1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
Parlar dhidrografia a la comarca de la Selva s parlar del Ter i de la Tordera, dels dos cursos fluvials bsics que estructuren la prctica totalitat de la xarxa hdrica de la demarcaci. Ambds, amb les seves conques respectives, tenen un paper determinant a lhora de definir les relacions que sestableixen entre societat i medi. Tenint en compte aquest punt de partida, al llarg del text es far una aproximaci als aprofitaments i recursos que se nobtenen, incidint sobretot en les seves singularitats. Pel cas del Ter el tema sabordar des de la perspectiva de la gran obra hidrulica ubicada dins els lmits de la comarca, per tenint en compte que el seu abast transcendeix lescala regional i que els recursos que proporciona, respecte a la Selva, sn ms de passada que destada. En canvi, quant a la Tordera, sincidir ms com a conca, els recursos i explotaci de la qual reverteixen de manera molt ms directa dins la comarca i rees venes com el Valls Oriental i lAlt Maresme. En darrer terme es far esment dalgunes de les problemtiques i contradiccions que comporta la gesti dun recurs tan valus com laigua
Resumo:
Ressenya del llibre 'El sindicalisme forestal dins del moviment obrer catal: els roders' de Roger Zamorano, publicat l' any 2000 pel Museu Etnolgic del Montseny. Estudi que reconstrueix la trajectria del moviment associatiu dels roders de la comarca de la Selva (interior) des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil del 1936 en base documentaci escrita o oral
Resumo:
The University of Girona held the XXVI Young Geographers meeting in september 2003. The event, entitled Talking geograpies, involved Spanish students and qualified geographers with the aim of discussing the varied perspectives of geography in the field of town and country planning
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi s estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per aix s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, ms concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentaci generada per l'esmentada instituci benfica. El primer llibre de comptes conservat s de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final tamb ha estat fixada per la documentaci, perqu a partir d'aquest moment deixem de trobar constncia escrita del pagament dels mals usos i de la prestaci d'homenatges. La importncia dels mals usos, s a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana s una qesti fora de discussi. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigncia els dos alaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hiptesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual s la ra de les guerres remences de finals del segle XV. Com s sabut van quedar resoltes amb la Sentncia Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importncia que els historiadors han concedit a l'existncia dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemtics sobre la seva aplicaci a la prctica. Per aix, l'objectiu d'aquesta tesi s estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que s representativa, sense cap mena de dubte, del que succea en la dicesi gironina. A ms a ms, cal assenyalar que l'estudi comprn un perode de temps que inclou circumstncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remena. Com s sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempci de persones (mitjanant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstncies), la intstia i l'eixrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'rsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugcia (exigida a les dones considerades adlteres). Els remences confirmaven la seva dependncia d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu captols a ms d'una introducci (o primer captol) i d'unes conclusions. El segon captol s dedicat a la descripci de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importncia del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a ms a ms de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la instituci tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Girons, La Selva, l'Alt i el Baix Empord i el Pla de l'Estany. En el quart captol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conixer el nombre de persones que eren prpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuaci segueixen els quatre captols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anlisi va ocasionar l'elaboraci dels tres darrers. En el captol cinqu s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergam. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la instituci. El captol segent s dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els captols set i vuit, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntries com les involuntries. El resultat obtingut s que entre 1331 i 1458, la instituci va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de noms 105 intsties i eixrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intsties, fins el 1458 per 68 eixrquies i fins el 1406 per 14 intsties i/o eixrquies. Els captols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinena a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer captol analitza el compliment de la sentncia dictada pel rei Alfons el Magnnim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remena els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.
Resumo:
La reflexi sobre la meva prctica educativa mha portat a endinsar-me en el mn de la diversitat i de leducaci en valors, i preguntar-me sobre la seva ubicaci en la formaci docent. Lenfocament daquestes qestions sha realitzat des de lptica de la persona. Des della shan buscat uns eixos vertebradors mnims que haurien destar presents tant en tot plantejament educatiu concret, com en la legislaci en matria educativa i en els plans de formaci del professorat. Aquests eixos vertebradors shan articulat en una tipologia de valors formada pel valor de la persona, des del qual sorgeixen el valor de leducaci, els valors de la democrcia i el valor de la utopia. El que he realitzat en aquesta recerca ha estat analitzar la legislaci educativa i els plans destudi de formaci de mestres de les universitats de Catalunya a partir de quatre grups dindicadors que pretenen lestudi del seu marc contextual, del vocabulari utilitzat concretament els termes tica, moral i valor-, del tractament de la diversitat a partir del territori i la classe social, ltnia, el gnere i les necessitats educatives especials-, i de lenfocament de leducaci en valors segons la tipologia anteriorment apuntada-.
