1000 resultados para recerca
Resumo:
S’hi presenten les recerques realitzades a l’assentament fortificat ibèric del Cabeçó de Mariola (Alfafara, Alacant; Bocairent, València). S’hi han realitzat prospeccions superficials, geofísica i sondejos arqueològics assistits amb tecnologies geoespacials, a més de la inserció del lloc en el seu entorn territorial mitjançant els SIG. Els resultats mostren una àmplia seqüència d’ocupació, datada entre els segles IX i I aC, d’un important centre fortificat que controla un pas estratègic per a les comunicacions comarcals. Durant el període Ibèric tardà, en els segles II-I, presenta una intensa reestructuració de l’habitatge i les fortificacions que acabarà amb una violenta destrucció en el primer terç del s. I aC.
Resumo:
The Brazilian Atlantic Forest is one of the richest biodiversity hotspots of the world. Paleoclimatic models have predicted two large stability regions in its northern and central parts, whereas southern regions might have suffered strong instability during Pleistocene glaciations. Molecular phylogeographic and endemism studies show, nevertheless, contradictory results: although some results validate these predictions, other data suggest that paleoclimatic models fail to predict stable rainforest areas in the south. Most studies, however, have surveyed species with relatively high dispersal rates whereas taxa with lower dispersion capabilities should be better predictors of habitat stability. Here, we have used two land planarian species as model organisms to analyse the patterns and levels of nucleotide diversity on a locality within the Southern Atlantic Forest. We find that both species harbour high levels of genetic variability without exhibiting the molecular footprint of recent colonization or population expansions, suggesting a long-term stability scenario. The results reflect, therefore, that paleoclimatic models may fail to detect refugia in the Southern Atlantic Forest, and that model organisms with low dispersal capability can improve the resolution of these models.
Resumo:
BACKGROUND: Comparative genomic hybridization (CGH) is a valuable alternative to fluorescence in situ hybridization (FISH) for preimplantation genetic screening (PGS) because it allows full karyotype analysis. However, this approach requires the cryopreservation of biopsied embryos until results are available. The aim of this study is to reduce the hybridization period of CGH, in order to make this short-CGH technique suitable for PGS of Day-3 embryos, avoiding the cryopreservation step. METHODS: Thirty-two fibroblasts from six aneuploid cell lines (Coriell) and 48 blastomeres from 10 Day-4 embryos, discarded after PGS by FISH with 9 probes (9-chr-FISH), were analysed by short-CGH. A reanalysis by the standard 72 h-CGH and FISH using telomeric probes was performed when no concordant results between short-CGH and FISH diagnosis were observed. The short-CGH was subsequently applied in a clinical case of advanced maternal age. RESULTS: In 100% of the fibroblasts analysed, the characteristic aneuploidies of each cell line were detected by short-CGH. The results of the 48 blastomeres screened by short-CGH were supported by both 72 h-CGH results and FISH reanalysis. The chromosomes most frequently involved in aneuploidy were 22 and 16, but aneuploidies for the other chromosomes, excepting 1, 10 and 13, were also detected. Forty-one of the 94 aneuploid events observed (43.6%) corresponded to chromosomes which are not analysed by 9-chr-FISH. CONCLUSIONS: We have performed a preliminary validation of the short-CGH technique, including one clinical case, suggesting this approach may be applied to Day-3 aneuploidy analysis, thereby avoiding embryo cryopreservation and perhaps helping to improve implantation rate after PGS.
Resumo:
Perifèria. Revista de recerca i formació en antropologia, N.10
Resumo:
L’objectiu d’aquest estudi, que correspon a un projecte de recerca sobre la pèrdua funcional i la mortalitat de persones grans fràgils, és construir un procés de supervivència predictiu que tingui en compte l’evolució funcional i nutricional dels pacients al llarg del temps. En aquest estudi ens enfrontem a l’anàlisi de dades de supervivència i mesures repetides però els mètodes estadístics habituals per al tractament conjunt d’aquest tipus de dades no són apropiats en aquest cas. Com a alternativa utilitzem els models de supervivència multi-estats per avaluar l’associació entre mortalitat i recuperació, o no, dels nivells funcionals i nutricionals considerats normals. Després d’estimar el model i d’identificar els factors pronòstics de mortalitat és possible obtenir un procés predictiu que permet fer prediccions de la supervivència dels pacients en funció de la seva història concreta fins a un determinat moment. Això permet realitzar un pronòstic més precís de cada grup de pacients, la qual cosa pot ser molt útil per als professionals sanitaris a l’hora de prendre decisions clíniques.
