Major-elements trends in cenozoic volcanites of Hungary

Hungary lies entirely within the Carpatho-Pannonian Region (CPR), a dominant tectonic unit of eastern Central Europe. The CPR consists of the Pannonian Basin system, and the arc of the Carpathian Mountains surrounding the lowlands in the north, east, and southeast. In the west, the CPR is bounded by the Eastern Alps, whereas in the south, by the Dinaridic belt. (...)

Perspectivas del debate en torno al concepto de europeidad al interior de la Unión Europea a la luz de los criterios de adhesión de Copenhague

Cuando se habla de los límites y fronteras de Europa, actualmente no están definidos en su totalidad, resultando problemático en la subregión del este, donde se encuentran Estados como Ucrania, Bielorrusia, Turquía y otros más. La delgada línea que divide a Europa de Asia aún es confusa, por lo cual delimitar el concepto de europeidad implica contemplar más variables que lo geográfico y cultural. De esta manera, la incertidumbre que existe está relacionada con los atributos que tiene la europeidad, y como los ciudadanos se identifican con ella. La europeidad antes que un conjunto de valores atribuible a los ciudadanos o una herencia cultural común, es un concepto difuso, efímero y esquivo para algunos autores. La trascendencia de este concepto se hace manifiesta en el artículo 49 del Tratado de la Unión Europea donde se estipulan las condiciones para ser miembro de la Unión Europea (UE). Aunque ser miembro de la UE no es lo mismo que ser europeo hasta este momento es la forma más aceptable para denominar a un Estado como europeo.

Revisión sistemática de literatura de la neumonía lipoidea exógena (nle) por exposición laboral

Objetivo Realizar una revisión sistemática de la neumonía lipoidea exógena (NLE) con el propósito de compactar y sintetizar los conocimientos fragmentados, así como el de informar el estado actual de este tema como riesgo laboral. Metodología La neumonía lipoidea es una condición poco común que resulta de la presencia de lípidos en el interior del espacio alveolar, se desconoce su actual incidencia. La neumonía lipoidea exógena se produce por aspiración o inhalación de sustancias oleosas, es una patología rara en pacientes sin enfermedades de base que predispongan a la broncoaspiración y cuando se presenta en individuos sanos se debe sospechar un origen ocupacional. Se realizó una revisión de literatura según la metodología estandarizada, incluyendo en la búsqueda: reporte de casos, descripciones de la enfermedad y el uso de técnicas diagnósticas. Las bases de datos fueron OVID además de GOOGLE ACADÉMICO; buscadores específicos: MEDLINE, CHEST, PUB MED, REDALYC, SCIELO, Europe PubMed Central (Europe PMC) y ELSEVIER. La búsqueda estuvo además, orientada por una serie de preguntas orientadoras sobre la neumonía lipoidea exógena (NLE) como riesgo laboral. Los artículos que cumplieron con los criterios de inclusión, se clasificaron de acuerdo con tipo de estudio, la calidad del artículo y finalmente se evaluaron con base en una lista de chequeo ajustada para este fin. Resultados Se seleccionó un total de 71 estudios incluyendo reporte de casos, descripciones de la enfermedad y técnicas diagnósticas; publicaciones provenientes de 21 países. Un total de 63 casos, 31 en mujeres (49,20%) y 32 en hombres (50,8%) fueron reportados; el 7,93% de los casos fueron atribuidos a la exposición de agentes en el ambiente laboral: combustibles, parafina/pintura/ pulverizaciones oleosas y diésel, ambientes propios de trabajadores de almacenes de pinturas y conductores de vehículos. Los síntomas de la neumonía lipoidea exógena (NLE) descritos fueron muy variables, puede cursar asintomática o con presencia de fiebre, disnea y tos irritativa; dolor torácico, en algunos casos hemoptisis, cianosis y pérdida de peso; El examen físico generalmente es normal, aunque puede revelar sibilancias o roncus. En pruebas de función respiratoria tales como la espirometría, se presenta un patrón restrictivo, además puede hallarse un descenso en la capacidad de difusión para el monóxido de carbono. En el hemograma puede detectarse leucocitosis con predominio de neutrófilos y aumento de la velocidad de sedimentación globular, hallazgos que también pueden ser producidos por una infección concomitante. Conclusiones Se destaca el hallazgo en la literatura de los diferentes agentes causales presentes en el ambiente laboral que pueden incidir en la aparición de la enfermedad: combustibles, parafina/pintura/ pulverizaciones oleosas y diésel, ambientes propios de trabajadores de almacenes de pinturas y conductores de vehículos. Se presentó neumonía lipoidea exógena (NLE) de tipo agudo después de 30 minutos a 24 horas de exposición masiva a aceites y sustancias oleosas, luego de de ocho meses a 9,5 años de inhalación continua secundaria. Los métodos más para de la diagnóstico enfermedad incluyen el lavado broncoalveolar (BAL), la biopsia de pulmón y la con radiografía torácica. Finalmente, es posible que en pacientes con neumonía lipoidea exógena, puedan presentarse complicaciones asociadas tales como: sobreinfección, fibrosis, retracción de las lesiones, cáncer de pulmón, bronconeumonías recurrentes e hipercalcemia.

