studies. Thus, several areas of critical epistemic discourse analysis are identified, and then applied in a study of Tony Blair’s Iraq speech on March 18, 2003, in which he sought to legitimatize his decision to go to war in Iraq with George Bush. The analysis shows the various modes of how knowledge is managed and manipulated of all levels of discourse of this speech.

The externalisation of the asylum function in the European Union

This paper aims to identify and assess the main items in the strategy followed by the EU and its member states on the externalisation of their asylum function. First, it analyses the European harmonisation of the return to safe third countries and to countries of first asylum, which is carried out by means of readmission agreements. Second, it refers to the strategies defined by the Hague and the Stockholm programs concerning the External Aspects of the European Union Asylum Policy, on the detention centres for illegal immigrants abroad, and on the proposals for delocalisation of asylum applications processing centres beyond the EU borders. Finally, this paper considers whether the strategy of externalisation of the function of asylum sometimes lacks legitimacy, and to what extent there is a fair balance between the interests of the states and the protection of the human rights of refugees and asylum seekers.

Immigration controls and the erosion of popular sovereignty

The idea that immigration controls in Western developed states are a response to popular pressure is axiomatic in the academic literature on migration. In the academic literature and in policy circles it is also commonplace to hear that migration is eroding the sovereignty of states. This article challenges both of these ideas. We argue that both of these ideas overlook or ignore the erosion of popular sovereignty from within states. We argue that engaging with, rather than evading, public debate on migration can potentially help to reinvigorate popular sovereignty.

Subsistemas científico-técnicos de apoyo a las políticas de salud y seguridad en el trabajo: Estudio comparativo entre diferentes países.

El objeto de estudio del presente informe se refiere a las formas deorganización institucional de la actividad científicotécnica como apoyo a laacción política en salud y seguridad en el trabajo. Su finalidad es describir lasprácticas más habituales en este campo en algunos países de nuestro entorno.Para ello, se realiza un estudio de casos sobre seis países (Dinamarca, Finlandia,Estados Unidos, Reino Unido, Francia y Québec) a partir de las informacionesobtenidas en las páginas web de las respectivas entidades institucionalesespecializadas. La descripción de las características de los distintos institutosnacionales y su posterior comparación, han permitido identificar una serie depatrones de funcionamiento de los mismos así como diversos ejemplos de buenasprácticas. La visión, las relaciones con los destinatarios y la gestión de losrecursos, parecen ser algunas de las claves para la eficiencia del subsistemacientíficotécnico en salud y seguridad en el trabajo.

Capital cities of federations. On the way to analysing the normative base of their asymmetrical status

Federal Capitals often have special statutes. Compared with member states, they often enjoy a lower degree of self-government and a lesser share in the governing of the federation. Why do actors choose such devices, and how can they be justified in a liberal democracy? Surprisingly, the burgeoning literature on asymmetric federalism (to which our research group has contributed significantly) has overlooked this important feature of a de iure asymmetry, perhaps because political theory up to now has concentrated on cases of multicultural and plurinational federations. However, comparative literature is also rare. This paper is the first step to filling in this gap by comparing some federal capitals. The Federal District model (Washington) is compared to capitals organized as member-states (Berlin and Brussels), and capitals that are cities belonging to a single member state (Ottawa in Ontario). The different features of de iure asymmetry will thereby be highlighted. Some light will be shed on the possible motives, reasons and justifications for the choice of each respective status. The paper opens the door to further research on such status questions by analysing public and parliamentary debates, for example. It paves the way for more thorough research. Sicne the author has been awarded a grant by the Institut d’Estudis Autonòmics, this research will be carried out soon.

"Pollock broke the ice": la idea d'art nord-americà en el temps de la Guerra Freda. Reflexions sobre Jackson Pollock.

Les avantguardes mostren la deshumanització i la violència de la primera Gran Guerra i del món que va néixer com a conseqüència. La fi de la Segona Guerra va donar pas a un món dividit on dues potències enfrontades pretenien ser el referent mundial, tant en àmbits polítics com en els culturals.L’objecte d’aquest treball és la transformació de la pintura nord-americana des d’inicis dels anys 30 fins als 60, un gir promogut pels crítics d’art en resposta a una pintura concreta: la de l’Expressionisme Abstracte.

