Una Imatge turística de Girona

Raquel Camprubí ha estudiat els factors que intervenen en la formació de la imatge turística de Girona, la que consumeixen els visitants i que, gairebé sempre, els fa decidir

Una proposta d'itinerari cultural a l'entorn de l'art

Reflexió sobre les possibilitats que tenen els espais d’art contemporani de les comarques gironines de constituir-se en punts de referència importants com a dinamitzadors de turisme cultural

Torroella-l'Estartit: el turisme i els seus cicles

Valoració de la temporada turística a Torroella i l’Estartit al 1995. També s’aprofita per fer un repàs sobre l’evolució del turisme en aquesta zona, i per fer algunes recomanacions sobre el model de gestió i activitat turística

La Situació econòmica i turística a la Costa Brava

Visió de la realitat econòmica de la Costa Brava 20 anys després del Debat Costa Brava de 1976, sobretot centrat en l’activitat turística

El turisme: de l'estiueig dels forasters a la invasió dels visitants

Repàs de l'evolució que ha experimentat el turisme a la Costa Brava els darrers cent anys, durant tot el segle XX. La intenció no és tant reconstruir la seva historia, com parlar dels diferents models turístics que l'han caracteritzat, en un context mes ampli. Publicat dins el context d’un número monogràfic de la Revista de Girona sobre el s. XX, i ocupant l’apartat dedicat al turisme

Una traducció important per a la geografia catalana [Ressenya del llibre El paisatge humà de la Costa Brava, d'Yvette Barbaza]

Ressenya del llibre El paisatge humà de la Costa Brava. L’obra es presenta en dos volums. El primer l’ocupen dos blocs: “El medi i els homes” i “L’elaboració del paisatge humà i dels gèneres de vida”; el segon és un bloc referit a l’impacte territorial i socio-econòmic del turisme. Es tracta d’una obra que resulta útil per saber per què la Costa Brava és avui com és

Anàlisi de la imatge turística percebuda pels agents orgànics: El cas de Girona

Anàlisi empírica de la imatge turística de la ciutat de Girona que transmeten els agents orgànics mitjançant els blogs d’Internet i, a partir d’aquí, deducció de quina és la imatge percebuda pels turistes potencials

El Turisme, present i futur

L’aparició del turisme ha estat una de les claus per a entendre la transformació que ha patit la plana del Baix Ter, tant pel que fa al paisatge humà com al paisatge físic. Les raons de la massificació del turisme a la Costa Brava serien la bellesa de l’entorn, la bona climatologia i l’oferta de serveis a un preu assequible

La història del turisme a la ciutat de Girona

Breu itinerari per la història del turisme de la ciutat de Girona, estructurada en quatre períodes. En la primera etapa, s'assenten les bases de la imatge turística de la ciutat (1850 1900); el període artesanal (1900-1950) coincideix amb els primers passos de la indústria turística i la consolidació de l'ideal romàntic; seguidament, el període fordista (1950- 1980) és la fase de transformació radical del turisme i implica una concentració de la demanda en el litoral; i, finalment, el període postfordista (1980-2006), caracteritzat per la instauració de la democràcia, l'inici de l'esgotament del model tradicional i la densitat creixent de fluxos turístics al Barri Vell

Impacte de la crisi econòmica en una destinació de sol i platja: cas Platja d’Aro

La crisi econòmica és un fet molt recent, però pel qual mai s’està preparat. El gran allau de notícies tant en mitjans televisius, com de radio, diaris, etc., els quals en parlen constantment, ha motivat la curiositat per esbrinar si la crisi econòmica està afectant al sector turístic i de quina manera. Com és sabut, des de fa ja uns anys es parla de les destinacions en crisi, d’un turisme de sol i platja en crisi, ja que les noves destinacions estan fent ombra a aquelles que durant els 70 i 80 van tenir un boom i una gran acceptació, la qual cosa fa pensar que la situació actual de la crisi econòmica pot fer agreujar aquest estat de davallada del turisme de masses