La cooperación cultural como herramienta para la reafirmación identitaria en el Grupo Visegrád y sus efectos en el posicionamiento del mismo dentro de la Unión Europea 2004-2012

El Grupo Visegrád es un escenario de cooperación multilateral, conformado por Polonia, República Checa, Eslovaquia y Hungría, el cual tiene como objetivo principal contribuir al cumplimiento de los intereses de dichos países, por medio de la financiación de proyectos culturales. El interés de esta monografía consiste en determinar la incidencia de la cooperación cultural en la reafirmación identitaria de cada uno de los miembros del Grupo y, por ende, en la manera como éstos se proyectan dentro de la Unión Europea. Así pues, se identifican los principales hechos históricos que han moldeado los intereses de los países del V4 y que condujeron a la creación de una estructura institucional sólida, que ha servido como plataforma para el accionar de dichos países dentro del bloque europeo. Se utiliza la perspectiva constructivista de Alexander Wendt, la cual permite entender la naturaleza de la cooperación y, su relación con las identidades y los intereses de los Estados.

El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.

Filogeografia de la truita comuna (Salmo trutta) basada en la diversitat molecular del DNA mitocondrial

Les anàlisis realitzades en cent deu poblacions de truita comuna (Salmo trutta) que abarquen el seu rang natural de distribució indiquen que el patró filogenètic es relaciona amb les tres grans vessants on es troba distribuïda l'espècie: ponto-càspia, atlàntica i mediterrània. Aquesta diferenciació estaria associada a l'aïllament de les vessants durant el Quaternari. L'origen de l'espècie es relaciona amb la vessant ponto-càspia, d'acord amb els models biogeogràfics que postulen l'origen asiàtic de la ictiofauna europea. S'ha detectat també un segon nivell de divergència dins de cada vessant que dóna com a resultat l'existència de sis llinatges evolutius: Atlàntic i Duero a la vessant atlàntica, els llinatges Adriàtic, Mediterrani i Marmoratus als rius mediterranis, i el llinatge Danubi a la zona ponto-càspia. Les glaciacions del Pleistocè han modificat profundament el rang de distribució de la truita comuna, especialment a la vessant atlàntica, on s'han proposat quatre grans refugis glacials: a l'est de la capa de gel, a Europa central, a l'entorn del canal de la Mànega i a l'entorn del golf de Biscaia; tot i que només els tres primers haurien participat en la recolonització del nord d'Europa al final de l'última glaciació. El quart refugi, que inclou el sud de França i el Cantàbric hauria estat l'origen de l'expansió cap al sud durant el Pleistocè Superior d'un grup de poblacions distribuïdes actualment a la vessant atlàntica ibèrica, i també hauria servit de base per a l'expansió cap al nord d'altres grups de truita durant interglacials anteriors. A la vessant atlàntica de la peninsula Ibèrica, l'estructura poblacional es troba associada a la xarxa hidrogràfica i es determinen fins a cinc unitats poblacionals: les truites dels rius Cantàbrics, les del Miño, les del Duero, les del Tajo i les del Guadalquivir. Les poblacions del Guadalquivir pertanyerien a un grup d'influència mediterrània. Els marcadors d'al·lozims i de DNA mitocondrial es troben fortament correlacionats en aquesta vessant, on apunten cap als mateixos grups de poblacions. Per contra, els rius de la vessant mediterrània haurien estat colonitzats pels llinatges Adriàtic i Mediterrani i s'hauria produït una intensa intergradació secundària entre aquests llinatges durant els períodes glacials a partir de l'expansió de les poblacions retingudes a les capçaleres durant els interglacials. Els grups de hibridació, l'aïllament i la deriva en el període interglacial fa que els grups de poblacions identificats pels marcadors d'al·lozims i de DNA mitocondrial no coincideixin.

