Disseny i projecte per a la construcció d’una màquina per a realitzar el tall a les castanyes

L’objecte del present projecte es el de realitzar el disseny per a la construcció d’unamàquina per fer el tall de castanyes. Aquesta maquina inclourà la estructura, tolva d’alimentació, mecanisme de tall i sistema de seguretat. Un cop realitzat el tall a la castanya, aquesta serà evacuada per gravetat. L’alimentació dins la tolva i l’extracció del producte tallat es realitzarà manualment

La construcció del coneixement pràctic. Una anàlisi integrada des dels plans social i individual

La tesi doctoral aborda la relació entre coneixement i pràctica en l’àmbit de la pràctica professional dels mestres. Aquest problema s’aborda des de la psicologia històrico-cultural, la qual implica un trencament amb la “racionalitat tècnica” des de la que s’ha abordat el problema tradicionalment. Aquest nou abordatge de la problemàtica implica una considerable elaboració teòrica, que en la tesi es vehicula mitjançant dos constructes fonamentals: la situació i els conceptes pràctics. Les dades de la tesi consisteixen en les converses face-to-face i on-line entre un estudiant de Mestre en pràcticum i el seu tutor en el centre de pràctiques. L’estudi analitza dos casos d’uns quatre mesos de duració cadascun. L’anàlisi es porta a terme mitjançant anàlisi de discurs, utilitzant diverses unitats d’anàlisi i diverses dimensions, les quals fan possible una anàlisi integrada que permeti considerar de manera relacionada l’activitat conjunta (pla social) i l’ús individual de conceptes (pla individual). Els resultats preliminars suggereixen una especificitat estructural i genètica dels conceptes pràctics (en contrast amb els espontanis i científics), i l’existència de mecanismes d’activitat conjunta que potencien especialment el desenvolupament d’aquests conceptes.

Comptador quilomètric de la construcció : un nou indicador de la sostenibilitat

Si ens fixem en la definició de la construcció sostenible de Lanting (1996) veiem que està associada a tres verbs: REDUIR, CONSERVAR I MANTENIR. La REDUCCIÓ en la utilització dels recursos dels que disposem es durà a terme através de la reutilització, el reciclatge i la utilització de recursos renovables i un úseficient dels recursos. Es tracta d’incrementar la vida dels productes utilitzats, un increment en l’eficiència energètica i l’aigua, així com un ús multifuncional del terreny. La CONSERVACIÓ de les àrees naturals i de la biodiversitat es durà a terme a partir de la restricció en la utilització del terreny, una reducció de la fragmentació i la prevenció d’emissions tòxiques. El MANTENIMENT d’un ambient saludable i de la qualitat dels ambientsurbanitzats es durà a terme per mitjà de la utilització de materials amb baixaemissió tòxica, una ventilació efectiva, una compatibilitat amb la necessitat delsocupants, precisió del transport, seguretat i disminució dels residus, contaminaciói olors. La finalitat del projecte està associada directament amb la definició citada anteriorment. Concretament, en l’apartat de reducció és on es vol generar i incloure un nou indicador de lasostenibilitat, que permetrà visualitzar i relacionar directament els quilograms dematerial utilitzats en una empresa amb la procedència de fabricació d’aquests materials. En resum el projecte vol comptabilitzar i mesurar l’impacte que genera el transport de cada quilogram de material de la construcció d’un xalet de la cadena Viena des de la fàbrica de producció fins arribar a l’obra.

Projecte eKnowledge : Desenvolupament i pilotatge d'una eina de fòrum per a donar suport a la construcció col·laborativa de coneixement en el Campus Virtual de la UOC

Informe final del projecte eKnowledge, una eina de fòrums en línia que ofereix a consultors i estudiants la possibilitat de crear espais de comunicació i de col·laboració asíncrona que responguin a diferents finalitats i nivells d'estructuració per part dels docents.

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona

La construcció de l' església de Sant Feliu de Girona des dels seus orígens (s.IV) fins al segle XVIII

Gènere i identitats en la construcció d'una comunitat colonial a Empúries (segles VI-V a.C.)