Resumo:
En l’anàlisi de la supervivència el problema de les dades censurades en un interval es tracta, usualment,via l’estimació per màxima versemblança. Amb l’objectiu d’utilitzar una expressió simplificada de la funció de versemblança, els mètodes estàndards suposen que les condicions que produeixen la censura no afecten el temps de fallada. En aquest article formalitzem les condicions que asseguren la validesa d’aquesta versemblança simplificada. Així, precisem diferents condicions de censura no informativa i definim una condició de suma constant anàloga a la derivada en el context de censura per la dreta. També demostrem que les inferències obtingudes amb la versemblançaa simplificada són correctes quan aquestes condicions són certes. Finalment, tractem la identificabilitat de la funció distribució del temps de fallada a partir de la informació observada i estudiem la possibilitat de contrastar el compliment de la condició de suma constant.
Resumo:
L'Anàlisi de la supervivència s'utilitza en diferents camps per analitzar el temps transcorregut entre dos esdeveniments. El que distingeix l'anàlisi de la supervivència d'altres àrees de l'estadística és que les dades normalment estan censurades. La censura en un interval apareix quan l'esdeveniment final d'interès no és directament observable i només se sap que el temps de fallada està en un interval concret. Un esquema de censura més complex encara apareix quan tant el temps inicial com el temps final estan censurats en un interval. Aquesta situació s'anomena doble censura. En aquest article donem una descripció formal d'un mètode bayesà paramètric per a l'anàlisi de dades censurades en un interval i dades doblement censurades així com unes indicacions clares de la seva utilització o pràctica. La metodologia proposada s'ilustra amb dades d'una cohort de pacients hemofílics que es varen infectar amb el virus VIH a principis dels anys 1980's.
Resumo:
Durant els darrers anys, s’han publicat un gran nombre de materials multimèdia destinats a l’aprenentatge de llengües, la major part dels quals son CD-ROM dissenyats com a cursos per l’autoaprenentatge. Amb aquests materials, els alumnes poden treballar independentment sense l’assessorament d’un professor, i per aquest motiu s’ha afirmat que promouen i faciliten l’aprenentatge autònom. Aquesta relació, però, no es certa, com Phil Benson i Peter Voller 1997:10) han manifestat encertadament:(…) Such claims are often dubious, however, because of the limited range of options and roles offered to the learner. Nevertheless, technologies of education in the broadest sense can be considered to be either more or less supportive of autonomy. The question is what kind of criteria do we apply in evaluating them? En aquest article presentem una investigació conjunta on es defineixen els criteris que poden ser utilitzats per avaluar materials multimèdia en relació a la seva facilitat per permetre l’aprenentatge autònom. Aquests criteris son la base d’un qüestionari que s’ha emprat per avaluar una selecció de CD-ROM destinats a l’autoaprenentatge de llengües. La estructura d’aquest article és la següent: - Una introducció de l’estudi - Els criteris que s’han utilitzar per la creació del qüestionari - Els resultats generals de l’avaluació - Les conclusions que s’han extret i la seva importància pel disseny instructiu multimèdia
Resumo:
La recerca efectuada sobre les estratègies d’aprenentatge de llengües ha demostrat que els aprenents que utilitzen estratègies metacognitives (planificació, revisió i avaluació) desenvolupen estratègies cognitives més eficaces (Anderson, 2002). Aquest article descriu les activitats que 43 estudiants de llengua estrangera de la Universitat de Vic van emprendre de forma independent i dedueix les estratègies metacognitives que van utilitzar sense cap formació prèvia en estratègies. Els estudiants van completar un dossier on expressaven les necessitats d’aprenentatge, la planificació i supervisió de les activitats i finalment l’avaluació de l’aprenentatge que havien portat a terme de manera independent fora de les hores lectives. La primera fase de l’anàlisi de les dades revela que, tot i que els estudiants foren capaços d’expressar les necessitats d’aprenentatge en general, la formulació d’objectius i la supervisió de les activitats fou escassa. La discussió gira entorn de la formació dels estudiants de llengües estrangeres en estratègies metacognitives i la integració de l’aprenentatge autònom dins el currículum docent.
Resumo:
A l'estadística de processos estocàstics i camps aleatoris, una funció de moments o un cumulant d'un estimador de la funció de correlació o de la densitat espectral sovint pot contenir una integral amb un producte cíclic de nuclis. En aquest treball es defineix i s'investiga aquesta classe d'integrals i es demostra la desigualtat de Young-Hölder que permet estudiar el comportament asimptòtic de les esmentades integrals en la situació quan els nuclis depenen d'un pàràmetre. Es considera una aplicació al problema d'estimació de la funció de resposta en un sistema de Volterra.
