Tècniques d'Investigació Social per al Treball Social. Tema 1 (2016)

Tema 1. El Procés de la investigació social (2016)

Does persistence of social exclusion exist in Spain?

The aim of this paper is to analyze the causes leading to social exclusion dynamics. In particular, we wish to understand why any individual experiencing social exclusion today is much more likely to experience it again. In fact, there are two distinct processes that may generate a persistence of social exclusion: heterogeneity (individuals are heterogeneous with respect to some observed and/or unobserved adverse characteristics that are relevant for the chance of experiencing social exclusion and persistence over time) and true state of dependence (experiencing social exclusion in a specific time period, in itself, increases the probability of undergoing social exclusion in subsequent periods). Distinguishing between the two processes is crucial since the policy implications are very different.

Social exclusion mobility in Spain, 1994-2000

Social exclusion can be defined as a process leading to a state of multiple functioning deprivations. Cross-sectional headcount ratios of social exclusion may overstate the extent of the problem if most individuals do not remain in the same state in successive years. To address this issue, we need to focus on mobility. Therefore, the aim of this paper is to analyse changes in the individual levels of social exclusion focusing on the extent to which individuals change place in social exclusion distribution.

The Impacts of social networks on immigrants' employment prospect: the spanish case 1997-2007

This paper studies the extent to which social networks influence the employment stability and wages of immigrants in Spain. By doing so, I consider an aspect that has not been previously addressed in the empirical literature, namely the connection between immigrants' social networks and labor market outcomes in Spain. For this purpose, I use micro-data from the National Immigrant Survey carried out in 2007. The analysis is conducted in two stages. First, the impact of social networks on the probability of keeping the first job obtained in Spain is studied through a multinomial logit regression. Second, quantile regressions are used to estimate a wage equation. The empirical results suggest that once the endogeneity problem has been accounted for, immigrants' social networks influence their labor market outcomes. On arrival, immigrants experience a mismatch in the labor market. In addition, different effects of social networks on wages by gender and wage distribution are found. While contacts on arrival and informal job access mechanisms positively influence women's wages, a wage penalty is observed for men.

Treball de recerca aplicada a la intervenció social entorn els joves d'Andorra i el seu temps lliure

Aquest document, es fonamenta d'acord amb diferents teories i pensaments sobre la importància del temps lliure en els adolescents i joves, com també a partir de les experiències de Catalunya, entorn aquest tema. Concretament és una observació del temps lliure dels adolescents i joves, des d’una aproximació a la seva realitat i també analitzant els diferents agents que intervenen en aquest àmbit concret, com del context global d’Andorra. La intenció és identificar i reflexionar entorn les principals característiques de l’oci i el lleure del col·lectiu com també de la participació juvenil per poder prioritzar actuacions socioeducatives encaminades a l’educació en el lleure. És per aquest motiu, que paral·lelament amb aquesta investigació aplicada a la intervenció socioeducativa, també s’ha realitzat un diagnòstic d’Andorra i unes propostes de millora relacionats amb els resultats obtinguts.

Una proposta de treball educatiu en centres oberts des de l'aproximació al disseny curricular en educació social

El Centre obert apareix com una resposta idònia per a l'atenció social a la població infantil compresa entre els 3/4 i 16/18 anys. Parlar de Centre Obert és fer referencia a l'exercici d'una important responsabilitat pública, a saber: aportar nous models i oportunitats de socialització a subjectes amb certes dificultats de normalització. Les dites dificultats corresponen a diferents reptes que avui planteja el social.

Les Formes de gestió del treball domèstic assalariat a l'Estat Espanyol

L’ objectiu principal d’aquesta tesina és analitzar les estratègies de gestió de la mà d’obra en el mercat del treball domèstic assalariat (TDA) en el context espanyol. Dins d’aquestes estratègies protagonitzades majoritàriament per les dones-, s’estudien aquelles que es basen en l’externalització d’aquestes activitats, ja sigui a l’esfera del mercat, l’esfera pública o l’esfera semipública. Allò que es vol veure és sota quines condicions s’efectua aquesta externalització, és a dir, si s’efectua seguint unes pautes laborals (neo)servilistes, on l’imaginari del "criat" encara hi és molt present, o s’efectua seguint uns criteris de "qualitat" i una voluntat de professionalitzar aquesta feina.

