Otros imaginarios, otras músicas. La música en la publicidad: un arma para llegar al alma

Aquest treball és el resultat d'una investigació sobre com la música ajuda a la publicitat com a eina de memorització. S’ha exposat com ha estat la influència psicològica i social de la música al llarg de la història, la funció que exerceix en el marc de les ciències de la comunicació i la seva implementació en les accions de màrqueting actuals. Les entrevistes finals ens aporten la visió de dos creatius sobre quina ha estat la funció de la música en la seva campanya, quin és el seu paper en el context publicitari actual i quin és el futur que li auguren a la música publicitària dels propers anys.

La reincidencia de los condenados por delitos de violencia de género a programas formativos aplicados desde la ejecución penal en la comunidad

Esta es la segunda parte del estudio iniciado en el 2008 donde se ha evaluado la eficacia de los programas formativos a los que se condena determinados infractores de violencia de género. En esta segunda parte, se hace el seguimiento al cabo de 1 año de haber terminado la intervención de Justicia, para conocer si existe nueva reincidencia, entendida como nueva denuncia policial. También se ha conectado telefónicamente con los participantes en el estudio para conocer su valoración respecto la intervención de Justicia y su vida actual.

Violència de gènere i immigració: barreres idiomàtiques i paper de l’intèrpret

L’objectiu principal d’aquesta recerca és conèixer com funciona, dins de l’àmbit del procés penal (recursos socials públics, advocats, policia i jutjats), el servei d’interpretació en casos de dones que han patit violència de gènere i no parlen català ni castellà, si realment es garanteix la comunicació i si les dones que pateixen una barrera idiomàtica tenen accés als recursos en les mateixes condicions que les dones espanyoles

Genomics of wine yeast: functional analysis of new and variable genes

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Institut National de la Recherche Agronomique, França, entre 2007 i 2009. Saccharomyces cerevisiae ha estat el llevat utilitzat durant mil.lenis en l'elaboració de vins. Tot i així, es té poc coneixement sobre les pressions de selecció que han actuat en la modelització del genoma dels llevats vínics. S’ha seqüenciat el genoma d'una soca vínica comercial, EC1118, obtenint 31 supercontigs que cobreixen el 97% del genoma de la soca de referència, S288c. S’ha trobat que el genoma de la soca vínica es diferencia bàsicament en la possessió de 3 regions úniques que contenen 34 gens implicats en funcions claus per al procés fermentatiu. A banda, s’han dut a terme estudis de filogènia i synteny (ordre dels gens) que mostren que una d'aquestes tres regions és pròxima a una espècie relacionada amb el gènere Saccharomyces, mentre que les altres dos regions tenen un origen no-Saccharomyces. S’ha identificat mitjançant PCR i seqüenciació a Zygosaccharomyces bailii, una espècie contaminant de les fermentacions víniques, com a espècie donadora d'una de les dues regions. Les hibridacions naturals entre soques de diferents espècies dins del grup Saccharomyces sensu stricto ja han estat descrites. El treball és el primer que presenta hibridacions entre espècies Saccharomyces i no-Saccharomyces (Z. bailii, en aquest cas). També s’assenyala que les noves regions es troben freqüent i diferencialment presents entre els clades de S. cerevisiae, trobant-se de manera gairebé exclusiva en el grup de les soques víniques, suggerint que es tracta d'una adquisició recent de transferència gènica. En general, les dades demostren que el genoma de les soques víniques pateix una constant remodelació mitjançant l'adquisició de gens exògens. Els resultats suggereixen que aquests processos estan afavorits per la proximitat ecològica i estan implicats en l'adaptació molecular de les soques víniques a les condicions d'elevada concentració en sucres, poc nitrogen i elevades concentracions en etanol.

La incidència de l’aprovació de la LO 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, a nivell institucional

L’obligació a partir de la LO 1/2004 de realitzar programes formatius en cas de suspensió o substitució d’una pena imposada per un delicte de violència de gènere ha suposat que els operadors jurídics, malgrat el recolzament majoritari a aquesta mesura, es mostrin en desacord amb l’obligatorietat i demanin més discrecionalitat.

Criterios de evaluación de la credibilidad en las denuncias de violencia de género

Esta investigación contrasta los relatos de dos muestras de mujeres. La primera, víctimas reales de violencia de género en la relación de pareja; la segunda, deliberadamente ofrecen relatos falsos sobre esta misma problemática. Los resultados muestran una diferencia cualitativa significativa en base a los criterios de credibilidad definidos. Al mismo tiempo, el estudio ha encontrado otros criterios de credibilidad genuinos, que conforman el discurso explicativo que permite validar sus declaraciones.

