1000 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
El treball d'investigaci t per objecte oferir un inventari raonat de novelles i contes curts dautors sicilians dentre 1860 i 1898, de Giovanni Verga a la Simonetta Agnello Hornby, diferents en edat, cultura i condici social. Vol fer evident la persistncia de la reflexi sobre el Risorgimento "trat", i ajudar a comprendre com hi havia un marc dunitat poltica i institucional en el qu no es donava cabuda a les diferncies entre el Nord i el Sud dItlia
Resumo:
Article que reflexiona al voltant de les interrelacions entre la Història i la Comunicaci
Resumo:
Es presenten notcies sobre lactivitat dels els inicis de la història literria catalana, la multiplicitat dels vehicles on apareix, les formes que adopta i levoluci que experimenta
Resumo:
The starting point is the understanding of the dramatic text as literary text, thus it could be analyzed with methodologies coming from literary studies: the dramatic text is literature, creation of language and it can be read and interpreted as such. Of course I acknowledge the texts performativity, implicit in its characteristic and functions. The analysis of Enrico IV (1921) constitutes a practical application of the proposal and the opportunity for opening the discussion to new perspectives.
Resumo:
El presente trabajo analiza la construccin del espacio vivencial en cinco series televisivas producidas por la cadena norteamericana HBO: Carnivle, Deadwood, The Sopranos, The Wire y Treme. La investigacin parte de la conviccin de una posible reelaboracin de la historia del espacio domstico norteamericano a travs de la puesta en escena y de la potencialidad simblica del espacio serial. De este modo, el trabajo propone un recorrido hermenutico en el que se analiza la evolucin del espacio narrativo, su evolucin morfolgica en dependencia de las necesidades diegticas de cada una de las obras analizadas.
Resumo:
Menorca ha estat un lloc destada per a moltes cultures, la qual cosa ha quedat reflectida en el lxic menorqu. En aquest treball sha creat un glossari de termes menorquins encara presents a la llengua quotidiana i se nha establert la seva possible etimologia.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte s dur a terme una comparaci entre els clssics que trobem en el mn literari i musical, i els clssics que hem acabat establint al llarg de la tradici en el repertori de l'obo. A partir d'una recerca i anlisi de les caracterstiques que defineixen els clssics, farem un recorregut al llarg de la història del repertori de l'obo, per adonar-nos que les obres que toquem avui han estat determinades per un context histric i social molt concret, aix com per l'aparici d'altres instruments, la influncia dels enregistraments i dels oboistes, el paper del msic en cada poca... Conclourem, finalment, que els clssics, pel fet de ser-ho, guarden dins seu un secret inexhaurible i atemporal, per que cal anar amb compte perqu especialment en el mn musical i de l'obo correm el risc d'esgotar-los i de deixar de percebre el seu valor.
Resumo:
Crnica IV Colloqui Internacional Problemes i Mtodes de Literatura Catalana Antiga. Història i llegenda al Renaixement (Universitat de Girona, 8-11 de juliol del 2002)
Resumo:
Selecci de textos presentis pels ponents espanyols al segon Congreso Internacional de Bibliotecas y Bibliografa, organitzat per I'IFLA i celebrat a Madrid i Barcelona el maig del 1935. Precedeix els textos una introducci histrica sob,re el desenvolupament i continguts generals del Congrs.
Resumo:
Aquest text es presenta com a memria d'una estada a la ciutat de Berln i es mou sobre dos eixos: resseguir la història ms recent de la ciutat i descobrir-ne les biblioteques. Sense nim d'exhaustivitat, es relacionen fets histrics significatius i les biblioteques o centres de documentaci creats amb motiu d'aquests fets. Aix mateix, l'autora esbossa el paisatge actual de les biblioteques de la ciutat, pbliques, universitries, nacionals i especialitzades, majoritriament encara en procs de reorganitzaci arran de la reunificaci de la ciutat i de l'Estat alemany.
