Poblacions marginals: valor en conservació

Les poblacions de plantes a l'extrem/perifèria de llur àrea de distribució han rebut diversa atenció per la seva vulnerabilitat o per la seva diferenciació genètica més o menys marcada. Tres articles recents sobre espècies de la nostra flora (Cypripedium calceolus, Cyclamen balearicum o Dichoropetalum schottii) aporten noves dades per a interpretar correctament aquestes poblacions extremes.

El coral·ligen de les illes Medes: una comunitat fràgil amb un gran valor patrimonial

El coral·ligen ha estat definit com una bioconstrucció formada sobretot per algues calcàries de la família de les coral·linàcies, principalment dels gèneres Lithophyllum, Lithothamnion, Mesophyllum,Neogoniolithon, Peyssonnelia i Halimeda, que es desenvolupen entre 20 i 120 m de fondària, on la poca disponibilitat de llum limita el creixement de les algues fotofil·les (Ballesteros, 2006). En aquestescondicions, les espècies d’algues carbonatades passen a ser dominants i, juntament amb diferents espècies d’invertebrats, desenvolupen unes comunitats amb una forta complexitat estructural.Originalment, el coral·ligen es va descriure en el segle XIX a la zona de Marsella (Marion, 1833). El nom, coral·ligen, estava relacionat amb la “producció” de corall vermell Corallium rubrum per part deles bioconstruccions algals. De fet, a la zona de Marsella el corall vermell era un recurs pesquer molt important en aquella època i d’aquí, probablement, que s’emprès el terme. Tanmateix, el terme englobael conjunt de comunitats dominades per diferents algues calcàries i invertebrats que, independentment de la seva composició, estan caracterizades per desenvolupar importants bioconcrecions (fins a 2 m d’alçada) en diferents zones geogràfiques de la Mediterrània.

Producció de valor, recursos humans i articulació de l'espai. Catalunya com a exemple (1955-1975)

Com a base per endinsar-se en l'anhlisi de l'articulació espacial d'un territori, proposo postular que aquesta articulació, és a dir, l'espai social en cada moment determinat, és la resultant dels efectes de la formació social vigent sobre una situació genealbgica del territori en el qual intervé. Segons aixb, la variable articuladora en cada formació social estarh formada pel procés de producció i reproducció de valor en la seqükncia: 1) producció de valor; 2) utilització dels diversos recursos productius, tot aprofitant-se de la mobilitat diferencial dels factors; 3) circulació del valor, i 4) gestió i/o apropiació de l'excedent i repartiment social del valor. Tot aixb sobre un territori en el qual s'articularan diverses funcionalitzacions de manera que possibilitin, i maximalitzin si és possible, el resultat per part del bloc gestor-apropiador de l'excedent.

Valor nutritivo da silagem de cana-de-açúcar tratada com uréia e acrescida de rolão-de-milho

O objetivo deste trabalho foi determinar o valor nutritivo da silagem de cana-de-açúcar tratada com 0,5% de uréia e acrescida de 0, 40, 80 e 120 kg de rolão-de-milho/t de cana-de-açúcar picada e ensilada. O experimento foi desenvolvido no Instituto de Zootecnia, em Nova Odessa, SP, em delineamento de blocos completos ao acaso com quatro repetições. O teste de consumo e digestibilidade foi efetuado com ovelhas em gaiolas com coletor e separador de fezes e urina. O teste constou de três períodos de 10, 10 e 5 dias, que corresponderam, respectivamente, aos períodos de adaptação, controle do consumo e coleta. A adição de rolão-de-milho melhorou o padrão de fermentação das silagens. O consumo de matéria seca e fibra insolúvel em detergente neutro, os coeficientes de digestibilidade da matéria seca e fibra insolúvel em detergente neutro, bem como a ingestão de nutrientes digestíveis totais, aumentaram linearmente com a elevação dos níveis de rolão-de-milho adicionados. O valor nutritivo das silagens aumentou com a adição de rolão-de-milho.

