A survey on voltage sag events in power systems

This paper aims to survey the techniques and methods described in literature to analyse and characterise voltage sags and the corresponding objectives of these works. The study has been performed from a data mining point of view

El risc dinàmic: concepte, mesura i determinants econòmics

Aquesta tesi té la intenció de realitzar una contribució metodològica en el camp de la direcció estratègica, per mitjà de tres objectius: la revisió del concepte de risc ex post o realitzat per l'àmbit de la direcció estratègica; la concreció d'aquest concepte en una mesura de risc vàlida; i l'exploració de les possibilitats i l'interès de la descomposició del risc en diferents determinants que puguin explicar-ne la seva naturalesa. El primer objectiu es du a terme prenent com a base el concepte intuïtiu de risc i revisant la literatura en els camps més afins, especialment en la teoria comportamental de la decisió i la direcció estratègica. L'anàlisi porta a formular el risc ex post d'una activitat com el grau en què no s'han assolit els objectius per a aquesta activitat. La concreció d'aquesta definició al camp de la direcció estratègica implica que els objectius han de portar a l'obtenció de l'avantatge competitiu sostenible, el que descobreix l'interès de realitzar la mesura del risc a curt termini, és a dir, estàticament, i a llarg termini, és a dir, dinàmicament, pel que es defineix una mesura de Risc Estàtic i una altra de Risc dinàmic, respectivament. En l'anàlisi apareixen quatre dimensions conceptuals bàsiques a incorporar en les mesures: sign dependence, relativa, longitudinal i path dependence. Addicionalment, la consideració de que els resultats puguin ser cardinals o ordinals justifica que es formulin les dues mesures anteriors per a resultats cardinals i, en segon lloc, per a resultats ordinals. Les mesures de risc que es proposen sintetitzen els resultats ex post obtinguts en una mesura de centralitat relativa dels resultats, el Risc Estàtic, i una mesura de la tendència temporal dels resultats, el Risc Dinàmic. Aquesta proposta contrasta amb el plantejament tradicional dels models esperança-variància. Les mesures desenvolupades s'avaluen amb un sistema de propietats conceptuals i tècniques que s'elaboren expressament en la tesi i que permeten demostrar el seu gra de validesa i el de les mesures existents en la literatura, destacant els problemes de validesa d'aquestes darreres. També es proporciona un exemple teòric il·lustratiu de les mesures proposades que dóna suport a l'avaluació realitzada amb el sistema de propietats. Una contribució destacada d'aquesta tesi és la demostració de que les mesures de risc proposades permeten la descomposició additiva del risc si els resultats o diferencials de resultats es descomponen additivament. Finalment, la tesi inclou una aplicació de les mesures de Risc Estàtic i Dinàmic cardinals, així com de la seva descomposició, a l'anàlisi de la rendibilitat del sector bancari espanyol, en el període 1987-1999. L'aplicació il·lustra la capacitat de les mesures proposades per a analitzar la manifestació de l'avantatge competitiu, la seva evolució i naturalesa econòmica. En les conclusions es formulen possibles línees d'investigació futures.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

La eximente de miedo insuperable (art. 20.6 CP)

