UNC-6 (netrin) stabilizes oscillatory clustering of the UNC-40 (DCC) receptor to orient polarity.

The receptor deleted in colorectal cancer (DCC) directs dynamic polarizing activities in animals toward its extracellular ligand netrin. How DCC polarizes toward netrin is poorly understood. By performing live-cell imaging of the DCC orthologue UNC-40 during anchor cell invasion in Caenorhabditis elegans, we have found that UNC-40 clusters, recruits F-actin effectors, and generates F-actin in the absence of UNC-6 (netrin). Time-lapse analyses revealed that UNC-40 clusters assemble, disassemble, and reform at periodic intervals in different regions of the cell membrane. This oscillatory behavior indicates that UNC-40 clusters through a mechanism involving interlinked positive (formation) and negative (disassembly) feedback. We show that endogenous UNC-6 and ectopically provided UNC-6 orient and stabilize UNC-40 clustering. Furthermore, the UNC-40-binding protein MADD-2 (a TRIM family protein) promotes ligand-independent clustering and robust UNC-40 polarization toward UNC-6. Together, our data suggest that UNC-6 (netrin) directs polarized responses by stabilizing UNC-40 clustering. We propose that ligand-independent UNC-40 clustering provides a robust and adaptable mechanism to polarize toward netrin.

The use of fluorescence microscopy to define polymer localisation to the late endocytic compartments in cells that are targets for drug delivery

Macromolecular therapeutics and nano-sized drug delivery systems often require localisation to specific intracellular compartments. In particular, efficient endosomal escape, retrograde trafficking, or late endocytic/lysosomal activation are often prerequisites for pharmacological activity. The aim of this study was to define a fluorescence microscopy technique able to confirm the localisation of water-soluble polymeric carriers to late endocytic intracellular compartments. Three polymeric carriers of different molecular weight and character were studied: dextrin (Mw~50,000 g/mol), a N-(2-hydroxypropyl)methacrylamide (HPMA) copolymer (Mw approximately 35,000 g/mol) and polyethylene glycol (PEG) (Mw 5000 g/mol). They were labelled with Oregon Green (OG) (0.3-3 wt.%; <3% free OG in respect of total). A panel of relevant target cells were used: THP-1, ARPE-19, and MCF-7 cells, and primary bovine chondrocytes (currently being used to evaluate novel polymer therapeutics) as well as NRK and Vero cells as reference controls. Specific intracellular compartments were marked using either endocytosed physiological standards, Marine Blue (MB) or Texas-red (TxR)-Wheat germ agglutinin (WGA), TxR-Bovine Serum Albumin (BSA), TxR-dextran, ricin holotoxin, C6-7-nitro-2,1,3-benzoxadiazol-4-yl (NBD)-labelled ceramide and TxR-shiga toxin B chain, or post-fixation immuno-staining for early endosomal antigen 1 (EEA1), lysosomal-associated membrane proteins (LAMP-1, Lgp-120 or CD63) or the Golgi marker GM130. Co-localisation with polymer-OG conjugates confirmed transfer to discreet, late endocytic (including lysosomal) compartments in all cells types. The technique described here is a particularly powerful tool as it circumvents fixation artefacts ensuring the retention of water-soluble polymers within the vesicles they occupy.

Detection of hazardous food contaminants by transcriptomics fingerprinting

Unprecedented biotechnological advances in the past decade have delivered powerful transcriptomics methods that provide new opportunities for a risk-based and, hence, more effective control of food quality and safety. The fundamental hypothesis underlying the application of a transcriptomics or other

Linear Low Density Polyethylene-Biodegradability Using Bacteria from Marine Benthic Environment and Photodegradability Using Ultraviolet Light

Various compositions of linear low density polyethylene(LLDPE) containing bio-filler(either starch or dextrin)of various particle sizes were prepared.The mechanical,thermal,FTIR,morphological(SEM),water absorption and melt flow(MFI) studies were carried out.Biodegradability of the compositions were determined using a shake culture flask containing amylase producing bacteria(vibrios),which were isolated from marine benthic environment and by soil burial test. The effect of low quantities of metal oxides and metal stearate as pro-oxidants in LLDPE and in the LLDPE-biofiller compositions was established by exposing the samples to ultraviolet light.The combination of bio-filler and a pro-oxidant improves the degradation of linear low density polyethylene.The maleation of LLDPE improves the compatibility of the c blend components and thepro-oxidants enhance the photodegradability of the compatibilised blends.The responsibility studies on the partially biodegradable LLDPE containing bio-fillers and pro-oxidants suggest that the blends could be repeatedly reprocessed without deterioration in mechanical properties.