Valor nutritivo de cana-de-açúcar tratada com hidróxido de sódio e acrescida de rolão-de-milho

O objetivo deste trabalho foi determinar o valor nutritivo de cana-de-açúcar tratada com 1,0% de hidróxido de sódio e acrescida de 0, 40, 80 e 120 kg de rolão-de-milho/t de cana-de-açúcar. O experimento foi conduzido no Instituto de Zootecnia, em Nova Odessa, SP, e o delineamento utilizado foi o de blocos ao acaso, com quatro repetições. O teste de consumo e digestibilidade foi efetuado com ovelhas em períodos de 10, 10 e 5 dias, que corresponderam, respectivamente, aos períodos de adaptação, controle do consumo e coleta de fezes e urina. O consumo de matéria seca e o coeficiente de digestibilidade da matéria seca aumentaram linearmente com a adição de rolão-de-milho. A ingestão de nutrientes digestíveis totais não foi alterada com a adição de rolão-de-milho.

Início de florescimento, produção e valor nutritivo de gramíneas forrageiras tropicais sob condição de sombreamento natural

Um experimento foi conduzido para estudar seis gramíneas forrageiras tropicais quanto ao seu valor nutritivo, florescimento, e produção de matéria seca quando sombreadas por árvores de angico-vermelho (Anadenanthera macrocarpa). Foram estudadas as gramíneas Brachiaria brizantha cv. Marandu, Panicum maximum cvs. Aruana, Makueni, Mombaça e Tanzânia e Cynodon dactylon cv. Tifton 68. O desempenho das gramíneas sob as árvores foi comparado com o obtido em área próxima, sem árvores (controle). O sombreamento retardou o início do florescimento de todas as gramíneas, em maior ou menor grau, dependendo da espécie. A produção de matéria seca das gramíneas foi reduzida pelo sombreamento, exceto no corte 3, no qual o crescimento nas áreas com e sem sombra não diferiu significativamente. O Tifton 68 não tolerou as condições de sombreamento, e as outras espécies tiveram tolerância moderada. As concentrações de N nas folhas de todas as gramíneas aumentaram significativamente na área de sombra em relação à área de sol. Nas condições de sombreamento, a DIVMS da parte aérea total das gramíneas foi significativamente mais alta do que na área sem árvores.

El valor de la autonomía emocional en la pre-adolescencia

Está demostrado que los buenos hábitos aprendidos durante la infancia actúan como factores protectores en la edad adulta; es por ello que se plantea un programa de educación emocional para ciclo superior de primaria, porque es en esta etapa pre-adolescente (11-13a) cuando se construyen los cimientos para conseguir cuotas de autonomía personal. En este estudio ponemos el acento en la autonomía emocional porque entendemos que es una de las competencias personales más complejas para conseguir una independencia saludable. Implica la capacidad de pensar, sentir, tomar decisiones responsables; implica el autoconocimiento, la autoaceptación, la confianza en uno mismo y adquirir una actitud positiva ante la vida. El trabajo continuado y sistemático de cada una de estas dimensiones permite un mayorgrado de autoeficacia emocional y en consecuencia un fortalecimiento de la autoestima. Constituye la mejor vacuna para la prevención de conductas disruptivas.

La creativitat com a valor a desenvolupar en els mestres del s. XXI

La creativitat és un estudi transversal relacionat amb la producció i el potencial depensament i acció divergent de les persones. Els models explicatius han emfasitzat els aspectes genètics, ambientals, combinats, de personalitat o cognitius per a donar explicació d’un recurs que forma part de les competències necessàries per a qualsevol mestre. Com a valor és especialmentnecessari en àmbits educatius i de recerca perquè fa avançar el coneixement. Les artssón un espai valuós per a desenvolupar la creativitat de les persones i dels grups humans. Es presenten un seguit de tècniques per desenvolupar la creativitat així com eines i instruments de mesura de la mateixa.

La creativitat com a valor a desenvolupar en els mestres del s. XXI

La creativitat és un estudi transversal relacionat amb la producció i el potencial depensament i acció divergent de les persones. Els models explicatius han emfasitzat els aspectes genètics, ambientals, combinats, de personalitat o cognitius per a donar explicació d’un recurs que forma part de les competències necessàries per a qualsevol mestre. Com a valor és especialmentnecessari en àmbits educatius i de recerca perquè fa avançar el coneixement. Les artssón un espai valuós per a desenvolupar la creativitat de les persones i dels grups humans. Es presenten un seguit de tècniques per desenvolupar la creativitat així com eines i instruments de mesura de la mateixa.