Anàlisi de la integració social dels menors desinternats del Centre Educatiu Oriol Badia

Aquest treball segueix la trajectòria dels joves que han passat pel centre de compliment de mesures judicials de Justícia juvenil Oriol Badia, un cop han estat desinternats del centre, per tal de saber el seu grau d’integració social. Per fer-ho s’ha seguit a tots aquells menors que han superat els sis mesos d’internament en el període comprès entre l’agost de 1992 i el juny de 2004 i se’ls ha passat un qüestionari, on se’ls pregunta respecte alguns aspectes del que fan a l’actualitat. Del total de població possible a estudiar (99 menors) ha estat possible contactar i obtenir resposta en 76 casos. L’estudi és continuïtat d’un altre que es va plantejar objectius molt similars en un període anterior, i que va ser realitzat l’any 1994. Els àmbits d’estudi que s’han tingut en compte són la situació laboral del jove, la seva situació socioeconòmica, la salut, l’estat emocional-relacional i l’àmbit social. Aquests 5 àmbits s’han valorat en quatre categories d’indicadors: molt acceptable, acceptable, regular i desfavorable. Finalment els resultats, expressats en forma de puntuació permet agrupar els nois en tres categories, on es valora si la integració social ha estat favorable, regular o desfavorable, i les relaciona amb les característiques de perfil que presenten els joves. Les principals diferències amb l’estudi anterior es troben amb l’augment de població immigrada i l’aplicació de la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, que va entrar en vigor l’any 2001.

Salud mental y ejecución penal

La investigación recoge la situación de las personas que sufren algún tipo de trastorno mental y se encuentran cumpliendo una medida de ejecución penal, ya sea internamiento en prisión o bien una medida de seguridad. La muestra del estudio la componen las personas que en el año 2005 pasaron como mínimo un día por las unidades psiquiátricas de los centros penitenciarios, o que cumplieron alguna medida de seguridad (en el ámbito territorial de las comarcas de Barcelona). En la segunda parte del estudio, más de un centenar de profesionales y expertos opinan sobre las principales necesidades presentes y futuras de la intervención en salud mental en el mundo de la ejecución penal.

Avaluació i predicció del risc de reincidencia en agressors sexuals

En el marc de la intervenció penitenciària amb agressors sexuals, té una especial rellevància la predicció de risc del seu comportament futur, atenent les greus repercussions que poden arribar a tenir les reincidències, tant per a les possibles víctimes com des de la perspectiva de l’impacte mediàtic i pànic moral que generen. En el context internacional, gran part de l’esforç investigador en aquesta matèria ha anat adreçat a l’estandardització de protocols per avaluar el risc de reincidència d’aquests subjectes i orientar la presa de decisions envers ells i la seva vida fora del règim penitenciari. Un dels instruments més novedosos per a la predicció del risc d’agressió sexual és el Sexual Violence Risc – 20 (SVR-20) desenvolupat per un equip d’investigadors canadencs. El treball que aquí es presenta s’inscriu en el marc de l’aplicació pràctica d’aquests procediments predictius al nostre país. L’objectiu principal és aplicar l’SVR-20, de manera retrospectiva, a una mostra d’agressors sexuals per avaluar la capacitat predictiva d’aquest instrument i, així, poder anticipar la possible reincidència dels subjectes. Per aconseguir aquest objectiu, la puntuació total del SVR-20 ha estat correlacionada amb la reincidència veritable, considerant el tractament com una variable a tenir en compte. La regressió logística ha estat utilitzada per examinar el calibratge del model. Aquesta anàlisi avalua el grau de correspondència entre les probabilitats predites (de reincidència) i la reincidència esdevinguda. L’SVR-20 prediu correctament el 55% dels no-reincidents i el 16% dels reincidents. Podem afirmar que aquest model prediu molt millor la reincidència que la no-reincidència. A més, la predicció millora quan hi incloem la variable de tractament. Aquest estudi és el primer a Catalunya que avalua la validesa predictiva d’un instrument d’avaluació del risc de violència sexual. Futures recerques haurien de centrar-se a estimar un punt de tall per a l’SVR-20 que permeti classificar els subjectes de risc de reincidència dels subjectes segurs.

Evaluación y predicción del riesgo de reincidencia en agresores sexuales

Puesto que es muy importante la predicción del riesgo de reincidencia en agresores sexuales, la investigación que aquí se presenta tiene como objetivo la aplicación de uno de los instrumentos más novedosos para la predicción del riesgo de agresión sexual, el Sexual Violence Risc – 20 (SVR-20) desarrollado por un equipo de investigadores canadienses, de manera retrospectiva, a una muestra de agresores sexuales para evaluar la capacidad predictiva de este instrumento y así, poder anticipar la posible reincidencia de los sujetos

Análisis de las variables relacionadas con la reincidencia de los agresores sexuales. Estudio de una muestra de internos de las prisiones de Catalunya

Con esta investigación se pretende llegar a concretar aquellos factores que pueden tener relación con la reincidencia de los delincuentes sexuales que salen de los centros penitenciarios de Catalunya. Estas conclusiones han de permitir en el futuro enriquecer los programas de tratamiento mediante la inclusión de contenidos y el establecimiento de criterios de individualización de la intervención.

