al-Asmāʼ al-ḥusná mustakhrajah min al-Qurʼān al-ʻaẓīm wa-Kitāb al-Ṭibb al-nabawī, [15th century?].

A work on prophetic medicine (or the Prophet's medicine) by al-Maqdisī (d.1245) preceded by a short treatise of uncertain authorship on the beautiful names of God.

An alphabet of tales : an English 15th century translation of the Alphabetum narrationum of Étienne de Besançon /

Formerly attributed to Étienne de Besançon but apparently the work was not composed until some years after his death in 1292; more probably by Arnoldus of Liége. cf. Catalogue of romances in the Department of Manuscripts in the Brit. Museum, v. 3, p. 423-438; The Library, Jan. 1905, p. 94-101.

Els primers historiadors de la ciutat: Jeroni Pau i Dionís Jeroni Jorba

Text de la conferència pronunciada per Mariàngela Vilallonga on es fa un repàs biogràfic dels historiadors Jeroni Pau i Dionís Jeroni Jorba, així com de la seva obra, és a dir, els primers textos que tenien a Barcelona com a matèria d’estudi

El Palau Episcopal de Girona al segle XV

Article que descriu com era el Palau Episcopal de Girona a mitjans del segle XV a través de dos documents antics sobre reparacions realitzades al palau, un del 1437 i un altre del 1460

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

The Participation of Townspeople Making Music in Public Events in the Low Countries in the Fifteenth Century

Musicians, rhetoricians and crossbowmen, all of them employed by the city of Brussels, acted, sang and played instruments during the "Ommegang" procession in the 15th century in the main square, some of them during other processions, too. In Bruges, instrumentalists and singers took part in the representation of biblical scenes on street corners, which were part of the entry of Philip III the Good, Duke of Burgundy, into the city around the year 1440. The members of the clergy who knew music sang plainchant in all of these three roles, and independent musicians probably participated, too, even though the documents don't name them or describe their function. Except for the disabled, who marched in a procession on their own, the "common people" were only spectators of these events, which were planned in advance. The evidence that remains indicates that the voices of the "common people" remained hidden in these events, which were intended to promote civic unity.

Die Personennamen und Titel der mittelmongolischen Dokumente : Eine lexikalische Untersuchung

The present research is an investigation into the corpus of personal names and titles that are found in sources from the Middle Mongolian period, that is the time from the 13th to the beginning of the 15th century. The entry for every name or title has been divided into three parts: occurence(s) of a given name in Middle Mongolian sources (primary sources), etymology, and occurence(s) in sources other than Middle Mongolian (secondary sources). Culturally and lingistically the corpus can be divided into six sub-groups: Mongolian, Turkic (Old, Middle and Modern), Arabo-Persian (Islamic), Indo-Iranian and Tibetan (Buddhist), as well as Chinese. Among these, the largest group is formed by Mongolian and Turkic, followed by Chinese (mostly titles), Indo-Iranian, Arabo-Persian and Tibetan. With regard to the primary and secondary occurences the research is based mainly on primary sources including text-publications and dictionaries. Every name or title is documented as completely as possible within a Central Asian framework. However, due to the divergency of the sources available as well as diachronical importance, each sub-group has been dealt with slightly differently, but consistently. The corpus of investigated names and titles gives a fairly correct picture of the multi-ethnical composition of the Mongolian world-empire. It also shows the foreign influences on Mongolian names and titles, being in this respect a mirror of the influences that are visible in other parts of the Middle Mongolian culture too. Furthermore, the investigated corpus reflects the transitory stage of the 13th to 15th century in Central Asian history, and includes thus material from the past (Indo-Iranian, Old and Middle Turkic), and material that points to the future (Arabo-Persian, Tibetan, Modern Turkic).