Espectro de gotas de bicos de pulverização hidráulicos de jato plano e de jato cônico vazio

A escolha e o uso adequado de bicos de pulverização são essenciais para a correta aplicação de agrotóxicos. Este trabalho teve como objetivo avaliar o espectro de gotas de bicos de pulverização hidráulicos de jato plano padrão e de jato cônico vazio, com diferentes vazões nominais. Em ambiente controlado, avaliou-se o espectro de gotas por meio de um analisador a laser de gotas em tempo real, nas faixas de pressão de 200 a 400 kPa para os bicos de jato plano, e de 400 a 600 kPa para os bicos de jato cônico vazio. Realizou-se também um estudo teórico sobre a distância horizontal percorrida por gotas de tamanho conhecido. Os bicos de jato cônico vazio apresentaram gotas de menor tamanho em relação aos de jato plano e, por isso, proporcionaram maior densidade de gotas depositadas sobre a superfície-alvo. Todos os bicos apresentaram densidade de gotas superior a 110 gotas cm-2. No entanto, o potencial de deriva foi alto, principalmente o dos bicos de jato cônico, requerendo estratégias para sua redução. É possível estimar a distância horizontal percorrida por gotas de tamanho conhecido.

Preparació física específica en l'esport col·lectiu del futbol. Estudi de la millora i el manteniment del valor del VO2màx

En el treball que es mostra a continuació podrem observar un estudi sobre la preparació física aplicada a l’esport del futbol. A més, farem un estudi dels nivells del volum màxim d’Oxigen (Vo2màx) a través d’un procés d’obtenció de resultats indirecte (Test de Course Navette) tenint present el nombre de sessions setmanals. Observarem les diferències en la definició del paràmetre segons Zintl (1991), Diéguez (1997), Gómez, Aranda i Ferrer (2010), entre d’altres. També observarem els nivells que s’han de tenir a partir d’autors com Zintl (1991), Rivera i Avella (1992), Sánchez i Salas (2008). Per dur-ho a terme, farem un estudi hipotètic-deductiu a través d’un mostreig no probabilístic. Observarem els valors del Vo2màx. assolits en el període preparatori, comparats amb el manteniment, la millora o la pèrdua d’aquest després d’un període d’entrenament diferenciat entre una i tres sessions. Un cop realitzat el procés, hem pogut veure que els nivells assolits després del període preparatori (60.87+ 8.81 ml/kg/min) són majors respecte l’inici del període (44.38 +8.92 ml/kg/min.). Posteriorment, al observar les diferències entre els dos grups de la mostra, podem afirmar que amb tres sessions realitzades no es poden mantenir els nivells anteriors (57.80 +10.16) respecte els (56.73 +9.24) de l’últim test. Per últim, el grup 2, amb una única sessió setmanal els valors baixen més, es passa dels (63.93 + 6.24 ml/kg/min.) als (56.50 + 7.52 ml/kg/min)

Valor energético do óleo ácido de soja para aves

A escassez de valores confiáveis de energia metabolizável tem limitado o uso do óleo ácido de soja como fonte de energia, nas rações de aves. O objetivo deste trabalho foi verificar o efeito da idade da ave e do método de determinação nos valores de energia metabolizável do óleo ácido de soja comercial. No primeiro e segundo ensaios, foi utilizado o método da coleta total de excretas, com pintos de 12 a 20 dias de idade e com galos adultos, respectivamente. No terceiro ensaio, foi utilizado o método Sibbald com galos adultos. Em todos os ensaios, utilizou-se uma ração-referência e uma ração-teste, composta por 10% de óleo ácido de soja e 90% da ração de referência. No método da coleta total de excretas, a energia metabolizável aparente corrigida determinada foi de 7.488 e de 8.610 kcal kg-1 de matéria seca para pintos e galos, respectivamente. A energia metabolizável verdadeira corrigida, determinada pelo método Sibbald, com galos, foi de 8.195 kcal kg-1 de matéria seca. Os valores de energia metabolizável, determinados com galos, foram superiores aos determinados com pintos. Portanto, na formulação de rações para aves, deve-se considerar as diferenças nos valores energéticos do óleo ácido de soja, para aves jovens e adultas.