The dark side of the Mediterranean : expression of fear from the inquisition to the present

Inside the stones of its most famous buildings, Évora keeps mysteries and secrets which constitute the most hidden side of its cultural identity. A World Heritage site, this town seems to preserve, in its medieval walls, a precious knowledge of the most universal and ancient human emotion: fear. Trying to transcend many of its past and future fears, some of its historical monuments in Gothic style were erected against the fear of death, the most terrible of all fears, which the famous inscription, in the Bones Chapel of the Church of São Francisco, insistently reminds us, through the most disturbing words: “Nós ossos que aqui estamos pelos vossos esperamos”. If the first inquisitors worked in central Europe (Germany, northern Italy, eastern France), later the centres of the Inquisition were established in the Mediterranean regions, especially southern France, Italy, Portugal, and Spain. Consequently, the roots of fear in Évora are common to other towns, where the Inquisition developed a culture of fear, through which we can penetrate into the dark side of the Mediterranean, where people were subjected to the same terrifying methods of persecution and torture. This common geographical and historical context was not ignored by one of the most famous masters of American gothic fiction, Edgar Allan Poe. Through the pages of The Pit and the Pendulum, readers get precise images of the fearful instruments of terror that were able to produce the legend that has made the first grand inquisitor, Tomas de Torquemada, a symbol of ultimate cruelty, bigotry, intolerance, and religious fanaticism, which unfortunately are still the source of our present fears in a time when religious beliefs can be used again as a motif of war and destruction. As Krishnamurti once suggested, only a fundamental realization of the root of all fear can free our minds.

