Un Estudio de caso sobre la formación del profesorado de educación primaria en didáctica de la lengua y la literatura

Nuestro trabajo se fundamenta en primera instancia en las investigaciones que tratan y adoptan el conocimiento de los profesores como objeto de estudio y que vienen realizándose desde hace algunas décadas, arrancando de los prestigiosos trabajos de Lee Shulman (1987, 1991, 1992) y su equipo, donde se insiste en la importancia del contenido en la enseñanza y, sobre todo, donde se caracteriza el llamado “conocimiento didáctico del contenido”. Estos estudios han dado lugar a variadas líneas de investigación, impulsadas por autores tan prestigiosos como Grossman (1990), Leinhardt (1992), Clandinin et alii (1992), Connelly y Clandinin (1988), etc., líneas que han intentado conformar una base de conocimiento para la enseñanza centrándose en análisis relacionados con la comparación entre el conocimiento formal y el práctico; el conocimiento informado por los propios profesores; el conocimiento de la materia y su papel en la enseñanza; el conocimiento didáctico, de los aprendices, de los currículos y el didáctico del contenido o los procesos cognitivos de los profesores antes y durante la enseñanza. Se han aportado incluso nuevos lenguajes, como es el caso de los trabajos de Connelly y Clandinin (1985); se han estudiado los componentes usados en la construcción del conocimiento, el conocimiento previo de los docentes, las teorías implícitas de los profesores, el conocimiento práctico personal, las rutinas docentes, imágenes y creencias; se han descrito varios tipos de conocimiento (conocimiento para, en y de la práctica), y se habla últimamente de la adquisición social del conocimiento, proponiéndose “la indagación como actitud” (Cochran-Smith y Lytle, 1999)

Comprendre et interpréter un texte littéraire: vers des gestes didactiques spécifiques

Notre contribution s’inscrit dans un ensemble de travaux en didactique du français qui portent sur le développement d’outils pour décrire et comprendre les pratiques d’enseignement. Ces outils relèvent de finalités complémentaires. Les uns entrent dans une démarche de réduction d’une masse de données vidéoscopiques, recueillies au cours des observations en classe. Synopsis, macrostructure et autre script permettent de rendre compte de la manière dont les objets d’enseignement sont construits, transformés dans les interactions didactiques (pour une vue d’ensemble voir Perrin-Glorian & Reuter, 2006; Lahanier-Reuter & Roditi, 2007). Les autres relèvent d’une approche centrée sur les caractéristiques de l’activité des enseignants à travers, notamment, leurs gestes professionnels (pour une vue d’ensemble voir Bernié & Goigoux, 2006; Bucheton & Dezutter, 2008)

Començant pel començament: la pregunta d'investigació. Anàlisi del procés d’aprenentatge dels investigadors novells en didàctica de la llengua i la literatura

En la nova estructura derivada de l’EEES la formació d’investigadors en l’àmbit universitari s’organitza a través dels màsters de recerca, configurats com a període de formació dels programes de doctorat. En l’àrea de la didàctica de la llengua i la literatura (DLL), la Universitat de Barcelona ofereix, des del curs 2007-08, un màster de recerca adreçat a la formació d’investigadors capaços d'analitzar els processos i les relacions d’ensenyament-aprenentatge que es produeixen a les classes de llengua i literatura, d’aportar elements de crítica i de reflexió a la pràctica educativa, i d’elaborar i aplicar eines i recursos d’avaluació dels aprenentatges lingüístics i literaris

Quan l'activitat docent es trasllada fora de l'aula: rutes i viatges lingüístics i literaris

La comunicació que ací presente pretén exposar i valorar un seguit d’activitats extraescolars consistents en la realització de rutes i viatges amb un fil conductor lingüístic o literari, fruit de la pràctica personal docent duta a terme durant els últims setze anys a l’IES Campanar de València, amb diversos grups i generacions d’alumnes de batxillerat, tant de l’assignatura comuna “Valencià: llengua i literatura” com de l’optativa de literatura catalana (anomenada “Valencià: literatura” o “Literatura contemporània: Valencià”). Aquestes propostes d’activitats complementen la pràctica docent d’ensenyament de la llengua i la literatura, fent costat a unes seqüències didàctiques basades en la creativitat literària, concretament en els anomenats “tallers literaris” (una qüestió que he exposat a BATALLER, 2003) i en el treball de lectura i comentari d’obres literàries representatives de la història de la literatura catalana

Nous enfocaments per a la didàctica de la literatura grega: observacions sobre experiències en el treball col•laboratiu i semipresencial