La te si doctoral tracte d' una causa d' exempció de la responsabilitat penal reconeguda a l'article 20.6 del vigent codi penal: la por insuperable. L' objectiu principal de la tesi és donar un contingut a aquesta eximent per tal de que trobi l'adient reconeixement als tribunals, que tradicionalment han ignorat aquesta eximent. El primer capítol de la tesi tracta del seu fonament, és a dir, de la raó o raons que han portat al legislador a reconèixer la por insuperable com a una causa de exempció de la responsabilitat penal. L'anàlisi del fonament de la por insuperable s'estudia a l'àmbit de les doctrines de justificació del dret penal (teories de la pena). Partint d' aquestes doctrines de justificació trobem que la doctrina utilitarista no pot fonamentar sòlidament l'eximent de por insuperable, doncs aquesta eximent no té a veure amb la maximització de la felicitat col·lectiva sinó més aviat amb qüestions de responsabilitat personal. Per això, en la tesi el fonament de la por insuperable es situa al marc de les doctrines retribucionistes i mixtes. Per a aquestes doctrines el fonament de l'exempció de pena en el cas de la por insuperable és l'afecció a la voluntat o llibertat d'elecció que es dóna en les situacions de por insuperable. Però aquesta afecció de la llibertat d' elecció no es pot interpretar com una pèrdua de les facultats psíquiques de la persona, tal i com, erròniament interpreten els nostres tribunal s, doncs la persona que es veu amenaçada no perd les seves facultats per valorar la situació. Per tant, "insuperable" no vol dir insuperable psicològicament, sinó que amb aquest adjectiu el legislador està fent referència a una avaluació normativa: es tracta d'una situació en la que no es pot exigir a la persona que superi la por que pateix i s'enfronti al amenaça. A la tesi es defensa aquesta reconstrucció normativa de l'eximent, posant de relleu, però, que el fonament de l'exempció de pena és la preferència legítima pels propis interessos. La base del principi d'inexigibilitat o raonabilitat és la legitimitat d'una valoració parcial del conflicte en el que es troba la persona, quan l' amenaça afecta als seus bens o als d'aquells pels que se sent afectivament lligat. Al segon capítol s' analitza el problema de la naturalesa jurídica de l'eximent de por insuperable. El cert és que la doctrina penal majoritària considera que la por insuperable és una causa d'inculpabilitat, malgrat que no han tampoc faltat autors que hagin catalogat a aquesta eximent com una causa de justificació. A la tesi s'analitzen els arguments tradicionalment utilitzats per la doctrina penal per a concloure que la por insuperable pertany a la categoria de la culpabilitat, posant de relleu que aquests arguments no semblen convincents. Això no obstant, no vol dir que l'eximent de por insuperable sigui en realitat una causa de justificació, però cal trobar una explicació més solida pel fet que aquesta eximent es consideri una causa d'inculpabilitat. Aquesta explicació pren com a punt de partida la diferència entre la valoració imparcial d'un conflicte (és a dir, la valoració que faria una persona no implicada en el conflicte) i la valoració parcial (és a dir, la valoració que fa la persona que es troba en aquell conflicte) del mateix. A la tesi es defensa que en las situacions d'amenaça i conflicte de bens jurídics, quan ambdós es troben en la mateixa situació enfront el dret, la justificació de la conducta necessita una fonamentació més forta que la valoració parcial del conflicte, doncs a nivell d' antijuridicitat, on el legislador valora els conflictes, s' ha de donar el mateix valors als bens jurídics de tots els ciutadans, sense que es pugui aquí apel·lar a preferències personals. La valoració parcial del conflicte queda amb això reservada per a un altre nivell de la teoria del delicte: la culpabilitat, on no és tracte ja de valorar un conflicte d'interessos com de decidir si la persona mereix un càstig pel seu fet. El tercer capítol tracta de la qüestió relativa als requisits que cal exigir per poder aplicar l'eximent de por insuperable. Certament, la llei penal no demana cap requisit concret per aplicar l'eximent, però les exigències normatives es troben en realitat resumides en l'adjectiu "insuperable" que acompanya i defineix a la por. La doctrina penal ha utilitzat tradicionalment el paràmetre del "home mig en la posició de l'autor" per a determinar quan la por és insuperable. Però aquest criteri de determinació de la insuperabilitat de la por té greus problemes, que porten que a la tesi es rebutgi i en el seu lloc es presentin tota una sèrie de requisits normatius que han de servir per determinar quan es pot considerar que la por és (normativament) insuperable. Aquests requisits es poden dividir en dos grans grups: per una part els requisits referents al mal que amenaça a la persona. Es tracta aquí de determinar com ha de ser aquest mal per tal de que es pugui aplicar l'eximent. Per altra banda, en segon lloc els requisits referents a l'acció defensiva duta a terme per la persona. Per últim, el quart capítol de la tesi es dedica a la delimitació de la por insuperable davant la resta d' eximents reconegudes pel codi penal. Es tracta aquí de determinar si la por insuperable té un àmbit reservat d' aplicació que justifiqui el seu manteniment al codi penal. La dificultat d'aquest tema és que l'eximent de por insuperable té relacions amb tota la resta d'eximents penals. En primer lloc amb les causes d'inimputabilitat reconegudes a l'art. 20.1 del codi penal: alienació mental i trastorn mental transitori. Però aquests casos no pertanyen en realitat a l'eximent de por insuperable sinó a les eximents d'alienació o trastorn mental transitori En segons lloc, l'eximent de por insuperable està relacionada amb les causes de justificació de legítima defensa, estat de necessitat i exercici legítim de un dret, ofici o càrrec i compliment del deure. A la tesi es defensa que l'eximent de por insuperable només es podrà aplicar quan, per no donar-se tots el requisits necessaris per aplicar alguna d'aquestes eximents, no es pugui justificar la conducta, però, malgrat això, hi hagin raons per no castigar la conducta, considerant-la inculpable. A la tesi s'analitzen detingudament aquests supòsits. Amb tot es pot afirmar que l'eximent de por insuperable és una eximent necessària que pot complir el paper d'eficaç clàusula de tancament del sistema de causes d'exempció de la responsabilitat penal.

