Regional economic growth and human capital: the role of overeducation

The paper analyses the link between human capital and regional economic growth in the European Union. Using different indicators of human capital calculated from census microdata, we conclude that the recent economic performance of European regions is associated to an increase in overeducation. In fact, measures of educational mismatch seem to have a stronger connection to regional economic performance than other traditional measures of human capital stocks.

Reformar la Universitat és clau per a la competitivitat

Ara com ara el govern espanyol es proposa reformar la Universitat i per això ha creat una comissió d'experts. Curiosament, per justificar la reforma, en lloc de basar-se en fets objectius es basa en dades que no es corresponen amb la realitat. Cal reformar la Universitat, sí. En el que tinc dubtes és en les solucions que proposarà el govern espanyol si parteix d'idees tan estranyes com dir que sobren universitats. Un argument per justificar-ho és dir que ha Califòrnia n'hi ha deu. Resulta que n'hi ha cent quaranta-sis. Si ens centrem a Catalunya, no hi sobren universitats, el que cal és no repetir titulacions amb poca demanda i impulsar el seu encaix en el teixit productiu

És urgent reformar l'ensenyament universitari

Quan analitzo els continguts dels graus francesos o alemanys, diferents entre ells, m'adono de la gran diferència entre els seus i el nostre. Algú podrà dir que adaptar el model al que tenen els nostres companys de la Unió Europea seria degradar la universitat. No és cert, seria adaptar la universitat al que avui demana la societat. La universitat no és una escola de formació professional, però ha de preparar milers de ciutadans per incorporar-se com a professionals a la societat. Ho ha de fer formant també investigadors

Indicadors sorprenents

L'anàlisi de l'informe ens diu que, efectivament, els resultats són per amoïnar-se perquè si bé la gent més jove està més ben formada, les diferents lleis educatives no han servit per millorar gaire les capacitats dels ciutadans, sobretot si tenim en compte que els països que ens envolten milloren més que nosaltres. Alguns polítics ens diuen, molt contents, que ara l'educació arriba a tothom, que bé. A més d'anar a l'escola, entenen el que llegeixen? Aquest sembla que és el problema

Israel és un bon exemple de l'economia del coneixement

Antoni Castellà, secretari d'Universitats i Recerca, deia que en aquests moments a Israel el 25% del PIB són noves empreses sorgides de l'àmbit científic i que cal fer una aliança amb Israel per seguir el seu camí i veure com podem aprendre d'ells per fer el mateix salt tecnològic en els propers anys

Les diferències entre Escòcia i Catalunya en educació

Tot i que Catalunya és atractiva per fer-hi estudis superiors, només atraurem estudiants per la qualitat de les nostres universitats i per l'atractiu i la geografia de Barcelona. Si comparem les universitats de Catalunya i Escòcia, haurem de recordar que la Universitat d'Edimburg està entre les 50 millors del món. D'altra banda, a Escòcia es viu en anglès. Catalunya no atraurà tots aquells candidats que es mouen per estudiar en anglès

L'educació de qualitat no s'improvisa

El país ha de fer una aposta decidida per l'educació. No és només un problema de currículums; amb el mateix currículum formal tenim molts models escolars, uns de relativament bons i altres de dolents. Cal fer canvis profunds i ser més exigent en les condicions per accedir a la professió de mestre. Aptitud i actitud. S'han fet visites a Finlàndia, model de sistema educatiu i país innovador, per entendre com funciona allà l'educació. No podem pensar que sense canvis en els comportaments socials podem tenir un sistema educatiu similar. Podem tenir un bon sistema, però serà sempre diferent

Els graus universitaris

Si jo pogués decidir, tornaria a fer un curs preparatori per a la Universitat, per aquells que hi volguessin accedir, amb carreres de tres, quatre i cinc anys, i màsters d'un i dos anys. Combinacions diverses haurien de ser possibles. Res no hauria d'impedir que en un mateix territori, l'àrea de Barcelona, per concretar, hi pogués haver químics de tres, químics de quatre i químics de cinc. Caldria, però, fer un pas més i parlar de nivell i competència. Un altre dia ho farem.

