964 resultados para Larvae survival rates
Resumo:
La complexité du traitement oncologique a amélioré les taux de survie des adolescents ayant le cancer mais a également augmenté leur souffrance. Le but de la présente étude était d'élaborer une échelle pour mesurer la souffrance chez cette population. À partir d’entrevues semi-structurées auprès de 19 adolescents et 16 experts, un pool d’items associés à la souffrance a été créé. Les items ont été présentés à un panel de neuf experts pour déterminer leur validité de contenu. Les analyses ont montré une validité de contenu élevée de l’échelle par l’indice de validité de contenu de 0,98 associé à un accord inter-juges de 0,88. La majorité des items étaient considérés faciles à comprendre et à y répondre. L’Échelle de Souffrance des Adolescents ayant le cancer (ESAC) est de type likert à quatre choix de réponses. Elle comprend 41 items portant sur la souffrance physique, psychologique, sociale, spirituelle, cognitive et globale.
Resumo:
La vigueur de la réponse immunitaire générée par les cellules dendritiques (DC) a positionné ces cellules comme médiatrices centrales dans l’activation des lymphocytes T. La vulnérabilité des cellules cancéreuses de leucémie myéloïde chronique (LMC) à l’intervention immunitaire résulte apparemment de la capacité des cellules leucémiques de se différencier en DC. Ces DC ont alors la capacité de présenter des peptides provenant des cellules souches leucémiques aux lymphocytes T. Dans ce travail, nous démontrons que la plupart des patients atteints d’une LMC présentent un déficit important en DC au niveau du sang et de la moelle osseuse avant la greffe de cellules souches allogéniques. Les faibles niveaux de DC circulantes résultent en grande partie d’une perte de la diversité au niveau des cellules progénitrices CD34+ leucémiques au niveau de la moelle osseuse. Ces cellules progénitrices CD34+ présentent d’ailleurs une capacité réduite à se différencier en DC in vitro. Nous avons trouvé qu’un décompte faible de DC avant une greffe allogénique était associé à une diminution significative de la survie et une augmentation considérable du risque de développer une des complications mortelles. Puisque la reconstitution des DC suite à la greffe est absente, notre étude appuie aussi la thèse que ce sont les cellules DC pré greffe qui sont primordiales dans l'effet du greffon contre leucémie (GVL). Dans ce contexte, notre étude suggère que le compte des DC avant la greffe allogénique pourrait servir de marqueur pronostique pour identifier les patients LMC à risque de développer certaines complications suite à une greffe allogénique.
Resumo:
El trasplante de órganos es considerado uno de los avances más significativos de la medicina moderna y es un procedimiento cada vez más exitoso en términos de supervivencia de los pacientes, siendo actualmente la mejor opción de tratamiento para los pacientes con innumerables patologías. El proceso de donación es insuficiente para cubrir las necesidades de trasplante de la población, por lo tanto, se hace necesario el desarrollo de nuevas estrategias para fortalecer la experiencia y efectividad de los programas existentes. La falta de conocimiento de los profesionales de la salud, su percepción y actitud hacia temas relacionados con el proceso de donación, pueden convertirlos en facilitadores o barreras para la identificación de potenciales donantes. Por esta razón, los recursos disponibles, las actitudes hacia la donación, la legislación y conocimiento de los procesos involucrados en la donación de tejidos y órganos son críticos. Dada la influencia de los profesionales de salud se definen los objetivos de este proyecto de tesis: determinar cuál es el conocimiento y las habilidades de los profesionales de la salud encargados de los trasplantes de órganos y de tejidos en la regional 1, evaluados mediante una herramienta educativa para contribuir a mejorar un programa eficiente de Donación de Órganos y tejidos y así mismo, fijar recomendaciones en aras de aumentar las tasas de donación, con especial énfasis en la actividad hospitalaria en el país. METODOLOGIA Se realizó un estudio basado en el análisis de la evaluación de conocimientos del proceso donación- trasplante de órganos y tejidos en el personal de salud participante en la herramienta educativa llamada “Curso taller primer respondiente del potencial donante de órganos y tejidos”. Este curso incluía un formato evaluativo que fue diligenciado de manera anónima por los participantes antes y después de recibir el contenido del curso. El estudio se desarrolló en personal de la Salud de IPS pertenecientes a la Regional I, de la Red Nacional de donación y trasplantes de órganos y tejidos. Con el fin de evidenciar si existen diferencias en el conocimiento de los participantes del curso antes y después de asistir al mismo, se utilizó la prueba de McNemar (p< 0.05). RESULTADOS Entre julio del 2011 y junio del 2012, se realizó el “Curso taller primer respondiente del potencial donante de órganos y tejidos” y se obtuvieron 303 encuestados incluidos médicos, enfermeras y auxiliares de enfermería. Al inicio del curso las respuestas acertadas con relación a legislación, selección del donante, muerte encefálica y mantenimiento del donante estuvieron alrededor del 50%. No fue posible detectar la profesión que pudiese generar riesgo en la detección del donante y los procesos asociados. Posterior al curso, el 72% de las preguntas se respondieron de manera correcta, lo que representa un incremento estadísticamente significativo. Este cambio evidenció significancia estadística al usar la prueba de McNemar y arrojar un valor de p=0.00. .DISCUSIÓN El personal de salud participante en el curso taller proveniente de unidades involucradas como generadoras de donantes muestra un déficit de conocimientos del proceso donación trasplantes lo que puede convertirlos en limitantes para dicho proceso