Pathomechanics of posterior ankle impingement syndrome in female ballet dancers

A dança é uma actividade de grande exigência atlética, que pode conduzir a um elevado número de lesões, particularmente na região do tornozelo, possivelmente devido à amplitude extrema do movimento articular de flexão plantar do mesmo, que os bailarinos, especialmente do sexo feminino possuem, para realizar a ponta e meia ponta tão características do ballet clássico (Kadel, 2006; Motta-Valencia, 2006; Russel, Kruse, Koutedakis, McEwan, Wyon, 2010). Estas posições de flexão plantar extrema produzem força excessiva na região posterior do tornozelo, o que muitas vezes pode resultar em conflito, dor e incapacidade, representando na maioria das vezes um desafio de diagnóstico. O síndrome do conflito posterior do tornozelo refere-se a um grupo de entidades patológicas que resultam da flexão plantar forçada do tornozelo, de forma repetitiva ou traumática, causando um conflito das estruturas ósseas e/ou de tecidos moles (Hamilton, Geppert, Thompson, 1996; Hamilton, 2008) . Os objectivos deste projecto são compreender os quais os factores de risco, mecânicos e funcionais que contribuem para a mecânica patológica da lesão descritos na literatura, e proceder a uma avaliação biomecânica do movimento de flexão plantar do tornozelo. Método. Realizar uma revisão sistemática de literatura dirigida á mecânica patológica do síndrome do conflito posterior do tornozelo em bailarinas e conduzir um estudo caso-controlo, cujo objectivo é avaliar, comparar e descrever o movimento da flexão plantar do tornozelo realizado ao efectuar os movimentos de ponta e meia-ponta, em bailarinas pré-profissionais com e sem lesão recorrente resultante do conflito posterior do tornozelo. Resultados. Não foram encontrados estudos relacionados especificamente com a mecânica patológica do tornozelo, no entanto vários estudos foram encontrados considerando as características clínicas e anatómicas assim como os procedimentos de tratamento, indicando que os principais factores de risco relacionados com a lesão se dividem em factores mecânicos e funcionais que quando combinados entre si e associados ao sobre-uso podem resultar no conflito posterior do tornozelo. Na avaliação do movimento foram observadas diferenças na actividade muscular entre os sujeitos com lesão e controlos, tendo sido possível a observação de um padrão na sequência de activação para um dos movimentos testados. Na oscilação postural e na rigidez do tornozelo foram também observadas diferenças entre os sujeitos bem como entre as posições realizadas. Conclusão. Concluiu-se que não sendo possível alterar a anatomia do bailarino, por vezes é possível intervir a nível funcional melhorando a capacidade técnica de forma obter um melhor desempenho e a actuar preventivamente em relação às lesões, uma vez que estas podem apresentar padrões cinéticos próprios, relacionados com a função muscular, a estabilidade postural e a rigidez articular.