Valor nutritivo do bagaço de cana-de-açúcar amonizado com quatro doses de uréia

O objetivo deste trabalho foi avaliar a composição químico-bromatológica e a digestibilidade in vitro do bagaço de cana-de-açúcar, submetido à amonização com uréia. Os tratamentos constaram de quatro doses de uréia, adicionadas ao bagaço de cana-de-açúcar, e adição de 1,2% de soja como fonte de urease. O delineamento experimental utilizado foi o inteiramente casualizado. O bagaço foi armazenado em silos de PVC com capacidade para 5,3 L, que foram abertos depois de 110 dias de amonização. Com a adição das doses de uréia ao bagaço, houve aumento linear nos teores de proteína bruta. Os teores de fibra em detergente neutro, fibra em detergente ácido, hemicelulose, celulose, lignina e carboidratos totais diminuíram, enquanto os teores de nitrogênio insolúvel em detergente ácido, nitrogênio insolúvel em detergente neutro, carboidratos não fibrosos, nitrogênio amoniacal e pH aumentaram, significativamente, com a adição de uréia. Nas doses avaliadas, a uréia adicionada ao bagaço promove aumento no conteúdo dos compostos nitrogenados, diminuição dos componentes fibrosos e aumenta a digestibilidade in vitro da matéria seca. Estimada pela equação de regressão, a adição de 2,62% de uréia ao bagaço de cana fornece o teor mínimo de proteína bruta para o bom funcionamento do rúmen.

El valor de l'educació en societats de canvi

Pensar l'educació del futur, l'educació de la condició humana de què parla Edgar Morin, porta a pensar que la pedagogia ha d'estar vinculada a la vida a fi de reflexionar sobre l'educació com a fet humà i alhora mostrar l'humanisme de l'educació. La realitat com a referent de la pedagogia, perquè és a través de l'anàlisi d'aquesta realitat que es troben les raons del pensar una educació humanament contextualitzada, projecció d'utopies pedagògiques, o d'una pedagogia que projecta l'educació en valors humans com a utopia possible en el món. També, educació de la utopia perquè és ideació ètica que neix de la responsabilitat del jo i el nosaltres amb la vida humana, amb el benestar, amb la justícia i la felicitat per a tothom. És el desig d'una pedagogia política, en el sentit d'un fer no reduït al discurs sinó que és acció. Pedagogia que en el seu pensar l'educació s'allunya dels conformismes paralitzadors, no desvia la mirada, ni es subjecta a silencis. És aquest pensar pedagògic, que obre al sentir d'una educació que sap del valor del món i té present la dignitat humana. En aquesta orientació és una educació compromesa amb la formació de ciutadanes i ciutadans que contribuiran a la transformació de les societats polaritzades, desiguals, injustes. Educació, per tant, que promou la reflexió ètica per desvelar el món i comprendre el com i el perquè de les experiències d'opressió, de violència, d'insostenibilitat, etc. Al mateix temps educació per aprendre a aprendre a traçar els camins dels valors humans conformadors d'altres realitats que siguin justes.

Morfofisiologia e valor nutritivo do capim-braquiária sob sombreamento natural e a sol pleno

O objetivo deste trabalho foi avaliar características morfofisiológicas e o valor nutritivo da Brachiaria decumbens, nas épocas chuvosas de 2003 e 2004, em um sistema silvipastoril, com faixas de 30 m de largura com essa gramínea, alternadas com faixas de 10 m com árvores de Acacia mangium, A. angustissima, Mimosa artemisiana, Leucaena leucocephala x L. diversifolia, Eucalyptus grandis. Foi adotado o delineamento de blocos ao acaso, em parcelas subsubdivididas (características morfofisiológicas) ou parcelas subdivididas (características do valor nutritivo), com quatro repetições. Em 2003, o sombreamento foi de 65% da radiação incidente fora do bosque e, em 2004, de 35%, depois da retirada de árvores de eucalipto. Sob sombreamento, a densidade de perfilhos, o índice de área foliar e a massa de forragem foram maiores no segundo ano. Os teores médios de fibra em detergente neutro (FDN) foram maiores a pleno sol que sob sombreamento, enquanto os valores médios de proteína bruta (PB) e a digestibilidade in vitro da matéria seca foram maiores à sombra. O sombreamento moderado aumenta os teores de PB, reduz os teores de FDN e incrementa a digestibilidade da forragem de gramíneas que crescem sob a copa das árvores.