Ionomer Compatibilized Low Density Polyethylene - Tapioca Starch Blends Biodegradability and Photodegradability

Biodegradation is the chemical degradation of materials brought about by the action of naturally occurring microorganisms. Biodegradation is a relatively rapid process under suitable conditions of moisture, temperature and oxygen availability. The logic behind blending biopolymers such as starch with inert polymers like polyethylene is that if the biopolymer component is present in sufficient amount, and if it is removed by microorganisms in the waste disposal environment, then the base inert plastic should slowly degrade and disappear. The present work focuses on the preparation of biodegradable and photodegradable blends based on low density polyethylene incorporating small quantities of ionomers as compatibilizers. The thesis consists of eight chapters. The first chapter presents an introduction to the present research work and literature survey. The details of the materials used and the experimental procedures undertaken for the study are described in the second chapter. Preparation and characterization of low density polyethylene (LDPE)-biopolymer (starch/dextrin) blends are described in the third chapter. The result of investigations on the effect of polyethylene-co-methacrylic acid ionomers on the compatibility of LDPE and starch are reported in chapter 4. Chapter 5 has been divided into two parts. The first part deals with the effect of metal oxides on the photodegradation of LDPE. The second part describes the function of metal stearates on the photodegradation of LDPE. The results of the investigations on the role of various metal oxides as pro-oxidants on the degradation of ionomer compatibilized LDPE-starch blends are reported in chapter 6. Chapter 7 deals with the results of investigations on the role of various metal stearates as pro-oxidants on the degradation of ionomer compatibilized LDPE-starch blends. The conclusion of the investigations is presented in the last chapter of the thesis.

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.

Europium luminescent polymeric microspheres fabricated by spray drying process

The spray drying method was used to prepare luminescent microspheres. These microspheres were prepared by spraying an aqueous solution of dextrin and an europium(III) complex with subsequent drying in a hot medium. The spray dried powder was characterized by scanning electron microscopy (SEM) and photoluminescence spectroscopy (PL). Particle size distribution was estimated from SEM images. The ultrasonic spray drying technique was successfully applied to yield a microparticulated and red luminescent powder composed by the [Eu(dpa)(3)](3-) stop (dpa = dipicolinic acid) complex incorporated in dextrin microspheres.

Concentração de enzimas amilolíticas na hidrólise do amido de gengibre

Uma possibilidade de incremento na cadeia produtiva do gengibre seria o uso de rizomas desclassificados para comercialização in natura, ou mesmo o resíduo da extração de óleos, como matérias-primas para a obtenção de bebidas destiladas. O amido não é diretamente fermentável, necessitando de uma hidrólise prévia de suas cadeias para a obtenção de glicose. Neste trabalho, objetivou-se avaliar o efeito das concentrações de amilases sobre o perfil de açúcares e rendimento no processo de hidrólise-sacarificação de gengibre. O processo seguiu o delineamento central composto rotacional para dois fatores, totalizando 11 tratamentos. Os resultados obtidos mostram o efeito das concentrações da α-amilase (Termamyl 2X) e da amiloglucosidase (AMG 300L) sobre o teor de glicose do hidrolisado e efeito da concentração de amiloglucosidase sobre o teor de dextrina. Os maiores rendimentos de hidrólise da suspensão de gengibre foram obtidos nas condições de elevada concentração de -amilase e amiloglucosidase.

Cyanobacteria from coastal lagoons of Southern Brazil: coccoid organisms

Considering the great ecological importance of the cyanobacteria and the need for more detailed information about these organisms in Brazilian waters, this paper provides taxonomic information about the unicellular cyanobacteria flora in lagoon systems along the coastal plains of Rio Grande do Sul State. Sampling was performed in different freshwater bodies along the eastern (Casamento Lake area) and western (near the city of Tapes) banks of the Patos Lagoon (30º40' S-30º10' S and 50º30' W-51º30' W). The samples were collected once in the rainy season and once in the dry season (from May 2003 to December 2003) using a plankton net (25 µm mesh) in pelagic and littoral zones, and by squeezing the submerged parts of aquatic macrophytes. Thirty one species belonging to the families Synechoccocaceae (7 taxa), Merismopediaceae (12 taxa), Chamaesiphonaceae (1 taxon), Microcystaceae (4) and Chroococcaceae (7 taxa) were identified. Among these species, five are reported for the first time in Rio Grande do Sul State: Chamaesiphon amethystinus (Rostafinski) Lemmermann, Chroococcus minimus (Keissler) Lemmermann, Coelomoron pusillum (Van Goor) Komárek, Coelosphaerium kuetzingeanum Naegeli, and Cyanodictyon tubiforme Cronberg.

Search for narrow resonances in dilepton mass spectra in pp collisions at root s=7 TeV CMS Collaboration

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Search for the standard model Higgs boson decaying to bottom quarks in pp collisions at root s=7 TeV

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Search for charge-asymmetric production of W ' bosons in t(t)over-bar + jet events from pp collisions at root s=7 TeV

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Search for physics beyond the standard model using multilepton signatures in pp collisions at root s=7 TeV

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Study of W boson production in PbPb and pp collisions at root s(NN)=2.76 TeV

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)