Process planning methodology: dynamic short-term planning for off-site construction in Slovenia

Planning is a vital element of project management but it is still not recognized as a process variable. Its objective should be to outperform the initially defined processes, and foresee and overcome possible undesirable events. Detailed task-level master planning is unrealistic since one cannot accurately predict all the requirements and obstacles before work has even started. The process planning methodology (PPM) has thus been developed in order to overcome common problems of the overwhelming project complexity. The essential elements of the PPM are the process planning group (PPG), including a control team that dynamically links the production/site and management, and the planning algorithm embodied within two continuous-improvement loops. The methodology was tested on a factory project in Slovenia and in four successive projects of a similar nature. In addition to a number of improvement ideas and enhanced communication, the applied PPM resulted in 32% higher total productivity, 6% total savings and created a synergistic project environment.

Use of a crop model ensemble to quantify CO2 stimulation of water-stressed and well-watered crops

Increased atmospheric concentrations of carbon dioxide (CO2) will benefit the yield of most crops. Two free air CO2 enrichment (FACE) meta-analyses have shown increases in yield of between 0 and 73% for C3 crops. Despite this large range, few crop modelling studies quantify the uncertainty inherent in the parameterisation of crop growth and development. We present a novel perturbed-parameter method of crop model simulation, which uses some constraints from observations, that does this. The model used is the groundnut (i.e. peanut; Arachis hypogaea L.) version of the general large-area model for annual crops (GLAM). The conclusions are of relevance to C3 crops in general. The increases in yield simulated by GLAM for doubled CO2 were between 16 and 62%. The difference in mean percentage increase between well-watered and water-stressed simulations was 6.8. These results were compared to FACE and controlled environment studies, and to sensitivity tests on two other crop models of differing levels of complexity: CROPGRO, and the groundnut model of Hammer et al. [Hammer, G.L., Sinclair, T.R., Boote, K.J., Wright, G.C., Meinke, H., Bell, M.J., 1995. A peanut simulation model. I. Model development and testing. Agron. J. 87, 1085-1093]. The relationship between CO2 and water stress in the experiments and in the models was examined. From a physiological perspective, water-stressed crops are expected to show greater CO2 stimulation than well-watered crops. This expectation has been cited in literature. However, this result is not seen consistently in either the FACE studies or in the crop models. In contrast, leaf-level models of assimilation do consistently show this result. An analysis of the evidence from these models and from the data suggests that scale (canopy versus leaf), model calibration, and model complexity are factors in determining the sign and magnitude of the interaction between CO2 and water stress. We conclude from our study that the statement that 'water-stressed crops show greater CO2 stimulation than well-watered crops' cannot be held to be universally true. We also conclude, preliminarily, that the relationship between water stress and assimilation varies with scale. Accordingly, we provide some suggestions on how studies of a similar nature, using crop models of a range of complexity, could contribute further to understanding the roles of model calibration, model complexity and scale. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Seed survival in Chilean Nothofagus in response to desiccation and storage

Nothofagus alpina, N. obliqua, N. glauca, N. leonii, N. dombeyi and N. pumilio seeds exhibited consistent, albeit slight, sensitivity to extreme desiccation, but nevertheless maintained viability at low moisture contents and cool temperatures (-10 degrees to -20 degrees C) over 2 years. Nothofagus alpina, N. obliqua, N. glauca, N. leonii and N. dombeyi conformed to the seed viability equation of Ellis and Roberts; sensitivity of longevity to temperature was quantitatively similar to that of crop seeds, sensitivity to moisture was somewhat less, and a low-moisture-content limit to the equation was detected at 4.8% moisture content in hermetic storage at 65 degrees C, and possibly similar moisture contents at 30-40 degrees C. These five species show orthodox seed storage behaviour. Therefore, ex-situ conservation of these Nothofagus species in seed banks is possible, but the quality of seed lots collected requires attention. Seed storage behaviour was not defined in N. pumilio: initial seed quality was poor and loss of viability was detected over 2 years at 0 degrees, -10 degrees and -20 degrees C at 2.7% moisture content, but not at 5.2%. The results confirm that the economy of nature in seed storage physiology extends to forest tree seeds, but the repeated observation of reduced sensitivity of longevity to moisture in forest tree seeds requires further investigation.

