Ilha rá-tim-bum: abordagem semiótica por uma tv educativa

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Nostalgic representation of reality in television fiction: an empirical study based on the analysis of the Spanish television series Cuéntame cómo pasó

The Spanish transition from dictatorship to democracy is often described as an example of negotiation or agreement between the elites (Sánchez Cuenca and Aguilar, 2009: 433). Journalistic and political elites, aware of their important historical role, agreed a consensus on certain issues (democracy, constitution, amnesty) or characters (King Juan Carlos I), in order to ensure the stability of the democratic process (Zugasti, 2007, 2008). Television, which articulates the discourse of the masses, has been one of the basic means used to illustrate the development. Among the highlights of recent major audiovisual content, Cuéntame cómo pasó (2001-present) -a TV-series designed to explain changes with a nostalgic tone in Spanish society since 1968 until today- stands out. By choosing a random sample of episodes for this research we propose to verify the validity of the representation of the political process which contextualizes the series. By analyzing many elements, such as the opinions of the main characters, their personal, political and geographical situations, we try to show the construction of a focal point that sanctifies the official version. We also stress the pacifying and nostalgic tone, which constructs stereotypes and taboos about the process and which characterizes this series as a symbolic culmination of the democratization undertaken by the elites.

Transmedialidad: series de ficción y redes sociales. El caso de Pulseras Rojas en el grupo oficial de Facebook (Antena 3. España)

Analizamos el Facebook de la teleserie Pulseras Rojas emitida en España por Antena 3, en tanto recurso transmedia y fuente de oportunidades para estimular el engagement del espectador. Estudiamos el tráfico generado durante la emisión de la segunda temporada, entre julio y agosto de 2013. Siguiendo la propuesta de Askwith (2007), se pueden identificar siete modalidades de touchpoints, es decir, puntos de contacto con la narración, adicionales a la propia emisión televisiva: acceso expandido, contenido adaptado, contenido expandido, productos de marca, actividades relacionadas, interacción social e interactividad. El estudio exploratorio se basa en el análisis del contenido del grupo de la serie en Facebook e identifica las modalidades de touchpoints y sus resultados. Facebook se revela como un potente instrumento para involucrar al espectador, aunque la estrategia comunicativa de la cadena de televisión presenta una gestión incipiente, poco evolucionada, que desaprovecha el carácter interactivo y bidireccional de la red social.

Fanáticas en serie. YouTube, cultura participativa y series de televisión: estudio comparativo de género

El propósito es conocer si las mujeres son más activas que los hombres subiendo a YouTube vídeos relacionados con la ficción. Observamos qué vídeos generan más visualizaciones, y las diferencias entre los contenidos subidos en función del género. Metodológicamente, se trata de un análisis cuantitativo basado en una selección de los vídeos de YouTube relativos a las 21 series estrenadas en 2013 en las cadenas españolas. El estudio exploratorio permite concluir que los vídeos subidos por hombres son ligeramente superiores a los subidos por mujeres, y alcanzan más relevancia y visualizaciones. Sin embargo, ellas superan a los hombres en la creación de contenidos elaborados e inéditos (fanmade).

História, cultura, gênero e poder: representações sociais em movimento no seriado de TV Homeland (2001-2013)

In contrast to Muslins traditions and costumes, the US government and society seems to invest in the media to forge discourses on Western way of life. In addition, it creates idealized images of the woman, the hero, the father, the family, and an everyday speech invoking repeated and widespread moral values, including “justice” and “freedom”, in opposition to the “terror”. In this research we analysed the TV series Homeland, using as theoretical support the Cultural Studies, particularly the concept of Social Representation by Denise Jodelet, the analytics tools created by Michel Foucault on power devices, and feminist studies by Teresa of Lauretis. I’ve tried to see how forces in correlations operate, and how representations of womanhood, sexuality and nationality are built and reiterated in speeches, creating patterns of behaviour for men and women. Spreading images of the “good” man, the “good” wife, and the “hero”, the audio-visual product creates and produces the family, the society and the nation considered exemplar.

