Conduir el temps de lleure dels escolars : un repte per a pares i educadors. 'Conducir el tiempo libre de los escolares : un reto para padres y educadores'.

Durante el último siglo, el ocio ha sido un importante objeto de estudio en los tratados de sociología, hasta el punto de habérsele asignado un papel protagonista en la sociedad contemporánea. Desde principios del siglo XX, el ocio ha sido considerado como una conquista social que tenían que conseguir los trabajadores y que ha sido considerado como un aspecto más de la sociedad de consumo. Pero en los últimos años, estás reivindicaciones parece que han desaparecido. La autora ofrece su visión ante esta situación.

Els pares i mares també són escola. 'Los padres y las madres también son escuelas'.

Con el objetivo de profundizar en la participación de los padres y las madres, seis distritos de la ciudad de Barcelona han organizado jornadas de formación e intercambio dirigidos a las Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos (AMPA). Se recogen, como ejemplo, tres de las experiencias propuestas y que se han puesto en marcha.

El paper de les associacions de pares i mares d’alumnes en el sistema educatiu de les Illes Balears

La participació de les famílies en l’escola és un element cabdal en un sistema que promou la implicació col·lectiva de la comunitat educativa en la construcció d’una societat més justa, democràtica i igualitària. En aquest sentit, el paper que fan les associacions de pares i mares d’alumnes mereix una atenció especial tant de les institucions que sostenen el sistema educatiu com de la investigació en educació. L’article proposa, doncs, una ràpida mirada a les associacions i al seu pes en el sistema educatiu, que viu un moment socioeconòmic difícil.

Música i embaràs: l’experiència d’un taller per a mares gestants.

De sempre s’han valorat les experiències que una mare té durant l’embaràs com a vitals pel desenvolupament del futur infant. Sobretot des de les investigacions de Sigmund Freud i Otto Rank entorn del trauma del naixement, diferents teories i escoles han intentat esbrinar unes pautes profilàctiques per tal d’assegurar el bon desenvolupament del nadó. El fet que la música influeix sobre el desenvolupament del fetus humà no es pot discutir, sobretot des de les aportacions de personalitats com Thomas Verny, Oliver Sacks, Frederic Leboyer i experiències com les de les mares cantaires de la maternitat de Pithiviers (París). Aquest article pretén ser un apropament a un taller experimental multidisciplinari per a embarassades que tingué lloc al 2010 a Manacor, promogut per l’Associació 0-3 Anys, i que inclogué cant, moviment i audició conscient. Hem de pensar, doncs, en una educació musical prenatal?

La relaci?? fam??lia-IES : un estudi des de la perspectiva dels pares i de les mares

Resumen basado en el de la publicaci??n

Els h??bits lectors dels pares i les mares condicionen l'inter??s per la lectura dels seus fills i filles?

Resumen basado en el de la publicaci??n

Intervenció per millorar la comunicació dels nens i adolescents amb DAR i els seus pares : Aplicació pel programa d'intervenció online DARWeb

Chronic pain is a relevant problem in our society. Concerning the young population, recurring abdominal pain (RAP in English, DAR in Spanish and Catalan) is very common among children and adolescents. DARWeb is an online treatment program addressed to children and teenagers with DAR and their parents. This work is aimed to develop an intervention to improve the communication skills of the children/adolescents with DAR and their parents. It is also proposed how this could be implemented to DARWeb.

Estudi i anàlisi de la violència i els joves que es troben en disposició dels serveis judicials

Aquest treball tracta sobre la violència. Específicament sobre el que els joves entre 14 i 23 anys en pensen. Socialment la violència s’associa al fet de ser home. Per tant, podem pensar que per demostrar la seva virilitat molts homes joves la poden utilitzar. Però, què passa en el cas de les joves? Per què la violència continua sent una eina no de supervivència sinó d’estil de vida? Com podem entendre aquestes subtileses que de vegades s’escapen a primer cop d’ull? Aquest estudi és ambiciós, però al mateix temps realista. Busquem conèixer, entendre i contribuir a crear línies d’accions que facilitin l’eradicació de la violència. Sabem que amb un sol estudi i de curta durada és impossible, però el que volem és iniciar aquest procés. Per això, aquest estudi utilitza una metodologia variada (IAT, fotointervenció i entrevistes) que ha permès veure la part qualitativa, de vegades oblidada, però que ens permet veure, pel seu caràcter il•lustrador, allò que la simple utilització quantitativa no reflecteix per si mateixa. La població estudiada són joves a disposició judicial, pares i mares, professionals del Servei de Justícia i joves que no es troben en disposició judicial. Els resultats obtinguts posen sobre la taula la convivència de les idees tradicionals sobre el que és ser home, el que és ser dona i el que s’entén per violència, amb el mite d’igualtat i no masclisme. Invita a aprofundir en les raons per continuar mantenint la violència com a forma no sols de resolució de conflicte, sinó com a estil de vida lligat al fet de ser d’un sexe o de l’altre i de caràcter immodificable. Des de les dades obtingudes i la seva anàlisi proposem, en termes generals, la continuïtat de la recerca, la formació sobre sexualitat, gènere, violència, vincles, poder, etc. I activitats cap a la sensibilització.