Attitudes of landscape professionals towards naturalistic versus formal urban landscapes in the UK

The last 30 years have seen a tide of interest sweeping across Europe in the development of nature in cities, and an increasing amount of landscape development in urban areas has involved the use of 'naturalistic' styles. This is an increasing attempt to find ways for urbanism and nature to co-exist. However, there have been considerable discussions among professionals regarding the advantages and disadvantages of 'naturalistic' styles in urban areas. This research examines professional attitudes to 'naturalistic' landscape styles in Britain, in contrast to more traditional, formal landscape styles, and aims to find out whether the interest in natural landscapes is really a fashion among landscape professionals. A self-administered postal survey was carried out using both quantitative and qualitative data collection techniques and analysis. The survey included 500 professionals from parks and recreation departments of local authorities, private landscape practices and conservation trusts, and resulted in a satisfactory response rate of 53 %. The results of this study suggested that professionals recognise most of the values attached to naturalistic landscapes in urban areas. However, possible benefits that natural areas may have for urban people are not attached to naturalistic landscapes alone. The study also revealed that the naturalistic style is highly popular among conservation trusts but is less so among professionals from local authorities and private landscape practices who seem to appreciate both styles and believe that these styles are not separable from each other and should co-exist in an urban environment. (C) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Glycosyl transferases in family 61 mediate arabinofuranosyl transfer onto xylan in grasses

Xylan, a hemicellulosic component of the plant cell wall, is one of the most abundant polysaccharides in nature. In contrast to dicots, xylan in grasses is extensively modified by alpha-(1,2)- and alpha-(1,3)-linked arabinofuranose. Despite the importance of grass arabinoxylan in human and animal nutrition and for bioenergy, the enzymes adding the arabinosyl substitutions are unknown. Here we demonstrate that knocking-down glycosyltransferase (GT) 61 expression in wheat endosperm strongly decreases alpha-(1,3)-linked arabinosyl substitution of xylan. Moreover, heterologous expression of wheat and rice GT61s in Arabidopsis leads to arabinosylation of the xylan, and therefore provides gain-of-function evidence for alpha-(1,3)-arabinosyltransferase activity. Thus, GT61 proteins play a key role in arabinoxylan biosynthesis and therefore in the evolutionary divergence of grass cell walls.

English-Spanish bilingual learners of Portuguese as a third language: non-redundant acquisition and its typological nature

This chapter has two goals: (a) to discuss the Spanish-Portuguese interface in current formal language acquisition research and (b) to highlight the contributions of this language pairing in the emerging field of formal third language acquisition. The authors discuss two L3 acquisition studies (Montrul, Dias, & Santos, 2011; Giancaspro, Halloran, & Iverson, in press) examining Differential Object Marking, a morphological case marker present in Spanish but not in Portuguese, arguing that the results show how data from Spanish-English bilinguals learning Brazilian Portuguese as an L3 illuminate the deterministic role of structural and typological similarity in linguistic transfer. The data provide supportive evidence for only one of three existing L3 transfer models: the Typological Proximity Model (Rothman, 2010, 2011, 2013).

Equations to predict methane emissions from cows fed at maintenance energy level in pasture-based systems