Predicción de violencia contra las mujeres. Adaptación de la SARA (Evaluación del riesgo de violencia de pareja)

La SARA es un buen instrumento para la predicción de violencia contra la pareja, convirtiéndose en la mejor estrategia profesional para reducir el impacto de la violencia antes que esta suceda, tal y como han indicado los resultados de esta investigación.

L’Impacte penal i penitenciari de la violència de gènere a Catalunya

L’estudi vol fer una prospecció quantitativa i qualitativa en relació a l’impacte en el sistema penal i penitenciari català de l’aplicació de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la violència de gènere en la seva vessant de tutela penal, i emmarcat en l’àmbit de Catalunya. A l’estudi es recull l’opinió de diversos serveis i operadors que actuen al voltant del sistema penal i penitenciari a Catalunya, per tal de fer una primera aproximació a l’impacte dels nous dispositius legislatius i jurisdiccionals. Aquesta aproximació és una radiografia actualitzada del que està suposant la posada en marxa de la legislació vigent i l’abast de l’abordatge penal i penitenciari de la violència domèstica / de gènere. La recerca recull també l’opinió de les víctimes i, com a contrast, la dels condemnats per violència contra les dones, a partir del buidatge de 58 entrevistes realitzades a 30 víctimes i 28 agressors. D’aquests, la meitat ingressats a presó i l’altra meitat amb mesures penals alternatives. La recerca finalitza fent tot un seguit de recomanacions finals per millorar l’atenció efectiva i integral a la víctima de violència de gènere.

Family-based affirmative action? Subversion and resilience strategies of gay father families

The present doctoral dissertation is aimed at analyzing how and with what consequences gay father families and their children’s schools negotiate possible differences in the construction of family and gender at home and in the families’ social milieus. This objective fits in with the broader goal of researching how family-school interactons are influenced by the social context such as hegemonic masculinity (Connell, 2002). The thesis is based on qualitative fieldwork carried out with 18 nonheterosexual parent families in Spain, comprising 30 interviews with 44 people. The principal participant group were 14 de novo (adoptive and surrogacy) gay father families with resident preadolescent children. The findings revealed that all the de novo families assumed open communication strategies at school with inclusive consequences: apart from incidental questions and reactions of surprise, the children did not suffer homophobic bullying. The analisis showed that the necessary condition for inclusion was not the open communication but rather illocutionary orientation (Habermas, 1984; Soler & Flecha, 2010), understood as the parents’ sensitivity to the attitudes of their children and schools. The schools received the families in an inclusive manner, which, however, was only receptive and not proactive, therefore some of the families (reconstituted ones), coerced by the social context, got excluded. Gender relations at home were predominantly androgynous, and outside home predominantly traditional, yet the children negotiated this difference with inclusive consequences. They participated in hegemonic collective practices, thus confirming the thesis on the similarity between homo- and heterosexual-parent families (Golombok, 2006). Consistently, also the families’ identity politics was “assimilationist” and non-queer. Admittedly, the analisis showed that such a politics was increased by social expectations. Still, the findings suggest that educational and other family policies should draw on broad agendas of gender and family diversity rather than on the politics of difference and the unique status of LGB families.

És el conferencing una eina útil per als programes de mediació en l’àmbit penal del Departament de Justícia?

L'estudi té per objectiu valorar la conveniència d'implementar la pràctica del conferencing en els programes de mediació i reparació penal, tant en la jurisdicció penal juvenil com en la jurisdicció ordinària. La recerca inclou dos estudis: el primer és una anàlisi dels programes i models de conferencing desenvolupats en 4 països: Nova Zelanda, Austràlia, Irlanda del Nord i Bèlgica; el segon recull les percepcions dels mediadors de l'àmbit penal a Catalunya pel que fa a l'assoliment dels objectius dels programes, la inclusió espontània de més persones en el procés de mediació, el coneixement sobre el conferencing, l'opinió en relació amb la implementació d'aquesta pràctica, les necessitats formatives i els interessos de futur. La metodologia de la recerca combina aproximacions qualitatives i quantitatives, i inclou l'anàlisi de la documentació dels programes dels països estudiats, la creació, validació i passació a càrrec d’experts d'un qüestionari, i la realització de dos grups de discussió i d’una entrevista als professionals dels programes de mediació penal. Els mediadors consultats consideren que el conferencing és una eina útil per als programes de mediació en l'àmbit penal. L'estudi dels models implementats en d'altres països aporta elements útils per a l'adaptació del conferencing a la realitat i les especificitats de Catalunya. Així, es concreten aspectes que cal tenir en compte per a la definició d'un programa pilot.