Kurczenie się miast w Europie Środkowo-Wschodniej

Przełom XX i XXI wieku jest okresem fundamentalnych przemian społeczno-gospodarczych i instytucjonalnych w Europie Środkowo-Wschodniej połączonych z przemianami demograficznymi. Przemiany te pociągają za sobą zmianę wielu paradygmatów w naukach przestrzenno-ekonomicznych i praktyce planistyczno-decyzyjnej. Stwierdzenie to odnosi się m.in. do procesu kurczenia się miast (urban shrinkage), tj. długookresowego spadku liczby ludności powiązanego z kryzysem lokalnej gospodarki i narastającymi problemami społecznymi. Proces ten, występujący wcześniej w niektórych miastach (najczęściej starych ośrodkach przemysłowych) Europy Zachodniej i Stanów Zjednoczonych, przybrał po 1990 r. szczególnie duże rozmiary w postkomunistycznych krajach Europy Środkowo-Wschodniej. Pojawiają się zatem nowe wyzwania, dotyczące z jednej strony potrzeby identyfikacji skali, tempa, form kurczenia się miast i ich przestrzennego zróżnicowania, z drugiej strony – rewizji dotychczasowych polityk miejskich, ukierunkowanych najczęściej na paradygmat wzrostu. Te przesłanki powodują, że kurczące się miasta stają się przedmiotem wielu dyskusji naukowych i praktycznych oraz międzynarodowych projektów badawczych. Niniejsza publikacja jest pokłosiem jednego z takich projektów o akronimie CIRES (Cities Regrowing Smaller. Fostering Knowledge on Regeneration Strategies in Shrinking Cities across Europe - Propagowanie wiedzy na temat strategii regeneracji w kurczących się miastach Europy), realizowanego w ramach Akcji COST, tj. Europejskiego Programu Współpracy w Dziedzinie Badań Naukowo-Technicznych. W projekcie tym, który zakończył się w 2013 r., uczestniczyli przedstawiciele wielu dyscyplin naukowych z 26 państw, w tym redaktor naukowy i autorzy kilku rozdziałów tej książki. Celem publikacji jest upowszechnienie wyników projektu CIRES w Polsce odniesionych przede wszystkim do regionu Europy Środkowo-Wschodniej. Książka ta jest dziełem, w którego przygotowaniu brało udział 30 autorów z kraju i zagranicy. Zespół autorów wyraża przekonanie, że publikacja ta stanie się głosem w dyskusji na temat jednego z ważnych procesów określających obecną sytuację wielu miast Polski, Europy i świata.

Modelling European winter wind storm losses in current and future climate

Severe wind storms are one of the major natural hazards in the extratropics and inflict substantial economic damages and even casualties. Insured storm-related losses depend on (i) the frequency, nature and dynamics of storms, (ii) the vulnerability of the values at risk, (iii) the geographical distribution of these values, and (iv) the particular conditions of the risk transfer. It is thus of great importance to assess the impact of climate change on future storm losses. To this end, the current study employs—to our knowledge for the first time—a coupled approach, using output from high-resolution regional climate model scenarios for the European sector to drive an operational insurance loss model. An ensemble of coupled climate-damage scenarios is used to provide an estimate of the inherent uncertainties. Output of two state-of-the-art global climate models (HadAM3, ECHAM5) is used for present (1961–1990) and future climates (2071–2100, SRES A2 scenario). These serve as boundary data for two nested regional climate models with a sophisticated gust parametrizations (CLM, CHRM). For validation and calibration purposes, an additional simulation is undertaken with the CHRM driven by the ERA40 reanalysis. The operational insurance model (Swiss Re) uses a European-wide damage function, an average vulnerability curve for all risk types, and contains the actual value distribution of a complete European market portfolio. The coupling between climate and damage models is based on daily maxima of 10 m gust winds, and the strategy adopted consists of three main steps: (i) development and application of a pragmatic selection criterion to retrieve significant storm events, (ii) generation of a probabilistic event set using a Monte-Carlo approach in the hazard module of the insurance model, and (iii) calibration of the simulated annual expected losses with a historic loss data base. The climate models considered agree regarding an increase in the intensity of extreme storms in a band across central Europe (stretching from southern UK and northern France to Denmark, northern Germany into eastern Europe). This effect increases with event strength, and rare storms show the largest climate change sensitivity, but are also beset with the largest uncertainties. Wind gusts decrease over northern Scandinavia and Southern Europe. Highest intra-ensemble variability is simulated for Ireland, the UK, the Mediterranean, and parts of Eastern Europe. The resulting changes on European-wide losses over the 110-year period are positive for all layers and all model runs considered and amount to 44% (annual expected loss), 23% (10 years loss), 50% (30 years loss), and 104% (100 years loss). There is a disproportionate increase in losses for rare high-impact events. The changes result from increases in both severity and frequency of wind gusts. Considerable geographical variability of the expected losses exists, with Denmark and Germany experiencing the largest loss increases (116% and 114%, respectively). All countries considered except for Ireland (−22%) experience some loss increases. Some ramifications of these results for the socio-economic sector are discussed, and future avenues for research are highlighted. The technique introduced in this study and its application to realistic market portfolios offer exciting prospects for future research on the impact of climate change that is relevant for policy makers, scientists and economists.