Resumo:
El parc rural de la Torre Negra ha estat protegit recentment desprs de 15 anys de lluita ciutadana, grcies a laprovaci del Pla Especial de Protecci i Millora el 29 de juny del present any. A partir dara, sobre un ampli ventall de possibilitats per a la seva gesti i desenvolupament. En aquest context s on es situa el present estudi, amb la finalitat de presentar unes lnies estratgiques bsiques per a iniciar lactivitat al parc. Una activitat que t en el punt de mira el desenvolupament rural de lespai i la transformaci social de la ciutadania.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. La hiptesi plantejada ha estat si els joves estan ms conscienciats que la gent gran en el reciclatge. Per tal de demostrar aquesta hiptesi sha investigat sobre el procs que segueixen els diferents tipus de residus i les diferents estratgies que s'han de seguir per reciclar. Desprs de buscar informaci sobre l'evoluci del reciclatge a Cerdanyola es va elaborar un model d'enquesta per saber els diferents hbits de reciclatge i es van comparar segons les diferents franges d'edat. Aquestes enquestes tamb van proporcionar informaci sobre els problemes que tenen els ciutadans amb el servei de reciclatge a Cerdanyola. Posteriorment es va visitar la deixalleria de la ciutat i es va realitzar una entrevista a l'encarregat d'aquesta. Finalment, cal destacar tota la informaci proporcionada per l'alcalde de Cerdanyola sobre la poltica mediambiental que t el govern local. La hiptesi contrastada ha resultat certa.
Resumo:
Aquest estudi presenta la situaci actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organitzaci desenvolupada a cada projecte. Aix, podem trobar horts de gesti: a) individual i autogestionada; b) comunitria i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitria i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A ms de tenir una clara funci d'entreteniment, sn propostes que consideren la internalitzaci a les ciutats de la producci de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats el centre d'aquest estudi es plantegen com espais de participaci i autogesti d'acord a la complexitat del context local, d'integraci social a travs de noves formes de relaci i de creaci, d'educaci ambiental i de transmissi i intercanvi de coneixements inter-generacional. A ms, es presenten com una alternativa d'organitzaci realment participativa del territori urb. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de caracterstiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; caracterstiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.
Resumo:
Lobjectiu del present estudi s comparar els vectors de parmetres de laigua, producci de fangs, costos i personal entre 2 tipus dinstallacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjanant un reactor biolgic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjanant aiguamolls construts. La finalitat del projecte s determinar, grcies a lestudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Snchez, quina de les 2 tipologies dinstallaci sajusta ms al territori i a les necessitats de tractament de les aiges del mateix. Els resultats de la investigaci indiquen que tant els costos dexplotaci com la producci de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construts, per els costos capitals i el tractament de nutrients sn favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Snchez, les conclusions que es poden establir en referncia a la decisi dinstallar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que lEDAR sense aiguamolls t ms probabilitat de ser escollida com la ms adient per les necessitats del territori destudi.
Resumo:
Lobjectiu del present estudi s comparar els vectors de superfcie, consum energtic i integraci en el medi entre 2 tipus dinstallacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjanant un reactor biolgic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjanant aiguamolls construts. La finalitat del projecte s determinar, grcies a lestudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per en Jordi Gmez Castillo, quina de les 2 tipologies dinstallaci sajusta ms al territori i a les necessitats de tractament de les aiges del mateix. Els resultats de la investigaci indiquen que els aiguamolls construts fan un s ms productiu del sl per ocupen lespai de reserva disponible amb el sistema de reactor biolgic. A ms, consumeixen 50kWh/dia menys que laltra installaci, fet que implica un 7% menys demissions de CO2 anuals. Finalment, tenen una millor integraci en el medi i proporcionen uns beneficis auxiliars afegits. Amb el projecte den Jordi Gmez Castillo, les conclusions que es poden establir en referncia a la decisi dinstallar una depuradora o una altra indiquen que lEDAR sense aiguamolls t ms probabilitat de ser escollida com la ms adient per les necessitats del territori destudi.
