Algunos aspectos sobre la fenología, producción de bellota y propagación de seis especies de encino Quercus L. del estado de Nuevo León, México por Rubén Alejandro Marroquín Flores

Tesis (Maestría en Ciencias Forestales) U.A.N.L. Facultad de Ciencias Forestales.

Análisis estructural en un ecosistema multicohortal de Pinus-Quercus en una fracción de la Sierra Madre Oriental [por] Luis Mario Torres Espinosa

Tesis (Maestro en Ciencias Forestales) U.A.N.L.

Evaluación del proceso de producción de carbón vegetal de residuos de quercus sideroxyla humb & bonpl., en hornos tipo colmena brasileño.

Tesis (Maestría en Ciencias Forestales) UANL, 2011.

Propiedades físicas y mecánicas de la madera de las especies quercus mexicana y quercus muehlenbergii.

Tesis (Maestría en Ciencias Forestales) UANL, 2012.

Evaluación del uso de quercus rugosa née y quercus resinosa liebm en la alimentación de pequeños rumiantes.

Tesis (Doctor en Ciencias con acentuación en Alimentos) UANL, 2014.

IES Quercus : la organización específica y la acción tutorial individualizada.

Resumen tomado de la revista

Anàlisi de la capacitat de regeneració en estadis inicials del desenvolupament en diverses espècies mediterrànies del gènere Quercus

Aquest treball es centra en l'estudi de la regeneració vegetativa en els estadis inicials del desenvolupament de Quercus coccifera, Q. humilis, Q. ilex i Q. suber, analitzant la capacitat de rebrotada després de l'eliminació de la biomassa aèria. S'ha realitzat una descripció, a nivell histològic, de l'ontogènesi del nus cotiledonar des de l'embrió fins a la plàntula de mig any d'edat de Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex. Així mateix, s'ha analitzat el contingut de midó i de nitrogen a la primavera, l'estiu i l'hivern en diferents parts de les plàntules de les quatre espècies, avaluant, alhora, l'efecte de la tala. D'altra banda, també s'ha estudiat la biometria de les glans, la capacitat de germinació i el creixement de les plàntules de les quatre espècies de Quercus. A partir dels resultats s'ha comprovat que les glans de Q. suber, en general, són més grans, tant en diàmetre com en longitud, i tenen un pes superior, mentre que les de Q. ilex són més petites i pesen menys. En les quatre espècies estudiades, el pes de la llavor està determinat per la longitud i el diàmetre, si bé, també hi ha un cert efecte de l'espècie. Amb les dades obtingudes de les tres variables de la gla s'ha calculat una funció discriminant a partir de la qual es pot determinar, amb un alt grau d'encert, a quina espècie pertany una determinada gla coneixent la mida i el pes. En relació a la capacitat de germinació, en Q. coccifera i Q. ilex la germinació depèn del pes de la gla, mentre que en Q. humilis i Q. suber és independent. Així mateix, també s'ha comprovat que el pes de la llavor afecta positivament en el creixement de les plàntules de tres i sis mesos d'edat. Possiblement un major pes de la gla implica un contingut de substàncies de reserva més elevat, i per tant representa un major subministrament de nutrients cap a la planta, repercutint així en el seu creixement inicial. En plàntules de nou mesos d'edat ja no s'ha trobat relació entre el pes de la gla i el creixement de la planta, la qual cosa es podria explicar pel fet que les substàncies de reserva de la llavor s'han esgotat. Pel que fa al creixement de la plàntula, les plàntules de Q. ilex han tingut la major taxa de creixement per quasi totes les variables estudiades. En aquesta espècie, al principi de l'experiment la grandària de les plàntules ha estat baixa, però al final han crescut més que les de les altres espècies. Les plàntules de Q. coccifera han presentat la menor taxa. En les plàntules de les quatre espècies s'ha constatat, també, que la biomassa del sistema radicular és superior a la de l'aeri. Les plàntules de Q. coccifera i Q. humilis han tingut una relació BA/BR (biomassa aèria/biomassa radicular) més baixa que les de Q. ilex i Q. suber. En espècies mediterrànies s'ha relacionat sovint una baixa relació BA/BR com una adaptació a la sequera. No obstant això, Q. humilis és una espècie que viu en zones més humides que la resta d'espècies estudiades. En referència a la regeneració vegetativa, amb aquest estudi es demostra que les plàntules de les quatre espècies tenen una elevada capacitat d'emissió de rebrots, quan s'elimina la biomassa aèria per sobre la zona d'inserció dels cotilèdons. Tanmateix, el grau de supervivència difereix segons l'espècie i la intervenció. Així, per exemple, les plàntules de Q. ilex han presentat una major mortalitat tant en la primera com en la segona tala, mentre que en Q. humilis i Q. suber la supervivència de les plàntules ha disminuït després de talar dues vegades. En el cas de Q. coccifera el grau de supervivència és bastant similar tant en la primera com en la segona intervenció. La tala successiva afecta negativament al vigor dels rebrots en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex. Ara bé, en el cas de Q. suber s'ha trobat que els rebrots emesos després de talar dues vegades han estat més grans que els obtinguts després d'una sola tala. Després de tallar la biomassa aèria per sobre la zona d'inserció dels cotilèdons, els rebrots s'originen a partir de les gemmes del nus cotiledonar. L'estudi de l'ontogènesi del nus cotiledonar ens ha permès de constatar que el patró de desenvolupament d'aquest en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex és similar, però difereix del descrit per a Q. suber. En les tres primeres espècies el nus cotiledonar pràcticament no s'allarga i només es desenvolupen gemmes cotiledonars just en l'axil·la del pecíol cotiledonar. En aquest sentit, cal ressaltar que en el cas de Q. coccifera i Q. ilex les gemmes es formen després de germinar la gla, mentre que en Q. humilis i Q. suber són ja presents en l'embrió. Tal i com també s'ha descrit en Q. suber, en l'estadi de plàntula, en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex a l'axil·la de la gemma cotiledonar proliferen noves gemmes, de tal manera que es formen plaques de gemmes. Les anàlisis del contingut de midó han permès de determinar que el sistema radicular de les plàntules de Q. coccifera, Q. humilis, Q. ilex i Q. suber conté aproximadament un 90% del midó de tota la planta. Concretament de les diferents fraccions del sistema radicular (nus cotiledonar, 11 pimers centímetres de l'arrel i resta de l'arrel) la major concentració de midó es troba ens els 11 primers cm de l'arrel, que en el cas de Q. suber correspon al nus cotiledonar. Quant a les estacions, a l'estiu la concentració de midó de la part aèria i radicular disminueix en Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex, si bé es recuperen a l'hivern. En canvi en el cas de Q. suber els nivells més baixos de midó s'han obtingut a l'hivern. La tala provoca una disminució dels nivells de midó, ja que una part d'aquest és mobilitzat per a la síntesi dels nous brots. En les quatre espècies la major proporció de midó mobilitzat és en els primers 11 cm de l'arrel, és a dir, el nus cotiledonar en el cas de Q. suber. Per tant, amb aquest estudi es reafirma que el nus cotiledonar de Q. suber és un lignotúber. Tanmateix, Q. coccifera, Q. humilis i Q. ilex no presenten cap lignotúber o estructura especialitzada en la rebrotada, si bé el fet de tenir gemmes i substàncies de reserva els confereix igualment una elevada capacitat per rebrotar. En relació al nitrogen, en les quatre espècies el sistema radicular presenta aproximadament el 70% del nitrogen total de la planta. A l'estiu, la concentració de nitrogen del sistema radicular de Q. humilis i Q. suber és més baixa que a l'hivern, mentre que en Q. coccifera i Q. ilex els valors són bastant similars en ambdues estacions. La tala no provoca una davallada dels nivells de midó, això possiblement es degui a que les plàntules van rebre continuament un aport de nitrogen a través de l'aigua de reg.