Interferència dels trastorns de personalitat en la capacitat parental. Comparació entre població normal i diagnosticada

En aquesta investigació, hem comparat tres mostres (amb diagnòstic de transtorn de la personalitat, amb trets disfuncionals de la personalitat i sans) per tal de valorar quina disposa d’un funcionament parental més acurat. Dels resultats obtinguts, malgrat el petit tamany de la mostra, podem afirmar que els progenitors sans obtenen millors resultats que els altres dos, i que els que disposen de trets disfuncionals tenen un funcionament més adequats que els que tenen un diagnòstic.

Post-adopció i resiliència: l'ajust psicosocial i vivència de l'adopció en infants adoptats internacionalment

Antecedents. Cada cop són més els nens i nenes adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat, i el seu ajust psicosocial s’ha convertit en un assumpte d’especial interès i rellevància. Objectius. Estudiar l'ajust psicosocial i la vivència de l'adopció en els infants adoptats internacionalment. Els objectius específics són: 1) estudiar els nivells d’adaptació personal i social en nens i nenes adoptats/des internacionalment, en comparació amb els estàndards de la població normativa; 2) estudiar la vivència de l’adopció en nens i nenes adoptats internacionalment i la percepció que mares i pares en tenen al respecte; 3) analitzar el paper de las variables estrés i estratègies d’afrontament en l’ajust psicosocial dels infants adoptats. Material i Mètode. La mostra està formada per 103 infants adoptats a l’estranger, d’entre 8 i 12 anys, i els seus respectius pares i mares. Els participants completaren les següents proves: BASC (Behavior Assessment System for Children (BASC; Reynolds & Kamphaus, 1992), Qüestionari de punts forts i febles (SDQ; Goodman, 1997, 1999), Escala de la vivència adoptiva (Reinoso, 2008), Kidcope (Spirito, Stara y Williams, 1988). En realitzen anàlisis estadístics de tipus descriptiu, comparatiu, correlacional i exploratori. Resultats. La majoria dels menors adoptats internacionalment presenta bons nivells de funcionament, si bé un 25% d’ells presenta dificultats adaptatives bàsiques. En general s’observa un elevat nivell de convergència en la visió de l’experiència adoptiva entre nens/es i mares i pares. Els infants puntuen més alt en identitat cultural i més baix en discriminació percebuda que els seus pares/mares. Principalment esmenten problemes interpersonals de relació i de salut, malalties i accidents i utilitzen predominantment estratègies d’afrontament aproximatives. Els estressors vinculats amb l’experiència adoptiva són escassament mencionats. Conclusions. L’especificitat de la condició adoptiva requereix d’intervencions ajustades a la realitat d’aquests les necessitats d’aquests nens i les seves families.

Avaluació i intervenció psicoeducativa en les relacions materno/paterno-filials en famílies desestructurades

Anàlisi, avaluació i intervenció psicoeducativa en un programa assistencial i de suport a les relacions materno/paternofilials en famílies desestructurades. Els usuaris són els pares i les mares separats o divorciats (i els seus fills menors) amb conflictes entre ells i on ha estat el jutge qui ha establert el règim de visites. Es dóna suport i orientació als progenitors i als menors que acudeixen al centre per a fer l'intercanvi o l'estada del menor amb el progenitor no custodi, per a facilitar i millorar la relació entre les parts (menors, part custòdia i part no-custòdia).