Comparing Governmental Agendas: Evolution of the Prioritization of Issues in the USA and Spain

This paper is the first step in a long term project investigating policy stability and change in Spain from an agenda setting perspective and comparing the Spanish policy agenda to that of other advanced democracies. Here we begin to compare the allocation of issue attention in Spain and the USA by comparing the substance of annual President and Prime Minister speeches from 1982 to 2005. Existing research argues that the public agenda has become more crowded, competitive and volatile in recent years. We find that in both countries there has been a transformation of the political agenda towards an increasing diversity of issues. However, most of the volatility in executive attention seems to be explained by salient events rather than by issue crowding. We conclude by discussing some limitations of executive speeches as a measure of governmental issue attention and directions for future research.

Adopcions internacionals: anàlisi de les motivacions inicials per esdevenir pares adoptius a Catalunya

En els darrers anys Espanya, i concretament Catalunya, s'ha convertit en el país amb major nombre d'adopcions per habitant del món. Aquest fet ens duu a plantejar-nos quines són les motivacions que impulsen als sol•licitants a voler adoptar. En aquest estudi fem una categorització de les principals motivacions inicials de l'adopció internacional manifestades en els processos de valoració per a l'obtenció del Certificat d'Idoneïtat en una mostra catalana de 331 persones. Els resultats obtinguts ens indiquen que la majoria de sol•licitants adopta pensant en les seves necessitats i en les seves dificultats per a procrear i no tant en el menor que volen adoptar.

Microcréditos y la mujer

Amb aquest Treball de Fi de Carrera pretenem esquematitzar el funcionament dels microcrèdits per dones a Espanya, a demés de donar una visió general d’aquest concepte como un instrument eficaç per la sortida d’aquest col·lectiu de la exclusió social. Al llarg del treball analitzarem l’acollida d’aquets préstecs personals y del programes de suport de les associacions de dones més rellevants que existeixen, avui en dia, al nostre país. Finalment, intentarem manifestar les opinions que aquest instrument desperta, tant a favor com en contra, seguit d’unes conclusions elaborades a partir del treball realitzat.

Autoavaluació de la seguretat integral en centres educatius: memòria justificativa

Cada vegada són més els autors que remarquen la necessitat de que les organitzacions (i, particularment, les empreses) avaluïn els riscos per a la seguretat i la salut i que adoptin mesures per a evitar o controlar els riscos, des de l’aparició de la Directiva 89/391CEE de la Unió Europea, relativa a l’aplicació de mesures per a promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors en el seu lloc de treball. A Espanya, el tema de la seguretat i la prevenció de riscos laborals va guanyant importància en el terreny social i econòmic des de l’aparició de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals l’any 1995, també en els centres educatius, on cada vegada es parla més de la salut laboral dels docents, del nivell de seguretat en els centres educatius i dels riscos als quals s’exposen diàriament els alumnes, professors i personal d’administració i serveis. El present informe sintetitza el procés seguit per a la confecció de l’instrument d’autoavaluació de la seguretat integral en centres educatius.

La construcción social de las emociones en las sociedades occidentales: el amor materno en la Catalunya del siglo XXI

El objetivo principal de esta investigación es analizar la forma cómo se construye socialmente el amor materno en el marco de las sociedades occidentales, y para ello partiremos del estudio del caso de las maternidades en la Catalunya actual. El amor materno, como emoción, aparece como una codificación cultural que responde a la canalización de la vida que cada cultura establece. En las sociedades occidentales el amor materno se revela como uno de los ejes vertebradores y legitimadores de la esfera reproductiva y del papel de la mujer dentro de ésta, definiéndose en consonancia y dando coherencia al resto de aspectos del sistema social. Dada su importancia los discursos hegemónicos de la sociedad que lo define tienden a naturalizar esta emoción en favor del mantenimiento y el no cuestionamiento del orden social dado, a pesar de que abundante evidencia empírica en ciencias sociales demuestra que se trata de una construcción social que responde a las necesidades del sistema social en cuestión. Actualmente los discursos tradicionales que contenían y definían la concepción de amor materno en Occidente se han ampliado y diversificado debido a cambios sociales como el ingreso de la mujer en la esfera pública; el logro de igualdad jurídica entre géneros; cambios en los modelos familiares; nuevas situaciones en torno a la infancia y la juventud; la intensificación de los flujos migratorios; la creciente urbanización; la expansión de los servicios públicos (escuela y salud); el alargamiento de la esperanza de vida, los métodos anticonceptivos modernos..., de manera tal que muchos de ellos entran en contraposición con las definiciones tradicionales. Es decir, nuevos y viejos discursos alrededor de la maternidad se encuentran enfrentados en su redefinición a otros que lo cuestionan, y a prácticas y cambios en ciertas instituciones que llevan en otra dirección la construcción de esta emoción. Esta nueva situación, aún en fase de conformación, reclama una explicación que pasa por conocer las causas, las formas y la definición del amor materno, en nuestro actual contexto.