Resumo:
Introducción: El carcinoma de mama es el tumor maligno más frecuente entre las mujeres y representa una significativa mortalidad en los países en vías de desarrollo. Según datos del Instituto Nacional de Cancerología en el 2010 se reportaron 672 nuevos casos de cáncer de mama, lo que representó el 18% de todos los tumores malignos en mujeres. Durante las últimas 3 décadas las técnicas quirúrgicas para el tratamiento del cáncer de mama han presentado un cambio significativo y proponen disminución de procedimientos agresivos y radicales, intervenciones como: mastectomía radical modificada, cirugía conservadora y la disección de ganglio centinela son ejemplos claros de esta evolución asociado al incremento de la reconstrucción mamaria inmediata. Metodología: Estudio observacional tipo cohorte retrospectivo en el cual se revisó una base de datos de pacientes con cáncer de mama de las cuales 632 fueron sometidas a mastectomía radical con preservación de piel y complejo areola-pezón y mastectomía radical con preservación de piel sin preservación del complejo areola-pezón, los dos procedimientos asociados a reconstrucción mamaria inmediata y se comparó la frecuencia de recaída local entre los dos grupos. Resultados: De las 632 pacientes estudiadas al 30.5% se les realizo preservación del complejo areola pezón. Las mujeres a quienes se les realizó preservación del complejo areola pezón presentaron menor sobrevida a la recaída local a 10 años (80.51%) comparado con las mujeres a quienes no se les preservó el complejo areola pezón (87.40%), sin embargo no se encontró diferencia estadísticamente significativa para determinar que las probabilidades de sobrevida sean diferentes. Discusión: No se evidenció diferencia estadísticamente significativa entre los 2 procedimientos quirúrgicos (con y sin preservación del complejo areola pezón) en relación a la recaída local, estudios retrospectivos no han evidenciado una mayor tasa de recaídas locales en pacientes a quienes se les preserva el complejo areola-pezón, sin embargo hacen falta estudios prospectivos y aleatorizados que puedan otorgar un mayor sustento científico que garantice la seguridad de la preservación del complejo areola-pezón.
Resumo:
Introducción: El carcinoma de mama es el tumor maligno más frecuente entre las mujeres y representa una significativa mortalidad en los países en vías de desarrollo. Según datos del Instituto Nacional de Cancerología en el 2010 se reportaron 672 nuevos casos de cáncer de mama, lo que representó el 18% de todos los tumores malignos en mujeres. Durante las últimas 3 décadas las técnicas quirúrgicas para el tratamiento del cáncer de mama han presentado un cambio significativo y proponen disminución de procedimientos agresivos y radicales, intervenciones como: mastectomía radical modificada, cirugía conservadora y la disección de ganglio centinela son ejemplos claros de esta evolución asociado al incremento de la reconstrucción mamaria inmediata. Metodología: Estudio observacional tipo cohorte retrospectivo en el cual se revisó una base de datos de pacientes con cáncer de mama de las cuales 632 fueron sometidas a mastectomía radical con preservación de piel y complejo areola- pezón y mastectomía radical con preservación de piel sin preservación del complejo areola-pezón, los dos procedimientos asociados a reconstrucción mamaria inmediata y se comparó la frecuencia de recaída local entre los dos grupos. Resultados: De las 632 pacientes estudiadas al 30.5% se les realizo preservación del complejo areola pezón. Las mujeres a quienes se les realizó preservación del complejo areola pezón presentaron menor sobrevida a la recaída local a 10 años (80.51%) comparado con las mujeres a quienes no se les preservó el complejo areola pezón (87.40%), sin embargo no se encontró diferencia estadísticamente significativa para determinar que las probabilidades de sobrevida sean diferentes. Discusión: No se evidenció diferencia estadísticamente significativa entre los 2 procedimientos quirúrgicos (con y sin preservación del complejo areola pezón) en relación a la recaída local, estudios retrospectivos no han evidenciado una mayor tasa de recaídas locales en pacientes a quienes se les preserva el complejo areola-pezón, sin embargo hacen falta estudios prospectivos y aleatorizados que puedan otorgar un mayor sustento científico que garantice la seguridad de la preservación del complejo areola-pezón.