Media Gótico: O Crime e seu Duplo Ficcional na Literatura, TV e Cinema

Crime possesses a dual nature deriving from its portrayal in the media leading to duplicity in the act of witnessing crime which by showing reality inevitably transforms it into a different kind of reality. The direct relationship with the Gothic genre is very naturally justified by real crime seeming to replicate fictional crime and vice versa, thus originating various forms of the lack of distinction between reality itself and fictional reality, or between truth and falsehood, which many writers and artists associated with Gothic aesthetics have always relied on, and numerous examples of this can be found in the works of Edgar Poe, Patricia Highsmith, Chuck Palahniuk and many others. While real crime may take the Gothic novel as its prototype, it turns out that nowadays television has taken on this role. Examples of this phenomenon are the recent symptoms of obsessive dependence on TV series such as C.S.I., Criminal Minds, The X Files, The Following and Dexter, showing a tendency for television series to replace Gothic novels, thus revealing a perverse attraction for witnessing violence through the same means that transmit the daily news featuring violent events in different scenarios of war all over the world.

Accessing movies based on emotional impact

Emotions play a central role in our daily lives, influencing the way we think and act, our health and sense of well-being, and films are by excellence the form of art that exploits our affective, perceptual and intellectual activity, holding the potential for a significant impact. Video is becoming a dominant and pervasive medium, and online video a growing entertainment activity on the web and iTV, mainly due to technological developments and the trends for media convergence. In addition, the improvement of new techniques for gathering emotional information about videos, both through content analysis or user implicit feedback through user physiological signals complemented in manual labeling from users, is revealing new ways for exploring emotional information in videos, films or TV series, and brings out new perspectives to enrich and personalize video access. In this work, we reflect on the power that emotions have in our lives, on the emotional impact of movies, and on how to address this emotional dimension in the way we classify and access movies, by exploring and evaluating the design of iFelt in its different ways to classify, access, browse and visualize movies based on their emotional impac

Creació d'un media center amb software lliure

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. L’objectiu d’aquest treball de recerca és la creació d’un dispositiu encarregat de centralitzar totes les necessitats multimèdia de casa nostra i distribuir aquest contingut a tots els terminals de la xarxa local d’una manera senzilla i automatitzada. Aquest dispositiu s’ha dissenyat per estar connectat a una televisió d’alta definició, que permetrà la reproducció i l’organització de tot el nostre multimèdia d’una manera còmoda i fàcil. El media center s’encarrega de gestionar la nostra filmoteca, fototeca, biblioteca musical i sèries de TV de manera transparent i automàtica. A més a més, l’usuari pot accedir a tot el multimèdia emmagatzemat al media center des de qualsevol dispositiu de la xarxa local a través de protocols com CIFS o UPnP, en un intent de replicar el cloud computing a escala local. El dispositiu ha estat dissenyat per a suportar tot tipus de formats i subtítols, assegurant la compatibilitat total amb arxius lliures de DRM. El seu disseny minimalista i silenciós el fa perfecte per a substituir el reproductor de DVD de la sala. Tot això sense oblidar el seu baix consum, de l’ordre d’un 75% inferior al d’un PC convencional.

Nuevos paradigmas de comunicación social en el imaginario contemporáneo. El caso Lost

El present projecte analitza el nou panorama audiovisual donat pels avanços tecnològics i l'evolució paral·lela de l'espectador com a usuari d'aquests. Les American TV series són l'objecte d'estudi a través de les quals es definirà la influència d‟Internet com a eina, la web 2.0 com a espai de diàleg i coneixement, i la narrativa hipertextual fruit de la interactivitat. Lost és l'exemple concret de American TV serie sota el qual s'explicarà com aquestes característiques són portades a la pràctica i convertides en una producció d'èxit.