La violència dels jove en la família: una aproximació; als menors denunciats pels seus pares

Tot el que fa referència als aspectes de la violència que té lloc en l’àmbit domèstic és objecte d’un ampli debat en la nostra societat. Altres estudis recullen el fet que aproximadament un 14% dels casos denunciats per aquesta violència són protagonitzats per menors entre 14 i 18 anys que agredeixen els seus pares. Aquesta recerca comprèn l’estudi dels expedients qualificats per les fiscalies de menors de Catalunya, de Barcelona, Tarragona , Lleida i Girona, com fets de violència des de l’1 de gener de l’any 2001 fins al 31 de desembre de l’any 2003. Dels resultats es destaca que són 116 els casos de menors denunciats pels seus pares en aquest període, dels quals el 79,3% són nois i el 20,7% són noies. La majoria d’aquests nois i noies són nascuts a l’Estat Espanyol (91,4%),. La persona que acostuma a denunciar amb més freqüència és la mare, que és la que dóna el pas en el 64’7% dels casos. També ha estat la víctima més freqüent de la violència domèstica, un 87,8% dels casos. Les característiques de l’agressió veiem que en el 78’4% és per contacte físic com cops de puny, puntades de peu, empentes, intents d’escanyar. El perfil dels joves que tenen obert expedient per violència domèstica, es pot concloure que hi ha dos grups diferenciats: -El 46,6% l’únic delicte que consta al seu expedient a la justícia de menors és el de violència domèstica. -El 53,4%, tenen una “carrera delictiva”, més ampla. En la recerca es va enquestar també als professionals que intervenen a l’àmbit de la justícia de menors, i dels resultats es destaca que el 94,1%, considera que la intervenció amb els joves per un delicte per violència domèstica, ha de ser diferent a la que es fa per altres conductes delictives.

Projecte d’intervenció Compartim i participem per créixer junts.

El projecte d’intervenció objecte d’aquest treball es desenvoluparà al municipi de Palau-solità i Plegamans, concretament amb el col•lectiu d’infants de 3 a 6 anys i els seus pares i mares. L’Ajuntament del municipi va fer l’encàrrec per a que es desenvolupés aquest projecte. Una de les temàtiques que aquesta administració vol incloure arreld’aquesta intervenció és la participació infantil, que serà la prioritat principal del projecte. Tot i això, s’inclouran altres temàtiques després de conèixer i analitzar lesopinions i demandes dels pares i mares d’infants de 3 a 6 anys a través d’una enquesta, creada específicament per aquesta intervenció, i les característiques i necessitats del desenvolupament vital d’aquests infants. La intervenció que es realitzarà amb aquest col•lectiu es dividirà en dos grups: per una banda, els infants i, per l’altra, els pares i mares d’aquests. Les temàtiques es dividiran en vuit sessions, en les que gran part d’aquestes es treballaran amb cada grup per separat però a gairebé totes les sessions es destinarà la part final a unir els dos grups per treballar de manera conjunta.

Quadern de treball per a casos de violència fills-pares

Aquest quadern està adreçat als professionals de medi obert que intervenen amb joves que presenten una problemàtica de violència cap als pares. És un resum del document que es va lliurar durant la segona jornada de gestió del coneixement el 29 de novembre de 2007. Volem que sigui un instrument més de comunicació entre tècnics, motiu pel qual trobareu una part final on podeu anotar els suggeriments que vulgueu fer arribar per a futures revisions del quadernet. Per tant, hi trobareu: - Una breu explicació sobre a què ens referim quan parlem de violència fills-pares - Una exposició esquemàtica i exhaustiva d’objectius, actuacions i recursos, que té el suport en el coneixement dels professionals sobre la pràctica diària. - Una part final d’observacions i suggeriments, on s’espera la vostra aportació per millorar el dossier 2007 i la nostra intervenció vers els casos de violència fills–pares.

Pla d'intervenció individual en la dislèxia i suport a les famílies en el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat

Aquest projecte té com a objectiu principal la intervenció en un context d'educació formal, obtenir experiència professional i definir quin és realment el paper del psicopedagog. Consta de tres activitats: un taller per a pares i mares de nens amb TDAH, un pla reeducatiu per a una alumna amb dislèxia i un taller de competència social per a nens amb TEA. El procés d'investigació-acció ha regit tot el procés, el qual es basa en els principis bàsics de la LEC (12/2009) de qualitat i equitat educativa i d'atenció a la diversitat, mitjançant el model col·laboratiu des d'un enfocament educacional constructiu. La comparació entre la teoria i la pràctica ha estat un punt clau per a concloure quina és la millor metodologia a emprar per a cada cas.