Resumo:
This investigation proposes to explore the existing link between a strategic conception of philanthropy and innovation. Indeed, the nature of the research question relies on an unexplored field in the CSR and Innovation management academic literature. It starts with the interest to know which the benefits are for a firm encouraged to invest strategically in philanthropy. In this regard, the analysis contributes in fitting this gap by following different objectives in an exploratory perspective. Throughout the research it will be analyzed the concept and the current and past contributions on the different branches of innovation (product innovation, managerial innovation, technological innovation), to accentuate the relation between an accurate strategic approach to philanthropy and the impact on the organizational value. Indeed, analyzing philanthropic innovation may provide insights about business opportunities and notions related to social investments and profit. That aspect includes the link between those strategic decisions that a firm can use to maximize those investments as it was part of their core business. It also proves the existing link between CSR and innovation, and the possibilities that the enterprises have towards this subject.
Resumo:
Recent empirical work emphasizes the importance of the extensive margin of trade (new exporters, new export activities) for long run export growth. In this context, understanding the determinants of duration of new exporters is key for underpinning the dynamics of exports growth. As new exporters tend to show low survival rates, identifying the determinants of export duration is highly relevant for academic and policy purposes. In this paper, we explore whether information externalities arising from different levels of spatial interaction allow new exporters to increase the duration of their trade activities. For this, we use transaction level data on Colombian exports between 2004 and 2011. Results show that export networks, understood as the agglomeration of exporting firms at different spatial levels, reduce the risk of dropping out from exporting and that this effect is stronger the more similar are export activities carried out by firms
Resumo:
El diagnóstico de cáncer de tiroides se ha incrementado y las posibilidades de detección de una enfermedad subclínica son altas, toda vez que disponemos de herramientas de detección más sensibles y de fácil acceso. Por ende, el clínico requiere conocer la historia natural del nódulo tiroideo y del carcinoma papilar de tiroides de bajo riesgo para brindar a su paciente el mejor tratamiento basado en la evidencia clínica. El objetivo de esta revision es reconocer los elementos clínicos que han condicionado el aumento inusitado de casos de cáncer de tiroides. Conclusión: El sobrediagnóstico del cáncer de tiroides es una realidad, que se posibilita por el uso extendido de biopsia por aspiración con aguja fina ((BACAF)) después de la detección de un nódulo tiroideo, en gran parte de manera incidental, sin acarrear la mayoría de las veces un mejor pronóstico después de su tratamiento.
Resumo:
Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducció de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvià (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducció, demostrar l'èxit de la mateixa, estudiar aspectes ecològics i etològics de l'espècie, aprofitant l'oportunitat única de gaudir d'una població "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivència de la població a llarg termini. La reintroducció de la llúdriga a les conques dels rius Muga i Fluvià va reeixir, doncs l'àrea geogràfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'àrea de reintroducció és una altra prova que valida l'èxit del programa. La densitat d'exemplars calculada a través dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 llúdrigues/km), però s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una població reintroduïda, encara poc nombrosa però distribuïda en una gran àrea. La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any després de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducció de llúdrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%). El patró d'activitat de les llúdrigues reintroduïdes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat diürna. Les seves àrees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una llúdriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el període de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova població de llúdrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrànies, va consistir en la concentració en una àrea menor durant el període de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la llúdriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions periòdiques en l'àrea de distribució. La persistència a llarg termini de la població reintroduïda va ser estudiada mitjançant una Anàlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinció de la població en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mínim de 90% de probabilitat de supervivència. Del model poblacional construït es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la població reintroduïda és la reducció de la mortalitat accidental. A l'àrea d'estudi, els atropellaments causen més del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduïda mitjançant la construcció de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies. El projecte de reintroducció ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de llúdrigues salvatges, que pot contenir informació útil per a programes similars. També ha suposat una oportunitat única d'estudiar una població dissenyada artificialment i poder comparar diversos mètodes per estimar la distribució i la densitat de poblacions de llúdrigues. Per últim, la reintroducció portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvià ha aconseguit crear una nova població de llúdrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials.