La Costa Brava ante los nuevos retos del turismo

The first section of this paper summarises the most relevant charateristics of the contemporary tourist model, also called postfordist or postmodernist. In the second part the traditional tourist model developed in the Costa Brava in the past decades, is reviewed. Emphasising the saturation of tourist facilities on the coast line, expansive urban growth, thanks to a tolerant administration, poor complementary supply and concentrated demand in few markets and the proximity of Barcelona conurbation, stressed by second homes. In the third section, some strategies developed in recent years to readapt the Costa Brava to the new tendencies in tourism, are presented. Incorporation of the inland to the tourist product, new planning policics, lessening urban densities and height, and a change in mind in favour of protected natural areas, diversification of demand with new markets, specially form Eastern Europe (although this might be considered as a continuation of the traditional tourist model) and the emergence of local strategies oriented towards the creation of new tourist products based upon natural and cultural resources

Les colònies d'estiuejants (1865-1936)

Article dedicat a les colònies d'estiuejants de final del segle XIX i primeres dècades del XX a la comarca de la Selva

Analisi comparata delle produzioni vitivinicole : un confronto Emilia Romagna-Catalogna

In questo elaborato finale verrà affrontato uno studio comparato dei vini dell'Emilia Romagna e della Catalogna. La tesi spazierà dall'ottenimento del vino fino ai tempi attuali. Prima perciò, si parlerà delle origini del vino fino all'attualità, della situazione mondiale del vino, così in produzione come in coltivazione, consumo, etc. Dopo si concentrarà nell'Europa, dove si analizzeranno i diversi paesi produttori, passando dopo alla produzione italiana e spagnola e infine alle regioni dell'Emilia Romagna (Italia) e della Catalogna (Spagna) dove ci sarà un analisi più dettagliata in tutti gli aspetti

Os italianos, vinho e turismo: o vale dos vinhedos na serra gaúcha

A presente dissertação trata do enoturismo na Serra Gaúcha, tendo como um fio condutor o processo de imigração italiana para a região e a manutenção de identidades e tradições ligadas ao cultivo da uva e à produção do vinho. O cerne do argumento é a importância das tradições italianas como um fator na criação das identidades coletivas regionais e de articulação entre passado e presente. Discute-se como as tradições engendram a produção da modernidade no âmbito das empresas e das atividades turísticas na região. Argumentamos que o apelo às tradições de origem é fruto, em primeiro lugar, do processo de imigração italiana para esta região do Nordeste do Rio Grande do Sul. Em seguida mostramos como a Festa da Uva, a primeira das comemorações, reinventa a tradição e se constitui no motor e base para o turismo na região. Finalmente, mostramos como a permanência da identidade nacional italiana atua como um fator de inovação, sobretudo nas técnicas de produção do vinho e da organização das atividades empresariais na região, numa síntese entre aspectos da tradição e da pós-modernidade.

O enoturismo e o mercado chinês: Portugal como destino

O objetivo principal desta dissertação é relacionar o enoturismo com o maior mercado emissor de turistas do mundo – a China, nomeadamente no que diz respeito às potencialidades de Portugal como destino enoturístico para este mercado. Para o efeito, estruturou-se o trabalho de forma a dedicar um capítulo à caracterização do enoturismo, um segundo capítulo à caracterização do mercado emissor de turistas chinês com destaque para a caracterização do enoturismo na China e do enoturista chinês. Reservou-se um terceiro capítulo para proceder à caracterização de Portugal como destino de enoturismo, fazendo a caracterização da oferta e da procura, com particular enfoque para a procura chinesa. A metodologia de pesquisa desta dissertação assentou em revisão bibliográfica e na análise de dados fornecidos por fontes secundárias e terciárias, como estudos já conduzidos sobre o tema ou temas relacionados e dados quantitativos recolhidos junto das principais instituições nacionais e internacionais de referência. Apresentou-se a caracterização do enoturismo, em termos concetuais, mas sobretudo no contexto dos seus principais mercados de oferta. Com base na análise da oferta nestes mercados procedeu-se à recolha e apresentação de uma série de boas práticas internacionais, tanto no que toca ao enoturismo, como no que diz respeito a iniciativas de captação do turismo emissor chinês. Procedeu-se à caracterização do desenvolvimento do turismo emissor na China, da realidade do enoturismo na China e construiu-se um perfil do enoturista chinês.