Leading tone alignment in occitan disapproval statements

L’accent nuclear ascendent-descendent de les oracions expressant desacord en occità consta de tres tons: LH+L*. En comptes de precedir el to asterisc (“starred tone”) a un interval fix en temps normalitzat (Pierrehumbert & Beckman 1989), els tons menadors (“leading tones”) L i H s’alineen amb determinats punts d’ancoratge de la cadena de segments: les fronteres dreta i esquerra de la síl•laba pretònica, respectivament. El model de Grice (1995b) per a l’estructura dels accents tonals permet donar compte d’aquest patró d’alineació incloent els tons menadors en un node diferent que precedeix el que domina to seguidor (“trailing tone”) i to asterisc.

El canto como herramienta de verticalidad en Grotowski y los Bāul de Bengala

El trabajo se basa en la investigación del canto utilizado como herramiena para la verticalidad. La verticalida en un fenómeno energético que se puede cumplir mediante al canto. Para estudiar esta manera de utilizar el canto, nos centramos en el trabajo de Grotowski en su época del “arte como vehículo” y en los Baul de Bengala, yoguis cantantes originarios de la India. Se observan paralelismos tanto a nivel filosófico como de ejercitación pràctica, preparación para el canto y aprendizaje de la técnica vocal.

Análisis del espectáculo "La bona persona de Sezuan"de Bertolt Brecht, bajo la dirección de Ricard Salvat.

El present treball pretén apropar al lector dels grans creadors de l’escena catalana del segle XX, potser el director que ha tingut més impacte en el treball teatral barceloní, per extensió, en la tasca escènica catalana. Es tracta de Ricard Salvat, director teatral de gran inovació escènica, dramaturg, investigador, escriptor entre altres aspectes. Concretament analitzarem les estrategies teatrals empreses por Salvat en el muntatge o posada en escena de ‘La bona persona de Sezuan, al mateix temps será objecte de estudi en aquest treball la influència innegable que Bertolt Brecht va a tenir de sobre Ricard Salvat. Ens limitarems unicament al espectacle esmentat anteriorment.

El lloc teatral i el seu espai escènic: artialització en William Shakespeare (c..1590-1611) : actor, empresari, dramaturg

Pensar en William Shakespeare, apropar-se a una de l'obres què més tinta han fet córrer, se'ns presenta com voler trobar una agulla en un paller. Amb tot, aquest treball de recerca a volgut discernir la dramatúrgia de Shakespeare, des de l'òptica espacial i estètica. El seu marc, a l'Anglaterra renaixentista -ss,XVI-XVII-, és: l'abundosa legislació -important l'Acta promulgada l'any 1572, per la reina Elisabet I-; la tipologia constructiva i formal del Lloc del Teatre, amb la formulació empresarial què se’n deriva; l'altre element, la participació de l'espectador implícit. Conclusivament, com l'artialització shakespeariana s'insereix, podem dir, 'dramatològicament', dins l'historiografia general del teatre.

Las relaciones de las teorías de Jung y el trabajo de Grotowski con sus actores

La finalidad del trabajo es demostrar que los objetivos que Grotowski pretendió en su trabajo con los actores en su primera época, ligada al teatro laboratorium, pueden ser contemplados desde el mapa conceptual de la psicología profunda o analítica creada por C.G. Jung. Este acercamiento, permite reimaginar este “proceso de autopenetración” que el creador polaco buscaba con sus actores desde esta visión psicológica concreta. Cabe afirmar, por tanto, que este trabajo actoral iba más allá de la dimensión escénica y era un método “terapéutico” de desarrollo de la personalidad del individuo-actor en su camino de transformación para llegar a ser lo que Grotowski denominó “actor santo”.

Las Acciones Básicas del Esfuerzo como recurso técnico en la pedagogía actoral: sus resonancias

Investigación sobre la aplicación didáctica en el campo de la Interpretación actoral de 3 aspectos fundamentales del trabajo de Rudolf Von Laban - El arte dramático como arte del movimiento. - La necesidad del entrenamiento del instrumento del actor. - La importancia del trabajo sobre los factores de esfuerzo como herramienta fundamental del actor y su íntima relación con las actitudes interiores. La técnica interpretativa propuesta recorre un camino que va desde lo físico para conectar con procesos internos del alumno (las resonancias), canalizando sus posibilidades expresivas hacia un lenguaje gestual-vocal creativo que trascienda la expresión cotidiana.