Resumo:
The population dynamics of long-lived birds are thought to be very sensitive to changes in adult survival. However, where natal philopatry is low, recruitment from the larger metapopulation may have the strongest effect on population growth rate even in long-lived species. Here, we illustrate such a situation where changes in a seabird colony size appeared to be the consequence of changes in recruitment. We studied the population dynamics of a declining colony of Ancient Murrelets (Synthliboramphus antiquus) at East Limestone Island, British Columbia. During 1990-2010, Ancient Murrelet chicks were trapped at East Limestone Island while departing to sea, using a standard trapping method carried on throughout the departure period. Adult murrelets were trapped while departing from the colony during 1990-2003. Numbers of chicks trapped declined during 1990-1995, probably because of raccoon predation, increased slightly from 1995-2000 and subsequently declined again. Reproductive success was 30% lower during 2000-2003 than in earlier years, mainly because of an increase in desertions. The proportion of nonbreeders among adult birds trapped at night also declined over the study period. Mortality of adult birds, thought to be mainly prebreeders, from predators more than doubled over the same period. Apparent adult survival of breeders remained constant during 1991-2002 once the first year after banding was excluded, but the apparent survival rates in the first year after banding fell and the survival of birds banded as chicks to age three halved over the same period. A matrix model of population dynamics suggested that even during the early part of the study immigration from other breeding areas must have been substantial, supporting earlier observations that natal philopatry in this species is low. The general colony decline after 2000 probably was related to diminished recruitment, as evidenced by the lower proportion of nonbreeders in the trapped sample. Hence the trend is determined by the recruitment decisions of externally reared birds, rather than demographic factors operating on the local breeding population, an unusual situation for a colonial marine bird. Because of the contraction in the colony it may now be subject to a level of predation pressure from which recovery will be impossible without some form of intervention.
Resumo:
Bachman’s Sparrow (Peucaea aestivalis), an endemic North American passerine, requires frequent (≤ 3 yr) prescribed fires to maintain preferred habitat conditions. Prescribed fires that coincide with the sparrow’s nesting season are increasingly used to manage sparrow habitat, but concerns exist regarding the effects that nesting-season fires may pose to this understory-dwelling species. Previous studies suggested that threats posed by fires might be lessened by reducing the extent of prescribed fires, thereby providing unburned areas close to the areas where fires eliminate ground-cover vegetation. To assess this hypothesis, we monitored color-marked male Bachman’s Sparrows on 2 sites where the extent of nesting-season fires differed 5-fold (> 70 ha vs. < 15 ha). Monthly survival for males did not differ between the large- and small-extent treatments, and survival rates exceeded 90% for all months except one during the second year of our study when fires were applied later in the season. Male densities also did not differ between treatments, but treatment-by-year interactions pointed to effects relating to the specific time that fires were applied. The distances separating observations of marked males before and after burns were smaller on small-extent treatments in the first year of study but larger on the small-extent treatments in the second year of study. Burn extents also had no consistent effect on postburn reproductive status. The largest extent we examined could have been too small to affect sparrow populations, but responses may also reflect sustainable metapopulation dynamics in a setting where a large sparrow population is maintained at a regional scale (> 100,000 ha) using frequent prescribed fire (≤ 2-yr return intervals). Additional research is needed regarding the effects that nesting-season fires may have on small, isolated populations as well as sites where much larger burn extents (> 100 ha) or longer burn intervals (> 2 yr) are used.