Ruminant production is a vital part of food industry but it raises environmental concerns, partly due to the associated methane outputs. Efficient methane mitigation and estimation of emissions from ruminants requires accurate prediction tools. Equations recommended by international organizations or scientific studies have been developed with animals fed conserved forages and concentrates and may be used with caution for grazing cattle. The aim of the current study was to develop prediction equations with animals fed fresh grass in order to be more suitable to pasture-based systems and for animals at lower feeding levels. A study with 25 nonpregnant nonlactating cows fed solely fresh-cut grass at maintenance energy level was performed over two consecutive grazing seasons. Grass of broad feeding quality, due to contrasting harvest dates, maturity, fertilisation and grass varieties, from eight swards was offered. Cows were offered the experimental diets for at least 2 weeks before housed in calorimetric chambers over 3 consecutive days with feed intake measurements and total urine and faeces collections performed daily. Methane emissions were measured over the last 2 days. Prediction models were developed from 100 3-day averaged records. Internal validation of these equations, and those recommended in literature, was performed. The existing in greenhouse gas inventories models under-estimated methane emissions from animals fed fresh-cut grass at maintenance while the new models, using the same predictors, improved prediction accuracy. Error in methane outputs prediction was decreased when grass nutrient, metabolisable energy and digestible organic matter concentrations were added as predictors to equations already containing dry matter or energy intakes, possibly because they explain feed digestibility and the type of energy-supplying nutrients more efficiently. Predictions based on readily available farm-level data, such as liveweight and grass nutrient concentrations were also generated and performed satisfactorily. New models may be recommended for predictions of methane emissions from grazing cattle at maintenance or low feeding levels.

Evaluation of phenolic compounds in mate (Ilex paraguariensis) processed by gamma radiation

The radiation food processing has been demonstrating great effectiveness in the attack of pathogenic agents, while little compromising nutritional value and sensorial properties of foods. The mate (Ilex paraguariensis), widely consumed product in South America, generally in the form of infusions with hot or cold water, calls of chimarrao or terere, it is cited in literature as one of the best sources phenolic compounds. The antioxidants action of these constituent has been related to the protection of the organism against the free radicals, generated in alive, currently responsible for the sprouting of some degenerative illness as cancer, arteriosclerosis, rheumatic arthritis and cardiovascular clutters among others. The objective of that work was to evaluate the action of the processing for gamma radiation in phenolic compounds of terere beverage in the doses of 0, 3, 5, 7 and 10 kGy. The observed results do not demonstrate significant alterations in phenolic compounds of terere beverage processed by gamma radiation. Crown Copyright (C) 2009 Published by Elsevier Ltd. All rights reserved.

Screening of bacteria to produce polyhydroxyalkanoates from xylose

Although xylose is a major constituent of lignocellulosic feedstock and the second most abundant sugar in nature, only 22% of 3,152 screened bacterial isolates showed significant growth in xylose in 24 h. Of those 684, only 24% accumulated polyhydroxyalkanoates after 72 h. A mangrove isolate, identified as Bacillus sp. MA3.3, yielded the best results in literature thus far for Gram-positive strains in experiments with glucose and xylose as the sole carbon source. When glucose or xylose were supplied, poly-3-hydroxybutyrate (PHB) contents of cell dry weight were, respectively, 62 and 64%, PHB yield 0.25 and 0.24 g g(-1) and PHB productivity (P(PHB)) 0.10 and 0.06 g l(-1) h(-1). This 40% P(PHB) difference may be related to the theoretical ATP production per 3-hydroxybutyrate (3HB) monomer calculated as 3 mol mol(-1) for xylose, less than half of the ATP/3HB produced from glucose (7 mol mol(-1)). In PHB production using sugar mixtures, all parameters were strongly reduced due to carbon catabolite repression. PHB production using Gram-positive strains is particularly interesting for medical applications because these bacteria do not produce lipopolysaccharide endotoxins which can induce immunogenic reactions. Moreover, the combination of inexpensive substrates and products of more value may lead to the economical sustainability of industrial PHB production.

Chemical and radiological characterization of clay minerals used in pharmaceutics and cosmetics

Since the early days, clays have been used for therapeutic purposes. Nowadays, they are used as active ingredients or as excipient in formulations for a variety of purposes. Despite their wide use, little information is available in literature on their content of trace elements and radionuclides. The purpose of this study was to determine the elements (As, Ba, Br, Cs, Co, Cr, Eu, Fe, Hf, Hg, La, Lu, Rb, Sb, Sc, Sm, Ta, Tb, Yb, Zn, and Zr) and the radionuclides ((238)U, (232)Th, (226)Ra, (228)Ra, (210)Pb and (40)K) in Brazilian clays as well as the health and radiological implications of the use of these clays in pharmaceutical formulations. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.