El projecte de recerca ha analitzat la complexitat ètnica, social i de gènere de l’assentament colonial d’Empúries a partir d’un exhaustiu estudi contextual dels materials ceràmics d’ús quotidià provinents de diferents sectors excavats als anys vuitanta a la Neàpolis empuritana (N-7000, N-5000 i N-1000). Aquests sectors datats els segles V i IV a.C., corresponen a un moment en el qual s’està construint una identitat colonial diferenciada en l’espai emporità. La comparació dels aixovars domèstics usats quotidianament pels habitants d’aquest tres sectors situats en punts distants de la Neàpolis mostra que estem davant d’un assentament colonial molt heterogeni, on conflueixen materialitats, tradicions tecnològiques i pràctiques quotidianes iberes, gregues i híbrides. Els estudis de materials confirmen que no va existir una segregació espacial entre poblacions d’origen grec i iber en aquest assentament i suggereixen la cohabitació de gent –tant d’homes com de dones- d’origen grec i iber a les diferents àrees estudiades d’aquest assentament portuari. En el registre material ceràmic de totes les zones estudiades s’observa un predomini dels productes ceràmics de tradició grega (colonials o àtics) en els serveis de taula, però no així en els estris utilitzats a la cuina, que són majoritàriament de tradició ibera. També els materials ceràmics relacionats amb l’emmagatzematge domèstic i amb el transport i el comerç (àmfores) són predominantment ibers. Aquest patró suggereix que els ibers que van cohabitar amb els grecs al port emporità no van assumir en tots els casos posicions subalternes, sinó que tingueren un rol rellevant en la gestió econòmica i comercial d’aquest espai portuari.

Legislació i perspectives de gènere en la construcció de la ciutadania: una comparativa

El projecte realitzat se situa en el marc de la història contemporània i s’ha centrat en l’anàlisi, des d'una perspectiva comparativa, dels discursos de gènere a Irlanda i Catalunya. S’ha estudiat especialment com s’articulen a través de la legislació. El període cronològic establert és molt extens. Comprèn des dels anys 20 fins als anys 70 del segle XX. Aquesta cronologia amplia ha permès observar fenòmens de llarga durada: les reconfiguracions dels discursos de gènere en funció d’altres processos socials pels quals es veuen afectats, com són per exemple, el naixement de un nou estat (l’Estat Franquista en el cas de Catalunya, i l’Estat Irlandès independent), la Transició a la Democràcia en el cas espanyol o el debats per a la entrada a la Unió Europea a Irlanda. En el cas de Catalunya el focus en aquest període ha significat l’anàlisi de la legislació pròpia que s’elabora en determinats períodes però especialment l’anàlisi de la legislació estatal per la qual es regeix en d’altres. El projecte s’ha basat en un extens àmbit temàtic, principalment en l’anàlisi de la legislació (drets polítics i reconeixement del principi d’igualtat, món laboral, família, educació, drets reproductius, educació/reeducació moral), ja que és un instrument essencial en la construcció i imposició de models de masculinitat i feminitat. A més, a través de la legislació s’ha pogut fer més evident la relació dels discursos de gènere amb altres factors com són les transformacions polítiques en cada cas, la construcció de l’Estat o la influència del nacionalisme. Aquest enfocament ha permès també avaluar la importància relativa dels diferents agents que intervenen en la imposició d’una determinada legislació (Estat, Església, societat civil etc).

La construcció de la muralla medieval del Mercadal en el darrer terç del segle XIV

Descripció de la muralla medieval del segle XIV del Mercadal a la ciutat de Girona

Tipologia de les roques emprades en la construcció de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols

Es descriuen les diferents menes de roques utilitzades en la construcció de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Les dades litològiques obtingudes permeten localitzar de manera aproximada les pedreres d'on procedeixen els carreus que la conformen. A més, la posició de les diferents varietats de roques dins el conjunt del monument permet arribar a distingir les parts que corresponen a l'edifici original d'aquelles que s'hi han afegit posteriorment