Resumo:
Extensive fragmentation of the sagebrush shrubsteppe of western North America could be contributing to observed population declines of songbirds in sagebrush habitat. We examined whether habitat fragmentation impacts the reproduction of songbirds in sagebrush edge habitat near agriculture, and if potential impacts vary depending on the adjacent crop type. Specifically, we evaluated whether nest abundance and nest survival varied between orchard edge habitat, vineyard edge habitat, and interior habitat. We then examined whether the local nest predator community and vegetation could explain the differences detected. We detected fewer nests in edge than interior habitat. Nest abundance per songbird was also lower in edge than interior habitat, although only adjacent to vineyards. Nest predation was more frequent in orchard edge habitat than vineyard edge or interior habitat. Predators identified with nest cameras were primarily snakes, however, reduced nest survival in orchard edge habitat was not explained by differences in the abundance of snakes or any other predator species identified. Information theoretic analysis of daily survival rates showed that greater study plot shrub cover and lower grass height at nests were partially responsible for the lower rate of predation-specific daily nest survival rate (PDSR) observed in orchard edge habitat, but additional factors are likely important. Results of this study suggest that different crop types have different edge effects on songbirds nesting in sagebrush shrubsteppe, and that these reproductive edge effects may contribute to observed declines of these species. Habitat managers should avoid the creation of new orchard-sagebrush habitat edges to avoid further impacts on already declining songbird populations.
Resumo:
Capsule Avian predators are principally responsible. Aims To document the fate of Spotted Flycatcher nests and to identify the species responsible for nest predation. Methods During 2005-06, purpose-built, remote, digital nest-cameras were deployed at 65 out of 141 Spotted Flycatcher nests monitored in two study areas, one in south Devon and the second on the border of Bedfordshire and Cambridgeshire. Results Of the 141 nests monitored, 90 were successful (non-camera nests, 49 out of 76 successful, camera nests, 41 out of 65). Fate was determined for 63 of the 65 nests monitored by camera, with 20 predation events documented, all of which occurred during daylight hours. Avian predators carried out 17 of the 20 predations, with the principal nest predator identified as Eurasian Jay Garrulus glandarius. The only mammal recorded predating nests was the Domestic Cat Felis catus, the study therefore providing no evidence that Grey Squirrels Sciurus carolinensis are an important predator of Spotted Flycatcher nests. There was no evidence of differences in nest survival rates at nests with and without cameras. Nest remains following predation events gave little clue as to the identity of the predator species responsible. Conclusions Nest-cameras can be useful tools in the identification of nest predators, and may be deployed with no subsequent effect on nest survival. The majority of predation of Spotted Flycatcher nests in this study was by avian predators, principally the Jay. There was little evidence of predation by mammalian predators. Identification of specific nest predators enhances studies of breeding productivity and predation risk.
Resumo:
The suitability of cryopreservation for the secure, long-term storage of the rare and endangered species Cosmos atrosanguineus was investigated. Using encapsulation/dehydration of shoot tips in alginate strips, survival rates of up to 100 % and shoot regeneration of up to 35 % were achieved. Light and electron microscopy studies indicated that cellular damage to some regions of the shoot tip during the freeze/thaw procedure was high, although cell survival in and around the meristematic region allowed shoot tip regeneration. The genetic fingerprinting technique, amplified fragment length polymorphisms (AFLPs), showed that no detectable genetic variation was present between material of C. atrosanguineus at the time of initiation into tissue culture and that which had been cryopreserved, stored in liquid nitrogen for 12 months and regenerated. Wearied plantlets that were grown under glasshouse conditions exhibited no morphological variation from non-frozen controls. (C) 2003 Annals of Botany Company.
Resumo:
The costs of dispersal are an important factor promoting natal philopatry, thereby encouraging the formation of social groups. The red fox, Vulpes vulpes, exhibits a highly flexible social system and one that is thought to represent a possible stage in the evolution of more complex patterns of group-living. Although the potential benefits accruing to philopatric offspring have previously been studied in this species, the potential costs of dispersal have received less attention. We contrasted survival rates, nutritional status, injuries and reproductive output of dispersing and non-dispersing male and female foxes in an urban population to assess the relative costs of dispersal versus natal philopatry. Mortality rates were not significantly higher for dispersing foxes, either in the short- or long-term. There was no evidence of increased nutritional stress in dispersing individuals. Dispersing individuals did, however, exhibit greater levels of wounding, although this did not appear to affect survival. Dispersing females were more likely to miss a breeding opportunity early in their reproductive lifespan. In contrast, both dispersing and non-dispersing males were unlikely to breed in their first year. We conclude that the major fitness component in females affected by dispersing is age at first reproduction.