Resumo:
Hem establert les bases metodolgiques i teriques per investigar la pregunta Tenen les nacions sense estat el dret de controlar el seu propi espai de comunicaci?. La investigaci ajusta el concepte despai de comunicaci a la teoria poltica, cercant els seus lmits en els drets individuals i, des de la perspectiva del liberalisme 2, aportant la justificaci del seu control en quant que plataforma que incideix en la conservaci i supervivncia duna cultura nacional. El primer article i fase de la tesi s ladaptaci i definici del concepte espai de comunicaci. Fins ara, la recerca ha proposat diferents models despai de comunicaci entenent si es tracta duna visi emfatitzant la distribuci i la producci de material marcat amb els smbols de la identitat nacional de la societat emissora, o b si emfatitza la idea dun espai de circulaci de fluxos comunicatiu ajustat a un territori tradicionalment vinculat a una identitat nacional o naci sense estat. Igualment, es distingeix la dimensi demissi sortir del territori al mn- i la de recepci fluxos informatius rebuts des del mn al territori, concretament, al ciutad; el paper dintervenci de les institucions democrtiques s diferent en una dimensi o una altra i, per tant, tamb sn diferents els drets afectats i les teories o principis que neguen o justifiquen el control de lespai de comunicaci. Tamb sha indagat en les teories sobre els efectes cognitius dels mitjans de comunicaci per relacionar-los amb la construcci nacional com a cohesi simblica i cultural. Si b els mitjans no poden fer canviar de pensament immediatament, s que poden conformar a llarg termini una percepci nacional general. Una comunitat s imaginada, donada la distncia fsica dels seus components, i la comunicaci social s, juntament amb leducaci, el principal factor de construcci nacional, avui en dia.
Resumo:
Lobjectiu general de lestudi s tenir un coneixement de les espcies de flora i fauna presents en una rea agroforestal situada al sud de la comarca dOsona. A nivell especfic, sha laborat un llistat de les espcies de flora i fauna presents tan exhaustiu com ha estat possible, shan caracteritzat les comunitats vegetals presents, sha avaluat la poblaci dalgunes espcies de vertebrats presents, shan identificat els punts dinters per a la conservaci de certes espcies i, finalment, shan establert prioritats de conservaci dins lrea destudi.
Resumo:
El presente estudio se realiza con la intencin de contribuir a establecer las bases para una buena gestin del territorio en el rea de conservacin arenal Huetar norte de Costa Rica mediante la participacin social; garantizando la conservacin del capital natural y el desarrollo econmico, social y ambientalmente sostenible. Para ello, se ha colaborado en la formacin del Consejo Local del Corredor Biolgico Ruta Los Malcu-Medio Queso (CL CBRLM-MQ) y del Refugio Nacional de Vida Silvestre Cao Negro (RNVSCN), formado por una coalicin social que tendr el objetivo de gestionar su propio territorio. Con la intencin de capacitar a los integrantes de este consejo, y a los pobladores de la Zona Norte de Costa Rica en general, y orientarlos hacia la buena gestin de los recursos naturales, se ha realizado un anlisis detallado sobre su percepcin sobre los Servicios Ecosistmicos de la regin. El resultado de este proyecto, es un manual de educacin y comunicacin ambiental sobre los servicios ecosistmicos de la Zona Norte para el educador/a. Con este manual se pretende capacitar a los pobladores sobre el valor de los SE, todo con la finalidad de promover cambios de actitudes y de conductas que fomenten una relacin respetuosa con la naturaleza para alcanzar el desarrollo sostenible de la regin y de esta manera mejorar la calidad de vida de los habitantes de esta zona.
Resumo:
En aquest projecte es construeix un Sistema d'Informaci Geogrfica (SIG) que permet ampliar la cartografia estndard del territori catal amb les rutes que han seguit, per camins no cartografiats, els vehicles d'una empresa veterinria.
Resumo:
Les Xarxes de Consum Solidari (XCS) o Grups de Consum Alternatiu del territori catal sn associacions que treballen en l'mbit del comer just i el consum responsable. Defensen un comer just amb la voluntat de transformar radicalment el sistema per tal que es pagui un preu digne al productor, que respecti el medi ambient i que es subministrin aliments sans i adequats culturalment.El present projecte haur d'implementar un portal web que permeti cercar les ubicacions dels diferents grups de consum agroecolgic, aix com dels diferents productors, de les fires i mercats de productes ecolgics, dels horts urbans, etc. Des d'aquest portal tamb s'haur de poder gestionar la base de dades amb la informaci relacionada.