Resumo:
Hi ha diferents estratgies per apropar la història als escolars. La utilitzaci de les fonts primries (objectes, documents, etc.) esdev una estratgia important per fer viure els temps passats. Els objectes i els documents del passat ens permeten intervenir a partir del plantejament d'enigmes i preguntes que l'alumnat pot anar resolent a partir d'una veritable recerca histrica. Una de les estratgies utilitzades en el mn anglosax s el living history. Es tracta de "fer reviure" el passat a travs de la representaci de fets, estil de vida i personatges propis d'una poca determinada. Aquesta estratgia s'empra en espais de presentaci del patrimoni, especialment en museus i assentaments histrics i arqueolgics. Dos elements sn fonamentals en aquest tipus d'intervencions: la preparaci del context de presentaci del patrimoni i els mediadors entre la instituci o espai patrimonial i els visitants. A continuaci, es presenta, de manera concreta, el cas de Colonial Williamsburg, instituci dels EUA pionera en la utilitzaci d'aquesta estratgia de presentaci i interpretaci del patrimoni histric i arqueolgic.
Resumo:
El projecte pretn esdevenir lanlisi sobre quin fou el rol que assum la història a nivell institucional, educatiu i popular en la configuraci del Tercer Reich, apuntant doncs principalment a descobrir quina funci va tenir aquesta en la construcci de la naci alemanya durant els anys trenta. La hiptesi que servir de punt de partida de la investigaci ser concebre que la història es convert en una ena que nicament es debia a lestat per aix poder reforar la construcci del rgim nacionalsocialista alemany. Lestudi es dedicar per tant a haver de demostrar tal afirmaci.
Resumo:
El fet que la pintura decorativa del darrer quart del Set-cents sigui una de les manifestacions plstiques ms interessants de la produccin catalana del moment ha estat el motor impulsor de la nostra dedicaci al tema dins el marc del projecte de recerca ACAF/ART. Aix, centrarem la nostra ponncia en els programes decoratius del palaus barcelonins d'aquest perode.
Resumo:
El estudio de ciertos modelos negativos del teatro breve del siglo XVIII revela no slo la continuidad cmica de los tipos, sino tambin su relacin con los ideales de conducta coetneos: la autoridad del marido, la discrecin de la mujer, el cuidado de la economa familiar... Los sainetes se unen a otros gneros literarios (el periodismo, la poesa satrica y el ensayo de carcter moral) en la ridiculizacin de quienes practican el cortejo y aplauden nuevas formas de sociabilidad, las modas y los bailes extranjeros, etc. frente a la conducta y los gustos tradicionales. Ejemplos tomados de Antonio de Zamora, Agramont, Ramn de la Cruz, Vzquez y Gonzlez del Castillo sirven para argumentar tales reticencias ante el cambio de mentalidades de una nueva cultura del ocio, as como para observarlo a contrario: su afeminacin, su frivolidad y su inutilidad.
Resumo:
La presentaci del patrimoni en els museus i altres espais afins (exposicions, parcs arqueolgics, centres d"interpretaci patrimonial, etctera) s"est beneficiant en els ltims anys dels avenos a nivell didctic que ofereixen les noves tecnologies. Per, sovint es fa pals que aquestes estratgies comunicatives no impliquen necessriament una ptima assimilaci del discurs histric i museogrfic per part del pblic. La modernitzaci dels espais patrimonials amb la incorporaci d"audiovisuals i sistemes informtics multimdia no serveix de gran cosa si es planteja com un mer recurs passiu de delectaci o com una concessi a la creixent implantaci social de les noves tecnologies. s per aix que es fa imprescindible plantejar des d"un punt de vista didctic i comunicatiu com aquests recursos poden construir i/o enriquir el discurs a l"entorn del patrimoni (histric, arqueolgic, artstic, etctera) per a una museografia veritablement comprensiva i, ms enll dels objectes, educadora en valors.