The influence of commercial film-forming polymers on reducing salt spray injury in evergreen oak (Quercus ilex L.) and laurel (Prunus laurocerasus L.)

A field trial was undertaken to determine the influence of four commercially available film-forming polymers (Bond [alkyl phenyl hydroxyl polyoxyethylene], Newman Crop Spray 11E™ [paraffinic oil], Nu-Film P [poly-1-p menthene], and Spray Gard [di-1-p menthene]) on reducing salt spray injury on two woody species, evergreen oak (Quercus ilex L.) and laurel (Prunus laurocerasus L.). Irrespective of species, the film-forming polymers Nu-Film-P and Spay Gard did not provide any significant degree of protection against salt spray damage irrespective of concentration (1% or 2%) applied as measured by leaf chlorophyll concentrations, photosynthetic efficiency, visual leaf necrosis, foliar sodium and chloride content, and growth (height, leaf area). The film-forming polymer Newman Crop Spray 11E™ provided only 1-week protection against salt spray injury. The film-forming polymer Bond provided a significant (P < 0.05) degree of protection against salt spray injury 3 months after application as manifest by higher leaf chlorophyll content, photosynthetic efficiency, height and leaf area, and lower visual leaf necrosis and foliar Na and Cl content compared with nontreated controls. In conclusion, results indicate that application of a suitable film-forming polymer can provide a significant degree of protection of up to 3 months against salt spray injury in evergreen oak and laurel. Results also indicate that when applied at 1% or 2% solutions, no problems associated with phytotoxicity and rapid degradation on the leaf surface exist.

Holm Oak (Quercus ilex L.) canopy as interceptor of airborne trace elements and their accumulation in the litter and topsoil

We investigated the role of urban Holm Oak (Quercus ilex L.) trees as airborne metal accumulators and metals' environmental fate. Analyses confirmed Pb, Cd, Cu and Zn as main contaminants in Siena's urban environment; only Pb concentrations decreased significantly compared to earlier surveys. Additionally, we determined chemical composition of tree leaves, litter and topsoil (underneath/outside tree crown) in urban and extra-urban oak stands. Most notably, litter in urban samples collected outside the canopy had significantly lower concentrations of organic matter and higher concentrations of Pb, Cu, Cd and Zn than litter collected underneath the canopy. There was a greater metals' accumulation in topsoil, in samples collected under the tree canopy and especially near the trunk ('stemflow area'). Thus, in urban ecosystems the Holm Oak stands likely increase the soil capability to bind metals.

ANÁLISE DESCRITIVA QUANTITATIVA da AGUARDENTE DE CANA DURANTE O ENVELHECIMENTO em TONEL DE CARVALHO (Quercus alba L.)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)