Nuevos tiempos para las Fuerzas Armadas en democracia y nuevos perfiles de sus componentes

En el estudio sobre el papel de los militares dentro del Estado resulta una estación imprescindible referirse a si han concluido su transformación democrática, o no. No obstante, es obvio que no todos los militares son idénticos. No podemos caer en la falacia de la homogeneidad. Esos diferentes perfiles de sus componentes –que nos conducen al referirnos al militar como profesional al debate Institucionalismo vs. Ocupacionalismo (I/O) y al analizar el militar como ciudadano a su carácter democrático o no–, el cambio que se produce en las funciones y misiones que le son asignadas a la administración militar y el proceso mismo de democratización nos aboca a un replanteamiento de las relaciones civiles-militares. Unas relaciones civiles-militares que, en la literatura, han estado centradas en la supremacía, o control, civil; y con ello bastaba. En cambio, Moskos anunció la aparición de un nuevo tiempo de militar postmoderno que suponía un militar más poliédrico y, por ello, un tipo diferente de relaciones entre civiles y militares. Las relaciones civiles-militares son, por tanto, algo mucho más amplio que el mero control; y, además, la diversidad de perfiles de los componentes de las Fuerzas Armadas nos permite calibrar el dinamismo de los cambios de todo el colectivo castrense.

Como fidelizar a la comunidad educativa en la cultura de seguridad y defensa

Las reflexiones que se recogen en este trabajo son una primera aproximación metodológica acerca de las estrategias de investigación, estudio y desarrollo e innovación relativas a la Cultura de Seguridad y Defensa en España. En sucesivas entregas iremos analizando diferentes aportaciones que nos permitan contribuir a la mejora del conocimiento de la cultura de seguridad y defensa en España. También abordaremos el tema de la puesta en valor de los estudios y programas desarrollados por los militares españoles, y su transferencia en la sociedad civil. En este sentido, esta primera entrega se estructura en dos partes: Marco Metodológico Inicial y Metaestudio acerca de las Tesis Doctorales defendidas en España y compiladas en la Base de Datos Teseo.

Good practice for dialogue and communication as strategic principle for policing political manifestations in Europe (GODIAC):field study handbook

This handbook describes the peer review methodology that was applied at the GODIAC project fi eld studies1. The peer review evaluation method as initiated by Otto Adang in the Netherlands and further developed in a European football context (Adang & Brown, 2008) involves experienced police offi cers cooperating with researchers to perform observational fi eld studies to identify good practices and learning points for public order management. The handbook builds on the GODIAC seminars and workshops, for the fi eld study members, which took place in September 2010, January 2012 and January 2013. The handbook has been discussed in the project group and in the steering committee. It is primarily written for the GODIAC fi eld study members as background material for understanding the fi eld study process and for clarifying the different responsibilities that enable active participation in the fi eld study. The handbook has been developed during the project period and incorporates learning points and developments of the peer review method. The handbook aims at promoting the use of fi eld studies for evaluation of policing major events.

Good practice for dialogue and communication as strategic principle for policing political manifestations in Europe (GODIAC):the anthology

The volume is divided into two parts; the fi rst deals with issues related to the police, and the second addresses issues related to demonstrators and protesters. We hope that this volume will provide further insight into issues associated with policing at major events and shed light on the complexity of the organisations, motives, and strategies in play whenever protester groups are involved.

Good practice for dialogue and communication as strategic principle for policing political manifestations in Europe (GODIAC):recommendations for policing political manifestations in Europe

This report summarises the fi eld study results of the project ’Good practice for dialogue and communication as strategic principles for policing political manifestations in Europe’ (GODIAC).1 The overall idea was to integrate operative police work, research and training within the fi eld and to build international and institutional networks, ensuring and recognising the responsibilities of the organisers. The purpose of the GODIAC project was to contribute to the development of a European approach to policing political manifestations.

Reinserció social de les persones drogodependents : Estat actual de la xarxa de serveis socials a Catalunya

La reinserció social de les persones drogodependents a Catalunya és un àmbit relativament poc estudiat. L’estat actual dels recursos existents al territori no ha estat analitzat en cap ocasió. Per aquest motiu, en aquest treball es realitzarà un anàlisi de les associacions i entitats que conformen la xarxa de serveis socials per a aquest col·lectiu a Catalunya.Per a desenvolupar un anàlisi el màxim de complert i eficaç es tindran en compte 20 associacions que despleguen 7 tipus de serveis en tot el territori: Centres de dia, pisos de reinserció, tallers, empreses, activitats laborals, programes d’inserció laboral i programes esportius.Per a cada categoria de servei es buscarà els aspectes positius i els aspectes a millorar basant-se en l’evidència empírica, valoracions i criteris establerts per diferents institucions internacionals, entitats i organitzacions. També es recolliran les opinions personals de diferents professionals entrevistats sobre la valoració de l’estat actual de la xarxa i dels serveis que ells ofereixen.Un dels aspectes a ressaltar derivats de l’anàlisi de la xarxa és l’evident manca de recursos, així com també és fa patent la necessitat de redefinir el concepte de “reinserció social” per aconseguir eliminar barreres en l’accés als recursos destinats al col·lectiu.

Què provoca la sobrequalificació universitària a Espanya?

En l’estudi que es presenta a continuació pretenem trobar resposta a una qüestió realment complexa, què causa la sobrequalificació universitària a Espanya, especialment durant la última dècada. Entenem per sobrequalificació aquelles persones que tenen una formació superior a la necessària per la feina que duen a terme en el seu lloc de treball.Ens basarem en l’existència d’un desajust entre l’oferta (sistema educatiu) i la demanda de treballadors qualificats, principal causa de la sobrequalificació. D’aquesta manera, estructurarem el treball en dos grans blocs, analitzant l’oferta i la demanda de forma independent. Més concretament, descriurem la situació actual i els factors que originen aquest fenomen.Tot això permetrà al lector entendre què provoca aquesta sobrequalificació amb més detall.