Los mundos posibles del discurso de Berlusconi. Un análisis de la evolución del contenido a través de cuatro discursos del líder del centro-derecha italiano

El siguiente trabajo es un estudio sobre las dinámicas y los contenidos de la comunicación política de Silvio Berlusconi y su partido, analizada mediante una perspectiva histórica y sociológica y mediante el análisis de cuatro discursospronunciados por Berlusconi a lo largo de 15 años.Para el análisis del discurso se utiliza la metodología elaborada por Jordi Pericot yArantxa Capdevila a partir de la “Teoría de la Argumentación” de Chaïm Perelman y dela teoría de los mundos posibles.

Portugal e a Nato:Diplomacia Em Tempo De Guerra (1961-1968)

O trabalho que aqui se apresenta é o resultado de um estudo sobre a actuação da diplomacia portuguesa no seio da Aliança Atlântica durante a década de sessenta do século XX, numa altura em que se procuravam os apoios necessários para a sobrevivência da política colonial do Estado Novo. Como se verá ao longo do estudo, a diplomacia portuguesa obteve relativo sucesso em algumas diligências realizadas no quadro de apoio multilateral da Aliança. Isto não quer dizer, contudo, que a NATO apoiasse integralmente a política colonial de Salazar. Segundo Costa Pinto, a muralha protectora da Aliança no contexto da Guerra Fria diminuiu o isolamento internacional e permitiu um apoio militar importante. Esta foi indubitavelmente a principal característica do apoio da Aliança a um aliado que era vituperado por alguns parceiros, designadamente pelos países nórdicos. A Dinamarca e a Noruega, bem como o Canadá e Holanda, foram os mais críticos da Ditadura portuguesa. Logo em 1961, a Noruega bloqueou qualquer venda de armas a Portugal e daqui, como do Canadá, partiram alguns projectos de expulsão do país da própria NATO. 1 Um dos argumentos de Portugal para justificar o apoio da NATO na defesa das colónias prendia-se com o possível uso das bases militares e portuárias da costa africana pela Aliança e subsequente defesa do Atlântico Sul, numa altura em que os soviéticos apoiavam os movimentos nacionalistas em África. O que estava em causa era a defesa do Ocidente e Portugal arvorava-se em paladino dessa defesa. Acontece que os americanos nunca depreenderam daí a necessidade de apoiarem Portugal. Nem mesmo o argumento dos pontos de apoio nessa área os seduziu, uma vez que prefeririam usar, caso fosse necessário fazê-lo, as bases militares de países recém-independentes em detrimento de países subjugados ao colonialismo. Esta posição era corroborada pelo representante americano no Comité dos 24 das Nações Unidas, donde provinham as resoluções condenatórias da política colonial de Salazar.2 Vamos ver que a diplomacia portuguesa se esforça para

Una federació necessita una llengua comuna?

Tradicionalment s’ha considerat que una comunitat política necessita una llengua comuna com a base d’una cultura política compartida, necessària per al funcionament de les institucions democràtiques, l’exercici de la solidaritat ciutadana, el foment de la igualtat d’oportunitats i la unitat, l’estabilitat i la fortalesa de l’estat. Aquesta idea va guiar la constitució d’estats nació com França, Itàlia o Espanya i en va legitimar les polítiques d’assimilació lingüística. I també és present en la construcció d’estats federals, com els mateixos EUA. Ara bé: en el cas de les federacions constituïdes pel pacte entre demoi amb llengües diferents aquest no hauria de ser necessàriament el model, ja que el sistema federal facilita l’acomodació de la diversitat. Però quina és la realitat? Quantes federacions tenen llengua comuna? Per què algunes en tenen i unes altres no? La manca d’una llengua comuna impedeix d’aconseguir els objectius polítics amb què se l’ha relacionat? El meu corpus d’estudi són les federacions i prenc com a punt de partida les que recull el Fòrum de Federacions en el seu web. En primer lloc les caracteritzo segons la seva diversitat lingüística de iure (llengües oficials en el nivell federal) i de facto (llengües que es parlen a la federació i percentatge de parlants de les principals). En segon lloc defineixo el concepte de llengua comuna d’acord amb unes determinades consideracions, per establir quantes federacions actuals tenen llengua comuna. A continuació descric les funcions polítiques que la normativa associa a la possessió d’una llengua comuna i les causes per les quals un percentatge significatiu de federacions no en tenen. Finalment, analitzo els tres casos de federacions que funcionen tant de iure com de facto sense llengua comuna (Bèlgica, Canadà i Suïssa) amb l’objectiu d’explorar si aquesta mancança pot estar relacionada directament amb els seus nivells de participació democràtica, solidaritat, igualtat d’oportunitats o estabilitat política.