Transparencia y organizaciones no lucrativas

Tota organització no lucrativa te la finalitat de prestar un servei que millori o mantingui la qualitat de vida de la societat. Per a aconseguir aquest objectiu, aquestes organitzacions es caracteritzen per estar formades per grups de persones voluntàries que no busquen el lucre personal, sinó que a través d’uns valors que es remunten a èpoques de l’antic Egipte com son el respecte, la solidaritat o la confiança, tracten de millorar la societat en la que vivim. Les organitzacions del anomenat tercer sector tindran que ser transparents per a aconseguir generar confiança a l’exterior, però al mateix temps, tindran que fer front al seu major problema per a subsistir, la captació de fons. La situació econòmica actual ha accentuat encara més aquesta problemàtica de finançament, solucionada tradicionalment mitjançant fons procedents de particulars, de l’administració pública, d’empreses o d’altres organitzacions del mateix sector. A l’actualitat s’han tingut que buscar noves solucions com són la innovació o una correcta gestió de la comunicació que permeti generar transparència. La correcta gestió de la comunicació estarà basada a l’escolta activa i en adoptar una postura assertiva a l’hora d’intercanviar una informació, el que finalment permetrà difondre el valor de la transparència de l’organització no lucrativa, aconseguint així millorar la imatge, augmentar la confiança i reforçar la reputació. Per a poder realitzar aquest procés, prèviament es deurà aconseguir un liderat directiu capaç de guiar el procés de comunicació, la implantació de una cultura holística per a la transparència en la organització i la formació del membres del treball. Cal mencionar que a l’actualitat existeixen noves vies tecnològiques que han facilitat molt la gestió de la comunicació. Encara això, aquestes vies deurien ser explotades a major proporció, doncs com queda comprovat, quant millor sigui aquesta gestió, major serà la transparència.

La Prevenció de la mutilació genital femenina a través del treball comunitari

Aquest treball de pràcticum pretén, a partir de l’anàlisi de la pràctica que hi ha tant a nivell de comarca del Baix Empordà com a nivell d’experiències a més generals, fer una proposta d’actuació a l’hora de prevenir la mutilació genital femenina mitjançant el treball comunitari com a eina d’intervenció preventiva i generadora d’espais de relació, que permeti treballar amb i per a la comunitat fent-la, així, responsable i participativa del propi procés de canvi. Té la voluntat de ser un recurs útil i generadora de noves idees d’actuació

La evaluación entre iguales en el grado de educación social. Aproximación a la vida profesional

La relación educativa entraña, inevitablemente, el debate entorno de la verticalidad y del ejercicio del poder. De qué modo nos relacionamos y cómo gestionamos la comunicación entre educadores y educandos, así como entre iguales. Esa tensión se ve amplificada en la medida que incorporamos lógicas evaluativas en nuestro quehacer profesional. La siguiente comunicación describe la experiencia de la metodología de aprendizaje basada en la evaluación entre iguales aplicada a la profesionalización de los y las educadores/as sociales. Tanto a nivel escolar como en el universitario hay numerosas experiencias publicadas en relación a la metodología de evaluación entre iguales. Además, existen numerosos apartados de los “Documentos profesionalizadores” donde se justifica el hecho de que se entrenen algunas habilidades que deberían darse en la práctica profesional (como por ejemplo en la definición, en el código ético, y en el catálogo de funciones y competencias del/la educador/a social). En esta comunicación pretendemos dar a conocer la experiencia de entrenamiento de futuros educadores en aspectos que tienen una relación directa con la evaluación entre educadores/as sociales. Así pues, utilizaremos una justificación académica y metodológica de la actividad, enlazándola con los documentos profesionalizadores con un fin relacionado directamente con el ejercicio de la profesión.