Genetic structure and systematic relationships within the Ophrys fuciflora aggregate (Orchidaceae: Orchidinae): high diversity in Kent and a wind-induced discontinuity bisecting the Adriatic

A recent phylogenetic study based on multiple datasets is used as the framework for a more detailed examination of one of the ten molecularly circumscribed groups identified, the Ophrys fuciflora aggregate. The group is highly morphologically variable, prone to phenotypic convergence, shows low levels of sequence divergence and contains an unusually large proportion of threatened taxa, including the rarest Ophrys species in the UK. The aims of this study were to (a) circumscribe minimum resolvable genetically distinct entities within the O. fuciflora aggregate, and (b) assess the likelihood of gene flow between genetically and geographically distinct entities at the species and population levels. Fifty-five accessions sampled in Europe and Asia Minor from the O. fuciflora aggregate were studied using the AFLP genetic fingerprinting technique to evaluate levels of infraspecific and interspecific genetic variation and to assess genetic relationships between UK populations of O. fuciflora s.s. in Kent and in their continental European and Mediterranean counterparts. The two genetically and geographically distinct groups recovered, one located in England and central Europe and one in south-eastern Europe, are incongruent with current species delimitation within the aggregate as a whole and also within O. fuciflora s.s. Genetic diversity is higher in Kent than in the rest of western and central Europe. Gene flow is more likely to occur between populations in closer geographical proximity than those that are morphologically more similar. Little if any gene flow occurs between populations located in the south-eastern Mediterranean and those dispersed throughout the remainder of the distribution, revealing a genetic discontinuity that runs north-south through the Adriatic. This discontinuity is also evident in other clades of Ophrys and is tentatively attributed to the long-term influence of prevailing winds on the long-distance distribution of pollinia and especially seeds. A cline of gene flow connects populations from Kent and central and southern Europe; these individuals should therefore be considered part of an extensive meta-population. Gene flow is also evident among populations from Kent, which appear to constitute a single metapopulation. They show some evidence of hybridization, and possibly also introgression, with O. apifera.

The impact of traffic emissions on atmospheric ozone and OH: results from QUANTIFY

To estimate the impact of emissions by road, aircraft and ship traffic on ozone and OH in the present-day atmosphere six different atmospheric chemistry models have been used. Based on newly developed global emission inventories for road, ship and aircraft emission data sets each model performed sensitivity simulations reducing the emissions of each transport sector by 5%. The model results indicate that on global annual average lower tropospheric ozone responds most sensitive to ship emissions (50.6%±10.9% of the total traffic induced perturbation), followed by road (36.7%±9.3%) and aircraft exhausts (12.7%±2.9%), respectively. In the northern upper troposphere between 200–300 hPa at 30–60° N the maximum impact from road and ship are 93% and 73% of the maximum effect of aircraft, respectively. The latter is 0.185 ppbv for ozone (for the 5% case) or 3.69 ppbv when scaling to 100%. On the global average the impact of road even dominates in the UTLS-region. The sensitivity of ozone formation per NOx molecule emitted is highest for aircraft exhausts. The local maximum effect of the summed traffic emissions on the ozone column predicted by the models is 0.2 DU and occurs over the northern subtropical Atlantic extending to central Europe. Below 800 hPa both ozone and OH respond most sensitively to ship emissions in the marine lower troposphere over the Atlantic. Based on the 5% perturbation the effect on ozone can exceed 0.6% close to the marine surface (global zonal mean) which is 80% of the total traffic induced ozone perturbation. In the southern hemisphere ship emissions contribute relatively strongly to the total ozone perturbation by 60%–80% throughout the year. Methane lifetime changes against OH are affected strongest by ship emissions up to 0.21 (± 0.05)%, followed by road (0.08 (±0.01)%) and air traffic (0.05 (± 0.02)%). Based on the full scale ozone and methane perturbations positive radiative forcings were calculated for road emissions (7.3±6.2 mWm−2) and for aviation (2.9±2.3 mWm−2). Ship induced methane lifetime changes dominate over the ozone forcing and therefore lead to a net negative forcing (−25.5±13.2 mWm−2).