Les Dificultats de lectura i escriptura i les emocions

Intervenir eficaçment en les dificultats d'aprenentatge que presenten els nostres alumnes es converteix sovint en un repte per als educadors. En el decurs del segle passat hi havia un predomini clar de l'estudi de les dificultats de la lectoescriptura basat en el 'resultat o producte escrit', és a dir, s'observaven les errades comeses a l'hora de llegir i/o d'escriure i es procurava incidir en el canvi bo i focalitzant la majoria dels esforços en la millora d'aquest resultat o producte. Amb l'apropament de les investigacions provinents de la neurociència en el camp educatiu, se'ns mostra la possibilitat d'apropar-nos a l'origen, a l'engranatge gràcies al qual els humans podem escriure, llegir i aprendre. Estem parlant d'apropar-nos a l'explicació de com funciona el nostre cervell tant en l'àmbit dels processos cognitius com dels processos emocionals

Projecte DAPHNE II: resum de resultats

L'objectiu del projecte és l'elaboració d'un estudi comparatiu a diversos països europeus sobre les dimensions de la violència entre joves en els espais de festa i sobre l'eficàcia de les mesures preventives preses pels diversos actors socials i institucionals davant d'aquest fenomen. La investigació s'ha fet a cinc països europeus (Bèlgica, França, Portugal, Itàlia i Espanya).

El sobreendeudamiento público, ¿solución o problema?

El present Treball Final de Carrera pretén donar una aproximació al problema del sobre endeutament públic de l’economia mundial en general i espanyola en particular per comprendre els fets que ens han dut a la situació actual i així intentar donar resposta si l’endeutament públic excessiu és un problema pel creixement de l’economia espanyola o bé un baix creixement acaba derivant en sobre endeutament. De l’anàlisi es desprèn que el finançament extern és bàsic pel desenvolupament i progrés econòmic, sent la situació actual una causa directa de la mala gestió del finançament obtingut.

Periodismo económico en España

El present estudi aporta una visió global del periodisme econòmic a Espanya des de tres òptiques interrelacionades. La primera és un repàs de l'evolució històrica del sector, complementada amb una descripció de la importància econòmica del mateix, per a finalment, reflexionar sobre els reptes que es plantegen en els propers anys, a un sector durament castigat per la crisi actual. La síntesi del treball es pot veure reflectida mitjançant una representació gràfica dels principals grups mediàtics actuals, que són la viva imatge, tant de la història passada, com els responsables d'escriure el futur del sector periodístic econòmic.

Sistema expert en anàlisi de patrons socials

Creació d'un sistema d'anàlisi de patrons socials a partir de comportaments predictius de la nostra base de coneixement.

Efectes de les separacions o divorcis en el rendiment acadèmic dels alumnes de 5è i 6è d’una escola local

Aquest Treball Final de Grau aporta els resultats d’un estudi sobre els efectes i condicionats que suposa pel rendiment acadèmic dels alumnes de cicle superior de primària el divorci o la separació dels seus progenitors. Ens trobem davant l’augment del nombre de trencaments familiars, que ha esdevingut un fenomen clarament observable en la societat, es tracta d’un fenomen complex, en el qual entren en joc nombroses variables. I el trencament també suposa conseqüències socials, en primer lloc, pels fills/es. En una primera part ens endinsem en les aportacions i teories que han defensat diversos experts al llarg del temps sobre aquest fet. En una segona part es presenten les conclusions i els acords extrets de diverses entrevistes amb mestres d’una escola local en relació a la possible vinculació entre trencament familiar i rendiment acadèmic. I, per últim, s’acaben comparat les visions dels autors teòrics amb les aportacions i visions dels educadors professionals; per arribar a les principals conclusions que, no es pot generalitzar els efectes negatius de la ruptura, cal veure també les possibilitats positives del moment i, per últim, destacar que la manera amb la qual la família s'afronta a la ruptura té una importància crucial a l'hora de determinar l'impacte d'aquesta la ruptura en els fills.

Els usos d'internet, les xarxes socials i els jocs online, concretament els MMORPG

L’objectiu d’aquest treball és descriure els riscos i les possibilitats d’Internet i les Web 2.0 i la importància de com utilitzem Internet, les xarxes socials i els jocs de rol massius en línia (MMORPG). A la recerca han participat 34 estudiants universitaris, els quals han respost un qüestionari per determinar els usos, abusos, les conductes de risc i la possible addicció a Internet o a alguna aplicació 2.0. Per últim, hi ha una proposta de disseny d’un projecte per a la sensibilització d’educadors/es socials entorn d’aquestes eines.

Beneficis socials del treball cooperatiu a l'aula d'educació física

Hi ha diversos autors que parlen dels beneficis socials que aporten les estructures d’aprenentatge cooperatives dins les aules d’Educació Primària, afirmant que d’aquesta manera podem millorar la cohesió dels grups i disminuir el percentatge d’alumnes rebutjats. Per comprovar-ho, al llarg d’aquesta investigació he implantat aquestes estructures de treball dins l’àrea d’Educació Física. A través de diferents instruments de recollida de dades, he pogut comprovar quin era l’estat de les relacions, abans, durant i després de la meva intervenció didàctica, d’aquesta manera, i comparant-ne els resultats, he pogut afirmar o desmentir la idea d’aquests autors.