Patents, Ethics and Stem Cell Research : The Case of hESC Innovation in Australia, Europe and the United States

Embryonic stem cells offer potentially a ground-breaking insight into health and diseases and are said to offer hope in discovering cures for many ailments unimaginable few years ago. Human embryonic stem cells are undifferentiated, immature cells that possess an amazing ability to develop into almost any body cell such as heart muscle, bone, nerve and blood cells and possibly even organs in due course. This remarkable feature, enabling embryonic stem cells to proliferate indefinitely in vitro (in a test tube), has branded them as a so-called miracle cure . Their potential use in clinical applications provides hope to many sufferers of debilitating and fatal medical conditions. However, the emergence of stem cell research has resulted in intense debates about its promises and dangers. On the one hand, advocates hail its potential, ranging from alleviating and even curing fatal and debilitating diseases such as Parkinson s, diabetes, heart ailments and so forth. On the other hand, opponents decry its dangers, drawing attention to the inherent risks of human embryo destruction, cloning for research purposes and reproductive cloning eventually. Lately, however, the policy battles surrounding human embryonic stem cell innovation have shifted from being a controversial research to scuffles within intellectual property rights. In fact, the ability to obtain patents represents a pivotal factor in the economic success or failure of this new biotechnology. Although, stem cell patents tend to more or less satisfy the standard patentability requirements, they also raise serious ethical and moral questions about the meaning of the exclusions on ethical or moral grounds as found in European and to an extent American and Australian patent laws. At present there is a sort of a calamity over human embryonic stem cell patents in Europe and to an extent in Australia and the United States. This in turn has created a sense of urgency to engage all relevant parties in the discourse on how best to approach patenting of this new form of scientific innovation. In essence, this should become a highly favoured patenting priority. To the contrary, stem cell innovation and its reliance on patent protection risk turmoil, uncertainty, confusion and even a halt on not only stem cell research but also further emerging biotechnology research and development. The patent system is premised upon the fundamental principle of balance which ought to ensure that the temporary monopoly awarded to the inventor equals that of the social benefit provided by the disclosure of the invention. Ensuring and maintaining this balance within the patent system when patenting human embryonic stem cells is of crucial contemporary relevance. Yet, the patenting of human embryonic stem cells raises some fundamental moral, social and legal questions. Overall, the present approach of patenting human embryonic stem cell related inventions is unsatisfactory and ineffective. This draws attention to a specific question which provides for a conceptual framework for this work. That question is the following: how can the investigated patent offices successfully deal with patentability of human embryonic stem cells? This in turn points at the thorny issue of application of the morality clause in this field. In particular, the interpretation of the exclusions on ethical or moral grounds as found in Australian, American and European legislative and judicial precedents. The Thesis seeks to compare laws and legal practices surrounding patentability of human embryonic stem cells in Australia and the United States with that of Europe. By using Europe as the primary case study for lessons and guidance, the central goal of the Thesis then becomes the determination of the type of solutions available to Europe with prospects to apply such to Australia and the United States. The Dissertation purports to define the ethical implications that arise with patenting human embryonic stem cells and intends to offer resolutions to the key ethical dilemmas surrounding patentability of human embryonic stem cells and other morally controversial biotechnology inventions. In particular, the Thesis goal is to propose a functional framework that may be used as a benchmark for an informed discussion on the solution to resolving ethical and legal tensions that come with patentability of human embryonic stem cells in Australian, American and European patent worlds. Key research questions that arise from these objectives and which continuously thread throughout the monograph are: 1. How do common law countries such as Australia and the United States approach and deal with patentability of human embryonic stem cells in their jurisdictions? These practices are then compared to the situation in Europe as represented by the United Kingdom (first two chapters), the Court of Justice of the European Union and the European Patent Office decisions (Chapter 3 onwards) in order to obtain a full picture of the present patenting procedures on the European soil. 2. How are ethical and moral considerations taken into account at patent offices investigated when assessing patentability of human embryonic stem cell related inventions? In order to assess this part, the Thesis evaluates how ethical issues that arise with patent applications are dealt with by: a) Legislative history of the modern patent system from its inception in 15th Century England to present day patent laws. b) Australian, American and European patent offices presently and in the past, including other relevant legal precedents on the subject matter. c) Normative ethical theories. d) The notion of human dignity used as the lowest common denominator for the interpretation of the European morality clause. 3. Given the existence of the morality clause in form of Article 6(1) of the Directive 98/44/EC of the European Parliament and of the Council of 6 July 1998 on the legal protection of biotechnological inventions which corresponds to Article 53(a) European Patent Convention, a special emphasis is put on Europe as a guiding principle for Australia and the United States. Any room for improvement of the European morality clause and Europe s current manner of evaluating ethical tensions surrounding human embryonic stem cell inventions is examined. 4. A summary of options (as represented by Australia, the United States and Europe) available as a basis for the optimal examination procedure of human embryonic stem cell inventions is depicted, whereas the best of such alternatives is deduced in order to create a benchmark framework. This framework is then utilised on and promoted as a tool to assist Europe (as represented by the European Patent Office) in examining human embryonic stem cell patent applications. This method suggests a possibility of implementing an institution solution. 5. Ultimately, a question of whether such reformed European patent system can be used as a founding stone for a potential patent reform in Australia and the United States when examining human embryonic stem cells or other morally controversial inventions is surveyed. The author wishes to emphasise that the guiding thought while carrying out this work is to convey the significance of identifying, analysing and clarifying the ethical tensions surrounding patenting human embryonic stem cells and ultimately present a solution that adequately assesses patentability of human embryonic stem cell inventions and related biotechnologies. In answering the key questions above, the Thesis strives to contribute to the broader stem cell debate about how and to which extent ethical and social positions should be integrated into the patenting procedure in pluralistic and morally divided democracies of Europe and subsequently Australia and the United States.