Arran de les experiències tant a la Universitat Oberta de Catalunya com a la Universitat de València, els autors comenten els aspectes més innovadors per a un nou enfocament en la docència de la Literatura grega. Aquest nou enfocament combina una nova programació de continguts amb nous plantejament dels procediments didàctics. Pel que fa als continguts, s'ha fet una adaptació que respon als interessos que la matèria desvetlla en el món contemporani. Quant als procediments didàctics comptem sobretot amb el treball col•laboratiu amb alumnat de diversa procedència -i amb interessos també diversos- juntament amb noves estratègies a partir de l'ús de les eines virtuals

Un Grapat de paraules, el wordle com a exemple d'element didàctic 2.0 en la trama literària

Les eines 2.0 amplien les possibilitats de la didàctica centrada en l'estudiant del segle XXI en àmbits com el literari. El Wordle és una aplicació informàtica que, a partir d'un text, genera "grapats de paraules" amb les mida de la paraula d'acord amb la seva freqüència d'ús dins el text. Una obra literària té una composició en parts i cada part utilitza unes paraules que el Wordle aplega. La visió conjunta dels grapats de paraules es un indicador de la importància dels conceptes i pot ajudar a analitzar la trama

A linguagem desliteraturizada de Monteiro Lobato em Reinações de Narizinho

Pós-graduação em Educação - IBRC

O discurso pedagógico na obra infantil de Cecília Meireles

Pós-graduação em Letras - FCLAS

Ensino de literatura: possível humanização do indivíduo no contexto da atual sociedade

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

História do ensino da literatura infantil nos cursos de formação de professores primários no estado de São Paulo, Brasil (1947-2003)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Vida e morte em diálogo com a voz narrativa, o tempo e o espaço em Mrs. Dalloway, To The Lighthouse e Between the Acts de Virginia Woolf

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Clássicos do terror como proposta de letramento literário: Machado e Stevenson em sala de aula

Acompanha: Da crueldade à duplicidade da alma humana: sequência expandida a partir de clássicos do terror

Cyclic-loading of the human gracilis and semitendinosus muscle tendons: Study of young adult cadavers

During knee ligament reconstruction, the tendon graft is tensioned to prevent the occurrence of excessive graft elongation during the postoperative period. Tensioning may be achieved by applying a cyclic or static load to the graft during fixation. Although this procedure is part of the surgery, there is no consensus in international literature regarding ideal tension levels to be used in this procedure. This study was conducted on 10 tendons of the human gracilis muscle and 10 tendons of semitendinosus muscle removed from five male cadavers whose mean age was 20.8 years. These tendons underwent 10 in vitro strain cycles at three levels of deformation (2.5, 3, and 4%) and the value of the deforming load used for each cycle was recorded. The statistical analysis demonstrated that in order to attain the same level of deformation during the 10 cycles there was a reduction in the value of strain applied to the graft, observed at the three levels of deformation. It was concluded that the semitendinosus tendon presents a more uniform mechanical behavior and that there is a need for new graft tensioning protocols that consider the force associated with deformation.

A systematic review of longitudinal population-based studies on the predictors of smoking cessation in adolescent and young adult smokers.

OBJECTIVE: To describe the determinants of self-initiated smoking cessation of duration of at least 6 months as identified in longitudinal population-based studies of adolescent and young adult smokers. METHODS: A systematic search of the PubMed and EMBASE databases using smoking, tobacco, cessation, quit and stop as keywords was performed. Limits included articles related to humans, in English, published between January 1984 and August 2010, and study population aged 10-29 years. A total of 4502 titles and 871 abstracts were reviewed independently by 2 and 3 reviewers, respectively. Nine articles were retained for data abstraction. Data on study location, timeframe, duration of follow-up, number of data collection points, sample size, age/grade of participants, number of quitters, smoking status at baseline, definition of cessation, covariates and analytic method were abstracted from each article. The number of studies that reported a statistically significant association between each determinant investigated and cessation were tabulated, from among all studies that assessed the determinant. RESULTS: Despite heterogeneity in methods across studies, five factors robustly predicted quitting across studies in which the factor was investigated: not having friends who smoke, not having intentions to smoke in the future, resisting peer pressure to smoke, being older at first use of cigarette and having negative beliefs about smoking. CONCLUSIONS: The literature on longitudinal predictors of cessation in adolescent and young adult smokers is not well developed. Cessation interventions for this population will remain less than optimally effective until there is a solid evidence base on which to develop interventions.

Literature, literacy and the discourses of English teaching: a case study

This article examines the discourses of English teaching, and their implications for subject and literacy teaching and learning. Case study evidence is presented to illustrate the ways in which competing discourses are enacted in the classroom. We argue the need to critically examine the educational value of teacher discourses, which have an important impact on instructional practices and the quality of pupils' learning.