Biomass partitioning and growth efficiency in four naturally regenerated forest tree species

Current forest growth models and yield tables are almost exclusively based on data from mature trees, reducing their applicability to young and developing stands. To address this gap, young European beech, sessile oak, Scots pine and Norway spruce trees approximately 0 to 10 years old were destructively sampled in a range of naturally regenerated forest stands in Central Europe. Diameter at base and height were first measured in situ for up to 175 individuals per species. Subsequently, the trees were excavated and dry biomass of foliage, branches, stems and roots was measured. Allometric relations were then used to calculate biomass allocation coefficients (BAC) and growth efficiency (GE) patterns in young trees. We found large differences in BAC and GE between broadleaves and conifers, but also between species within these categories. Both BAC and GE are strongly age-specific in young trees, their rapidly changing values reflecting different growth strategies in the earliest stages of growth. We show that linear relationships describing biomass allocation in older trees are not applicable in young trees. To accurately predict forest biomass and carbon stocks, forest growth models need to include species and age specific parameters of biomass allocation patterns.

Cloud-resolving simulations of deep convection over a heated mountain

Cloud-resolving numerical simulations of airflow over a diurnally heated mountain ridge are conducted to explore the mechanisms and sensitivities of convective initiation under high pressure conditions. The simulations are based on a well-observed convection event from the Convective and Orographically Induced Precipitation Study (COPS) during summer 2007, where an isolated afternoon thunderstorm developed over the Black Forest mountains of central Europe, but they are idealized to facilitate understanding and reduce computational expense. In the conditionally unstable but strongly inhibited flow under consideration, sharp horizontal convergence over the mountain acts to locally weaken the inhibition and moisten the dry midtroposphere through shallow cumulus detrainment. The onset of deep convection occurs not through the deep ascent of a single updraft but rather through a rapid succession of thermals that are vented through the mountain convergence zone into the deepening cloud mass. Emerging thermals rise through the saturated wakes of their predecessors, which diminishes the suppressive effects of entrainment and allows for rapid glaciation above the freezing level as supercooled cloud drops rime onto preexisting ice particles. These effects strongly enhance the midlevel cloud buoyancy and enable rapid ascent to the tropopause. The existence and vigor of the convection is highly sensitive to small changes in background wind speed U0, which controls the strength of the mountain convergence and the ability of midlevel moisture to accumulate above the mountain. Whereas vigorous deep convection develops for U0 = 0 m s−1, deep convection is completely eliminated for U0 = 3 m s−1. Although deep convection is able to develop under intermediate winds (U0 = 1.5 m s−1), its formation is highly sensitive to small-amplitude perturbations in the initial flow.

Real estate capital flows and transitional economies

reign real estate capital was a major source of financing domestic property market office construction in Central Europe after the fall of the Berlin Wall in 1989. During the 1990s, over 800 office buildings were either newly constructed or refurbished in Budapest, Prague and Warsaw. The primary focus of this analysis is explaining the spatial construction and redevelopment patterns of the post-1989 office buildings in these cities. Secondarily, we analyze the correlation of foreign direct investment flows to annual construction of office buildings. We seek to explain the location of new or refurbished office buildings in the central business district (CBD) or in non-CBD locations in terms of the effect of time, size of property and other variables, and test whether there is a positive correlation relationship of foreign direct investment flows and new office construction or refurbishment. Integrating relevant foreign direct investment (FDI), economic geography and property theories in the research, the authors attempt to bridge existing gaps in the literature.