La recepción del Libro de Séneca contra la yra e saña en el siglo XV

Resumen: El presente trabajo estudia la recepción del Libro de Séneca contra la yra e saña, romanceamiento castellano medieval del diálogo De ira de L. A. Séneca, en el marco de la actividad cultural del siglo XV. Para ello tendremos en cuenta la presencia de la traducción en los inventarios de las bibliotecas nobiliarias, las tres únicas copias manuscritas conservadas (mss. Esc. N.II.8, S.II.14 y T.III.3), los testimonios indirectos que proceden de la obra de Fernán Pérez de Guzmán y la presunta reelaboración del humanista Nuño de Guzmán

Del amor en metro y en prosa : lírica amorosa y ficción sentimental en tiempos de los Reyes Católicos

Integran este número de la revista ponencias presentadas en Studia Hispanica Medievalia VIII: Actas de las IX Jornadas Internacionales de Literatura Española Medieval, 2008, y de Homenaje al Quinto Centenario de Amadis de Gaula.

La literatura artúrica en un roman borgoñón del siglo XV : la impronta de Chrétien de Troyas en Cleriadus et Meliadice

Integran este número de la revista ponencias presentadas en Studia Hispanica Medievalia VIII: Actas de las IX Jornadas Internacionales de Literatura Española Medieval, 2008, y de Homenaje al Quinto Centenario de Amadis de Gaula

La edición crítica de Amadís de Gaula de Garci Rodríguez de Montalvo

Integran este número de la revista ponencias presentadas en Studia Hispanica Medievalia VIII: Actas de las IX Jornadas Internacionales de Literatura Española Medieval, 2008, y de Homenaje al Quinto Centenario de Amadis de Gaula

Del combate singular al singular combate sexual en la sátira trovadoresca medieval gallego-portuguesa

Integran este número de la revista ponencias presentadas en Studia Hispanica Medievalia VIII: Actas de las IX Jornadas Internacionales de Literatura Española Medieval, 2008, y de Homenaje al Quinto Centenario de Amadis de Gaula.

En torno a la traducción en la España Medieval: el caso de la Divina Commedia

Integran este número de la revista ponencias presentadas en Studia Hispanica Medievalia VIII: Actas de las IX Jornadas Internacionales de Literatura Española Medieval, 2008, y de Homenaje al Quinto Centenario de Amadis de Gaula.

La pena de muerte en la Corona de Castilla en la Edad Media

[ES]A lo largo de este artículo se pasan revista a cinco cuentiones que muestran la evolución de la pena de muerte en la Corona de Castilla a lo largo de la Edad Media. En primer lugar, se presta atención al paso de la ejecución privada de la justicia a la pública y en qué casos se mantuvo la venganza, aunque con la autorización judicial. En segundo lugar, se pasa revista a las formas de aplicar la pena de muerte, privilegiando los siguientes tipos: el ahorcamiento por los pies, el asaeteamiento, el empozamiento y el encubamiento. En tercer lugar, se expone el ritual de ejecución de las penas capitales desde que el reo sale de la cárcel y es conducido al cadalso, hasta que el cuerpo es sepultado o queda expuesto a perpetuidad. En cuarto lugar, se reflexiona sobre la incidencia de la rebeldía o contumacia del acusado ante los requerimientos de la justicia en la imposición de la pena de muerte. En quinto y último lugar, se analizan las circunstancias que llevaron a la Corona de Castilla, a partir del último tercio del siglo XV, a relegar la pena de muerte entre el elenco punitivo y preferir castigos que tuvieran utilidad pública.