Resumo:
Són molts els estudis que avui en dia incideixen en la necessitat d’oferir un suport metodològic i psicològic als aprenents que treballen de manera autònoma. L’objectiu d’aquest suport és ajudar-los a desenvolupar les destreses que necessiten per dirigir el seu aprenentatge així com una actitud positiva i una major conscienciació envers aquest aprenentatge. En definitiva, aquests dos tipus de preparació es consideren essencials per ajudar els aprenents a esdevenir més autònoms i més eficients en el seu propi aprenentatge. Malgrat això, si bé és freqüent trobar estudis que exemplifiquen aplicacions del suport metodològic dins els seus programes, principalment en la formació d’estratègies o ajudant els aprenents a desenvolupar un pla de treball, aquest no és el cas quan es tracta de la seva preparació psicològica. Amb rares excepcions, trobem estudis que documentin com s’incideix en les actituds i en les creences dels aprenents, també coneguts com a coneixement metacognitiu (CM), en programes que fomenten l’autonomia en l’aprenentatge. Els objectius d’aquest treball son dos: a) oferir una revisió d’estudis que han utilitzat diferents mitjans per incidir en el CM dels aprenents i b) descriure les febleses i avantatges dels procediments i instruments que utilitzen, tal com han estat valorats en estudis de recerca, ja que ens permetrà establir criteris objectius sobre com i quan utilitzar-los en programes que fomentin l’aprenentatge autodirigit.
Resumo:
En aquesta recerca s’analitzen –des d’un enfocament educatiu inclusiu- les pràctiques més habituals vinculades a l’elaboració d’adequacions curriculars individualitzades per als alumnes amb necessitats educatives especials, a Catalunya, amb la finalitat d’identificar els aspectes que haurien de ser objecte de millora. La recerca s’ha fet en dues fases: En la primera, o estudi previ, s’han formulat les hipòtesis de treball i s’ha elaborat el qüestionari que, un cop validat, s’ha enviat a tots els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) de Catalunya. En la segona fase s’han analitzat les dades recollides en les diferents respostes del qüestionari.
Resumo:
Els anuncis televisius –i els mitjans publicitaris en general– tenen entre els seus propòsits els de captar l’atenció dels espectadors i arribar a una audiència de consumidors potencials. Aquestes dues finalitats no acostumen a representar processos separats o nivells de percepció diferents per part de l’espectador: si l’anunci assoleix la seva meta, despertarà un interès que serà l’interès d’aquells que es considera que tenen més probabilitats de comprar el producte o de realitzar l’acció que l’anunci vol promoure. Com més gran sigui la precisió a l’hora d’establir contacte amb aquestes persones, més específic, directe i, en conseqüència, reeixit, serà l’efecte del missatge. Pot semblar una paradoxa el fet que un dels procediments utilitzats per a atraure l’atenció de l’audiència sigui presentar un anunci el significat del qual no s’entén a primera vista. Però es tracta d’un recurs útil. La percepció d’alguns anuncis és semblant a la que es produeix al llegir poemes o certs relats curts, tenim la tendència a rellegir-los. Potser en una primera lectura no acabem de copsar-ne el significat, però això mateix es converteix en un repte que ens porta a llegir-lo una i altra vegada fins que descobrim el missatge del text. Quan arribem a aquest punt, l’esforç esdevé plaer estètic i el filtre que selecciona l’audiència també serveix per a seleccionar el client potencial.
Resumo:
Si tenim en compte que el procés de traducció és un procés complex, el procés de traducció d'un text audiovisual encara ho és més. A part dels problemes tècnics com per exemple la sincronització labial i temporal hi ha altres factors a tenir en compte com és l'ús d'estructures lingüístiques i textuals específiques d'aquest canal de comunicació. Moltes de les pel·lícules que sovint podem veure a la pantalla estan produïdes als Estats Units, i per tant estan en anglès, i hi ha una necessitat imperiosa de traduir-les al català i castellà. A part d'això, en algunes ocasions el text audiovisual original conté més d'una llengua; aquest és el cas de Raid on Rommel i Butch Cassidy and the Sundance Kid, entre d'altres. En aquests casos, ens trobem amb una nova dificultat: el traductor ha de traduir aquesta tercera llengua (o dialecte) a la corresponent cultura d'arribada. Aquest article vol presentar i exposar alguns exemples d'aquest tipus de dificultats així com també les diferents solucions que s'han aportat davant una "tercera" llengua.