Lengua, escuela e inmigración

A lo largo de la última década, la heterogeneidad identitaria, lingüística, religiosa, cultural y étnica ha crecido de manera significativa en España debido a la llegada de inmigrantes, lo cual está planteando al Sistema Educativo problemas hasta ahora desconocidos. En este artículo se discuten las relaciones entre lengua, escuela e inmigración con un énfasis especial en los factores implicados en la adquisición de la lengua de uso escolar. Se discute tanto el tiempo que el alumnado inmigrante tarda en aprender dicha lengua como el papel de su lengua inicial en dicha adquisición. La discusión se realiza a partir del análisis de datos provenientes de evaluaciones internacionales, así como de trabajos de investigación realizados en situaciones escolares multilingües y se reflexiona sobre su pertinencia para el establecimiento de una política educativa que tenga en cuenta las dificultades de las y los inmigrantes con la adquisición y el dominio de la lengua de la escuela. Finalmente, se abordan las nuevas necesidades de los sistemas educativos en relación con alguno de los retos que plantea la educación intercultural y se enfatiza la importancia de la práctica educativa para encontrar soluciones a los problemas que se derivan de la nueva situación escolar

Significat i sentit d'ensenyar a aprendre a l'escola d'avui

Davant el fet que existeix una àmplia bibliografia en la qual les lectores i els lectors interessats poden trobar informacions generals i específiques sobre l’ensenyament i l’aprenentatge d’estratègies, l’objectiu d’aquest article se centra a oferir algunes reflexions sobre el significat i el sentit que pot tenir, per a docents i aprenents, ensenyar i aprendre a aprendre a l’escolad’avui. S’hi planteja com l’escola, com a agent de canvi social, es veu influenciada per la ràpida transformació de la societat actual i pels canvis en la política educativa, i s’hi analitza quines implicacions té tot aquest procés en l’activitat conjunta que docents i aprenents porten a terme als centres i a les aules

Memoria final de actividades del Programa de Acción Tutorial de la Licenciatura de Derecho de la Universidad de Barcelona, curso académico 2007-2008

Documento aprobado por el Consejo de Estudios de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona en acta fechada el 10 de marzo de 2009

Políticas de la educación.

Manual de política educativa en que se abordan los conceptos de política, educación y estado desde la perspectiva filosófica, la historia de las políticas de la educación en España para terminar con las políticas actuales de la educación (LOGSE, Unión Europea, política universitaria, etc.) y la globalización como concepto, proceso y estrategia de las nuevas políticas educativas.

Compendio de Pedagogía : políticas escolares y sociopedagógicas.

Material multicopiado sin editar, sin introducción ni justificación

Homenaje al profesor Alfonso Capitán.

Homenaje que el Departamento de Teoría e Historia de la Educación de la Universidad de Murcia ofrece a la memoria del profesor Alfonso Capitán reuniendo 31 trabajos de profesores de distintas universidades españolas, sobre temas educativos teóricos e históricos: educación social, educación moral, educación comparada, política educativa e historia de la educación.

La elección académico-profesional de los alumnos al final de los estudios medios : su problemática en el Distrito Universitario de Oviedo.

Descubrir y examinar la problemática personal y social que determina el tipo de elección académico-profesional realizada y poner esta elección en relación con una serie de variables. Población de COU del Distrito Universitario de Oviedo. Tres tipos de muestras obtenidas a través de un procedimiento de muestreo estratificado, proporcional y aleatorio por conjuntos y compuestas por 1.450, 1.020 y 470 sujetos. Se apoya en la observación científica. Se estudian las diferencias significativas y la asociación estadística de las variables con objeto de poder establecer posibles inferencias estadísticas. Variable dependiente: tipo de estudios elegidos. Variables independientes: sexo, edad, medio de residencia familiar, extracción social, rasgos psicológicos del sujeto, actividades de orientación académico-profesional de las instituciones educativas. Cuestionario sobre motivaciones académico-profesionales. Tests de calificación de palabras. Test de aptitudes diferenciales. Registro de preferencias Kuder. Cuestionario de personalidad MMPI. Análisis de la estructura y dinámica de la población en los aspectos demográficos, socio-económicos y escolares. Análisis morfológico, cuantitativo y cualitativo de cada grupo a partir de la interacción de las variables elegidas. En el extracto publicado de esta tesis se citan como resultados de la misma los siguientes: entre los alumnos existen evidentes desigualdades que condicionan la elección académico-profesional efectuada. Las desigualdades vienen dadas por factores sociológicos (desigualdad de 'recursos', desigualdad demográfica y sexo), psicológicos (nivel intelectual, tipo de valores e intereses, motivaciones y rasgos de personalidad) y pedagógicos (rendimiento académico, expectativas sociales y familiares y calidad de los servicios y actividades de orientación). Una decisión académico-profesional adecuada exige madurez vocacional. En la muestra analizada se observa un grado de inmadurez vocacional ya que toman sus decisiones sin suficiente información, en desacuerdo con sus intereses, sin las necesarias aptitudes intelectuales, con deficiente formación cultural y, a veces, influidos por motivaciones extrínsecas. La política educativa debería organizar un tratamiento diferenciado que permita compensar, en la medida de lo posible, las desigualdades observadas en esta investigación. Se considera esencial el 'proceso' y no el 'acto' de la elección por lo que se hacen una serie de sugerencias para todos los responsables de los Servicios de Orientación.