Reconfigurando espacios : el Grupo XIX de Teatro ya la renovación del escenario teatral en São Paulo

Considerando las últimas tendencias teatrales ocurridas en la ciudad de São Paulo (Brasil) que culminaron en la renovación del escenario teatral en la últimas dos décadas, esta investigación tiene como enfoque central entender cómo la ocupación y/o utilización de determinados espacios urbanos y las relaciones generadas por este entorno influencian y/o determinan la manera de producción artística de un grupo teatral. Para eso son investigados los procedimientos creativos del Grupo XIX de Teatro (São Paulo, 2000), desde su organización interna, construcción dramatúrgica, escénica y de lenguaje, partiendo del análisis del proceso de sus dos primeros montajes: Hysteria e Hygiene.

La supervivència de la toponímia precatalana d'Eivissa i Formentera i l'Onomasticon Cataloniae

Anàlisi de la toponímia precatalana d'Eivissa i Formentera, partint d'un corpus prou ampli dels topònims actuals, i revisió del tractament que en fa l'

Taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols': Intervenció d'Albert Rossich

Intervenció lliure d’Albert Rossich en la taula rodona entorn de les 'Regles de esquivar vocables i mots grossers o pagesívols', què va tenir lloc el 15 de gener de 2004 a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta taula rodona se situa en el marc d’un Seminari de Cultura Catalana i Moderna coordinat per Lola Badia i Eulàlia Duran, del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat. Hi van participar Antoni Maria Badia i Margarit, Germà Colón, Antoni Ferrando i Mariàngela Vilallonga ; Agustí Alcoberro hi va actuar de moderador

L'àmbit temàtic de la saviesa en l'obra de Ramon Llull : Exemples extrets del Llibre de meravelles, del Romanç d'Evast e Blaquerna i del Llibre de virtuts e de pecats

Estudi de l'àmbit temàtic de la saviesa en l'obra de Ramon Llull, tot analitzant els exemples dedicats a aquest concepte.

Sergi Belbel. Històries de família. Les relacions familiars en cinc obres de Sergi Belbel

TFC. Filologia Catalana. L'assumpte d'aquest treball és el tractament que fa Belbel de les relacions familiars, i, en concret, dels conflictes de comunicació, o d'absència de comunicació, i, consegüentment, esbrinar l'interès de l'autor a retratar uns tipus de personatges i famílies i de relacions familiars.

Dues menes de frontera (lingüística i administrativa), diversos models de parlars (i de parlants) xurros fronterers

L"últim mes de maig, al IV Simposi de Filologia Valenciana -en honor de Joan Veny- organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, vaig exposar oralment la meua part en l"homenatge al mestre de Campos. Ecologia i caracterització dels parlars xurros fou el títol que els organitzadors em van proposar, el mateix que vaig servar per a la versió escrita destinada a les actes corresponents. Un parell de mesos després vaig rebre de l"amic Josep Martines l"encàrrec de col·laborar en el present número monogràfic sobre les relacions entre l"aragonès i el català. Encara en premsa aquella contribució sobre aspectes generals dels parlars castellanoaragonesos de l"interior valencià, n"ofereixo ara (desembre de 2000) una altra que pretén desenvolupar algunes qüestions particulars d"aquest món lingüístic de frontera.

Un semestre a Núvol : Pràctiques al digital de cultura

Aquesta memòria s'estructura en dos grans blocs. El primer correspon a la descripció de les pràctiques que com a estudiant del Grau de Llengua i Literatura Catalanes, pertanyent als Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), he realitzat durant el curs acadèmic 2013/14 al diari digital de cultura Núvol (www.nuvol.com). D'altra banda, en el segon eix temàtic d'aquesta memòria s'ofereix una valoració i una reflexió personals d'aquestes pràctiques a nivell d'experiència i d'aprenentatge.