Estudi de l'argot català a la sèrie Plats bruts : l'argot a les sèries de ficció de producció pròpia de TV3

L'interès del present projecte rau en la identificació de formes pròpies de l'argot català difoses a través de les sèries de ficció de producció pròpia de la cadena de televisió autonòmica catalana. Així, en aquest treball pretenem respondre bàsicament dues qüestions: d'una banda, si les sèries de ficció de producció pròpia de TV3, i en aquest cas Plats bruts, contribueixen a difondre l'argot català; i de l'altra, si l'existència d'un argot pròpiament català (és a dir, creat a partir de recursos de la llengua catalana) és mostra de la bona salut de la llengua.

Desenvolupament d'aplicacions per a dispositius mòbils : Les meves sèries

Desenvolupament d'una aplicació per a sistemes operatius Android per gestionar i visualitzar sèries de televisió.

El doblatge d’una comèdia britànica: The Vicar of Dibley

Aquest treball analitza els problemes de doblatge de l’anglès al català que presenta una sèrie còmica, The Vicar of Dibley. L’objectiu es estudiar tant problemes generals com específics per tal de demostrar la viabilitat del doblatge d’aquesta comèdia. Es proposen possibles solucions per a tots els problemes analitzats.

Anàlisi del doblatge al castellà de la sèrie Polseres Vermelles

Aquest treball presenta una anàlisi d’aspectes sempre problemàtics en traducció, i encara més en doblatge, mitjançant exemples extrets de traduccions reals del primer i segon capítols de la sèrie catalana Polseres Vermelles. Aquests aspectes són: el llenguatge col•loquial, l’humor, la intertextualitat, els referents culturals i l’expressió d’estats d’ànim.

Encore sexy au cinéma? De la série au film : étude médiatique de la réception de Sex and the City

Après le succès mondial de la série télévisée prolongé par les films, la franchise Sex and the City est devenue un phénomène de masse. Sujet de plusieurs études académiques qui mettent en évidence l’importance du post-féminisme pour le succès de la franchise, Sex and the City se distingue par la relation particulière qui s’instaure entre les spectateurs et les personnages, et qui est l’objet de la présente étude : relation qui passe par la représentation des thèmes et du quotidien féminins et surtout par la construction des personnages, principalement du personnage principal Carrie Bradshaw. De plus, elle est renforcée par des stratégies médiatiques utilisées pour rapprocher le public féminin à partir des processus de reconnaissance et d’identification qui dirigent la réception de masse.

De la télé-oralité à la télé-visualité : évolution de la fiction télévisuelle québécoise du téléroman à la sérietélé (1953-2012)

La thèse comporte deux parties. Dans la première, constatant, d’une part, que les publications de référence à l’égard de la fiction télévisuelle québécoise sont rares, et que, d’autre part, les études télévisuelles souffrent d’un manque à penser l’esthétique de la fiction, elle avance une approche nouvelle. La fiction télévisuelle est l’objet d’une évolution esthétique portée par ses deux dispositifs et scandée en trois degrés d’expression. Elle évolue d’un dispositif où le son prévaut dans le cadre de la télé-audition à un autre dispositif où l’image prédomine au sein de la télé-vision. La fiction télévisuelle réalise ce parcours en trois degrés d’expression: du degré zéro, la monstration de la parole, nommé la télé-oralité, au second degré, l’image énonciative, nommé la télé-visualité, en passant par le premier degré, une oscillation transitoire, nommé la télé-dualité. Elle remédiatise le trajet du cinéma de fiction des premiers temps à l’auteurielité, un demi-siècle plus tard. Dans la seconde partie, la thèse applique le modèle théorique au corpus téléromanesque. Elle démontre que la fiction télévisuelle québécoise connait une évolution du téléroman à la sérietélé, en passant par la télésérie et par une trilogie épistémique. Au terme du parcours réflexif, une conclusion s’impose: le téléromanesque actuel participe de plain-pied à ce qui semble être, depuis le nouveau millénaire, l’Age d’art de la fiction télévisuelle.